1, 2. (a) Per què estan desconcertats els apòstols? (b) De quina sega està parlant Jesús?

 ELS apòstols estan desconcertats. Jesús els ha dit: «Alceu els ulls i mireu els camps, que ja són rossos per a la sega». Miren en la direcció que els assenyala, però no veuen camps rossos, sinó verds, el color de l’ordi que acaba de brotar. És probable que pensin: «Quina sega? Si encara falten mesos» (Jn. 4:35).

² Jesús no es refereix a una sega literal, sinó a una sega espiritual. Amb les seves paraules vol ensenyar als seus deixebles dues lliçons molt importants. Quines? Per descobrir-les, analitzem el relat en més detall.

3. (a) Probablement, què va impulsar Jesús a dir:«Els camps [...] ja són rossos per a la sega»? (Consulta la nota.) (b) Com va aclarir Jesús les seves paraules?

³ Aquesta conversa entre Jesús i els seus deixebles va tenir lloc al final de l’any 30 de la n. e. prop de la ciutat samaritana de Sicar. Els deixebles van entrar a la ciutat i Jesús es va quedar esperant-los vora un pou, on va ensenyar veritats espirituals a una dona que de seguida va entendre la importància de les seves paraules. Quan els deixebles van tornar, la dona va anar corrents a la ciutat per explicar les coses tan meravelloses que havia après. Els seus comentaris van generar tant d’interès que molts dels seus veïns van anar ràpidament a trobar Jesús. Potser va ser en aquell moment que Jesús, mirant més enllà dels camps i observant com s’apropaven molts samaritans, va dir: «Alceu els ulls i mireu els camps, que ja són rossos per a la sega». a Aleshores, per deixar clar que no parlava d’una sega literal, sinó d’una sega espiritual, va afegir: «El segador [...] recull fruit per a la vida eterna» (Jn. 4:5-30, 36).

4. (a) Quines dues lliçons sobre la sega espiritual va ensenyar Jesús? (b) Quines preguntes analitzarem?

⁴ Quines dues lliçons sobre la sega espiritual va destacar Jesús? En primer lloc, l’obra és urgent. Al dir «els camps [...] són rossos per a la sega», estava fent una crida a l’activitat. Per gravar a la ment dels deixebles com n’era, d’urgent, l’obra, Jesús va afegir: «Ja el segador rep el jornal».  És a dir, la sega ja havia començat, no era moment de perdre temps. En segon lloc, els treballadors estan alegres. Jesús va dir que ‘el sembrador s’alegra juntament amb el segador’ (Jn. 4:35b, 36). De la mateixa manera que Jesús es devia alegrar al veure que «molts dels samaritans [...] van creure en ell», els seus deixebles també s’alegrarien molt al treballar de tota ànima en la sega (Jn. 4:39-42). Aquest relat té un significat especial per a nosaltres, perquè il·lustra el que està passant avui dia durant la sega espiritual més gran de la història. Quan va començar aquesta sega? Qui hi participa? Quins n’han estat els resultats?

5. (a) Qui encapçala la sega mundial? (b) Com indica la visió de Joan que l’obra és urgent?

⁵ Jehovà ens revela, mitjançant una visió que va tenir l’apòstol Joan, que va encarregar a Jesús la tasca d’encapçalar la sega de persones arreu del món (llegeix Apocalipsi [Revelació] 14:14-16). En la visió, Jesús apareix amb «una corona d’or» al cap, que confirma que ha rebut l’autoritat reial, i «una falç esmolada» a la mà, que posa en relleu el seu paper de Segador. Jehovà emfatitza que l’obra és urgent al dir mitjançant un àngel que «el sembrat de la terra ja és sec». Sí, «ha arribat l’hora de segar» i no és moment de perdre temps! Al sentir el manament de Déu de ‘tirar la falç’, Jesús passa la falç i sega la terra, és a dir, les persones. Aquesta emocionant visió ens recorda que de nou «els camps [...] són rossos per a la sega» i, a més, ens ajuda a comprendre quan va començar aquesta sega mundial.

6. (a) Quan va començar l’època de la sega? (b) Explica com sabem quan va començar la sega del blat.

⁶ El fet que Jesús, el Segador de la visió del capítol 14 d’Apocalipsi, porti una corona (versicle 14) ens fa entendre que descriu un moment posterior al 1914, quan va ser nomenat rei (Dan. 7:13, 14). Jesús rep l’ordre de començar la sega poc després de la seva entronització (versicle 15). Jesús presenta la mateixa successió d’esdeveniments en la paràbola sobre el blat i el jull al dir: «La sega és la fi del món [«conclusió d’un ordre de coses», NM]». Així, doncs, tant l’època de la sega com la conclusió de l’ordre de coses van començar alhora: l’any 1914. La sega del blat té lloc durant l’època de la sega, però no va començar immediatament (Mt. 13:30, 39). Des de la nostra perspectiva privilegiada, podem veure que la sega del blat va començar uns anys després que Jesús fos nomenat rei. Abans, però, entre el 1914 i la primera part del 1919, Jesús va refinar els seus seguidors ungits (Mal. 3:1-3; 1 Pe. 4:17). Aleshores, el 1919 va començar la sega del «sembrat de la terra», és a dir, la sega del blat. Sense tardança, Jesús va utilitzar l’esclau fidel que acabava de nomenar per ajudar  els nostres germans a adonar-se de la urgència de la predicació. Repassem què va passar.

7. (a) Què va ajudar els nostres germans a adonar-se de la urgència de la predicació? (b) Quina exhortació van rebre els cristians?

⁷ El juliol de 1920 La Torre de Guaita va dir: «Arran d’una anàlisi de les Escriptures, sembla evident que l’església [congregació] ha rebut el gran privilegi d’anunciar el missatge del Regne». Per exemple, gràcies a les paraules profètiques d’Isaïes, els cristians van entendre que s’havia de proclamar el Regne per tot el món (Is. 49:6; 52:7; 61:1-3). No sabien com es duria a terme aquella obra, però estaven convençuts que Jehovà els aplanaria el camí (llegeix Isaïes 59:1). Com a resultat d’aquesta comprensió més clara de la urgència de la predicació, els nostres germans van rebre l’exhortació d’augmentar el seu servei. Com van reaccionar?

8. Quines dues idees sobre la predicació van entendre els nostres germans el 1921?

⁸ El mes de desembre de 1921 un article de La Torre de Guaita va anunciar: «Ha estat el nostre millor any; durant el 1921 han sentit el missatge de la veritat moltes més persones que en els anys anteriors». La revista va afegir: «Encara queda molt per fer. [...] Fem-ho amb un cor alegre». T’hi has fixat? Els nostres germans van entendre les dues mateixes idees essencials sobre la predicació que Jesús havia emfatitzat als seus apòstols: l’obra és urgent, i els treballadors estan alegres.

9. (a) Què va dir La Torre de Guaita el 1954 sobre la sega, i per què? (b) Quin augment hi ha hagut en la quantitat de publicadors al món durant els últims cinquanta anys? (Consulta la gràfica « Augment mundial».)

⁹ A la dècada de 1930, després de comprendre que una gran multitud d’altres ovelles acceptaria el missatge del Regne, els nostres germans van intensificar encara més la predicació (Is. 55:5; Jn. 10:16; Ap. 7:9). Van tenir èxit? El 1934 hi havia 41.000 proclamadors del Regne, i el 1953, 500.000! La Torre de Guaita de l’1 de desembre de 1954 va afirmar encertadament: «L’esperit de Jehovà i el poder de la seva Paraula han fet possible aquesta gran sega mundial» (Zac. 4:6, TBS). b

10, 11. Quins aspectes del creixement de la llavor destaca la paràbola del gra de mostassa?

¹⁰ En les seves paràboles del Regne, Jesús va predir de manera molt gràfica el resultat de la sega. Examinem la paràbola del gra de mostassa i la del llevat posant especial atenció en com s’han complert durant el temps de la fi.

¹¹ La paràbola del gra de mostassa. Un home planta un gra de mostassa, que creix i es converteix en un arbre en què fan niu els ocells (llegeix Mateu 13:31, 32). Quins aspectes del creixement de la llavor destaca aquesta paràbola? (1) L’abast del creixement és impressionant. «La més petita de totes les llavors» es fa un arbre amb ‘branques grans’ (Mc. 4:31, 32). (2) El creixement està garantit. Jesús no diu «potser creixerà», sinó «un cop sembrada, creix». Això vol dir que ningú no en pot aturar el creixement. (3) L’arbre atreu els ocells i els ofereix refugi. Com diu Jesús, «els ocells poden ajocar-s’hi sota cobert». Com es compleixen aquests aspectes en la sega espiritual del nostre temps?

12. Com es compleix en la sega actual la paràbola del gra de mostassa? (Consulta també la gràfica « Augment de cursos bíblics».)

¹² (1) Abast del creixement: La paràbola destaca el creixement del missatge del Regne i de la congregació cristiana. Des del 1919 s’ha aplegat treballadors diligents en la congregació cristiana restaurada. En aquell temps, hi havia pocs treballadors, però ràpidament se n’hi van afegir més. De fet, el creixement, des del principi del segle XX fins als nostres dies, ha estat espectacular (Is. 60:22). (2) Garantia: Ningú no ha pogut aturar el creixement de la congregació cristiana. Malgrat totes les roques d’oposició que els enemics de Déu han posat al camí, la petita llavor ha continuat creixent i ha superat tots els entrebancs (Is. 54:17). (3) Refugi: «Els ocells» que s’ajoquen a l’arbre representen els milions de persones de bon cor procedents d’uns dos-cents quaranta països que han acceptat el missatge del Regne i s’han unit a la congregació cristiana (Ez. 17:23). L’organització de Déu els dóna aliment espiritual, consol i protecció (Is. 32:1, 2; 54:13).

13. Quins aspectes del creixement destaca la paràbola del llevat?

¹³ La paràbola del llevat. Una dona afegeix una mica de llevat a una massa de farina, i el llevat fermenta tota la massa (llegeix Mateu 13:33). Quins aspectes del creixement veiem en aquesta paràbola? Fixem-nos en aquests. (1) El creixement provoca una transformació. El llevat es va estendre per la massa «fins que va fermentar tota». (2) El creixement arriba a tot arreu. El llevat fermenta les «tres mesures de farina», és a dir, tota la massa. Com es compleixen aquests dos aspectes en la sega espiritual d’avui dia?

14. Com es compleix en la sega actual la paràbola del llevat?

 ¹⁴ (1) Transformació: El llevat és el missatge del Regne i la massa de farina representa la humanitat. De la mateixa manera que el llevat provoca un canvi en la farina quan ambdós es barregen, el missatge del Regne transforma el cor de les persones que l’accepten (Rm. 12:2). (2) Arriba a tot arreu: L’abast de l’efecte del llevat representa la difusió del missatge del Regne. Igual que el llevat arriba a tota la massa, el missatge del Regne s’ha proclamat «de cap a cap de la terra» (Ac. [Fe.] 1:8). Aquest aspecte de la paràbola també indica que el missatge del Regne s’estendrà fins i tot per països on la nostra obra està prohibida, encara que la predicació en aquestes zones del món passi gairebé inadvertida.

15. Com s’han complert les paraules d’Isaïes 60:5, 22? (Consulta també els requadres « Jehovà ho va fer possible», i « “El menut” s’ha convertit en “una nació poderosa”».)

¹⁵ Uns vuit-cents anys abans que Jesús expliqués aquestes paràboles, Jehovà va predir d’una manera molt impactant, mitjançant el profeta Isaïes, l’abast de la sega  espiritual dels nostres dies i l’alegria que produiria. c Jehovà descriu que persones «de lluny» van cap a la Seva organització i després dirigeix aquestes paraules a una «dona», representada avui per la resta d’ungits a la Terra: «Quan ho vegis, estaràs radiant, el cor se t’eixamplarà d’emoció, ja que els tresors del mar afluiran cap a tu, les riqueses dels pagans aniran a parar a casa teva» (Is. 60:1, 4, 5, 9). Quina gran veritat! En l’actualitat, els cristians que han servit fidelment Jehovà durant dècades observen plens d’alegria com els poquets publicadors que hi havia abans als seus països han arribat a ser milers.

16, 17. Esmenta un motiu pel qual ‘el sembrador s’alegra juntament amb el segador’. (Consulta també el requadre « Dos tractats van tocar dos cors a l’Amazones».)

¹⁶ Segur que recordem que Jesús va dir als seus apòstols: «El segador [...] recull fruit per a la vida eterna, de manera que el sembrador s’alegri juntament amb el segador» (Jn. 4:36). Quins motius tenim per ‘alegrar-nos juntament’ en l’obra de la sega? Analitzem-ne tres.

¹⁷ En primer lloc, ens alegrem al veure la mà de Jehovà en la predicació. Quan proclamem el missatge del Regne, plantem la llavor (Mt. 13:18, 19). Quan ajudem algú a fer-se deixeble de Crist, recollim el fruit. I tots ens alegrem moltíssim quan observem meravellats com Jehovà fa que la llavor del Regne ‘germini i creixi’ (Mc. 4:27, 28). Algunes de les llavors que plantem germinen més tard i són altres germans els qui les recullen. Potser t’ha passat com a la Joan, una germana de Gran Bretanya que es va batejar fa seixanta anys. Va dir: «M’he trobat amb persones que m’han dit que vaig plantar la llavor en el seu cor quan els vaig predicar fa molts anys. Més tard, sense que jo ho sabés, altres Testimonis van estudiar la Bíblia amb aquestes persones i les van ajudar a fer-se servents de Jehovà. M’alegra molt veure que la llavor que vaig plantar va créixer i va donar fruit». (Llegeix 1 Corintis 3:6, 7.)

18. Quin motiu d’alegria trobem a 1 Corintis 3:8?

¹⁸ En segon lloc, mantenim l’alegria al recordar que Pau va dir: «Cadascun rebrà la pròpia recompensa segons el propi treball» (1 Cor. 3:8). La recompensa no depèn dels resultats de la predicació, sinó del «propi treball», és a dir, dels nostres esforços. Que reconfortants són aquestes paraules per als qui prediquen en territoris poc receptius! Als ulls de Déu, el cristià que participa de tot cor en la predicació ‘dóna força fruit’ i, per tant, té motius per alegrar-se (Jn. 15:8; Mt. 13:23).

19. (a) Quin motiu d’alegria ens dóna la profecia de Jesús de Mateu 24:14? (b) Què hem de tenir present encara que no aconseguim fer un deixeble?

¹⁹ En tercer lloc, ens alegrem perquè la nostra obra compleix profecia. Pensem en el que va dir Jesús quan els seus  apòstols li van demanar: «Digueu-nos [...] quin serà el senyal de la vostra vinguda i de la fi del món». Jesús els va respondre que una característica del senyal seria una obra mundial de predicació. Que potser s’estava referint al fet de fer deixebles? No, perquè va dir: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra en testimoniatge» (Mt. 24:3, 14). És a dir, una característica del senyal és sembrar la llavor, la predicació del Regne. Així, doncs, al proclamar la bona nova del Regne, tenim present que encara que no aconseguim fer un deixeble, sí que aconseguim donar «testimoniatge». d Sense importar la resposta de les persones, contribuïm al compliment de la profecia de Jesús i tenim l’honor de ser «col·laboradors de Déu» (1 Cor. 3:9). Aquest sí que és un motiu d’alegria!

20, 21. (a) Com es compleix avui dia la profecia de Malaquies 1:11? (b) Quina és la teva determinació pel que fa a la sega, i per què?

²⁰ Al segle primer Jesús va ajudar els seus apòstols a adonar-se que la sega era urgent. I a partir del 1919 ha continuat ajudant els seus seguidors a entendre aquesta realitat. En conseqüència, el poble de Déu ha intensificat la seva activitat. S’ha fet molt evident que la sega no es pot aturar. Tal com va profetitzar Malaquies, avui dia la predicació es duu a terme «de llevant a ponent» (Mal. 1:11). I així és, d’orient a occident —a qualsevol racó del món— els sembradors i els segadors ens alegrem juntament. I de sol a sol —en tot moment del dia— prediquem amb un sentit d’urgència.

²¹ Al remuntar-nos cent anys en el passat i veure com un grupet de servents de Déu s’ha convertit en «una nació poderosa», l’alegria que sentim fa que el cor ‘se’ns eixampli d’emoció’ (Is. 60:5, 22). Aquesta alegria i l’amor que sentim per Jehovà, «l’amo dels sembrats», ens han de motivar a continuar fent la nostra part perquè es dugui a terme la sega més gran de la història (Lc. 10:2).