1-3. a) Què va passar l’última nit de Pau a Troas? b) Quin miracle va fer Pau, i què ens ensenya això sobre ell?

 A LA sala del tercer pis on s’han reunit els germans de Troas no hi cap ni una agulla. L’apòstol Pau marxarà el dia següent i ningú es vol perdre el seu últim discurs. El temps passa volant i ja s’han fet les dotze de la nit. Com que és fosc, hi ha molts llums d’oli encesos i a la sala cada cop hi ha més fum i fa més calor. Un jove que es diu Eutic està assegut a la finestra escoltant Pau, però es queda adormit i cau al carrer daltabaix.

² Com que Lluc és metge, segurament és un dels primers a baixar corrents a ajudar Eutic. Però de seguida s’adona que no hi ha res a fer. Quan aixequen el jove, veuen que ja és mort (Fe. 20:9). Llavors, Pau s’estira damunt d’ell i diu: «Tranquils, el noi està viu» (Fe. 20:10). Els cristians de Troas acaben de presenciar un miracle. Pau ha ressuscitat Eutic!

³ Aquesta resurrecció ens ensenya les coses tan meravelloses que Jehovà pot fer per mitjà del seu esperit sant. Al ressuscitar Eutic, l’apòstol els va consolar i els va enfortir perquè poguessin continuar predicant amb entusiasme. Tot i que Pau no era responsable de la mort d’aquell jove, no volia que els germans ensopeguessin en sentit espiritual ni que es quedessin amb un mal record d’aquell dia tan especial. És evident que l’apòstol sentia un gran respecte per la vida dels altres i per això va poder dir: «Estic net de la sang de tots» (Fe. 20:26). A continuació analitzarem com l’exemple de l’apòstol Pau ens pot ajudar a tenir el mateix respecte per la vida.

4. Quina situació va afrontar Pau a Efès?

⁴ Com vam veure al capítol anterior, Pau va afrontar una situació molt complicada a Efès. La seva predicació va enfurismar els argenters perquè els seus negocis depenien de vendre reproduccions del temple d’Àrtemis i això va provocar un gran aldarull. Quan tot es  va calmar, «Pau va fer cridar els deixebles i, després d’animar-los i d’acomiadar-se d’ells, va marxar cap a Macedònia» (Fe. 20:1).

5, 6. a) Quant de temps és possible que Pau passés a Macedònia, i com va ajudar els germans d’allà? b) Com veia Pau els seus germans i germanes?

⁵ De camí a Macedònia, Pau es va aturar al port de Troas i s’hi va quedar un temps esperant Titus, que havia anat a Corint (2 Cor. 2:12, 13). Però, quan va veure que no arribava, va marxar cap a Macedònia, on va passar més o menys un any «animant els deixebles amb moltes paraules» (Fe. 20:2). a Finalment, Titus es va trobar amb Pau a Macedònia i li va explicar que els cristians de Corint havien respost molt bé a la seva primera carta (2 Cor. 7:5-7). Això va alegrar molt l’apòstol i per aquesta raó va decidir escriure’ls una altra carta, que avui anomenem Segona als Corintis.

⁶ És interessant que Lluc destaqui que les visites que Pau va fer als cristians d’Efès i Macedònia els van animar molt. Això demostra que l’apòstol estimava de tot cor els seus germans i germanes. A diferència dels fariseus, que menyspreaven els altres, Pau veia els germans com els seus  coŀlaboradors (Jn. 7:47-49; 1 Cor. 3:9). A més, encara que de vegades els va haver de donar consells ferms, mai va pensar que era superior a ells (2 Cor. 2:4).

7. Com poden imitar Pau els ancians?

⁷ Avui dia, els ancians i els superintendents de circuit fan tot el possible per imitar l’exemple de Pau. Fins i tot quan han d’aconsellar algú amb fermesa, el seu objectiu sempre és ajudar la persona, no jutjar-la. Els ancians s’esforcen per entendre els sentiments dels germans i per animar-los. Un germà que ha sigut superintendent de circuit durant molts anys va dir: «La majoria dels nostres germans tenen bones intencions, però sovint han de lluitar contra les seves pors, frustracions o sentiments d’impotència». No hi ha dubte que els ancians poden fer molt per enfortir els que se senten així (Heb. 12:12, 13).

8, 9. a) Per què va haver de canviar Pau els seus plans? b) Per què els jueus odiaven tant Pau?

⁸ Des de Macedònia, Pau va anar a Corint i s’hi va estar tres mesos. b L’apòstol tenia pensat anar a Cèncrees, agafar un vaixell que el portés a Síria i, des d’allà, viatjar a Jerusalem per portar donacions per als germans pobres (Fe. 24:17; Rm. 15:25, 26). c Però, de sobte, els seus plans es van capgirar per complet. Fets 20:3 diu: «Els jueus van tramar un complot contra ell».

⁹ Per als jueus, Pau era un apòstata i per això l’odiaven a mort. Quan l’apòstol havia estat predicant a Corint, Crisp, que era el cap de la sinagoga de la ciutat, s’havia fet cristià (Fe. 18:7, 8; 1 Cor. 1:14). En una altra ocasió, quan els jueus de Corint havien portat Pau davant del tribunal, Gaŀlió, el procònsol d’Acaia, els havia dit que les seves acusacions no eren vàlides, i aquesta decisió els havia enfurismat (Fe. 18:12-17). Potser els jueus de Corint es van assabentar o van donar per fet que Pau tenia la intenció de fer-se a la mar des de Cèncrees i, per això, van decidir tramar un complot contra ell. Què va fer l’apòstol?

10. Per què no va ser una decisió covard evitar anar a Cèncrees?

¹⁰ Per no posar en perill ni la seva vida ni les donacions dels germans, Pau va evitar anar a Cèncrees i «va decidir tornar per Macedònia», tot i que sabia que pel camí el podien assaltar lladres i que les fondes no eren precisament un lloc segur. Pau va preferir córrer aquests riscos que no pas anar a Cèncrees. Afortunadament, no viatjava sol. En aquesta etapa del  viatge l’acompanyaven Aristarc, Gaius, Segon, Sòpatre, Timoteu, Tíquic i Tròfim (Fe. 20:3, 4).

11. Què fem els cristians per no córrer riscos quan prediquem, i quin exemple ens va donar Jesús?

¹¹ Igual que Pau, els cristians també fem tot el que podem per no córrer riscos quan prediquem. Per exemple, en algunes zones anem en grups o de dos en dos. I què podem dir dels països on patim persecució? Malgrat que sabem que no podem evitar-la, no ens posem en perill innecessàriament (Jn. 15:20; 2 Tim. 3:12). Això és just el que va fer Jesús. Una vegada, quan els seus enemics van agafar pedres per llançar-l’hi, «ell es va amagar i va sortir del temple» (Jn. 8:59). Temps després, com que sabia que els jueus volien matar-lo, va evitar que el veiessin en públic i va decidir marxar d’allà per «anar a la regió que està a prop del desert» (Jn. 11:54). El Fill de Déu va prendre mesures pràctiques per protegir la seva vida i així poder continuar complint amb la voluntat del seu Pare. Avui dia, els cristians fem el mateix (Mt. 10:16).

12, 13. a) Quin efecte va tenir la resurrecció d’Eutic en la congregació? b) Quina esperança ens dona consol avui dia?

¹² Pau i els seus companys van creuar Macedònia junts. Sembla que en algun moment es van separar, però es van retrobar a Troas. d A Fets 20:6, Lluc diu: «Al cap de cinc dies ens vam trobar amb ells a Troas». e Va ser en aquesta ciutat que Pau va ressuscitar Eutic, tal com hem vist al principi del capítol. T’imagines l’alegria que van sentir els germans de Troas quan van veure que el seu amic estava viu? El relat diu que «van sentir un consol immens» (Fe. 20:12).

¹³ És cert que avui dia no hi ha miracles com aquest, però l’esperança bíblica de la resurrecció ens fa «sentir un consol immens» a tots aquells que hem perdut algun ésser estimat (Jn. 5:28, 29). Pensa en el següent: com que Eutic era imperfecte, amb el temps va tornar a morir, però els que ressuscitin al paradís podran viure per sempre (Rm. 6:23). A banda d’això, els que ressusciten per governar al cel amb Jesús es vesteixen «d’immortalitat» (1 Cor. 15:51-53). Tots els cristians, tant si som ungits com de les «altres ovelles», tenim bones raons per «sentir un consol immens» (Jn. 10:16).

14. Què va dir Pau als ancians d’Efès quan es va trobar amb ells a Milet?

¹⁴ Pau i els seus companys van viatjar de Troas a Assos i després van passar per Mitilene, Quios, Samos i Milet. L’apòstol tenia pressa per arribar a Jerusalem el dia de la Festa de la Pentecosta. Per això, aquest cop va agafar un vaixell que no feia escala a Efès. Ara bé, com que volia parlar amb els ancians d’Efès, els va demanar que es trobessin amb ell a Milet (Fe. 20:13-17). Quan hi van arribar, Pau els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia. He servit el Senyor com un esclau amb tota humilitat i amb llàgrimes, i he patit proves a causa dels complots dels jueus. També sabeu que mai he deixat de dir-vos res que fos per al vostre bé ni d’ensenyar-vos en públic i casa per casa, sinó que he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs perquè es penedeixin, tornin a Déu i tinguin fe en el nostre Senyor Jesús» (Fe. 20:18-21).

15. Quins són alguns dels avantatges de la predicació casa per casa?

¹⁵ En els nostres dies, utilitzem molts mètodes de predicació per fer  arribar el missatge de les bones notícies a les persones. Igual que Pau, fem tot el possible per anar als llocs on hi ha gent, com ara les parades d’autobús, els carrers o les zones comercials. Tanmateix, el principal mètode de predicació dels testimonis de Jehovà continua sent anar casa per casa. Per què? Una raó és que permet que tothom tingui l’oportunitat d’escoltar les bones notícies cada cert temps, i això mostra que Jehovà és imparcial. Una altra raó és que ens permet trobar persones de bon cor i donar-los l’ajuda que necessiten. A banda d’això, la predicació casa per casa enforteix la nostra fe i el nostre aguant. Sens dubte, l’entusiasme amb què prediquem «en públic i casa per casa» és un segell distintiu dels cristians verdaders.

16, 17. Com va demostrar Pau que era valent, i com imitem els cristians el seu exemple?

¹⁶ Pau va explicar als ancians d’Efès que no sabia quins reptes hauria d’afrontar quan tornés a Jerusalem, però els va dir: «La meva vida no té cap valor per a mi mentre acabi la meva carrera i compleixi el ministeri que em va donar el Senyor Jesucrist de donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda de Déu» (Fe. 20:24). L’apòstol Pau sempre va ser valent i mai va deixar que res, ni tan sols la mala salut o la persecució, li impedís complir la seva assignació.

¹⁷ Avui dia, els cristians també afrontem tot tipus de reptes i problemes. Alguns servents de Jehovà viuen a països on l’obra està proscrita i són perseguits. D’altres lluiten contra malalties físiques o mentals. I els joves han d’aguantar constantment la pressió dels seus companys de classe. Però, sigui com sigui, els testimonis de Jehovà estem decidits a imitar Pau i no deixar que res ens impedeixi donar «un testimoni complet de les bones notícies».

18. Per què va poder dir Pau que estava «net de la sang de tots», i què havien de fer els ancians d’Efès per imitar-lo?

¹⁸ Pau va dir als ancians d’Efès que segurament aquell seria l’últim cop que el veurien. Llavors, va afegir: «Estic net de la sang de tots, perquè no he deixat mai d’explicar-vos tota la voluntat de Déu». Com podrien els ancians imitar l’apòstol i així mantenir-se nets de la sang de tots? Pau els va donar el següent consell: «Cuideu-vos a vosaltres mateixos i cuideu tot el ramat, ja que l’esperit sant us n’ha nomenat superintendents perquè pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill» (Fe. 20:26-28). Després, l’apòstol els va advertir que hi hauria «llops ferotges» que s’introduirien a la congregació i que ensenyarien «idees distorsionades per arrossegar els deixebles i emportar-se’ls darrere seu». Què haurien de fer els ancians? Pau els va dir: «Estigueu alerta, i no oblideu que durant  tres anys, nit i dia, no he deixat d’aconsellar-vos amb llàgrimes a cadascun de vosaltres» (Fe. 20:29-31).

19. Què va passar a la congregació cristiana a finals del segle I, i quin efecte ha tingut l’apostasia al llarg de la història?

¹⁹ Aquells «llops ferotges» es van introduir a la congregació cap a finals del segle I. Pels volts del l’any 98, l’apòstol Joan va escriure: «Ara ja han aparegut molts anticrists [...]. Ells van sortir d’entre nosaltres, però no eren dels nostres, perquè si haguessin sigut dels nostres, s’haurien quedat amb nosaltres» (1 Jn. 2:18, 19). Al segle III, degut a l’apostasia, ja havia sorgit la classe clerical de la cristiandat. I, al segle IV, l’emperador Constantí va donar reconeixement oficial a aquesta mena de cristianisme corrupte. Els líders religiosos apòstates van ensenyar «idees distorsionades» al presentar costums i ensenyances paganes com si fossin cristianes. De fet, això és el que continuen fent avui dia les esglésies de la cristiandat.

20, 21. Com va demostrar Pau que tenia un esperit de sacrifici, i com el poden imitar els ancians?

²⁰ Pau no era com aquells homes que s’aprofitarien del ramat de Déu. Ell va treballar nit i dia per no ser una càrrega per als germans i sempre els va ajudar sense esperar res a canvi. L’apòstol volia que els ancians d’Efès tinguessin el mateix esperit de sacrifici, per això els va dir: «Heu de treballar de valent per ajudar els que són dèbils» i «heu de recordar aquestes paraules del Senyor Jesús: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fe. 20:35).

²¹ Avui dia, els ancians mostren el mateix esperit de sacrifici que Pau i cuiden el ramat de manera desinteressada. Són conscients que Déu els ha donat la responsabilitat de pasturar la Seva congregació. Això és completament diferent del que fan els clergues de la cristiandat, que s’enriqueixen a costa dels seus feligresos. A la congregació cristiana no hi ha lloc per a l’orgull i l’ambició perquè els que busquen «la seva pròpia glòria», tard o d’hora, acabaran estavellant-se (Prov. 25:27). L’arrogància sempre porta a la deshonra (Prov. 11:2).

22. Per què s’estimaven tant Pau els ancians d’Efès?

²² Pau estimava els germans amb tota la seva ànima i això feia que ells també se l’estimessin molt. El relat explica que, quan va arribar l’hora d’acomiadar-se, «tots van plorar molt, es van abraçar a Pau i el van besar tendrament» (Fe. 20:37, 38). Els cristians valorem i estimem molt aquells que, igual que Pau, utilitzen el seu temps, energies i recursos per cuidar la congregació. Després d’analitzar l’excepcional exemple de l’apòstol Pau, queda clar que no estava exagerant gens quan va dir: «Estic net de la sang de tots» (Fe. 20:26).