L’ANGOIXA afecta a tothom, fins i tot al poble de Déu. Per exemple, el salmista va escriure: «Em sentia superat per les preocupacions» (Salm 94:19). I Jesús va dir que, durant el temps de la fi, «les preocupacions de la vida» podrien fer que servir Jehovà fos molt difícil (Lluc 21:34). En el teu cas, et sents ofegat pels problemes econòmics, familiars o de salut? Com et pot ajudar Jehovà a afrontar-los?

Nosaltres sols no podem lluitar contra l’angoixa. L’apòstol Pau va escriure que «se’ns oprimeix per tot arreu», que «estem desconcertats» i que «se’ns tomba». Però també va dir que no estem tan oprimits que no ens podem moure, ni estem «sense sortida», ni «se’ns destrueix». Què ens ajuda a aguantar? «El poder que va més enllà del que és normal», poder que ve de Jehovà, el nostre Déu Totpoderós (2 Corintis 4:7-9).

Pensa en totes les vegades que vas sentir «el poder que va més enllà del que és normal». Recordes algun discurs animador que t’ajudés a valorar encara més l’amor de Jehovà? Notaves com s’enfortia la teva fe en les promeses de Jehovà quan parlaves amb altres persones sobre el paradís? Assistir a les reunions i parlar de la nostra fe amb els altres ens dona forces per afrontar les preocupacions i pau mental per servir Jehovà amb alegria.

És normal que et sentis desbordat i pensis que no arribes a tot. Per exemple, Jehovà ens demana que posem el Regne en primer lloc i que mantinguem una bona rutina espiritual (Mateu 6:33; Lluc 13:24). Però, i si l’oposició, la mala salut i els problemes familiars t’han esgotat? I si la teva feina et treu el temps i l’energia que dedicaries a la congregació? Tenir tantes obligacions —i tan poc temps i energia per complir amb totes elles— et pot angoixar. Potser fins i tot t’has preguntat si Jehovà demana massa de tu.

Jehovà és comprensiu. Mai ens demana més del que li podem donar. I entén que necessitem temps per recuperar-nos de l’estrès físic i emocional (Salm 103:13, 14).

Per exemple, recorda com Jehovà va cuidar el profeta Elies. Quan Elies es va desanimar i va tenir tanta por que va fugir al desert, Jehovà no el va reprendre ni el va obligar a tornar a la seva assignació. Al contrari, li va enviar un àngel dues vegades per despertar-lo amb delicadesa i alimentar-lo. Tot i això, 40 dies després, Elies continuava sentint angoixa i por. Què més  va fer Jehovà per ajudar-lo? Primer, li va demostrar que el podia protegir. Després, el va consolar amb «una veu suau i tranquiŀla». I finalment, li va assegurar que hi havia milers de persones que també adoraven Déu fidelment. Ben aviat, Elies va tornar a ser un profeta entusiasta (1 Reis 19:1-19). Quina és la lliçó? Quan Elies es va sentir asfixiat per l’angoixa, Déu el va tractar amb paciència i compassió. Jehovà no ha canviat, i avui dia ens cuida de la mateixa manera.

Quan et plantegis què pots donar-li a Jehovà, sigues realista. No comparis el que pots fer ara amb el que podies fer abans. A tall d’exemple, un corredor que deixa d’entrenar-se durant uns mesos o anys no pot tornar de cop a la seva antiga rutina. El que ha de fer és posar-se petits objectius que l’ajudin a recuperar força i resistència. Els cristians som com corredors; ens entrenem amb un objectiu clar (1 Corintis 9:24-27). Per què no et poses una meta espiritual que puguis assolir en aquest moment? Per exemple, et podries posar la meta d’assistir a una reunió. Demana a Jehovà que t’ajudi a aconseguir-ho. A mesura que et sentis més fort en sentit espiritual, tastaràs i veuràs «que Jehovà és bo» (Salm 34:8). Recorda que qualsevol cosa que facis per demostrar que estimes Jehovà, per petita que et sembli, és de gran valor per a ell (Lluc 21:1-4).

Com va donar forces Jehovà a la June perquè tornés a ell? Ella ens explica: «Orava constantment a Jehovà per demanar-li que m’ajudés. Llavors, la meva jove em va dir que hi hauria un congrés a la ciutat. Vaig decidir que hi assistiria un dels dies. Quina alegria tan gran vaig sentir de tornar a estar amb el poble de Jehovà! Aquest congrés va ser l’empenta que havia estat esperant. Soc molt feliç servint Jehovà una altra vegada, i la meva vida té molt més significat. Ara més que mai, sé que no m’he d’aïllar ni he d’anar a la meva. Dono gràcies d’haver estat a temps de tornar».