Mentre Jesús encara està amb quatre dels seus apòstols a la muntanya de les Oliveres, els hi explica una altra paràbola. Uns dies abans, quan encara estava a Jericó, va relatar la paràbola de les mines per mostrar que encara faltava molt perquè vingués el Regne. La paràbola que ara explica té moltes característiques semblants. Forma part de la resposta a la pregunta relacionada amb la seva presència i la part final d’aquesta època. Aquesta paràbola emfatitza que els seus deixebles han de ser diligents amb les coses que els hi ha encarregat.

Jesús comença: «El Regne també es pot comparar a un home que estava a punt d’anar de viatge a l’estranger. Abans de marxar, va reunir els seus esclaus i els hi va confiar els seus béns» (Mateu 25:14). Com que Jesús ja s’ha comparat ell mateix a un home que se’n va anar a l’estranger perquè «el fessin rei», ara els apòstols poden entendre fàcilment que Jesús és l’«home» del que s’està parlant (Lluc 19:12).

Abans de marxar a l’estranger, l’home de la paràbola posa els seus esclaus a càrrec de les seves valuoses possessions. Durant els tres anys i mig del seu ministeri, Jesús s’ha centrat en la predicació de les bones notícies del Regne i ha capacitat els seus deixebles per fer aquest treball. Ara que ha de marxar, està segur que continuaran amb aquesta feina (Mateu 10:7; Lluc 10:1, 8, 9; compara-ho amb Joan 4:38; 14:12).

En aquesta paràbola, com reparteix l’home les seves possessions? Jesús explica: «A un li va donar cinc talents de monedes de plata; a un altre, dos; i a un altre, un. A cadascun d’ells li va donar segons la seva capacitat. I després se’n va anar a l’estranger» (Mateu 25:15). Què faran aquests esclaus amb el que se’ls hi ha confiat? ¿Seran diligents i ho utilitzaran a favor dels interessos del seu amo? Jesús explica als apòstols:

«De seguida, el que havia rebut els cinc talents se’n va anar a fer negocis amb aquests diners i en va guanyar cinc més. I el que n’havia rebut dos, en va guanyar dos més. Però l’esclau que només n’havia rebut un, se’n va anar i va enterrar els diners del seu amo» (Mateu 25:16-18). Què passarà quan torni l’amo?

Jesús continua: «Al cap de molt de temps, l’amo d’aquests esclaus va tornar i va passar comptes amb ells» (Mateu 25:19). Els dos primers van fer tot el que van poder, cadascú «segons la seva capacitat». Tots dos van ser diligents, treballadors i productius amb el que se’ls hi havia confiat. El que va rebre cinc talents en va doblar la quantitat, i el que en va rebre dos també va fer el mateix. (En aquell temps, una persona havia de treballar uns  19 anys per guanyar l’equivalent a un talent.) L’amo felicita tots dos de la mateixa manera: «Ben fet, esclau bo i fidel! Has sigut fidel en algunes de les meves coses, et posaré a càrrec de moltes coses. Alegra’t amb el teu amo» (Mateu 25:21).

Però no passa el mateix amb l’esclau que va rebre un talent. Aquest esclau diu: «Amo, sabia que ets un home exigent, que segues el que no has sembrat i reculls blat que altres han ventat. Per això vaig tenir por i vaig enterrar el talent que em vas donar. Aquí el tens» (Mateu 25:24, 25). L’esclau ni tan sols ha posat els diners al banc per poder obtenir algun benefici per al seu amo. De fet, ha treballat en contra dels interessos del seu amo.

Amb raó, l’amo diu que és un «esclau dolent i gandul». El que tenia se li pren i es dóna a l’esclau que està disposat a treballar diligentment. L’amo diu: «A tot aquell que té, se li donarà més, i en tindrà de sobres. Però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que té» (Mateu 25:26, 29).

Els deixebles de Jesús tenen molt en què pensar, especialment en relació amb aquesta paràbola. Poden veure que el que Jesús els hi està confiant, és a dir, el privilegi tan gran de fer deixebles, és de gran valor. I Jesús espera que siguin diligents en aquest privilegi. Ara bé, ell no creu que tots hagin de fer el mateix en aquesta obra que els hi ha encarregat. Com s’ha vist en aquesta paràbola, cadascú ha de fer tot el que pugui «segons la seva capacitat». Però de cap manera Jesús s’alegrarà si algú és «gandul» i no fa tot el que pot per augmentar els béns de l’amo.

Que satisfets, però, es deuen sentir els apòstols quan Jesús els hi assegura: «A tot aquell que té, se li donarà més»!