1, 2. a) Quina situació van afrontar Pau i els seus companys a Efès? b) Què analitzarem en aquest capítol?

 ALS carrers d’Efès hi ha molt de rebombori. Per tota la ciutat se senten els crits de la gent que corre amunt i avall. S’ha format una turba i algunes persones agafen dos dels companys de Pau a la força i se’ls emporten arrossegant-los. De sobte, el concorregut carrer on es troben la majoria de botigues de la ciutat es buida, i molts efesis s’uneixen a aquesta xusma violenta. Finalment, una allau de gent omple l’immens amfiteatre de la ciutat, on hi caben fins a 25.000 persones. La majoria dels presents no saben exactament què ha passat, però s’imaginen que algú està atacant el seu temple i la seva estimada deessa Àrtemis. Per això, a l’uníson criden sense parar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!» (Fe. 19:34).

² Un cop més, Satanàs es va valdre d’atacs violents per intentar aturar la predicació. Però aquesta no va ser l’única tàctica que va utilitzar contra els servents de Déu. En aquest capítol, analitzarem algunes de les estratègies que el Diable va fer servir per intentar destruir la unitat de la congregació cristiana i aturar l’obra de fer deixebles. També veurem que malgrat els seus intents «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa» (Fe. 19:20). Com és que els cristians del primer segle van poder resistir aquells atacs? Gràcies a l’ajuda de Jehovà. Avui dia, nosaltres també comptem amb l’ajuda de Jehovà però, igual que ells, hem de fer la nostra part. Podem estar segurs que, amb l’ajuda de l’esperit sant, podrem desenvolupar qualitats que ens ajudaran a seguir predicant. Però abans de res, examinem el bon exemple que ens va donar Apoŀlos.

3, 4. Quina ensenyança fonamental desconeixia Apoŀlos, i què van fer Àquila i Prisciŀla per ajudar-lo?

³ Mentre Pau anava de camí a Efès, durant el seu tercer viatge  missional, un jueu que es deia Apoŀlos va arribar a la ciutat. Aquest home era de la famosa ciutat egípcia d’Alexandria i tenia unes qualitats excepcionals. Per exemple, no només destacava per la seva eloqüència, sinó que també «coneixia molt bé les Escriptures». A més, «estava ple d’entusiasme» i parlava amb valentia als jueus de la sinagoga (Fe. 18:24, 25).

⁴ Segur que quan Àquila i Prisciŀla van sentir parlar Apoŀlos, els va fer molt feliços veure que «ensenyava amb exactitud sobre Jesús». Però aquest matrimoni no va tardar a adonar-se que Apoŀlos desconeixia una ensenyança fonamental perquè, encara que el que deia sobre Jesús era correcte, «només coneixia el bateig de Joan». Malgrat que Àquila i Prisciŀla es dedicaven a fer tendes, no es van sentir intimidats per l’eloqüència i la preparació acadèmica d’Apoŀlos. Al contrari, «se’l van endur amb ells i li van explicar el camí de Déu amb més exactitud» (Fe. 18:25, 26). Com va reaccionar Apoŀlos? Va demostrar que era una persona humil, una de les qualitats més importants per als cristians.

5, 6. Què va ajudar Apoŀlos a ser un millor servent de Jehovà, i què podem aprendre del seu exemple?

⁵ Com que Apoŀlos va acceptar l’ajuda d’Àquila i Prisciŀla, va arribar a ser un millor servent de Jehovà. Després, quan va viatjar a Acaia va poder «ajudar molt els que s’havien fet creients». A més, va donar un bon testimoni als jueus d’aquella regió que afirmaven que Jesús no era el Messies promès. Lluc explica: «Va demostrar clarament, en públic i amb molt d’entusiasme, que els jueus estaven equivocats, mostrant-los amb les Escriptures que Jesús és el Crist» (Fe. 18:27, 28). Com d’agraïda es devia sentir la congregació cristiana de poder comptar amb aquell germà! Sens dubte, Apoŀlos va contribuir al fet que «la paraula de Jehovà» seguís enfortint-se. Què podem aprendre d’ell?

⁶ El seu exemple ens ensenya que per als cristians és essencial cultivar humilitat. És cert que tots destaquem en alguna cosa, ja sigui per les nostres habilitats naturals o bé pels nostres coneixements o la nostra experiència. Amb tot, la humilitat sempre hauria de superar qualsevol destresa que puguem tenir. Si no anem amb compte, les nostres habilitats es podrien convertir en una trampa i ens podríem tornar persones orgulloses (1 Cor. 4:7; Jm. 4:6). Si som humils de veritat, pensarem que els altres són superiors a nosaltres (Fili. 2:3). Això ens ajudarà a no ofendre’ns quan algú ens corregeixi i estarem disposats a deixar que els altres ens ensenyin. Tampoc serem cabuts ni ens aferrarem amb orgull a la nostra manera de pensar si ens adonem que ja no encaixa amb la guia que l’esperit està donant ara. Si ens esforcem per ser humils, serem molt útils per a Jehovà i el seu Fill (Lc. 1:51, 52).

7. Per què són un bon referent d’humilitat Pau i Apoŀlos?

⁷ La humilitat també és el millor antídot contra la rivalitat. T’imagines que content s’hauria posat Satanàs si hagués aconseguit dividir els cristians del  primer segle? Segur que al Diable li hagués encantat que dos mestres tan hàbils i entusiastes com Apoŀlos i Pau es convertissin en rivals i competissin per destacar dins la congregació. En realitat, tots dos haurien pogut caure en aquesta trampa fàcilment, ja que alguns germans de Corint van començar a dir: «Jo soc de Pau», mentre que d’altres deien: «Doncs jo d’Apoŀlos». Què van fer Pau i Apoŀlos a l’escoltar aquesta mena de comentaris? En cap moment van animar els germans a posicionar-se. Tot al contrari, Pau va reconèixer la bona feina d’Apoŀlos i li va donar més responsabilitats. I Apoŀlos va seguir les instruccions de l’apòstol (1 Cor. 1:10-12; 3:6, 9; Tt. 3:12, 13). Quin exceŀlent exemple d’humilitat i de treball en equip!

8. Quina ruta va seguir Pau per tornar a Efès, i per què?

⁸ Tal com havia promès, Pau va tornar a Efès (Fe. 18:20, 21). a Ara bé, fixa’t en la ruta que va seguir per arribar al seu destí. L’apòstol estava a Antioquia de Síria i es podria haver dirigit a Selèucia perquè estava molt a prop, i des d’allà agafar un vaixell que el portés directament a la ciutat d’Efès. Però, en comptes de fer això, «va passar per les regions de l’interior». Segons l’itinerari que es descriu a Fets 18:23 i 19:1, es calcula que Pau va recórrer uns 1.600 quilòmetres. Per què va decidir anar per un camí tan llarg i esgotador? Perquè volia enfortir els deixebles. Aquest viatge, igual que els dos viatges missionals anteriors, no seria gens fàcil. L’apòstol, però, tenia ben clar que valia la pena fer tots aquells esforços. Avui dia, els superintendents de circuit i les seves dones tenen aquesta mateixa actitud. Veritat que és molt animador veure l’amor i l’esperit de sacrifici d’aquests germans?

9. Per què es van haver de tornar a batejar alguns deixebles, i què aprenem d’ells?

⁹ Quan l’apòstol va arribar a Efès, es va trobar amb «uns dotze homes» que eren deixebles de Joan el Baptista. Aquests homes havien sigut batejats amb el bateig de Joan, que ja no era vàlid, i mai havien sentit a parlar de l’esperit sant. Així que Pau els va explicar que era necessari que es bategessin en el nom de Jesús. Ells, igual que Apoŀlos, van demostrar que eren humils i que tenien ganes de continuar aprenent. Després de batejar-se en el nom de Jesús van rebre esperit sant i alguns dons miraculosos. Sens dubte, Jehovà beneeix tots aquells que es mantenen al dia amb els canvis que fa la seva organització (Fe. 19:1-7).

10. Per què va deixar Pau de predicar a la sinagoga, i què n’aprenem?

¹⁰ Vegem què va passar després. Durant tres mesos, Pau va estar predicant amb valentia a la sinagoga i «presentant raonaments convincents sobre el Regne de Déu». Amb tot, alguns es van entossudir en la seva manera de pensar i se li van oposar. Què va fer l’apòstol? En comptes de  perdre el temps amb els que «es van posar a parlar en contra del Camí», va fer plans per seguir predicant a un altre lloc, «l’auditori de l’escola de Tirà» (Fe. 19:8, 9). Tots aquells que volguessin seguir progressant espiritualment haurien de deixar d’anar a la sinagoga i començar a anar a aquell auditori. Nosaltres, igual que Pau, pot ser que decidim posar fi a una conversa quan ens adonem que la persona només vol discutir o no vol escoltar el missatge. No hem d’oblidar que encara hi ha moltes persones que són com ovelles i volem dedicar el nostre temps a trobar-les.

11, 12. a) Com va demostrar Pau que era treballador i adaptable? b) Com imitem el seu exemple els servents de Déu d’avui dia?

¹¹ És molt possible que Pau ensenyés en aquell auditori cada dia d’onze del matí a quatre de la tarda aproximadament (consulta la nota d’estudi de Fets 19:9). Aquestes eren les hores més caloroses del dia, però segurament també les més tranquiŀles perquè moltes persones deixaven de treballar per descansar i menjar alguna cosa. Si Pau va seguir aquest horari durant dos anys sencers, va dedicar més de 3.000 hores a predicar. b Sens dubte, l’apòstol era molt treballador i adaptable. Va estar disposat a ajustar el seu horari a les necessitats de les persones. Aquesta va ser una de les raons per les quals «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se». Tal com diu el relat, «tots els que vivien a la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor» (Fe. 19:10). Quin bon exemple ens va donar!

¹² Avui dia, els servents de Jehovà també som treballadors i adaptables. Fem mans i mànigues per predicar a les hores  i als llocs on és més probable que hi hagi gent. Per exemple, prediquem pels carrers, pels mercats i altres llocs concorreguts. I també contactem amb les persones per telèfon o per carta. A més, prediquem casa per casa quan sabem que hi trobarem més persones.

13, 14. a) Què podia fer Pau gràcies al poder de Jehovà? b) Quin error van cometre els fills d’Esceva, i com demostren moltes persones que tenen el mateix punt de vista?

¹³ A continuació, Lluc ens explica que Jehovà va donar poder a Pau perquè fes «miracles extraordinaris». De fet, hi havia malalts que es curaven perquè els portaven «els mocadors i els davantals que havien tocat el cos de Pau» i, fins i tot, els esperits malvats sortien de les persones (Fe. 19:11, 12). c Quan la gent va veure que els dimonis eren expulsats, es va quedar bocabadada. Però no tothom se’n va alegrar.

¹⁴ Uns jueus «que anaven d’un lloc a un altre i expulsaven dimonis» van voler imitar els miracles de Pau. Alguns d’ells invocaven el nom de Jesús i de l’apòstol Pau per intentar expulsar dimonis. Aquest era el cas dels set fills d’Esceva, un sacerdot principal jueu. Un esperit malvat els va dir: «Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres qui sou?». Tot seguit, l’home que tenia aquest esperit malvat va atacar aquells impostors i «es va llançar damunt d’ells» com una bestia ferotge. Aleshores, ells van fugir «despullats i ferits» (Fe. 19:13-16). En aquella ocasió va quedar molt clar que Jehovà havia donat poder a Pau però no a aquells adoradors falsos, i això també va fer que «la paraula de Jehovà» seguís creixent. Avui dia, milions de persones pensen que per agradar Déu n’hi ha prou amb fer servir el nom de Jesús o afirmar que són cristianes. Amb tot, Jesús va indicar que només aquells que realment fessin la voluntat del seu Pare podrien gaudir d’un futur meravellós (Mt. 7:21-23).

15. Com podem imitar l’exemple dels efesis pel que fa a l’ocultisme?

¹⁵ La ciutat d’Efès estava impregnada d’ocultisme. Moltes persones feien encanteris i tenien llibres de màgia i amulets. Ara bé, el que va passar amb  els fills d’Esceva va fer que molts es fessin cristians i abandonessin les pràctiques espiritistes. De fet, «un gran nombre dels que havien practicat màgia van portar els seus llibres i els van cremar davant de tothom». Es calcula que aquests llibres actualment valdrien milers i milers d’euros. d El relat de Fets diu que «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa» (Fe. 19:17-20). Quina gran victòria per a Jehovà i els seus servents i quina humiliació per a Satanàs i els seus dimonis! Avui dia, també vivim en un món infestat d’espiritisme. Per tant, si ens adonem que tenim alguna cosa relacionada amb l’ocultisme, desfem-nos d’ella immediatament. Imitem el bon exemple dels efesis i, per molt que ens costi, no tinguem res a veure amb aquestes pràctiques detestables.

16, 17. a) Què va fer Demetri per posar la gent en contra dels cristians? b) Per què podem dir que els efesis es van deixar portar pel fanatisme?

¹⁶ Tal com s’ha explicat al principi del capítol, Satanàs va fer ús de la violència per intentar aturar la predicació. Lluc explica que, quan «es va produir un gran aldarull per causa del Camí», van afrontar una situació extremadament perillosa (Fe. 19:23). e Tot va començar quan un argenter que es deia Demetri va reunir els altres artesans i els va dir que, com que els seus guanys depenien de vendre ídols, el missatge de Pau els causaria pèrdues econòmiques, ja que els cristians no adoraven ídols. Llavors, va apeŀlar a l’orgull que aquells homes sentien per la seva ciutat i pel seu país i, astutament, els va dir que la deessa Àrtemis i el seu famós temple estaven en perill de ser tinguts «per no res» (Fe. 19:24-27).

¹⁷ Demetri va aconseguir el seu objectiu. Els argenters es van enrabiar i van començar a cridar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». Aleshores, l’ambient es va anar escalfant fins que es va formar la xusma violenta que es descriu a l’inici d’aquest capítol. f En veure tot el que estava passant, Pau no es va quedar de braços plegats. Com sempre, va mostrar una gran valentia i va intentar entrar al teatre per parlar amb ells, però els deixebles li van suplicar que no es posés en perill. Llavors, un jueu que es deia Alexandre es va dirigir als ciutadans per mirar de fer-los raonar. És possible que volgués explicar-los  la diferència que hi havia entre els jueus i aquells cristians, però la gent no el va voler escoltar. Quan es van adonar que Alexandre era jueu, el van fer callar i durant dues hores van seguir cridant: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». Avui dia el fanatisme religiós també fa que les persones actuïn de manera irracional (Fe. 19:28-34).

18, 19. a) Com va aconseguir calmar la multitud l’administrador de la ciutat? b) Com han protegit algunes institucions els servents de Déu, i què podem fer per contribuir a aquest bon resultat?

¹⁸ Finalment, l’administrador de la ciutat va aconseguir calmar la multitud. Aquest home va demostrar tenir molt de seny i els va assegurar que aquells cristians no suposaven cap amenaça ni per al seu temple ni per a la seva deessa. També els va dir que Pau i els seus companys no havien comès cap delicte contra el temple d’Àrtemis, i els va recordar que, si tenien alguna acusació contra ells, havien de seguir el procediment establert per aquesta mena de casos. Però, és probable que l’argument més convincent que va presentar fos que aquella reunió era iŀlegal i que corrien el risc d’incórrer en la ira de Roma. Tot seguit, va dissoldre l’assemblea. Gràcies a les paraules d’aquell funcionari, la ira de la multitud es va esvair tan ràpid com havia sorgit (Fe. 19:35-41).

¹⁹ Aquesta no era la primera vegada que una persona amb autoritat mostrava seny i protegia els seguidors de Crist, ni en seria l’última. De fet, l’apòstol Joan va tenir una visió dels últims dies i va veure que les institucions més sòlides d’aquest món, representades per la terra, s’empassarien la riuada de persecució que Satanàs llançaria contra els servents de Déu (Ap. 12:15, 16). Això s’ha complert fil per randa. En moltes ocasions, hi ha hagut jutges justos que han defensat el dret dels testimonis de Jehovà de reunir-se i predicar les bones notícies. És clar, una de les raons per les quals els jutges de vegades ens defensen és la nostra bona conducta. Per exemple, tot sembla indicar que gràcies al seu bon comportament, l’apòstol Pau es va guanyar el respecte d’alguns funcionaris del govern d’Efès, i per això van sortir en defensa seva (Fe. 19:31). Per tant, siguem respectuosos i honrats en tot moment. Així, és possible que ens guanyem el respecte dels altres, tal com va fer l’apòstol. Mai sabem quin efecte pot tenir la nostra bona conducta.

20. a) Com et fa sentir saber que tant al segle I com avui dia «la paraula de Jehovà» ha seguit creixent i enfortint-se? b) Què estàs decidit a fer?

²⁰ Que emocionant és veure com «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se» al segle I. Avui dia, també ens anima molt veure com Jehovà ens continua beneint i ens dona victòries similars a les que va donar als primers cristians. T’agradaria posar-hi el teu granet de sorra? Aleshores tingues ben present totes les lliçons d’aquest capítol: sigues humil en tot moment, mantingue’t al dia amb l’organització de Jehovà, continua treballant de valent, rebutja l’ocultisme i esforça’t per donar un bon testimoni comportant-te sempre de manera honrada i respectuosa.