1, 2. Com va demostrar Jesús ser el guia més experimentat?

 IMAGINA que estàs visitant una espectacular ciutat acompanyat d’un guia de molta experiència. Com que no hi has estat mai, escoltes amb atenció cada paraula que diu el guia. De tant en tant, tu i la resta del grup penseu emocionats en alguns dels atractius de la ciutat que encara no heu vist. Ara bé, quan li pregunteu, manté el suspens fins al moment oportú, sovint quan arribeu a un lloc amb una panoràmica especial. Cada cop estàs més impressionat per tot el que sap sobre la ciutat, perquè et diu el que has de saber just quan ho has de saber.

² Els autèntics cristians som en cert sentit com aquest grup de turistes. Tenim molt d’interès a aprendre coses sobre la ciutat més impressionant que existeix: la «ciutat ben fonamentada», és a dir, el Regne de Déu (Heb. 11:10). Quan Jesús va ser a la Terra, va guiar els seus seguidors a un coneixement més profund sobre aquest Regne. Però no va respondre a totes les seves preguntes ni els va explicar tots els detalls alhora. Va dir: «Moltes coses tinc encara a dir-vos, però ara no les podeu suportar» (Jn. 16:12). Jesús, el guia més experimentat, mai no els va donar més informació de la que podien entendre.

3, 4. (a) Com ha continuat ensenyant Jesús sobre el Regne de Déu als seus seguidors fidels? (b) Què analitzarem en aquest capítol?

³ Jesús va pronunciar les paraules de Joan 16:12 l’última nit que va passar a la Terra. Després de la seva mort, com continuaria ensenyant sobre el Regne de Déu? Va assegurar als seus apòstols: «L’Esperit de la veritat [...] us guiarà a la veritat completa» (Jn. 16:13). Podem considerar l’esperit sant un guia molt pacient; és el mitjà que Jesús fa servir per ensenyar als seus seguidors tot el que els cal saber sobre el Regne, sempre en el moment oportú.

⁴ Analitzem com l’esperit sant de Jehovà ha guiat els cristians verdaders a un coneixement més exacte sobre el Regne de Déu. Primer estudiarem com vam arribar a entendre quan es va establir, després qui són i quina esperança  tenen els seus governants i súbdits, i per últim, com vam comprendre millor què implica la lleialtat al Regne.

5, 6. (a) Quines idees errònies tenien els Estudiants de la Bíblia sobre l’establiment del Regne i la sega? (b) Vol dir això que Jesús no estava guiant els seus seguidors?

⁵ Com vam veure en el capítol 2, els Estudiants de la Bíblia van anunciar durant dècades que l’any 1914 seria clau en el compliment de les profecies bíbliques. Però creien que la presència de Crist havia començat el 1874, que havia estat entronitzat al cel el 1878 i que el Regne no s’establiria completament fins l’octubre de 1914. També pensaven que la sega s’estendria del 1874 al 1914, i que culminaria quan els ungits anessin al cel. Aleshores, ¿vol dir el fet que els seguidors fidels de Jesús tinguessin idees errònies com aquestes que no els estava guiant amb l’esperit sant?

⁶ En absolut! Reprenguem la il·lustració del principi. Posarien en dubte la fiabilitat del guia les idees preconcebudes i les preguntes impacients dels turistes? No. De la mateixa manera, tot i que el poble de Déu de vegades intenta entendre alguns detalls relacionats amb el propòsit diví abans que l’esperit sant els guiï a aquestes veritats, queda clar que Jesús els guia. Per tant, els qui són fidels i humils es deixen corregir de bon grat i modifiquen els seus punts de vista (Jm. 4:6).

7. Quins flaixos de llum espiritual va rebre el poble de Déu?

⁷ Després del 1919, Jehovà va beneir el seu poble amb més i més flaixos de llum espiritual (llegeix Salm 97:11). Per exemple, el 1925 es va publicar a La Torre de Guaita el memorable article «El naixement de la nació». Presentava arguments bíblics de pes per provar que el Regne Messiànic havia nascut el 1914, en compliment del quadre profètic del capítol 12 d’Apocalipsi (Revelació), que descriu com la dona celestial de Déu té un fill. a L’article també mostrava que la persecució i les dificultats que patia el poble de Jehovà durant aquells anys de guerra eren senyals inequívocs que Satanàs havia estat expulsat del cel i llançat a la Terra, «ple de gran furor, sabent que té poc temps» (Ap. 12:12).

8, 9. (a) Com es va donar més èmfasi a la importància del Regne de Déu? (b) Quines preguntes contestarem?

⁸ Quina importància té el Regne? L’any 1928 La Torre de Guaita va començar a emfatitzar que el Regne era més important que la salvació per mitjà del rescat. En definitiva, Jehovà utilitzarà el Regne Messiànic per santificar el seu nom, vindicar la seva sobirania i fer realitat el seu propòsit per a la humanitat.

⁹ Qui regnaria amb Crist? Qui serien els súbdits terrestres del Regne? I quina obra haurien de dur a terme els seguidors de Jesús?

10. Què ha entès el poble de Déu des d’abans del 1914 sobre els 144.000?

¹⁰ Dècades abans del 1914, els cristians verdaders ja entenien que 144.000 seguidors fidels de Crist regnarien amb ell al cel. b Aquells Estudiants de la Bíblia comprenien que es tractava d’una quantitat literal que es va començar a reunir al segle primer de la n. e.

11. Com van entendre millor els cristians ungits fidels el que havien de fer a la Terra?

¹¹ Però què haurien de fer mentre fossin a la Terra els qui serien membres de la núvia de Crist? Van comprendre que Jesús havia donat molta importància a la predicació i l’havia relacionat amb un període de sega (Mt. 9:37; Jn. 4:35). Com va explicar el capítol 2, durant un temps van pensar que l’època de la sega duraria quaranta anys i culminaria quan els ungits anessin al cel. Tot i això, va quedar clar que necessitaven més guia perquè, en acabar-se aquells quaranta anys, la predicació va continuar. Ara sabem que el període de la sega —quan se separaria els cristians ungits fidels (el blat) dels cristians d’imitació (el jull)— va començar el 1914. Havia arribat l’hora de centrar l’atenció a recollir els restants d’aquella classe celestial.

12, 13. Com s’han complert durant els darrers dies les il·lustracions de Jesús sobre les verges i els talents?

¹² A partir del 1919, Crist va continuar guiant l’esclau fidel i assenyat perquè donés més importància a la predicació, obra que va assignar al segle primer (Mt. 28:19, 20). També va mostrar quines qualitats necessitarien els seus seguidors ungits per dur a terme aquella comissió. En la il·lustració de les deu verges, va indicar que haurien de mantenir-se vigilants en sentit espiritual per poder gaudir del gran banquet de noces al cel, quan Crist es casés amb la seva «núvia», formada pels 144.000 (Ap. 21:2). A més, en la il·lustració dels talents, Jesús va ensenyar que els ungits complirien de manera diligent l’obra de predicació que els havia encomanat (Mt. 25:1-30).

 ¹³ Durant l’últim segle, els ungits han demostrat la seva actitud vigilant i diligent. Sens dubte, Jehovà recompensarà aquesta actitud. Ara bé, acabaria la immensa obra de la sega un cop es recollís la resta de les 144.000 persones que governaran amb Crist?

14, 15. Sobre quins quatre grups parlava el llibre The Finished Mystery («El misteri finalitzat»)?

¹⁴ Les persones fidels sempre han sentit curiositat per la «gran multitud» esmentada a Apocalipsi 7:9-14. Però val a dir que abans que Crist revelés la identitat d’aquest grup, bona part del que s’entenia sobre aquest tema distava molt de les veritats clares i senzilles que coneixem i valorem avui dia.

¹⁵ El 1917 el llibre The Finished Mystery («El misteri finalitzat») va afirmar que hi havia «dos graus o tipus de salvació celestial, i dos graus o tipus de salvació terrenal». Qui formava aquests quatre grups? En primer lloc, els 144.000, que regnarien amb Crist. En segon lloc, la gran multitud. En aquell temps es creia que estava formada pels qui afirmaven ser cristians verdaders però encara no havien abandonat les esglésies de la cristiandat. Com que la seva fe no era prou forta per posar-se totalment de part de la veritat, ocuparien una posició inferior al cel. Pel que fa a la Terra, es pensava que el tercer grup —els «mereixedors de l’antiguitat» (servents fidels com Abraham, Moisès i altres)— tindria autoritat sobre el quart grup, la humanitat en general.

16. Quins flaixos de llum espiritual van arribar el 1923 i el 1932?

¹⁶ Com va guiar l’esperit sant els seguidors de Crist a la comprensió que tenim ara? Mitjançant una sèrie progressiva de flaixos de llum espiritual. Ja el 1923 La Torre de Guaita va dirigir l’atenció a un grup sense esperança celestial que viuria a la Terra sota el regnat de Crist. L’any 1932 la revista va parlar sobre Jehonadab, qui es va unir a Jehú, el rei d’Israel ungit per Déu, per combatre l’adoració falsa (2 Re. 10:15-17). L’article va dir que hi havia una classe de persones del temps present que era com Jehonadab i va afegir que Jehovà faria que aquesta classe sobrevisqués a l’Harmaguedon per viure a la Terra.

17. (a) Quin flaix de llum espiritual va resplendir el 1935? (b) Com es van sentir els cristians fidels a l’escoltar la nova comprensió sobre la gran multitud? (Consulta el requadre « Van sospirar alleujats».)

¹⁷ Un flaix de llum espiritual va resplendir el 1935. Al congrés celebrat a la ciutat de Washington (EUA), es va anunciar que la gran multitud era una classe terrenal, les ovelles de la paràbola de Jesús de les ovelles i les cabres (Mt. 25:33-40). La gran multitud es comptaria entre les «altres ovelles», de qui Jesús va dir: «També aquestes, cal que jo les meni» (Jn. 10:16). Quan l’orador, J. F. Rutherford, va demanar: «Es podrien posar drets,  si us plau, tots aquells qui tenen l’esperança de viure per sempre a la Terra?», més de la meitat dels assistents es van aixecar. Aleshores va exclamar: «Vet aquí la gran multitud!». A molts cristians els va emocionar molt comprendre per fi la seva esperança.

18. En què han centrat la predicació els seguidors de Crist, i quin n’ha estat el resultat?

¹⁸ Des d’aleshores, Crist ha guiat constantment el seu poble perquè s’esforci a reunir les persones que formaran la gran multitud que sortirà amb vida de la gran tribulació. Al principi, els resultats dels seus esforços van semblar poc prometedors. De fet, Rutherford fins i tot va comentar en una ocasió: «Pel que es veu, la “gran multitud” no serà tan gran després de tot». Avui dia sabem que Jehovà ha beneït la sega de manera espectacular. Gràcies a la guia de Jesús i de l’esperit sant, tant els ungits com els seus companys de les «altres ovelles» han arribat a ser el que Jesús va predir: «un sol ramat» que serveix en unitat sota la direcció d’«un sol pastor».

19. Què podem fer perquè la gran multitud continuï creixent?

¹⁹ La gran majoria de les persones fidels viuran per sempre en un paradís a la Terra, sota el govern de Crist i els 144.000. Veritat que ens emociona veure com Crist ha guiat el poble de Déu a una comprensió clara de l’esperança que explica la Bíblia? És un privilegi extraordinari poder compartir aquesta esperança amb les persones a qui prediquem. Així, doncs, esforcem-nos a fer tot el que puguem perquè la gran multitud continuï creixent i el nom de Jehovà sigui lloat amb més força (llegeix Lluc 10:2).

20. Quins elements composen l’organització de Satanàs, i què implica la lleialtat cristiana?

²⁰ A mesura que el poble de Déu continuava aprenent sobre el Regne, també havia d’entendre què implica ser lleial a aquest govern celestial. Per això, l’any 1922 La Torre de Guaita va indicar que existeixen dues organitzacions: la de Jehovà i la de Satanàs, formada per elements comercials, religiosos i polítics. Els qui són lleials al Regne de Déu a les mans de Crist no han de permetre que una relació indeguda amb cap element de l’organització de Satanàs amenaci la seva lleialtat (2 Cor. 6:17). Què vol dir això?

21. (a) Quin advertiment ha fet l’esclau fidel sobre el món dels negocis? (b) Què va revelar La Torre de Guaita el 1963 sobre «Babilònia, la gran»?

²¹ L’aliment espiritual subministrat per l’esclau fidel ha posat al descobert de manera sistemàtica la corrupció del món dels negocis i ha advertit el poble de Déu que no cedeixi al materialisme desenfrenat (Mt. 6:24). Així mateix, les nostres publicacions sempre han desemmascarat la part religiosa de l’organització de Satanàs. Per exemple, el 1963 La Torre de Guaita va mostrar que «Babilònia, la gran», no només representava la cristiandat sinó també  l’imperi mundial de la religió falsa. D’aquesta manera, com veurem amb més detall en el capítol 10, s’ha ajudat els servents de Déu de totes les nacions i cultures a ‘sortir-ne’ i així netejar-se de totes les pràctiques religioses falses (Ap. 18:2, 4).

22. Al temps de la Primera Guerra Mundial, com entenien molts cristians l’exhortació de Romans 13:1?

²² I què es pot dir sobre la lleialtat al Regne i la part política de l’organització de Satanàs? Podrien els autèntics cristians participar en les guerres i els conflictes nacionals? Al temps de la Primera Guerra Mundial, la gran majoria dels Estudiants de la Bíblia entenien que els cristians no havien de matar (Mt. 26:52). No obstant això, per a molts, l’exhortació de Romans 13:1 (TBS) de ser obedients a «les autoritats superiors» volia dir que s’havien d’unir a l’exèrcit, portar l’uniforme i fins i tot prendre les armes; però quan els ordenessin matar l’enemic, havien de disparar a l’aire.

23, 24. (a) Què pensàvem al temps de la Segona Guerra Mundial sobre Romans 13:1? (b) Com ens va guiar l’esperit sant a una comprensió més encertada?

²³ Coincidint amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, La Torre de Guaita va analitzar a fons la qüestió de la neutralitat. Va mostrar que els cristians no han de participar en les guerres i els conflictes de les nacions del món de Satanàs. Quina guia més oportuna! Se’ls va protegir de la terrible culpa de sang en què van incórrer les nacions en aquella guerra. Tot i això, a partir del 1929, les nostres publicacions també havien afirmat que les autoritats superiors de Romans 13:1 no eren pas els governants humans,  sinó Jehovà i Jesús. Encara calia una comprensió més encertada dels assumptes.

²⁴ L’esperit sant va guiar els seguidors de Crist a aquesta comprensió l’any 1962, quan als números del 15 de novembre i l’1 de desembre de La Torre de Guaita van aparèixer uns articles crucials sobre Romans 13:1-7. Finalment, el poble de Déu va entendre el principi de la subjecció relativa que Jesús havia revelat amb aquestes conegudes paraules: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Lc. 20:25). Els autèntics cristians ara sabem que les autoritats superiors són els governs humans i que hi hem d’estar subjectes. Amb tot, aquesta subjecció és relativa, ja que si les autoritats ens demanen que desobeïm Jehovà, responem com van fer els apòstols: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Ac. [Fe.] 5:29). En els capítols 13 i 14 d’aquest llibre aprendrem més coses sobre com el poble de Déu ha respectat el principi de la neutralitat cristiana.

25. Per què valores que l’esperit sant ens hagi guiat a la comprensió de veritats fonamentals sobre el Regne?

²⁵ Pensem en tot el que hem après sobre el Regne de Déu durant els últims cent anys. Hem comprès quan es va establir al cel i quina importància té. Entenem amb claredat que només hi ha dues esperances per a les persones fidels: la celestial i la terrenal. I sabem com mantenir-nos lleials al Regne de Déu i alhora mostrar subjecció relativa a les autoritats humanes. Pregunta’t: «Coneixeria cap d’aquestes precioses veritats si Jesucrist no hagués guiat el seu esclau fidel a comprendre-les i ensenyar-les?». Sens dubte, comptar amb la guia de Crist i de l’esperit sant és una benedicció extraordinària!