1, 2. (a) Al segle primer, què va contribuir a la difusió de la bona nova per tot l’Imperi romà? (b) Què demostra que avui dia comptem amb el suport de Jehovà? (Consulta també el requadre « La bona nova en més de 670 idiomes».)

 JERUSALEM, Pentecosta del 33 de la n. e. Les persones que es trobaven de visita a la ciutat no es podien creure el que sentien: els galileus parlaven fluidament en llengües i anunciaven un missatge fascinant. Els deixebles de Crist havien rebut de manera miraculosa el do de llengües, prova del suport diví (llegeix Actes [Fets] 2:1-8, 12, 15-17). Aquell dia es va predicar la bona nova a persones de diferents cultures i després es va estendre per tot l’Imperi romà (Col. 1:23).

² Avui dia, els servents de Déu no han rebut miraculosament un do de llengües. Ara bé, el missatge del Regne es difon en molts més idiomes que al segle primer, ja que es tradueix a més de sis-centes setanta llengües (Ac. 2:9-11). El poble de Déu ha produït tantes publicacions en tants idiomes que el missatge del Regne ha arribat als confins de la Terra. a Això també demostra que Jehovà se serveix del Rei Jesucrist per dirigir la predicació (Mt. 28:19, 20). Mentre repassem algunes eines que hem usat els últims cent anys, fixem-nos en com el Rei ens ha preparat gradualment per centrar l’atenció en les persones i ens ha animat a ser mestres de la Paraula de Déu (2 Tim. 2:2).

3. Per què usem diferents eines a la predicació?

³ Jesús va comparar «la paraula del Regne» a llavors, i el cor de les persones, a la terra (Mt. 13:18, 19). Igual que un jardiner usa eines diferents per estovar la terra i preparar-la per plantar-hi la llavor, el poble de Jehovà ha emprat diverses eines per preparar el cor de milions de persones i poder plantar-hi el missatge del Regne. Algunes eines van ser útils un temps, mentre que d’altres, com les revistes i els llibres, encara són eficaces. A diferència de la majoria dels mètodes de comunicació de massa esmentats en el capítol anterior, totes les eines que veurem ara han ajudat els publicadors a parlar amb la gent en persona (Ac. 5:42; 17:2, 3).

4, 5. Com s’utilitzaven els discursos enregistrats, però què els faltava?

 ⁴ Discursos enregistrats. Durant els anys trenta i quaranta del segle passat, els publicadors utilitzaven gramòfons portàtils per reproduir discursos bíblics. Les gravacions duraven menys de cinc minuts i algunes tenien títols curts, com ara «Trinitat», «Purgatori» i «Regne». Com s’usaven les gravacions? En Clayton Woodworth Jr., qui es va batejar el 1930 als Estats Units, explica: «Portava un petit gramòfon que tenia un mecanisme de corda i un braç portàtil que havia de col·locar just a la vora exterior del disc perquè es reproduís correctament. M’acostava a una porta, obria el maletí, col·locava el braç en posició i trucava al timbre. Quan la persona obria la porta, li deia: “Tinc un missatge important que m’agradaria que escoltés”». Com reaccionava la gent? El germà Woodworth afegeix: «Moltes vegades, les persones responien favorablement. En altres ocasions, tancaven la porta. De tant en tant em confonien amb un venedor de gramòfons».

⁵ Cap al 1940, hi havia més de noranta discursos enregistrats i se n’havien fet més d’un milió de còpies. En John E. Barr, qui en aquell temps era pioner a Gran Bretanya i més endavant va ser membre del Consell Rector, va dir: «Entre el 1936 i el 1945, el gramòfon va ser el meu company inseparable. En realitat, em sentia perdut si no en portava un. Sentir la veu del germà Rutherford a les portes sempre era molt animador: era com si estigués al teu costat. Però a la predicació amb els gramòfons li faltava el vessant docent, l’habilitat d’arribar al cor de la gent».

6, 7. (a) Quins avantatges i inconvenients tenien les targetes de testimoniatge? (b) Com ens ha posat Jehovà paraules als llavis?

 ⁶ Targetes de testimoniatge. A partir del 1933 es va animar els publicadors a usar targetes de testimoniatge al predicar casa per casa. Aquestes targetes feien uns set per dotze centímetres, i contenien un breu missatge bíblic i una descripció de les publicacions basades en la Bíblia que es podien obtenir. El publicador donava la targeta a la persona i li demanava que la llegís. La Lilian Kammerud, qui més tard va ser missionera a Puerto Rico i l’Argentina, va dir: «M’encantaven les targetes de testimoniatge». Per què? «Alguns no sabíem fer una bona presentació», va explicar. «Em van ajudar a acostumar-me a parlar amb la gent.»

⁷ Parlant sobre les targetes de testimoniatge, en David Reusch, qui es va batejar el 1918, va comentar: «Van ser una ajuda per als germans, perquè molt pocs se sentien capaços d’expressar-se correctament». Però aquesta eina també tenia inconvenients. El germà Reusch va explicar: «De vegades algunes persones creien que no sabíem parlar. I en certa manera molts de nosaltres no ho podíem fer. Però Jehovà ens estava preparant per ensenyar en públic. Aviat ens posaria paraules als llavis ensenyant-nos a utilitzar les Escriptures a les portes. Això es va aconseguir amb l’Escola de predicació teocràtica, que va començar a la dècada de 1940». (Llegeix Jeremies 1:6-9.)

8. Què has de fer si vols que Crist t’ensenyi a ser millor mestre?

⁸ Llibres. Des del 1914, el poble de Jehovà ha produït més de cent llibres sobre temes bíblics, alguns específicament pensats per ajudar-nos a predicar millor. L’Anna Larsen, de Dinamarca, qui ha estat publicadora uns setanta anys, diu: «Mitjançant l’Escola de predicació teocràtica i els llibres vinculats a aquesta escola, Jehovà ens va ajudar a ser predicadors més eficients. Recordo que el primer llibre va ser Theocratic Aid to Kingdom Publishers («Ajuda teocràtica per als publicadors del Regne»), que es va publicar el 1945. Després va venir el llibre “Equipado para toda buena obra”, publicat el 1946 [en anglès]. Ara tenim Benefíciese de la Escuela del Ministerio Teocrático, publicat el 2001». Sens dubte, l’Escola de predicació teocràtica i els llibres associats a aquest programa d’instrucció han estat una peça clau amb la qual Jehovà «ens ha habilitat [...] per a ser ministres» (2 Cor. 3:5, 6). Hi estàs matriculat? Portes el llibre Benefíciese a la reunió cada setmana i segueixes les referències que hi fa el superintendent de l’Escola? Així permets que Crist t’ensenyi a ser millor mestre (2 Cor. 9:6; 2 Tim. 2:15).

9, 10. Quin paper han tingut els llibres en l’obra de plantar i regar les llavors de la veritat?

⁹ Una altra eina que Jehovà ens ofereix són els llibres publicats per la seva organització que ens ajuden a explicar veritats bàsiques de la Bíblia. Per exemple, el llibre La verdad  que lleva a vida eterna, publicat el 1968, va marcar un abans i un després i va tenir un efecte immediat en el territori. El Ministeri del Regne de novembre de 1968 va explicar que la demanda del llibre La verdad va ser tan gran que la fàbrica de la Societat a Brooklyn va haver de fer un torn especial de nit el mes de setembre. L’article continuava dient: «Durant el mes d’agost la demanda de llibres La verdad va superar les existències en més d’un milió i mig d’exemplars». El 1982 ja s’havien publicat més de cent milions d’exemplars del llibre en cent setze idiomes. En aquells catorze anys el llibre La verdad va contribuir que la quantitat de publicadors augmentés en més d’un milió. b

¹⁰ Una altra magnífica ajuda per estudiar la Bíblia és el llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, que es va presentar el 2005 en anglès. Ja se n’han imprès uns dos-cents milions d’exemplars en 256 idiomes. Què s’ha aconseguit? En només set anys, del 2005 al 2012, aproximadament un milió dues-centes mil persones es van fer publicadors, i la quantitat de cursos bíblics va passar d’uns sis milions a més de vuit milions set-cents mil. De totes totes, Jehovà està beneint els esforços que fem per plantar i regar les llavors de la veritat (llegeix 1 Corintis 3:6, 7).

11, 12. D’acord amb els textos bíblics citats, per a qui es van pensar les nostres revistes?

¹¹ Revistes. En un primer moment, La Torre de Guaita estava pensada principalment per al «petit ramat», format pels qui tenen «la vocació celestial» (Lc. 12:32; Heb. 3:1). L’1 d’octubre de 1919 l’organització de Jehovà va començar a publicar una altra revista, dissenyada per atreure l’atenció del públic en general. La revista va tenir una acollida tan bona entre els Estudiants de la Bíblia i la gent del territori que durant molts anys la seva tirada va ser molt més gran que la de La Torre de Guaita. Inicialment es va anomenar The Golden Age, el 1937 va passar a dir-se Consolation, i el 1946 va adoptar el nom actual, Awake! (Desperta’t!).

¹² És cert que amb els anys l’estil i el format de La Torre de Guaita i Desperta’t! han canviat, però continuen tenint el mateix propòsit: anunciar el Regne de Déu i promoure la fe en la Bíblia. Avui dia, hi ha dues edicions de La Torre de Guaita. L’edició d’estudi està especialment adreçada als «criats», és a dir, el «petit ramat» i les «altres ovelles» (Mt. 24:45, BEC; Jn. 10:16). c L’edició per al públic està pensada sobretot per a les persones que, malgrat no conèixer la veritat, respecten Déu i la Bíblia (Ac. 13:16). Desperta’t! està dissenyada per atreure l’atenció dels qui coneixen poc la Bíblia i el Déu verdader, Jehovà (Ac. 17:22, 23).

13. Quines dades sobre les nostres revistes et criden més l’atenció? (Comenta el requadre « Publicacions que baten rècords».)

 ¹³ Les nostres revistes són les més distribuïdes i traduïdes al món. Al començament de l’any 2014, s’imprimien mensualment més de quaranta-quatre milions d’exemplars de Desperta’t! i uns quaranta-sis milions d’exemplars de La Torre de Guaita. A més, Desperta’t! es traduïa a uns cent idiomes i La Torre de Guaita a més de dos-cents. Però no ens sorprenen aquestes dades tan espectaculars. Al capdavall, les nostres revistes contenen el missatge sobre el qual Jesús va dir que es predicaria en tota la Terra (Mt. 24:14).

14. Què hem promogut amb entusiasme, i per què?

¹⁴ La Bíblia. El 1896 Russell i els seus col·laboradors van canviar el nom de l’entitat legal que feien servir per editar publicacions pel de Watch Tower Bible and Tract Society perquè inclogués la paraula Bíblia. Aquell canvi va ser adequat perquè la Bíblia sempre ha estat l’eina principal per difondre la bona nova del Regne (Lc. 24:27). En harmonia amb el nom de l’entitat legal, els servents de Déu han promogut amb entusiasme la distribució i la lectura de la Bíblia. Per exemple, el 1926 vam imprimir The Emphatic Diaglott, una traducció de les Escriptures Gregues Cristianes produïda per Benjamin Wilson. Des del 1942 vam imprimir i distribuir unes set-centes mil còpies de la King James Version. Només dos anys després, vam començar a imprimir l’American Standard Version, en què el nom de Jehovà apareix 6.823 vegades. El 1950 ja n’havíem distribuït més d’un quart de milió d’exemplars.

15, 16. (a) Què t’impressiona sobre la Traducción del Nuevo Mundo? (Comenta el requadre « S’accelera la traducció de la Bíblia».) (b) Què has de fer perquè Jehovà et parli al cor?

¹⁵ El 1950 es va publicar la Traducción del Nuevo Mundo de las Escrituras Griegas Cristianas en anglès. El 1961 es va presentar la versió completa en anglès de la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras en un sol volum. Aquesta traducció glorifica Jehovà perquè ha restaurat el nom diví allà on apareixia en el text hebreu original, i també l’inclou 237 vegades en el cos del text de les Escriptures Gregues Cristianes. S’ha revisat en diverses ocasions, l’última l’any 2013, perquè sigui una versió exacta i fàcil de llegir. Segons dades del 2013, s’ha traduït sencera o en part a 121 idiomes i se n’han imprès més de dos-cents un milions d’exemplars.

¹⁶ Com han reaccionat algunes persones al llegir la Traducción del Nuevo Mundo en la seva llengua materna? Un home del Nepal es va expressar així: «Per a molts, l’antiga traducció que teníem en nepalès era complicada d’entendre, perquè feia servir un llenguatge arcaic. Però ara podem comprendre la Bíblia molt millor, perquè usa un llenguatge quotidià». Quan una dona de la República Centreafricana  va començar a llegir la traducció en sango, va dir entre llàgrimes: «Aquesta és la llengua del meu cor». Nosaltres també podem permetre que Jehovà ens parli al cor si llegim la seva Paraula cada dia (Sl. 1:2; Mt. 22:36, 37).

17. Com pots demostrar que agraeixes les eines i la instrucció que reps, i què obtindràs com a resultat?

¹⁷ Agraeixes les eines i la instrucció gradual que el Rei Jesucrist ens ha donat? Reserves temps per llegir les publicacions que produeix l’organització de Déu i les utilitzes per ajudar els altres? En cas afirmatiu, et sentiràs reflectit en aquestes paraules de l’Opal Betler, qui es va batejar el 4 d’octubre de 1914: «Al llarg dels anys, el meu marit [Edward] i jo vam usar el gramòfon i les targetes de testimoniatge. Vam predicar casa per casa amb llibres, fullets i revistes. Vam participar en campanyes i marxes, i vam distribuir proclamacions impreses. Més endavant se’ns va ensenyar a tornar a visitar els qui mostraven interès i com dirigir cursos bíblics a casa seva. Hem tingut una vida ocupada i feliç». Jesús va prometre que l’obra de sembrar i recollir mantindria actius els seus súbdits i que els portaria moltes alegries. Milions de persones com l’Opal donen fe de la veracitat de la promesa de Crist (llegeix Joan 4:35, 36).

18. Quin privilegi tenim?

¹⁸ Potser molts que encara no són súbdits del Regne consideren els servents de Déu persones «sense cultura ni instrucció» (Ac. 4:13). Però pensem en això: el Rei ha aconseguit que el seu poble ‘sense instrucció’ sigui una editorial molt poderosa, capaç de produir algunes de les publicacions més distribuïdes i traduïdes de la història. I el que és més important, ens ha instruït i motivat perquè utilitzem aquestes eines per difondre la bona nova a totes les nacions. Quin privilegi! Col·laborem amb Crist en l’obra de plantar llavors de la veritat i collir-ne els fruits.