1-3. a) Què estava posant en perill la unitat dels cristians del segle I? b) Com ens pot beneficiar analitzar aquest relat del llibre de Fets?

 PAU i Bernabé acaben d’arribar a Antioquia de Síria després del seu primer viatge missional. Tots dos estan pletòrics perquè Jehovà ha «obert la porta de la fe a les nacions» (Fe. 14:26, 27). De fet, a Antioquia també es respira una gran emoció, ja que «un gran nombre» de gentils estan acceptant les bones notícies i s’estan fent cristians (Fe. 11:20-26).

² Aquesta emocionant notícia de seguida arriba a Judea, però no tots se n’alegren i això intensifica el llarg debat sobre la circumcisió. Com s’han de tractar entre ells els cristians jueus i els no jueus? Han d’obeir la Llei els cristians no jueus? El desacord que sorgeix és tan gran que la unitat i la pau de la congregació cristiana es veuen greument amenaçades. Què faran per resoldre aquest problema?

³ A mesura que analitzem aquest relat del llibre de Fets, aprendrem lliçons molt valuoses que ens ajudaran a actuar amb saviesa quan es presentin situacions que podrien dividir la congregació.

4. Quin punt de vista equivocat tenien alguns cristians jueus, i quina pregunta va sorgir com a conseqüència?

⁴ Lluc explica: «Llavors uns homes van baixar de Judea [a Antioquia] i van començar a ensenyar això als germans: “Si no us circumcideu d’acord amb el costum de Moisès, no us podreu salvar”» (Fe. 15:1). No sabem si aquests homes de Judea havien sigut fariseus abans de fer-se cristians però, en qualsevol cas, sembla que tenien la manera de pensar tan radical i estricta d’aquella secta. També és possible que afirmessin que parlaven en nom dels apòstols i els ancians de Jerusalem (Fe. 15:23, 24). Però, si ja feia uns 13 anys que Jehovà havia deixat clar a Pere que acceptava els gentils com a part de la congregació cristiana, per què seguien insistint que s’havien de circumcidar? (Fe. 10:24-29, 44-48.) a

5, 6. a) Per què creien alguns cristians jueus que la circumcisió era necessària? b) Era el pacte de la circumcisió part del pacte abrahàmic? Explica-ho. (Consulta la nota.)

 ⁵ És probable que continuessin insistint per diverses raons. Una d’elles podria ser que la circumcisió era un manament directe de Jehovà i indicava que una persona gaudia d’una relació especial amb ell. Abans d’establir el pacte de la Llei, on va manar als israelites que se circumcidessin, Jehovà ja havia dit a Abraham i als de casa seva que s’havien de circumcidar (Lev. 12:2, 3). b Segons la Llei mosaica, fins i tot els estrangers havien de circumcidar-se per poder gaudir de certs privilegis, com ara celebrar la Pasqua (Èx. 12:43, 44, 48, 49). Per a un jueu, un home incircumcís era algú impur que no podia servir Déu (Is. 52:1).

⁶ El nou pacte havia reemplaçat el pacte de la Llei, de manera que, néixer com a jueu ja no et convertia automàticament en membre del poble de Déu. Sens dubte, els cristians jueus van haver de mostrar molta fe i humilitat per adaptar-se a aquest canvi. A més, els cristians jueus que vivien en comunitats jueves, com era el cas dels deixebles de Judea, van haver de ser molt valents per identificar-se com a seguidors de Jesús i adorar Déu juntament amb gentils incircumcisos (Jer. 31:31-33; Lc. 22:20).

7. Què és el que no havien entès els homes de Judea?

⁷ Les normes de Jehovà no havien canviat, i per això el nou pacte contenia l’esperit, o l’essència, de la Llei mosaica (Mt. 22:36-40). Per exemple, pel que fa a la circumcisió, Pau va escriure: «És jueu qui ho és interiorment, i la seva circumcisió és la del cor, que es fa per l’esperit i no per un codi escrit» (Rm. 2:29; Deut. 10:16). Aquells homes de Judea no havien entès aquestes veritats i afirmaven que Déu no havia revocat la llei de la circumcisió. Estarien disposats a canviar la seva manera de pensar?

8. Per què es va haver de portar l’assumpte de la circumcisió al consell rector?

⁸ Lluc continua dient: «Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre aquells homes [de Judea] i Pau i Bernabé, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem per parlar d’aquest assumpte amb els apòstols i els ancians» (Fe. 15:2). c Les dues parts estaven convençudes que tenien la raó i defensaven la seva posició  amb fermesa. En veure que no eren capaços de solucionar el problema, i per tal de mantenir la pau i la unitat, els germans d’Antioquia van decidir portar l’assumpte de la circumcisió als apòstols i als ancians de Jerusalem, és a dir, al consell rector del primer segle. Què podem aprendre dels ancians d’Antioquia?

9, 10. Com podem imitar tant l’exemple dels germans d’Antioquia com el de Pau i Bernabé?

⁹ La primera lliçó que n’aprenem és que hem de confiar en l’organització de Jehovà. Pensa en el següent: els germans d’Antioquia eren conscients que el consell rector estava únicament format per cristians d’origen jueu. Tot i això, confiaven plenament en ells i sabien que prendrien una decisió que estigués en harmonia amb les Escriptures. Però, per què estaven tan segurs d’això? Perquè estaven convençuts que Jehovà els dirigiria per mitjà de l’esperit sant i de Jesús, el Cap de la congregació (Mt. 28:18, 20; Ef. 1:22, 23). Per tant, quan sorgeixin qüestions delicades, confia en l’organització de Jehovà i en el Consell Rector, que està format per cristians ungits. Així imitaràs el bon exemple dels germans d’Antioquia.

¹⁰ La segona lliçó que s’extreu d’aquest relat és que hem de ser humils i pacients. Encara que Pau i Bernabé havien estat nomenats directament per l’esperit sant per anar a altres nacions, no van pensar que allò els donava autoritat per decidir com resoldre l’assumpte de la circumcisió (Fe. 13:2, 3). A més, sabem que Pau es va deixar guiar per l’esperit de Jehovà quan va anar a Jerusalem, ja que més endavant va escriure: «Hi vaig pujar perquè vaig rebre una revelació» (Gàl. 2:2). Avui dia, els ancians també s’esforcen per ser humils i pacients quan sorgeixen situacions que podrien dividir la congregació. En lloc de discutir i defensar els seus punts de vista, busquen la guia de Jehovà consultant la Bíblia i les instruccions que reben de l’esclau fidel (Fili. 2:2, 3).

11, 12. Per què hem de ser pacients?

 ¹¹ De vegades, pot ser que hàgim d’esperar que Jehovà aclareixi un assumpte. Recordem que van passar uns 13 anys des que Corneli va ser ungit l’any 36 fins que Jehovà va deixar clar que no calia que els gentils se circumcidessin l’any 49. Però, per què va esperar tant Déu? Perquè sabia que era un gran canvi i que possiblement els jueus necessitarien temps per ajustar la seva manera de pensar. Després de tot, el pacte de la circumcisió que Jehovà havia fet amb Abraham, a qui tant estimaven i respectaven, havia estat vigent durant 1.900 anys. Sens dubte, allò suposava tot un repte per a ells (Jn. 16:12).

¹² Com d’agraïts ens sentim de veure que Jehovà és un pare amorós que ens ensenya i ens modela amb molta paciència. No oblidem mai que sempre ho fa pel nostre bé (Is. 48:17, 18; 64:8). Per això, no hem de ser orgullosos i insistir en les nostres idees ni hem de reaccionar de manera negativa quan hi hagi canvis en l’organització o en la manera d’entendre un versicle bíblic (Ecl. 7:8). Si detectem dins nostre algun indici, per petit que sigui, d’aquestes actituds, farem bé de meditar sota oració en els principis que trobem al capítol 15 del llibre de Fets. d

13. Com podem imitar la paciència de Jehovà quan prediquem?

¹³ De vegades, als nostres estudiants els costa deixar enrere certes creences falses o costums que tenen molt arrelats i que Déu no aprova. En aquests casos, és important que siguem pacients amb ells. Hem de deixar passar cert temps perquè l’esperit de Jehovà influeixi en les seves vides (1 Cor. 3:6, 7). A més, és bo que orem per ells. De ben segur que d’una manera o d’una altra, Jehovà ens farà veure què podem fer per ajudar-los (1 Jn. 5:14).

14, 15. a) Com van mostrar honra els germans d’Antioquia a Pau, Bernabé i als seus companys? b) Com van animar Pau i els seus companys als germans?

¹⁴ El relat continua dient: «Després que la congregació els acompanyés part del camí, van continuar el viatge i van passar per Fenícia i Samària. I quan explicaven en detall com gent de les nacions s’havien fet creients, alegraven molt els germans» (Fe. 15:3). Aquests germans estimaven i respectaven profundament Pau, Bernabé i els deixebles que viatjaven amb ells. De fet, desitjaven de tot cor que Jehovà els beneís i van acompanyar-los part del camí. Quin bon exemple ens van donar els cristians d’Antioquia! I tu, t’esforces per mostrar honra als teus germans i germanes, especialment als ancians, «que treballen de valent parlant i ensenyant»? (1 Tim. 5:17.)

¹⁵ De camí a Jerusalem, Pau i els seus companys van parar a Fenícia  i Samària i van animar molt els germans explicant-los «en detall» com gent de les nacions s’havien fet creients. Alguns dels que els estaven escoltant possiblement eren cristians jueus que havien hagut de fugir a aquelles regions després de l’assassinat d’Esteve. Avui, també ens omple de goig sentir experiències que demostren que Jehovà està beneint la predicació, especialment quan passem per dificultats. Com pots treure el màxim profit d’aquestes experiències? Parant molta atenció quan s’expliquen a les reunions i als congressos, i també llegint les experiències i les biografies que trobem a les nostres publicacions o a jw.org.

16. Com sabem que l’assumpte de la circumcisió es va convertir en un problema greu?

¹⁶ Després de viatjar uns 550 quilòmetres cap al sud, Pau, Bernabé i els seus companys van arribar al seu destí. Lluc explica: «Quan van arribar a Jerusalem, la congregació, els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells» (Fe. 15:4). Ara bé, «alguns que havien sigut de la secta dels fariseus i que s’havien fet creients es van aixecar dels seus seients i van dir: “Cal circumcidar-los i manar-los que segueixin la Llei de Moisès”» (Fe. 15:5). Sens dubte, l’assumpte de la circumcisió s’havia convertit en un problema greu que calia solucionar.

17. Qui formava part del consell rector del segle I, i per què hi havia ancians entre els seus membres?

¹⁷ Proverbis 13:10 diu que «la saviesa pertany als que demanen consell», i això és exactament el que els apòstols i els ancians van fer. «Es van reunir per analitzar» l’assumpte de la circumcisió (Fe. 15:6). «Els apòstols i els ancians» prenien decisions en representació de tota la congregació cristiana, igual que fa el Consell Rector d’avui dia. Però, per què hi havia ancians coŀlaborant amb els apòstols? Recordem que Jaume havia sigut executat i Pere havia estat a la presó, almenys durant un temps. Així que, en cas que als  altres apòstols els passés el mateix, aquests ancians ungits estarien preparats per continuar dirigint l’obra.

18, 19. Què va dir Pere, i a quina conclusió haurien d’haver arribat els que l’escoltaven?

¹⁸ El relat de Fets explica: «Després d’una intensa i llarga discussió, Pere es va aixecar i els va dir: “Germans, ja sabeu que des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè la gent de les nacions escoltés de la meva boca el missatge de les bones notícies i així poguessin creure. I Déu, que coneix els cors, va mostrar que els havia aprovat al donar-los esperit sant igual que a nosaltres. No va fer cap mena de diferència entre ells i nosaltres, sinó que va purificar els seus cors per la seva fe”» (Fe. 15:7-9). Segons una obra de consulta, la paraula grega del versicle 7 que s’ha traduït com a ‘discussió intensa’ també pot transmetre la idea de recerca o investigació. Tot sembla indicar que, encara que els germans tenien opinions diferents, estaven disposats a parlar del tema i van poder expressar obertament el que pensaven.

¹⁹ Amb aquestes contundents paraules, Pere els va recordar que havia estat present quan els primers gentils incircumcisos, Corneli i la seva família, havien sigut ungits amb esperit sant l’any 36. Així doncs, si Jehovà ja no feia distinció entre els jueus i els no jueus, qui eren ells per fer-la? A més, el que Pere va dir indicava que l’aprovació de Déu no depenia d’obeir la Llei mosaica, sinó de mostrar fe en Jesús (Gàl. 2:16).

20. Com estaven posant a prova Déu els defensors de la circumcisió?

²⁰ Tenint en compte el que Déu havia expressat clarament i la manera com estava utilitzant el seu esperit sant, Pere va concloure dient: «Per què poseu a prova Déu imposant sobre el coll dels deixebles un jou que ni els nostres avantpassats ni nosaltres vam poder portar? En canvi, nosaltres tenim fe que ens salvem gràcies a la bondat immerescuda del Senyor Jesús, igual que ells» (Fe. 15:10, 11). Els jueus que s’aferraven a la circumcisió en realitat estaven provocant Déu, o posant a prova la seva paciència. En lloc d’estar agraïts a Déu per la bondat immerescuda que els havia mostrat per mitjà de Jesús, aquells cristians jueus volien imposar als gentils un codi de lleis que ni ells mateixos havien pogut complir i que, per tant, els condemnava a mort (Gàl. 3:10).

21. Què van explicar Bernabé i Pau?

²¹ Sembla que el que Pere els va dir els va causar un gran impacte, ja que «tots es van quedar callats». Aleshores, Bernabé i Pau els van explicar «tots els senyals i coses impressionants que Déu havia fet per mitjà d’ells entre les nacions» (Fe. 15:12). Ara, els apòstols i els ancians tenien tota la informació que necessitaven per analitzar l’assumpte de la circumcisió i prendre una decisió que reflectís la manera de pensar de Jehovà.

22-24. a) Com segueix el Consell Rector d’avui dia l’exemple del consell rector del segle I? b) Com demostren els ancians respecte per l’ordre teocràtic?

²² Avui dia, quan els membres del Consell Rector es reuneixen, busquen la  guia de Déu en la seva Paraula i li demanen que els doni el seu esperit sant (Sl. 119:105; Mt. 7:7-11). Per tal de prendre decisions que estiguin d’acord amb la voluntat de Jehovà, cadascun d’ells rep amb antelació una agenda per analitzar sota oració els temes que tractaran quan es reuneixin (Prov. 15:28). I, durant la reunió, aquests germans ungits expressen la seva opinió de manera oberta i respectuosa i consulten constantment les Escriptures.

²³ Els ancians de les congregacions s’esforcen per imitar l’exemple del Consell Rector. Ara bé, què poden fer si després de reunir-se i analitzar un assumpte seriós no saben quina és la millor manera de resoldre’l? En aquests casos, el consell d’ancians pot consultar amb la sucursal o amb algun dels seus representants, com ara els superintendents de circuit. I, si fos necessari, la sucursal podria escriure al Consell Rector.

²⁴ Jehovà sempre beneeix tots els que segueixen l’ordre que ell ha establert i mostren lleialtat, humilitat i paciència. Com veurem en el següent capítol, quan ens esforcem per fer tot això, Jehovà fa que la congregació segueixi creixent i gaudeixi de pau i unitat.