Jezabel va descobrir què els hi havia passat als profetes de Baal i estava molt enfadada. Per això, va fer arribar un missatge a Elies, on li deia: «Demà acabaràs mort, com els profetes de Baal». Elies va tenir molta por i va fugir al desert. Va pregar a Jehovà: «Jehovà, ja no puc més. Deixa’m morir». Estava esgotat, i es va quedar adormit sota un arbre.

Un àngel el va despertar, i li va dir amb tendresa: «Aixeca’t i menja». Elies va veure una gerra d’aigua i una coca rodona de pa sobre unes pedres calentes. Va menjar, va beure i es va tornar a adormir. De nou, l’àngel el va despertar, i li va dir: «Menja. Necessites forces pel viatge». I Elies ho va fer. Aleshores, va viatjar durant 40 dies i 40 nits fins que va arribar a la muntanya d’Horeb. Quan va arribar, es va ficar en una cova a dormir. Llavors, Jehovà li va preguntar: «Elies, què fas aquí?». Elies va contestar: «Els israelites han trencat la promesa que et van fer. Han destrossat els teus altars i han matat els teus profetes. Ara també em volen matar a mi».

Jehovà li va dir: «Surt, i queda’t dret a la muntanya». En aquell moment, va bufar un vent molt fort. Després hi va haver un terratrèmol i, tot seguit, un foc. Al final, Elies va sentir una veu greu i calmada. Es va cobrir la cara amb el seu abric i va sortir de la cova. Llavors, Jehovà li va preguntar per què havia fugit. Elies li va explicar: «Sóc l’únic que queda». Però Jehovà li va dir: «No estàs sol. Hi ha 7.000 persones a Israel que encara m’adoren. Vés, i fes que Eliseu et substitueixi com a profeta». Elies va fer el que Jehovà li va dir. ¿Penses que Jehovà també t’ajudarà quan facis el que li agrada? I tant que ho farà! Ara veurem una cosa que va passar durant la sequera.