Imagina’t aquesta situació: l’Àlex té un dilema. Sempre ha cregut en Déu i la creació, però el seu professor de biologia li està explicant que l’evolució és un fet demostrat científicament. Com que no vol quedar malament, pensa: «Total, si els científics ho diuen, jo no els hi portaré la contrària».

Si fossis l’Àlex, creuries en l’evolució només perquè els llibres de classe diuen que és un fet provat?

La gent dels dos bàndols del debat corren a afirmar el que creuen sense saber exactament per què ho creuen.

• Algunes persones creuen en la creació només perquè ho han sentit a l’església.

• D’altres creuen en l’evolució només perquè l’han après a l’escola.

La Bíblia diu: «Tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu» (Hebreus 3:4). Té lògica pensar això?

QUÈ DIU LA GENT: Tot el que existeix a l’univers ho va causar el big bang.

QUÈ DIU LA GENT: Els humans han evolucionat dels animals.

QUÈ DIU LA GENT: L’evolució és un fet demostrat.

«Si caminessis pel bosc i et topessis amb una casa preciosa, ¿pensaries: “Que fort! Els arbres han caigut i han format aquesta casa!”? I tant que no! No tindria cap sentit. Aleshores, per què hem de creure que tot el que hi ha a l’univers s’ha creat per casualitat?» (Mireia)

«Imagina que algú et digués que hi ha hagut una explosió en una impremta i que la tinta ha esquitxat les parets i el sostre de manera que hi ha aparegut escrit tot un diccionari. T’ho creuries?» (Raquel)

La Bíblia ens diu: «Examineu-ho tot» (1 Tessalonicencs 5:21). Això vol dir que la teva creença en Déu NO s’hauria de basar només en:

• LES EMOCIONS («Sento que ha d’existir una força superior»)

• LA TEVA CULTURA («On jo visc tothom creu en Déu»)

• L’EDUCACIÓ QUE HAS REBUT («Els meus pares m’han ensenyat des de petit que Déu existeix»)

Al contrari, les teves creences han d’estar ben fonamentades.

«Cada cop que a classe ens ensenyen el funcionament del cos humà, em convenço de l’existència de Déu. Cada part del cos fa la seva pròpia funció específica, i moltes es duen a terme sense que ens n’adonem. El cos humà és sorprenent!» (Teresa)

«Quan veig un gratacel, un vaixell o un cotxe em pregunto: “Qui els haurà dissenyat?”. Per exemple, construir un cotxe és una feinada perquè hi ha moltes peces petites que han d’encaixar per fer funcionar tot el vehicle. I si per dissenyar un cotxe fan falta un grup de persones intel·ligents, per dissenyar un humà segur que també.» (Richard)

«Com més estudio la ciència, menys possible veig l’evolució. [...] Penso que s’ha de tenir més “fe” per creure en l’evolució que per creure en un creador.» (Leo)

Després de dècades de recerca, els científics encara no han trobat una explicació de l’evolució en la qual estiguin tots d’acord. Si els científics no es posen d’acord entre ells, i se suposa que són els experts, quin problema hi ha que qüestionis aquesta teoria?