1, 2. Per què és especial l’assignació que reben Bernabé i Saule, i com coŀlaboraran en el compliment de Fets 1:8?

 AVUI és un dia molt emocionant per a la congregació d’Antioquia. D’entre tots els profetes i mestres de la ciutat, l’esperit sant ha escollit Bernabé i Saule perquè facin arribar les bones notícies a terres llunyanes (Fe. 13:1, 2). a No és el primer cop que s’envien missioners a predicar a altres regions, però sempre havien anat a zones on ja hi havia cristians (Fe. 8:14; 11:22). Ara bé, aquesta vegada és especial perquè Bernabé i Saule, juntament amb el seu ajudant Joan Marc, aniran a indrets de la terra on la majoria de persones encara no han escoltat el missatge del Regne.

² Uns 14 anys abans, Jesús va dir als seus deixebles: «Sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Quin privilegi més especial tenen Bernabé i Saule! Al servir com a missioners coŀlaboraran en el compliment d’aquesta profecia. b

 3. Per què era tan difícil viatjar en el primer segle?

³ Avui dia, tenim cotxes, avions i altres mitjans de transport que ens permeten recórrer grans distàncies en molt poc temps. Ara bé, al primer segle la gent viatjava principalment a peu, sovint per camins escabrosos, i això era molt esgotador. Una persona havia de caminar tot un dia per fer uns 30 quilòmetres. c Així doncs, encara que Bernabé i Saule devien estar entusiasmats per la comissió que havien rebut, sabien que complir-la requeriria molt d’esforç i sacrifici (Mt. 16:24).

 4. a) Per què van escollir els germans a Bernabé i Saule, i com van reaccionar els altres cristians? b) Com podem donar suport a aquells que reben una assignació teocràtica?

 ⁴ Per què va triar Jehovà específicament Bernabé i Saule per a aquesta assignació? (Fe. 13:2.) No ho sabem perquè la Bíblia no ho explica. Però el que sí que sabem és que el seu esperit sant va dirigir els germans que els van escollir. No hi ha res que indiqui que els profetes i els mestres d’Antioquia qüestionessin aquesta decisió o els tinguessin enveja. Tot al contrari, els van donar tot el seu suport. Com diu el relat: «Després d’haver dejunat i orat, els van imposar les mans i els van enviar» (Fe. 13:3). T’imagines com es van alegrar Bernabé i Saule quan van veure la bona reacció dels seus germans? Nosaltres també hem de fer tot el que puguem per donar suport a aquells que han rebut alguna assignació teocràtica, inclosos els que són nomenats superintendents a la congregació. En lloc de tenir enveja dels que reben privilegis com aquests, hem de tenir-los «en gran estima» i tractar-los «amb amor pel treball que fan» (1 Tes. 5:13).

 5. Què van haver de fer Bernabé i Saule per predicar a l’illa de Xipre?

⁵ Bernabé i Saule van anar caminant fins a Selèucia, una ciutat portuària prop d’Antioquia. Allà, van pujar a un vaixell per fer una travessia d’uns 200 quilòmetres fins a l’illa de Xipre. d És fàcil d’imaginar la iŀlusió que li devia fer a Bernabé predicar a la seva terra natal. Quan van arribar a Salamina, una ciutat costanera a l’est de l’illa, no s’ho van pensar dos cops i de seguida «van començar a predicar la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus» (Fe. 13:5). e Aquests dos intrèpids missioners van recórrer l’illa de punta a punta, segurament aturant-se a les ciutats més importants per predicar. No sabem exactament quina ruta van seguir, però és molt probable que caminessin uns 160 quilòmetres.

6, 7. a) Qui era Sergi Pau, i per què va intentar Barjesús apartar-lo de la fe? b) Com va frustrar Pau els plans de Barjesús?

 ⁶ En aquella època, Xipre estava dominada per l’adoració falsa. Bernabé i Saule ho van poder comprovar quan van arribar a Pafos, una ciutat de la costa occidental de l’illa. Allà, es van trobar Barjesús, un «bruixot i un profeta fals» que estava amb el procònsol Sergi Pau. f En el segle I, molts romans prominents buscaven la guia de bruixots i astròlegs a l’hora de prendre decisions importants, fins i tot Sergi Pau, que era «un home inteŀligent». Amb tot, «el procònsol va fer cridar Bernabé i Saule perquè desitjava escoltar la paraula de Déu». Això no li va agradar gens a Barjesús, a qui també anomenaven Elimes, que significa ‘bruixot’ (Fe. 13:6-8).

⁷ Barjesús sabia que la seva posició com a conseller de Sergi Pau perillava. Per això es va posar en contra de Bernabé i Saule, i va intentar «apartar de la fe el procònsol» (Fe. 13:8). Però Saule no podia permetre que aquell bruixot continués influint en el procònsol. El relat explica: «Saule, que també es deia Pau, es va omplir d’esperit sant, el va mirar fixament i li va dir: “Tu que estàs ple de tota mena d’engany i de  maldat, fill del Diable i enemic de tot el que és just, quan deixaràs de torçar els camins rectes de Jehovà? La mà de Jehovà està contra tu. Et quedaràs cec i durant un temps no veuràs la llum del sol.” A l’instant van caure sobre ell una boira espessa i foscor, i va començar a buscar algú al seu voltant que li donés la mà i el guiés». g Què va succeir després? «Quan el procònsol va veure el que havia passat, es va fer creient, perquè es va quedar meravellat amb les ensenyances de Jehovà» (Fe. 13:9-12).

 8. Com podem imitar la valentia de Pau?

⁸ Pau no es va deixar intimidar per Barjesús. Igualment, nosaltres tampoc ens fem enrere quan els opositors intenten destruir la fe de les persones que s’interessen pel missatge del Regne. Encara que volem que les nostres «paraules sempre siguin agradables, amanides amb sal», no posem mai en perill el benestar espiritual d’una persona interessada pel simple fet d’evitar una confrontació (Col. 4:6). Tampoc tenim por de desemmascarar la religió falsa perquè, igual que Barjesús, torça «els camins rectes de Jehovà» (Fe. 13:10). Com Pau, volem defensar la veritat amb valentia i arribar al cor de les persones sinceres. Tot i que avui dia pot ser que la manera com Jehovà ens dona el seu suport no sigui tan òbvia com en el cas de Pau, podem estar segurs que Déu continua utilitzant el seu esperit sant per atraure les persones que mereixen escoltar el missatge (Jn. 6:44).

 9. Per què són un gran exemple Pau i Bernabé per als que dirigeixen la congregació?

⁹ Bernabé, Pau i Marc van marxar de Pafos i es van fer a la mar per  navegar uns 250 quilòmetres rumb a Perga, a la costa d’Àsia Menor. A Fets 13:13, Lluc fa referència a aquest grup com «Pau i els seus companys». Aquesta expressió sembla indicar que, a partir d’aquell moment, va ser Pau qui dirigia el grup. Tot i així, no hi ha res a la Bíblia que ens faci pensar que Bernabé es posés gelós. Ben al contrari, va seguir treballant al costat de Pau per fer la voluntat de Jehovà. Pau i Bernabé són un gran exemple per a tots els germans que tenen responsabilitats a la congregació. Els cristians no busquem prominència. En lloc d’això, tenim sempre presents les següents paraules de Jesús: «Tots vosaltres sou germans. Qui s’exalça serà humiliat, i qui s’humilia serà exalçat» (Mt. 23:8, 12).

10. Quins reptes van afrontar Pau i Bernabé per anar de Perga a Antioquia de Pisídia?

¹⁰ Quan van arribar a Perga, Joan Marc de sobte els va deixar i va tornar a Jerusalem. La Bíblia no explica per què va decidir marxar, però sabem que Pau i Bernabé van continuar viatjant cap a Antioquia de Pisídia. La travessia no va ser gens fàcil perquè aquesta ciutat de la província de Galàcia estava situada a uns 1.100 metres per damunt del nivell del mar i els passos de muntanya estaven infestats de lladres de camins. Com si això no fos prou, sembla que en aquell moment Pau ja havia començat a tenir problemes de salut. h

11, 12. Què va fer Pau per captar l’atenció dels seus oients?

¹¹ El dissabte, Pau i Bernabé van anar a la sinagoga d’Antioquia. El llibre de Fets ens explica: «Després de la lectura pública de la Llei i els Profetes, els caps de la sinagoga els van enviar aquest missatge: “Germans, si teniu cap paraula d’ànim  per al poble, digueu-la”» (Fe. 13:15). Llavors, Pau es va aixecar i va començar a parlar.

¹² L’apòstol es va dirigir als presents amb aquestes paraules: «Homes d’Israel i tots els altres que temeu Déu, escolteu» (Fe. 13:16). Aquest grup de persones, que estava format per jueus i prosèlits, encara no havien acceptat que Jesús era el Messies. Així doncs, com podria Pau captar la seva atenció i ajudar-los a entendre el paper que Jesús tenia en el propòsit de Déu? Primer, els va explicar el que Jehovà havia fet per la nació jueva. Els va dir que «va exalçar el poble mentre eren estrangers a la terra d’Egipte» i que, quan «els va fer sortir d’allà», els va haver de «suportar al desert» durant uns 40 anys. Després, els va explicar com Jehovà va ajudar els israelites a conquerir la Terra promesa i com «els va donar la seva terra com a herència» (Fe. 13:17-19). Alguns pensen que Pau va fer referència a passatges de les Escriptures que s’acabaven de llegir en públic a la sinagoga. Si va ser així, l’apòstol va demostrar un cop més que sabia fer-se «tot a gent de tota classe» (1 Cor. 9:22).

13. Com podem arribar al cor dels que ens escolten?

¹³ Nosaltres també ens volem esforçar per captar l’atenció de les persones a les quals prediquem. Per exemple, si coneixes quins són els seus antecedents religiosos, et serà més fàcil escollir temes que els interessin. Per què no els llegeixes passatges de les Escriptures amb els quals estiguin familiaritzats? Fins i tot els podries demanar que ells mateixos els llegissin de la seva pròpia Bíblia. Així doncs, imita Pau i continua buscant maneres d’arribar al cor de les persones.

14. a) Com va preparar Pau el terreny per parlar de Jesús, i quina advertència va fer? b) Com va reaccionar la gent a les paraules de Pau?

¹⁴ Tot seguit, Pau va explicar que els reis d’Israel eren els avantpassats de Jesucrist i que Joan el Baptista li havia preparat el camí perquè la nació l’acceptés com el seu Salvador. Després, va descriure la mort i la resurrecció de Jesús (Fe. 13:20-37). Llavors, va afegir: «Heu de saber que us estem anunciant el perdó dels pecats per mitjà d’ell, i que, per mitjà d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents». Tot seguit els va advertir: «Vigileu que no us passi el que es diu en els Profetes: “Mireu-ho, burletes, meravelleu-vos i moriu. Perquè en els vostres dies estic fent una cosa que vosaltres no us creuríeu encara que algú us l’expliqués detalladament”». La resposta de la gent va ser sorprenent. Els van suplicar «que tornessin a parlar d’aquestes coses el dissabte següent» i, «quan es va acabar la reunió a la sinagoga, molts jueus i prosèlits que adoraven Déu van seguir Pau i Bernabé» (Fe. 13:38-43).

15. Què va passar el dissabte següent?

¹⁵ El dissabte de la setmana següent, «gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar» l’apòstol Pau. A alguns jueus això no els va agradar gens  i «van començar a contradir Pau i a blasfemar contra el que deia». Però Pau i Bernabé no es van acovardir, i els van dir: «Calia que se us anunciés la paraula de Déu a vosaltres primer, però com que l’heu rebutjat i penseu que no us mereixeu la vida eterna, anirem a les nacions. Perquè Jehovà ens ho ha manat amb aquestes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions perquè portis la salvació fins als confins de la terra”» (Fe. 13:44-47; Is. 49:6).

16. Com van reaccionar els jueus a les paraules dels missioners, i què van fer Pau i Bernabé quan els van fer fora de la ciutat?

¹⁶ En escoltar les paraules de Pau, els gentils es van alegrar molt i «tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients» (Fe. 13:48). En poc temps, les bones notícies es van estendre per tota aquella regió. En canvi, la resposta dels jueus va ser totalment diferent. Pau i Bernabé els havien dit que la paraula de Déu se’ls havia anunciat a ells primer però, com que havien rebutjat el Messies, Déu ja no aprovava la seva adoració. El relat explica: «Els jueus van avalotar les dones prominents que temien Déu així com els homes importants de la ciutat, i van provocar una persecució contra Pau i Bernabé i els van fer fora del seu territori». Què van fer aquests dos missioners? «Es van espolsar la pols dels peus contra ells i se’n van anar a Iconi.» Volia dir això que a Antioquia de Pisídia s’havia acabat el cristianisme? De cap manera! Els deixebles que van fer en aquella ciutat van continuar servint Jehovà «plens de goig i d’esperit sant» (Fe. 13:50-52).

17-19. Com podem imitar Pau i Bernabé, i com ens ajudarà això a mantenir el nostre goig?

¹⁷ Aprenem molt de la manera com Pau i Bernabé van reaccionar davant l’oposició. Per exemple, igual que ells, nosaltres tampoc deixem de predicar, ni tan sols quan persones prominents d’aquest món intenten evitar que compartim les bones notícies. També hem vist que quan la gent d’Antioquia va rebutjar el missatge, Pau i Bernabé «es van espolsar la pols dels peus». Aquest gest no era per mostrar que estaven enfadats, sinó per indicar que ja havien complert la seva part i que no eren responsables del que els passaria. Ells no podien controlar com responia la gent, però el que sí que podien fer era continuar predicant. I això és just el que van fer.

¹⁸ I què podem dir dels deixebles d’Antioquia? Tot i que vivien entre persones hostils, van mantenir el seu goig perquè sabien que aquest no depenia de si les persones acceptaven o no el missatge. Tenien sempre molt presents les paraules de Jesús: «Feliços són els que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica!» (Lc. 11:28). Això és precisament el que estaven decidits a fer els nostres germans d’Antioquia de Pisídia.

¹⁹ Com Pau i Bernabé, hem de recordar que la nostra responsabilitat és predicar, però la decisió d’acceptar o rebutjar el missatge és personal. Si les persones del teu territori són indiferents a les bones notícies, imita els cristians del primer segle. Com ells, valora la veritat i deixa’t guiar per l’esperit sant. Així podràs mantenir el goig encara que afrontis oposició (Gàl. 5:18, 22).