Ja és ben entrada la mitjanit. Els sacerdots van acordar donar-li a Judes 30 monedes de plata per trair Jesús. Ara Judes dirigeix una gran gentada de sacerdots principals i fariseus per trobar Jesús. Van acompanyats d’una tropa de soldats romans armats i un comandant militar.

Pel que sembla, quan Jesús ha fet que Judes marxi del sopar de la Pasqua, aquest ha anat directament als sacerdots principals, els quals han reunit els seus guàrdies i la tropa de soldats (Joan 13:27). Segurament Judes els ha portat primer a l’habitació on Jesús i els seus apòstols han celebrat la Pasqua. Però ara tota la gentada ha creuat la vall de Cedró i es dirigeix cap al jardí. A més d’armes, també porten llanternes i torxes, i estan decidits a trobar Jesús.

Mentre Judes dirigeix a tots cap a la muntanya de les Oliveres, està convençut que sap on trobar Jesús. Durant l’última setmana en què Jesús i els seus apòstols han estat anant i venint de Betània i Jerusalem, sovint s’han aturat al jardí de Getsemaní. Però ara és de nit, i pot ser que Jesús estigui entre les ombres de les oliveres del jardí. Per tant, com l’identificaran els soldats si possiblement no l’han vist abans? Per tal d’ajudar-los, Judes els hi donarà un senyal. Ell diu: «A qui faci un petó, aquest és l’home que busqueu; arresteu-lo, emporteu-vos-el i no el deixeu escapar» (Marc 14:44).

Quan porta la multitud al jardí, Judes veu Jesús amb els seus apòstols i va directament cap a ell. Judes diu: «Hola, Rabí!», i tot seguit li fa un petó. Jesús diu: «Per què has vingut?» (Mateu 26:49, 50). Jesús mateix respon a la seva pregunta: «Judes, ¿traeixes el Fill de l’home amb un petó?» (Lluc 22:48). Però Jesús ja no li diu res més.

Jesús va cap a la llum de les torxes i llanternes, i pregunta: «A qui busqueu?». Des de la gentada algú respon: «A Jesús de Natzaret». Jesús diu amb valentia: «Sóc jo» (Joan 18:4, 5). Sorpresos, els homes es fan enrere i cauen a terra.

En lloc d’aprofitar aquest moment per escapar-se durant la foscor de la nit, Jesús torna a preguntar a qui busquen. Quan tornen a dir «a Jesús de Natzaret», Jesús contesta calmadament: «Us he dit que sóc jo. Per tant, si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin». Fins i tot en aquest moment tan important, Jesús recorda el que ha dit abans: que no en perdria ni un de sol (Joan 6:39; 17:12). Jesús ha protegit els seus apòstols fidels, i cap d’ells s’ha perdut excepte Judes, «el fill de la destrucció» (Joan 18:7-9). Per això ara demana que deixin marxar els seus seguidors lleials.

Quan els soldats que estan al voltant de Jesús s’apropen a ell, els apòstols s’adonen del que està passant i pregunten: «Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?» (Lluc 22:49). Abans que Jesús pugui respondre, Pere treu una de les dues espases que porten els apòstols i li talla l’orella dreta a Malcus, un esclau del gran sacerdot.

Jesús cura la ferida de Malcus tocant-li l’orella. Llavors, ensenya una important lliçó quan li ordena a Pere: «Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa». Jesús no impedeix que l’arrestin, ja que explica: «¿Com es complirien les Escriptures, que diuen que ha de passar així?» (Mateu 26:52, 54). També afegeix: «¿No he de beure la copa que el Pare m’ha donat?» (Joan 18:11). Jesús està d’acord amb el que Déu ha  establert per a ell, encara que això impliqui morir.

Jesús pregunta a la multitud: «¿Heu vingut a arrestar-me amb espases i garrots com si fos un lladre? Cada dia m’asseia al temple per ensenyar, i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es compleixin els escrits dels profetes» (Mateu 26:55, 56).

La tropa de soldats, el comandant militar i els guàrdies dels jueus arresten Jesús i el lliguen. Quan ho veuen, els apòstols fugen. Ara bé, «un jove», possiblement el deixeble Marc, es queda entre la multitud per tal de seguir Jesús (Marc 14:51). La multitud reconeix aquest jove i intenta arrestar-lo, i això fa que deixi el seu vestit de lli enrere mentre s’escapa.