1. Quina ajuda van rebre els deixebles quan es van reunir, i per què la necessitaven?

 POC després de la resurrecció de Jesús, els deixebles es van reunir per enfortir-se mútuament, però tenien por dels seus enemics i van barrar les portes. Segur que totes les seves pors es van esvair quan Jesús se’ls va aparèixer i els va dir: «Rebeu l’Esperit Sant» (llegeix Joan 20:19-22). Temps després, els deixebles es van tornar a reunir i Jehovà els va omplir d’esperit sant. Així tindrien les forces necessàries per complir la comissió de predicar (Ac. [Fe.] 2:1-7).

2. (a) Com ens enforteix Jehovà, i per què ho necessitem? (b) Per què és tan important el vespre d’Adoració en família? (Consulta la nota i el requadre « Adoració en família».)

² Avui ens enfrontem a reptes molt semblants als dels nostres germans del primer segle (1 Pe. 5:9). De vegades, alguns de nosaltres també tenim por dels homes. I per seguir predicant, també depenem de la força que Jehovà ens dóna (Ef. 6:10). Un dels mitjans que Jehovà utilitza per enfortir-nos són les reunions. Actualment tenim l’oportunitat d’assistir a dues reunions setmanals molt instructives: d’una banda, la Reunió pública i l’Estudi de La Torre de Guaita, i de l’altra, la reunió Vida cristiana i predicació. a A més, gaudim de quatre esdeveniments anuals: un congrés regional, dos congressos de circuit i el Memorial de la mort de Crist. Per què hi hem d’assistir? Quina és la història de les nostres reunions? Què revela la nostra actitud envers les reunions?

3, 4. Què demana Jehovà al seu poble? Posa’n algun exemple.

³ El manament de reunir-se per adorar Jehovà no és un manament nou per al poble de Déu. Per exemple, el 1513 a. de la n. e. Jehovà va donar a la nació d’Israel la Llei, que incloïa un dia de descans setmanal perquè totes les famílies poguessin adorar Déu i aprendre sobre la Llei (Deut. 5:12; 6:4-9). Quan els israelites seguien les instruccions de Jehovà, les famílies s’enfortien i la nació en conjunt es mantenia neta i forta en sentit espiritual. Però quan els israelites no complien amb alguns requisits de la Llei, com per  exemple el de reunir-se regularment per adorar Jehovà, perdien la Seva aprovació (Lev. 10:11; 26:31-35; 2 Par. [Cròn.] 36:20, 21).

⁴ Pensem també en l’exemple de Jesús. Tenia el costum d’anar a la sinagoga tots els dissabtes (Lc. 4:16). Després de la mort i resurrecció de Jesús, els seus deixebles es van continuar reunint regularment encara que ja no estaven sota la llei del dissabte (Ac. 1:6, 12-14; 2:1-4; Rm. 14:5; Col. 2:13, 14). En aquelles reunions, els cristians del primer segle no només rebien instrucció i ànim, sinó que també oferien sacrificis de lloança a Déu amb oracions, comentaris i cançons (Col. 3:16; Heb. 13:15).

5. Per què assistim a les reunions i als congressos? (Consulta també el requadre « Reunions anuals que uneixen el poble de Déu».)

⁵ De la mateixa manera, quan assistim a les reunions i als congressos, demostrem que donem suport al Regne de Déu, rebem l’ajuda de l’esperit sant i animem els altres amb expressions de fe. Ara bé, per damunt de tot, tenim el privilegi d’adorar Jehovà amb oracions, comentaris i cançons. Pot ser que les nostres reunions no estiguin organitzades igual que les dels israelites i els cristians del primer segle, però tenen la mateixa importància. Quina és la història de les nostres reunions?

6, 7. (a) Quin és l’objectiu de les nostres reunions? (b) Quines diferències hi havia entre les reunions dels diversos grups d’Estudiants de la Bíblia?

⁶ Quan Charles Taze Russell va començar a buscar la veritat de la Paraula de Déu, es va adonar que s’havia de reunir amb altres que tinguessin el mateix objectiu. L’any 1879 va  escriure: «Jo, i altres persones de Pittsburgh, vam organitzar una classe bíblica per investigar les Escriptures i ens reuníem els diumenges». Es va animar els lectors de La Torre de Guaita que es reunissin, i l’any 1881 ja es feien reunions els diumenges i els dimecres a Pittsburgh (Pennsilvània). La Torre de Guaita de novembre de 1895 va dir que el propòsit d’aquelles reunions era cultivar «germanor, amor i comunió entre els cristians» i que els assistents tinguessin l’ocasió d’encoratjar-se els uns als altres (llegeix Hebreus 10:24, 25).

⁷ Durant molts anys, no tots els grups d’Estudiants de la Bíblia es reunien amb la mateixa freqüència ni organitzaven les reunions de la mateixa manera. Per exemple, el 1911 es va publicar una carta d’un grup dels Estats Units que deia: «Almenys celebrem cinc reunions a la setmana». Tenien reunió els dilluns, els dimecres, els divendres i dos cops els diumenges. Una altra carta, d’un grup d’Àfrica, que es va publicar l’any 1914 explicava: «Fem reunions dues vegades al mes, comencem el divendres i acabem el diumenge». Amb el temps, però, es va establir l’estructura de reunions que tenim avui dia. Analitzem breument la història de cada reunió.

8. De què tractaven alguns dels primers discursos?

⁸ Reunió pública. El 1880, l’any després que comencés a publicar la revista La Torre de Guaita, Russell va seguir l’exemple de Jesús i va emprendre una gira de predicació (Lc. 4:43). En aquesta gira va establir un model de reunió que es convertiria en el que ara és la Reunió pública. A l’anunciar la gira, La Torre de Guaita va explicar que per al germà Russell «seria un plaer fer discursos públics sobre “Assumptes relacionats amb el regne de Déu”. L’any 1911 ja s’havien establert classes, o congregacions, a diversos països i es va animar cada classe a enviar oradors capacitats als grups del voltant per donar una sèrie de sis conferències sobre temes com ara el judici i el rescat. Al final del discurs, s’anunciava el nom de l’orador i el títol del discurs de la setmana següent.

9. (a) Com ha canviat la Reunió pública amb els anys? (b) Com pots demostrar que valores aquesta reunió?

⁹ L’any 1945 La Torre de Guaita va anunciar el començament d’una campanya mundial que incloïa una sèrie de vuit conferències bíbliques que tractaven sobre «els problemes urgents de l’època». Durant moltes dècades, els germans assignats no només feien discursos sobre els temes que proporcionava l’esclau fidel, sinó que també presentaven discursos que ells mateixos havien preparat. Però el 1981 tots els oradors van rebre la instrucció de basar els seus discursos solament en els esquemes que es proporcionaven a les congregacions. b Fins al 1990, alguns esquemes incloïen la  participació del públic o demostracions. No obstant això, aquell any es van modificar les instruccions i es van eliminar aquests elements. El gener de l’any 2008 es va fer un altre canvi: els discursos públics es van reduir de quaranta-cinc minuts a trenta. Tot i que la Reunió pública ha canviat de forma, els discursos ben preparats continuen enfortint la fe en la Bíblia i ens ensenyen a ser bons ciutadans del Regne (1 Tim. 4:13, 16). Convides les persones que demostren interès i altres que no són Testimonis a escoltar aquests importants discursos basats en la Bíblia?

10-12. (a) Quins canvis ha experimentat l’Estudi de La Torre de Guaita? (b) Quines preguntes t’hauries de fer?

¹⁰ Estudi de La Torre de Guaita. L’any 1922 els pelegrins, ministres que enviava la Societat Watch Tower perquè fessin discursos a les congregacions i dirigissin la predicació, van recomanar que es dediqués regularment una reunió a estudiar La Torre de Guaita. Es va seguir el seu suggeriment i es van començar a celebrar reunions per estudiar La Torre de Guaita entre setmana o el diumenge.

¹¹ La Torre de Guaita del 15 de juny de 1932 va donar més instruccions sobre com s’havia de fer aquesta reunió. L’article deia que un germà havia de dirigir la reunió tal com es feia a la casa Betel. Tres germans podien seure a la part de davant del lloc on es reunien i fer torns per llegir els paràgrafs. Com que els articles no incloïen preguntes impreses, el conductor havia de demanar a l’auditori que fes preguntes relacionades amb la informació que s’estava estudiant, i tot seguit demanava a alguns dels assistents que responguessin. Si calia aclarir algun punt, el conductor donava una explicació «breu i concisa».

 ¹² Al principi, cada congregació podia escollir l’article que la majoria volgués estudiar. Però La Torre de Guaita del 15 d’abril de 1933 va recomanar que totes les congregacions estudiessin la revista en curs. L’any 1937 es va donar la instrucció que la reunió se celebrés en diumenge. A La Torre de Guaita de l’1 d’octubre de 1942 es van publicar més canvis i aquesta reunió va adoptar la forma actual. La revista va anunciar que es publicarien preguntes al peu de cada pàgina dels articles d’estudi i que el conductor les havia de fer servir. També va explicar que la reunió havia de durar una hora i va animar els presents a contestar «amb les seves paraules» en lloc de llegir algun fragment directament del paràgraf. Aquesta continua sent la reunió principal que l’esclau fidel utilitza per proporcionar-nos l’aliment espiritual al temps degut (Mt. 24:45). Tots fem bé de preguntar-nos: «Em preparo per a l’estudi de La Torre de Guaita totes les setmanes? M’esforço a comentar-hi?».

13, 14. (a) Com va començar l’Estudi bíblic de congregació? (b) Què t’agrada d’aquesta reunió?

¹³ Estudi bíblic de congregació. Al començament dels anys 1890, quan ja s’havien publicat diversos volums de La Aurora del Milenio, el germà H. N. Rahn, un Estudiant de la Bíblia que vivia a Baltimore (Maryland), va suggerir organitzar «Cercles de l’Aurora» per estudiar la Bíblia. Aquestes reunions, que van començar com un experiment i que normalment es feien a cases particulars, ja se celebraven el setembre de 1895 a moltes ciutats dels Estats Units. Per aquesta raó, La Torre de Guaita d’aquell mes va recomanar que tots els estudiants de la veritat organitzessin aquelles reunions. El conductor havia de ser un bon lector, havia de llegir una frase i deixar que els assistents comentessin. Després de llegir i analitzar totes les frases d’un paràgraf, el conductor havia de buscar i llegir els textos bíblics citats. Al final del capítol, tots els assistents havien de fer un petit resum de la informació.

¹⁴ El nom d’aquesta reunió ha canviat diverses vegades. Es va conèixer amb el nom de Cercles bereans per a l’estudi de la Bíblia, que feia referència als bereans del primer segle que examinaven les Escriptures amb molta cura (Ac. 17:10, 11). Amb el temps, es va canviar el nom a Estudi de llibre de congregació. Actualment l’anomenem Estudi bíblic de congregació, i tota la congregació es reuneix a la Sala del Regne en comptes de reunir-se a cases particulars. Al llarg de les dècades s’han estudiat llibres, fullets i fins i tot articles de La Torre de Guaita. Sempre s’ha animat els assistents a participar en aquesta reunió que ha contribuït molt a augmentar el  nostre coneixement de la Bíblia. Et prepares i hi participes amb els teus comentaris?

15. Quin era el propòsit de l’Escola de predicació teocràtica?

¹⁵ Escola de predicació teocràtica. «La nit del dilluns 16 de febrer de 1942 es va convidar tots els homes de la família Betel de Brooklyn a matricular-se al curs que més endavant seria l’Escola de predicació teocràtica», va explicar en Carey Barber, qui aleshores servia a la seu mundial de Brooklyn (Nova York). El germà Barber, qui molts anys després formaria part del Consell Rector, va descriure aquesta escola com «un dels esdeveniments més rellevants de la història moderna del poble de Jehovà». El curs va ser una ajuda tan gran per millorar les habilitats dels germans en l’ensenyança i la predicació que a partir del 1943 el llibret Curso en el Ministerio Teocrático es va fer disponible gradualment a les congregacions d’arreu del món. La Torre de Guaita de  l’1 de juny de 1943 va explicar que l’Escola de predicació teocràtica s’havia dissenyat per ajudar els servents de Déu a «preparar-se per ser millors testimonis en la proclamació del Regne» (2 Tim. 2:15).

16, 17. Què ensenyava sobretot l’Escola de predicació teocràtica?

¹⁶ Al començament, per a molts va ser un suplici parlar davant d’un auditori gran. En Clayton Woodworth Jr., fill d’un germà que havia estat empresonat injustament amb el germà Rutherford i altres l’any 1918, va explicar com es va sentir quan es va matricular a l’Escola el 1943: «Em costava molt fer assignacions». I va afegir: «Se m’entravessava la llengua, se m’assecava la boca i la meva veu era una cosa a mig camí entre un bram i un xiscle». Amb tot, a mesura que les seves habilitats milloraven, va rebre molts privilegis que incloïen parlar en públic. L’Escola no només li va ensenyar habilitats tècniques, sinó sobretot la importància  de ser humil i confiar en Jehovà. Va explicar: «Em vaig adonar que l’orador en si no és important. Si es prepara bé i confia totalment en Jehovà, els oients l’escoltaran encantats i aprendran alguna cosa».

¹⁷ L’any 1959 es va convidar les germanes a matricular-se a l’Escola. L’Edna Bauer, qui va escoltar l’anunci al congrés, explica: «Recordo l’expectació que va generar entre les germanes». També va dir: «Ara se’ls presentaven més oportunitats». Amb els anys, molts germans i germanes s’han matriculat a l’Escola de predicació teocràtica per permetre que Jehovà els ensenyés. Avui, continuem rebent aquest entrenament en la reunió d’entre setmana (Llegeix Isaïes 54:13.)

18, 19. (a) Com rebem ajuda pràctica per ser efectius en la predicació? (b) Per què cantem a les nostres reunions? (Consulta el requadre « Les cançons de la veritat».)

¹⁸ Reunió de servei. El 1919 ja es feien reunions per organitzar la predicació, però no hi assistien tots els membres de la congregació, només aquells qui participaven directament en la distribució de publicacions. A partir de l’any 1923 es va començar a fer una Reunió de servei al mes i s’esperava que hi assistís tota la classe, o congregació. El 1928 es va instar les congregacions que la celebressin cada setmana, i l’any 1935 La Torre de Guaita va demanar a totes les congregacions que basessin la Reunió de servei en la informació publicada al Director, més endavant l’Informant («L’informador») i posteriorment el Ministeri del Regne. Ben aviat, aquesta reunió va passar a formar part de les activitats regulars de les congregacions.

¹⁹ Actualment, la reunió d’entre setmana ens ofereix consells pràctics per a la predicació (Mt. 10:5-13). Si reuneixes els requisits per rebre un exemplar del Quadern, ¿l’estudies i poses en pràctica els suggeriments que dóna?

20-22. (a) Per què commemorem la mort de Jesús? (b) Com et beneficies d’assistir al Memorial cada any?

²⁰ Els seguidors de Jesús van rebre el manament de commemorar la seva mort fins la seva vinguda. Igual que la Pasqua, el Memorial de la mort de Crist és una celebració anual (1 Cor. 11:23-26). Milions de persones assisteixen a aquesta reunió cada any. Per als ungits és un recordatori del privilegi que tenen de ser cohereus del Regne (Rm. 8:17). I a les altres ovelles les ajuda a cultivar respecte i lleialtat al Rei del Regne de Déu (Jn. 10:16).

²¹ Russell i els seus col·laboradors van entendre la importància de recordar la mort de Jesús i sabien que s’havia de commemorar només un cop a l’any. La Torre de Guaita d’abril de 1880 va dir: «Ja fa uns anys que molts de nosaltres aquí a Pittsburgh tenim el costum de [...] recordar la Pasqua  [el Memorial] i menjar els emblemes del cos i la sang del nostre Senyor». En poc temps es van començar a celebrar congressos amb ocasió del Memorial. El primer registre d’un d’aquests congressos és del 1889; hi van assistir 225 persones i se’n van batejar 22.

²² Actualment ja no celebrem el Memorial com a part d’un congrés, però invitem totes les persones a reunir-se amb nosaltres a la Sala del Regne o a algun altre lloc on se celebri. L’any 2013 més de dinou milions van commemorar la mort de Jesús. És un gran privilegi assistir al Memorial i convidar altres persones a unir-se a nosaltres en aquest vespre tan sagrat. Participes de tot cor en la campanya que es fa cada any per distribuir invitacions al Memorial?

23. Què són per a tu les reunions?

²³ Per als servents lleials de Jehovà, el manament de reunir-se no és una càrrega (Heb. 10:24, 25; 1 Jn. 5:3). Per exemple, al rei David li encantava anar a la casa de Jehovà a adorar-lo, especialment si ho feia amb altres que estimaven Déu (Sl. 27:4; 35:18). Què podem dir de Jesús? Fins i tot de jove frisava per estar a la casa on s’adorava el seu Pare (Lc. 2:41-49).

24. Quines oportunitats ens donen les reunions?

²⁴ Quan assistim a les reunions, demostrem que estimem Jehovà i que volem enfortir els nostres companys de creença. També demostrem que desitgem aprendre a viure com a súbdits del Regne de Déu, perquè és principalment a les reunions i els congressos on se’ns ensenya com fer-ho. A més, les reunions ens proporcionen les habilitats i la força necessàries per seguir participant en una de les activitats més importants del Regne de Déu: fer deixebles del Rei, Jesucrist (llegeix Mateu 28:19, 20). Sens dubte, la profunditat del nostre desig de reunir-nos revela com n’és, de real, el Regne per a nosaltres. No oblidem mai que les nostres reunions són un tresor!