1-4. Per què se’n va Pau a Jerusalem, i què l’espera allà?

 PAU i Lluc estan a la coberta del vaixell amb el seu equipatge i tot el que necessitaran durant el viatge. També porten els diners que s’han recollit per ajudar els cristians de Judea que estan passant necessitat. Tenen moltes ganes de partir cap a Jerusalem i fer arribar aquestes donacions als seus germans, però marxar de Milet els està costant més del que es pensaven. S’estimen molt els ancians d’Efès i separar-se d’ells els entristeix profundament.

² Una brisa suau omple les veles del vaixell i la nau es posa en moviment, deixant enrere el xivarri del moll. Pau, Lluc i els set germans que els acompanyen no poden deixar de mirar les cares tristes dels amics que es queden (Fe. 20:4, 14, 15). Durant una bona estona els diuen adeu amb la mà, fins que les seves siluetes s’esvaeixen en la llunyania.

³ Pau havia treballat braç a braç amb els ancians d’Efès durant uns tres anys. Ara, però, l’esperit sant li havia indicat que havia d’anar a Jerusalem. El relat ens explica el que els va dir abans de marxar de Milet: «Guiat per l’esperit, viatjo cap a Jerusalem, tot i que no sé què em passarà allà. Només sé que, a cada ciutat, l’esperit sant no deixa d’advertir-me que m’esperen presó i patiments» (Fe. 20:22, 23). Malgrat que s’imagina el que li espera a Jerusalem, Pau vol seguir la guia de l’esperit i està disposat a anar-hi. Això no vol dir que vulgui patir, però per a ell fer la voluntat de Jehovà és el més important.

⁴ Segur que tu també et sents com Pau. Quan et vas dedicar a Jehovà li vas prometre que fer la seva voluntat seria el més important a la teva vida. En aquest capítol aprendrem moltes lliçons de l’exemple de l’apòstol.

5. Quina ruta van seguir Pau i els seus companys per anar a Tir?

⁵ La Bíblia diu que el vaixell va «navegar directament cap a Cos» (Fe.  21:1). Com que tenien el vent a favor i no van haver de virar en cap moment, hi van arribar aquell mateix dia. Pel que sembla van ancorar allà i van passar-hi la nit. L’endemà, van seguir cap a Rodes i Pàtara, un port de la costa sud d’Àsia Menor. A Pàtara, van pujar a bord d’un gran vaixell mercant que els va dur directament a Tir, una ciutat fenícia. El llibre de Fets explica que durant la travessia van deixar l’illa de Xipre «a l’esquerra» (Fe. 21:3). Per què va donar Lluc aquest detall?

6. a) Per què és possible que veure l’illa de Xipre enfortís Pau? b) Quin efecte tindrà en nosaltres meditar en com Jehovà ens ha ajudat?

⁶ És molt possible que, al veure l’illa de Xipre, Pau els expliqués als seus amics les experiències que hi havia viscut durant el seu primer viatge missional. En aquesta illa, uns nou anys abans, ell, Bernabé i Joan Marc s’havien enfrontat amb un fort opositor, el bruixot Elimes (Fe. 13:4-12). Probablement, meditar en tot el que havia passat a Xipre va animar i enfortir l’apòstol perquè pogués afrontar el que li esperava. Què n’aprenem? Que és molt important que recordem com Jehovà ens ha beneït i ens ha ajudat cada cop que hem afrontat dificultats. Aquest exercici ens ajudarà a tenir la mateixa convicció  que David, que va dir: «El just passa per moltes dificultats, però Jehovà sempre l’allibera» (Sl. 34:19).

7. Què van fer Pau i els seus companys en arribar a Tir?

⁷ Pau valorava molt la seva amistat amb els germans i li encantava passar temps amb ells. Com que sabia que a Tir hi havia cristians, fixa’t en el que va fer en arribar a aquesta ciutat. Lluc explica: «Allà vam buscar els deixebles i, quan els vam trobar, ens vam quedar set dies amb ells» (Fe. 21:4). És probable que Pau i els seus companys s’allotgessin a casa dels germans. Un dels regals que Jehovà ens ha fet és la nostra germandat. Podem anar a qualsevol racó del planeta i estar segurs que trobarem germans que ens acolliran. Sens dubte, aquells que estimen i adoren Jehovà tenen amics per tot el món.

8. Com hem d’entendre les paraules de Fets 21:4?

⁸ Parlant dels set dies que van romandre a Tir, Lluc va explicar una cosa que sembla desconcertant: «Guiats per l’esperit, ells [els germans de Tir] no van deixar de dir a Pau que no anés a Jerusalem» (Fe. 21:4). Havia canviat d’opinió Jehovà? Li estava dient ara a Pau que no anés a Jerusalem? No. L’esperit sant havia indicat als germans que Pau seria maltractat a Jerusalem, no que no hi havia d’anar. Sembla que l’esperit els va ajudar a entendre que a Jerusalem Pau patiria molt i, com és lògic, els germans estaven preocupats i el volien protegir. És per això que el van intentar dissuadir d’anar-hi. Amb tot, Pau estava decidit a complir amb la voluntat de Jehovà i anar a Jerusalem (Fe. 21:12).

9, 10. a) Què és possible que recordés Pau quan els germans li van suplicar que no anés a Jerusalem? b) Quina llei segueix la majoria de la gent, i per què és contrària al que Jesús va dir als seus deixebles?

⁹ Segurament, en aquell moment Pau va recordar que els deixebles de Jesús havien reaccionat de manera similar quan el Fill de Déu els va dir que havia d’anar a Jerusalem, que patiria molt i que l’executarien. Pere, que es va deixar endur pels seus sentiments, li va dir: «Senyor, no siguis tan dur amb tu mateix. No et passarà res de tot això». Però Jesús li va respondre: «Posa’t darrere meu, Satanàs! M’ets un obstacle, perquè no penses com pensa Déu, sinó com els homes» (Mt. 16:21-23). Jesús estava decidit a fer la voluntat del seu Pare i per aquesta raó estava disposat a patir i fins i tot a morir. L’apòstol Pau se sentia de la mateixa manera. I què podem dir dels germans de Tir? Igual que Pere, tenien la millor de les intencions, però no havien percebut quina era la voluntat de Jehovà.

¹⁰ Avui dia, la majoria de la gent prefereix seguir la llei del mínim esforç. Per aquesta raó, moltes persones trien una religió que els sigui còmoda i que no els demani grans sacrificis. Això és just el contrari del que el Fill de Déu va dir als seus deixebles: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix, que agafi el seu  pal de turment i que em segueixi constantment» (Mt. 16:24). Sens dubte, seguir Jesús és el més savi i el que hauríem de fer, però no és el camí més fàcil.

11. Com van demostrar els germans de Tir que estimaven Pau i li donaven suport?

¹¹ Els set dies van passar volant, i Pau i els seus companys havien de continuar el viatge. La descripció que Lluc fa del moment que es van acomiadar és molt emotiva. Els germans de Tir s’estimaven molt Pau i volien donar-li el seu suport perquè pogués continuar amb la seva assignació. El relat explica que tots els germans —homes, dones i nens— van acompanyar Pau i la resta del grup fins a la platja. Llavors, tots plegats es van agenollar, van orar i es van acomiadar. Després, Pau, Lluc i els altres companys van pujar a un vaixell i van navegar fins a Ptolemaida. Allà van desembarcar i es van quedar un dia amb els germans de la ciutat (Fe. 21:5-7).

12, 13. a) Com va demostrar Felip que era un servent fidel de Jehovà? b) Què poden aprendre els pares del seu exemple?

¹² L’endemà van partir cap a Cesarea. En arribar-hi, van «anar a casa de Felip l’evangelitzador» (Fe. 21:8). a Segur que es van alegrar moltíssim de veure’l. Uns vint anys enrere, a Jerusalem, els apòstols havien escollit Felip perquè coŀlaborés en la distribució d’aliments per als germans d’aquella congregació. Felip portava molts anys predicant amb entusiasme. Quan va esclatar la persecució a Jerusalem i els deixebles van haver de fugir, Felip va marxar a Samària i es va posar a predicar. Més tard, va ser ell qui va ajudar l’eunuc etíop a entendre les Escriptures i qui el va batejar (Fe. 6:2-6; 8:4-13, 26-38). Quin germà tan fidel!

¹³ En aquest relat, Lluc es refereix a Felip com «l’evangelitzador». Això demostra que, a Cesarea, el seu entusiasme per la predicació seguia tan viu com el primer dia. Lluc també ens explica que Felip tenia «quatre filles solteres que profetitzaven» (Fe. 21:9). b És evident que Felip s’havia esforçat de  valent per enfortir l’espiritualitat de la seva família, i les seves filles havien seguit els passos del seu pare. Què n’aprenem? Igual que Felip, els pares han de donar un bon exemple als seus fills i han de predicar amb entusiasme. Així podran ajudar-los a estimar la predicació i a desenvolupar l’esperit d’evangelitzador.

14. Quin efecte tenien les visites de Pau, i com podem imitar l’exemple dels cristians del segle I?

¹⁴ Arreu on va anar, Pau va buscar els germans i va passar temps amb ells. De ben segur, els germans estaven encantats de poder mostrar hospitalitat a l’apòstol i als seus companys. En aquelles ocasions s’animaven molt els uns als altres (Rm. 1:11, 12). Avui dia també tenim moltes oportunitats de ser hospitalaris, com per exemple durant la visita del superintendent de circuit i la seva dona. Pots estar convençut que si els obres les portes de casa teva, encara que no sigui una casa luxosa, rebràs moltes benediccions (Rm. 12:13).

15, 16. Quin missatge va donar Àgab, i com es van sentir els germans en escoltar-lo?

¹⁵ Mentre Pau estava a casa de Felip, va arribar Àgab, un cristià molt conegut que havia profetitzat que durant el temps de l’emperador Claudi hi hauria una gran fam (Fe. 11:27, 28). Tots els que es trobaven a casa de Felip sabien que era un profeta i segurament es preguntaven per què havia vingut i quin seria el seu missatge. Seguidament, Àgab va agafar el cinturó de Pau (una tira de roba que s’utilitzava per portar diners i altres coses), es va lligar els peus i les mans i va dir unes paraules molt impactants: «Això és el que diu l’esperit sant: “A Jerusalem, els jueus lligaran d’aquesta manera l’home a qui pertany aquest cinturó, i l’entregaran en mans de gent de les nacions”» (Fe. 21:11).

 ¹⁶ La profecia d’Àgab va confirmar que Pau aniria a Jerusalem i que els jueus l’entregarien «en mans de gent de les nacions». Les seves paraules van colpir tots els presents. Lluc explica: «Quan vam sentir això, tant nosaltres com els que estaven allà vam suplicar a Pau que no pugés a Jerusalem. Però ell va contestar: “Per què ploreu i m’intenteu desanimar? Us asseguro que no només estic preparat perquè em lliguin, sinó també per morir a Jerusalem pel nom del Senyor Jesús”» (Fe. 21:12, 13).

17, 18. Com va mostrar Pau que estava decidit a fer la voluntat de Jehovà, i com van reaccionar els germans?

¹⁷ Intentem visualitzar el que va passar. Tots els germans, inclòs Lluc, van suplicar a Pau que no anés a Jerusalem. Alguns fins i tot es van posar a plorar. Commogut per la preocupació i l’amor que sentien per ell, l’apòstol els va preguntar amb tendresa: «Per què ploreu i m’intenteu desanimar?», o com diu la nota d’aquest versicle: «Per què ploreu i debiliteu el meu cor?». Tot i així, igual que als germans de Tir, Pau els va fer saber que estava completament decidit a anar a Jerusalem. Els plors i les súpliques no el farien canviar de parer (Heb. 12:2). Sens dubte, Pau era un home valent. Com Jesús, es va mantenir ferm i, tot i que no volia convertir-se en un màrtir, per a ell morir com a deixeble de Jesucrist seria tot un honor.

¹⁸ Com van reaccionar els germans? Van respectar la decisió de Pau. El relat continua: «Com que no es deixava convèncer, no vam insistir més i vam dir: “Que es faci la voluntat de Jehovà”» (Fe. 21:14). Aquells cristians, no només van escoltar tot el que Pau els va dir, sinó que també van respectar la seva decisió i van acceptar la voluntat de Jehovà, encara que això els feia patir. L’apòstol havia iniciat un camí que el duria a la mort, així que el que menys necessitava era que els seus estimats germans intentessin dissuadir-lo d’anar a Jerusalem.

19. Quina lliçó aprenem del que li va passar a Pau?

¹⁹ Què aprenem del que li va passar a Pau? Que no hem de dissuadir els altres de fer sacrificis per servir Jehovà. Això aplica a qualsevol situació, no tan sols a aquelles que posen en perill la nostra vida. Per exemple, encara que als pares no els agrada separar-se dels seus fills, quan aquests decideixen marxar lluny per servir Jehovà, no els intenten desanimar. Aquest és el cas de la Phyllis, una germana d’Anglaterra. Recordant com es va sentir quan la seva única filla va marxar a l’Àfrica per servir com a missionera, ella explica: «Veure-la anar-se’n tan lluny no va ser gens fàcil. Em sentia trista i orgullosa alhora. Vaig fer molta oració. Sabia que era la seva decisió i mai vaig intentar que canviés d’opinió. Al cap i a la fi, jo era qui li havia ensenyat que havia de posar el Regne en primer lloc. Ja porta trenta anys servint Jehovà en diferents països, i cada dia li agraeixo a Jehovà que s’hagi mantingut fidel tots aquests anys». No hi ha dubte que animar els germans a fer sacrificis per Jehovà és el millor que podem fer.

20, 21. Com sabem que a Pau li agradava estar amb els germans, i per què volia passar temps amb ells?

²⁰ Quan Pau i els seus companys ho van tenir tot preparat per al viatge, van sortir cap a Jerusalem acompanyats d’alguns germans de Cesarea que van decidir anar amb ells per mostrar-los el seu suport. Com hem vist, al llarg de tot el viatge, l’apòstol i els seus companys van buscar els germans i van passar temps amb ells. A Tir, van cercar els deixebles i s’hi van quedar set dies. A Ptolemaida, van passar a saludar els germans i s’hi van estar un dia. A Cesarea, també es van quedar uns quants dies a casa de Felip. Després, quan van marxar cap a Jerusalem, alguns germans de Cesarea els van acompanyar. Finalment, Lluc explica que, quan van arribar a Jerusalem, es van allotjar a casa de Mnasó, un dels primers deixebles, i que els germans els «van rebre amb alegria» (Fe. 21:17).

²¹ Igual que a nosaltres, a l’apòstol Pau li agradava estar amb els germans i la seva companyia l’animava molt. Sens dubte, l’ànim que va rebre li va donar forces per poder afrontar la ira dels seus enemics, que estaven decidits a matar-lo.