Què afirmen molts científics? Molts donen a entendre que el registre fòssil corrobora la teoria de l’origen comú de la vida. També afirmen que com que tots els éssers vius fan servir un tipus similar de «llenguatge informàtic», l’ADN, han d’haver evolucionat d’un avantpassat comú.

Què diu la Bíblia? El relat de Gènesi diu que les plantes, els éssers marins, els animals terrestres i les aus van ser creats segons la seva «mena» (Gènesi 1:12, 20-25). Aquesta descripció permet l’existència de variacions dins d’una «mena», però alhora implica que hi ha unes barreres ben fixades que separen una d’una altra. El relat bíblic de la creació també ens indueix a esperar, en el registre fòssil, una aparició sobtada de nous tipus de criatures completament formades.

Què revelen les proves? Donen suport les proves a la descripció que fa la Bíblia dels esdeveniments, o donen la raó a Darwin? Què revelen els descobriments dels últims cent cinquanta anys?

En els darrers anys, els científics han pogut comparar el codi genètic de desenes d’organismes uniceŀlulars, així com de plantes i animals. Pensaven que els resultats confirmarien el ramificat «arbre de la vida» de Darwin, però no ha estat així.

Què s’ha descobert amb la recerca? El 1999 el biòleg Malcolm S. Gordon va escriure: «Sembla que la vida ha tingut molts orígens. La base de l’arbre de la vida universal sembla que no tenia una única arrel». Demostren les proves que les branques principals de la vida estan connectades a un únic tronc, tal com creia Darwin? Gordon afegeix: «La versió tradicional de la teoria d’un avantpassat  comú sembla que no aplica als regnes tal com es coneixen avui. Probablement tampoc no aplica a molts, o a cap, dels fílums, ni a moltes de les classes dins dels fílums». a²⁹

Les investigacions recents continuen contradient la teoria darwiniana d’un avantpassat comú. Per exemple, la revista New Scientist va publicar l’any 2009 un article que citava les següents paraules del científic evolucionista Eric Bapteste: «No tenim cap prova que demostri que l’arbre de la vida sigui una realitat».³⁰ El mateix article cita aquest comentari del biòleg evolucionista Michael Rose: «S’està enterrant l’arbre de la vida amablement, tots ho sabem. El que no s’accepta tant és que s’hagi de canviar per complet la nostra visió fonamental de la biologia». b³¹

Molts científics assenyalen el registre fòssil per defensar la idea que la vida es va originar d’un avantpassat comú. Per exemple, diuen que demostra que els peixos es van transformar en amfibis i els rèptils en mamífers. Però, què mostren realment les proves fòssils?

El paleontòleg evolucionista David M. Raup diu: «Tant els geòlegs de l’època de Darwin com els d’avui dia han trobat un registre molt irregular, en comptes d’un desenvolupament progressiu de la vida. És a dir, les espècies sorgeixen de sobte en la seqüència, no mostren gairebé cap canvi mentre formen part del registre i de cop i volta en desapareixen».³²

La veritat és que la major part dels fòssils evidencia que els tipus de criatures es mantenen estables al llarg d’extensos períodes de temps. Les proves no mostren que evolucionin d’un tipus a un altre. Les estructures corporals distintives i les noves característiques apareixen de sobte. Per exemple, el ratpenat, amb els sistemes de sonar i d’ecolocalització, sorgeix sense cap vincle evident amb un avantpassat més primitiu.

De fet, més de la meitat de les principals divisions de la vida animal semblen haver aparegut en un període de temps relativament curt. Com que el registre fòssil mostra una aparició tan sobtada de moltes formes de vida noves i diferents, els paleontòlegs parlen d’una «explosió cambriana». Quan va ser el període cambrià?

Assumim que els càlculs dels investigadors siguin exactes. Podríem representar la història de la Terra amb una línia de temps de la llargada d’un camp de futbol (1). A aquesta escala, hauries de caminar aproximadament set vuitenes parts del camp per arribar al període cambrià (2). Durant una petita part d’aquest període, apareixen en el registre fòssil les principals divisions de la vida animal. Amb quina rapidesa? En menys d’una passa, ja han aparegut totes aquestes criatures!

L’aparició relativament sobtada d’aquestes diferents formes de vida fa que alguns investigadors evolucionistes qüestionin la versió tradicional de la teoria de Darwin. Per exemple, en una entrevista  l’any 2008, el biòleg evolucionista Stuart Newman va analitzar la necessitat d’una nova teoria de l’evolució, capaç d’explicar la brusca aparició de noves formes de vida. Va dir: «Crec que el concepte darwinià per explicar tots els canvis evolutius es deixarà de banda i quedarà com un més entre d’altres, potser ni tan sols serà el més important per entendre la macroevolució, és a dir, l’evolució de les principals transicions en les estructures corporals».³³

I què es pot dir dels fòssils que es fan servir per mostrar peixos que es transformen en amfibis, i rèptils en mamífers? Són una prova sòlida del procés evolutiu? Quan s’examinen de prop es fan evidents alguns problemes.

En primer lloc, en els llibres de text, les dimensions de les criatures coŀlocades en la seqüència de rèptils a mamífers de vegades estan mal representades. Apareixen amb una mida semblant, però en realitat algunes són enormes i altres són petites.

En segon lloc, una qüestió més greu és la manca de proves que demostrin que aquestes criatures estan d’alguna manera emparentades. Els espècimens coŀlocats en la sèrie estan sovint separats, segons calculen els científics, per milions d’anys. Sobre aquests períodes, el zoòleg Henry Gee diu: «Els intervals de temps que separen els fòssils són tan enormes que no podem dir res definitiu sobre la seva possible connexió per ascendència i descendència». c³⁴

En relació amb els fòssils de peixos i amfibis, el biòleg Malcolm S. Gordon afirma que els que s’han trobat són només una petita «mostra, possiblement poc representativa, de la  biodiversitat d’aquests grups en aquelles èpoques». I afegeix: «No hi ha manera de conèixer la rellevància d’aquells organismes específics en desenvolupaments posteriors, si és que la van tenir, o quins parentius els unien». d³⁵

Un article de National Geographic publicat el 2004 va comparar el registre fòssil a «una peŀlícula de l’evolució de la qual s’han perdut 999 de cada mil fotogrames a la sala de muntatge».³⁶ Analitza què implica aquesta comparació.

Imagina’t que trobes cent fotogrames d’una peŀlícula que originalment en tenia cent mil. Com en determinaràs l’argument? Potser ja en tens una idea preconcebuda. Però, què passaria si només cinc dels cent fotogrames concordessin amb l’argument que tens pensat, mentre que els altres noranta-cinc expliquessin una història molt diferent? Seria raonable afirmar que la teva idea preconcebuda de l’argument és correcta per aquests cinc fotogrames? Podria ser que l’ordre en què els has combinat és el que encaixa amb la teva teoria? No seria més lògic permetre que els altres noranta-cinc fotogrames influïssin en la teva opinió?

Quina relació té aquest exemple amb la manera com els evolucionistes veuen el registre fòssil? Durant anys, els investigadors no van reconèixer que la major part dels fòssils, els noranta-cinc fotogrames de la peŀlícula, mostraven que les espècies canvien molt poc amb el pas del temps. Per què han guardat silenci sobre un fet tan important? L’escriptor Richard Morris diu: «Segons sembla, els paleontòlegs han adoptat la idea tradicional del canvi evolutiu gradual i s’hi han  aferrat malgrat que han descobert proves del contrari. Han intentat interpretar l’evidència fòssil des de l’òptica de les idees evolutives ja acceptades».³⁷

I què es pot dir dels evolucionistes d’avui? En què es basen per seguir presentant els fòssils en l’ordre en què ho fan? Tenen en compte la majoria de les proves fòssils i genètiques o es basen en les idees actuals de l’evolució? e

Què en penses? Quina conclusió encaixa millor amb les proves? Considera els fets que hem analitzat fins ara.

• La primera forma de vida a la Terra no va ser «simple».

• La probabilitat que els components de la cèŀlula sorgissin per atzar és pràcticament nuŀla.

• L’ADN, el «programa informàtic» o codi que fa funcionar la cèŀlula, és increïblement complex i demostra un enginy que supera amb escreix qualsevol programa o sistema d’emmagatzematge de dades inventat per l’home.

• La recerca en el camp de la genètica mostra que la vida no es va originar d’un avantpassat comú. A més, el registre fòssil mostra que els principals grups d’animals van sorgir de sobte.

Per tot això, veus raonable arribar a la conclusió que les proves concorden amb l’explicació bíblica de l’origen de la vida? Ara bé, molts asseguren que la ciència contradiu bona part del relat bíblic de la creació. És cert? Què diu realment la Bíblia?