Després que arresten Jesús en el jardí de Getsemaní, els apòstols tenen por i l’abandonen. Però dos d’ells deixen de fugir. Es tracta de Pere i «un altre deixeble», evidentment l’apòstol Joan (Joan 18:15; 19:35; 21:24). Ells arriben on està Jesús mentre l’estan portant a casa d’Anàs. Quan Anàs envia Jesús al gran sacerdot Caifàs, Pere i Joan el segueixen de lluny. Segurament tenen por per les seves vides, però també estan preocupats pel que li passarà al seu Amo.

Joan és un conegut del gran sacerdot, i per això aconsegueix que el deixin entrar al pati de la casa de Caifàs. Pere es queda a fora, a la porta, fins que Joan torna i parla amb la criada que fa de portera. Llavors, deixa que Pere entri.

És una nit molt freda, i els que estan al pati tenen un foc encès. Pere seu amb ells per escalfar-se mentre espera per veure el que passarà amb el judici de Jesús (Mateu 26:58). Amb la resplendor de la llum del foc, la portera que ha deixat entrar a Pere el pot veure millor, i li pregunta: «¿No ets tu també un dels deixebles d’aquest home?» (Joan 18:17). Ella no és l’única que reconeix Pere i que l’acusa d’haver estat amb Jesús (Mateu 26:69, 71-73; Marc 14:70).

Això molesta molt a Pere. Intenta passar desapercebut i fins i tot s’allunya anant cap a l’entrada. Per tant, Pere nega haver estat amb Jesús i diu: «Ni el conec ni sé de què em parles» (Marc 14:67, 68). També comença a «maleir-se a si mateix i a jurar». Amb això vol dir que Déu l’haurà de castigar si el que diu no és cert (Mateu 26:74).

Mentrestant, el judici de Jesús continua, potser en una part de la casa de Caifàs que està sobre el pati. Pere i els altres que esperen a baix possiblement veuen com alguns testimonis entren i surten per testificar.

L’accent galileu de Pere el delata i és evident que el que diu no és cert. A més, un dels que està en el grup és un familiar de Malcus, a qui Pere li ha tallat l’orella. Per això l’acusa dient: «¿No t’he vist a l’hort amb ell?». Quan Pere torna a negar aquestes acusacions per tercera vegada, un gall canta, tal com s’havia profetitzat (Joan 13:38; 18:26, 27).

En aquest moment, pel que sembla, Jesús està al balcó mirant cap al pati. El Senyor es gira i mira Pere directament. Això fa que Pere se senti molt abatut. Ell recorda el que Jesús ha dit només unes hores abans a l’habitació del pis de dalt. Imagina’t com es deu sentir Pere a l’adonar-se del que acaba de fer! Se’n va a fora i plora desconsoladament (Lluc 22:61, 62).

Com pot haver passat això? Com és possible que Pere, que estava tan segur de la seva espiritualitat i lleialtat, hagi negat el seu Amo? La veritat s’està distorsionant, i a Jesús se l’està representant com a un malvat criminal. Tot i que Pere podria haver defensat un home innocent, li ha girat l’esquena a Aquell que té «paraules de vida eterna» (Joan 6:68).

Aquesta tràgica experiència que ha viscut Pere demostra que fins i tot una persona amb fe i devoció pot perdre l’equilibri si no està ben preparada per afrontar proves inesperades o temptacions. Que tot el que Pere va passar serveixi d’advertència a tots els que serveixen Déu!