1, 2. Què passa quan Pau i Bernabé són a Listra?

 A LISTRA hi ha un gran enrenou! Dos desconeguts acaben de curar una persona que havia nascut amb els peus esguerrats i no podia caminar. L’home està tan content que no pot deixar de fer salts d’alegria. La multitud mira fascinada els dos desconeguts perquè pensen que són déus. Llavors, un sacerdot de Zeus s’apropa als dos homes per oferir-los unes garlandes i es prepara per sacrificar uns toros, que no deixen d’esbufegar i bramar. Alhora, Pau i Bernabé intenten per tots els mitjans convèncer la gent perquè deixin d’adorar-los. S’esquincen els vestits i, mentre s’obren pas entre la multitud, els diuen cridant: «Per què feu això?». Després de molts intents, per fi, sembla que han aconseguit aturar-los.

² Llavors, un grup de jueus opositors d’Antioquia de Pisídia i d’Iconi arriba a Listra i omple el cap d’aquelles persones de mentides malicioses sobre Pau i Bernabé. De cop i volta, la multitud, que fins feia uns instants pensava que els dos homes eren déus, s’arremolina al voltant de Pau i l’apedrega fins que cau inconscient. Aleshores, l’arrosseguen fora de la ciutat, pensant-se que és mort.

3. Quines preguntes analitzarem en aquest capítol?

³ Com es va arribar a aquest terrible desenllaç? Què podem aprendre tots els cristians de Bernabé, de Pau i dels habitants de Listra? I com poden els ancians imitar l’exemple d’aquests dos servents lleials que no van deixar de parlar «amb valentia gràcies a l’autoritat de Jehovà»? (Fe. 14:3.) Vegem-ho.

4, 5. Per què van anar a Iconi Pau i Bernabé, i què va passar allà?

⁴ Tan sols uns dies enrere, un grup de jueus va avalotar la gent i va fer fora d’Antioquia de Pisídia Pau i Bernabé. Ells, però, no es van desanimar. Com diu el relat: «Es van espolsar la pols dels peus contra  ells» i van marxar pacíficament (Fe. 13:50-52; Mt. 10:14). Els habitants d’aquella ciutat s’havien negat a acceptar el missatge i haurien d’afrontar-ne les conseqüències (Fe. 18:5, 6; 20:26). Amb tot, Pau i Bernabé no van perdre el goig i van continuar el seu viatge missional. Van caminar uns 150 quilòmetres en direcció sud-est, fins arribar a un altiplà molt fèrtil que es troba entre la serralada del Taure i les muntanyes del Sultan.

⁵ La primera aturada que van fer va ser a Iconi, una de les ciutats més importants de la província romana de Galàcia i un enclavament de la cultura grega. a Allà hi vivien molts jueus influents i una gran comunitat de prosèlits jueus. Tal com era el seu costum, Pau i Bernabé van entrar a la sinagoga i van començar a predicar (Fe. 13:5, 14). El relat diu que «van parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es van fer creients» (Fe. 14:1).

6. Per què eren tan bons mestres Pau i Bernabé, i com els podem imitar?

⁶ Per què eren tan bons mestres Pau i Bernabé? Pau era un pou de coneixement bíblic. Podia connectar de manera magistral la història bíblica, les profecies i la Llei mosaica per provar que Jesús era el Messies promès (Fe. 13:15-31; 26:22, 23). I Bernabé era tot cor. S’interessava profundament per les persones, i això es notava en la seva manera de parlar (Fe. 4:36, 37; 9:27; 11:23, 24). A més, cap dels dos confiava en les seves capacitats, sinó que parlaven «gràcies a l’autoritat de Jehovà». Què pots fer per imitar l’exceŀlent exemple d’aquests missioners? Esforça’t per conèixer bé la Bíblia i tria versicles que puguin interessar als teus oients. Busca maneres pràctiques de consolar les persones del teu territori. I, quan ensenyis, basa’t sempre en la Paraula de Déu, no en la teva saviesa.

7. a) Quin efecte poden tenir les bones notícies en les persones? b) Què has de recordar si la teva família està dividida a causa de la veritat?

⁷ A alguns ciutadans d’Iconi no els va agradar gens el que Pau i Bernabé estaven ensenyant. Lluc va escriure: «Els jueus que no van creure van avalotar la gent de les nacions i els van posar en contra dels germans». Amb tot, Pau i Bernabé van decidir que era millor quedar-s’hi per defensar les bones notícies. «Així que van passar bastant de temps parlant amb valentia.» Quin en va ser el resultat? «La gent de la ciutat es va dividir, perquè uns estaven a favor dels jueus i uns altres a favor dels apòstols» (Fe. 14:2-4). Avui passa el mateix. En alguns casos, les bones notícies poden fer que les persones s’uneixin més però, en d’altres, tenen l’efecte contrari (Mt. 10:34-36). Si la teva família està dividida perquè t’has posat de part de la veritat, recorda que moltes vegades els nostres éssers estimats se’ns oposen perquè han sentit rumors infundats o perquè s’han cregut les mentides que escampen els nostres enemics. No et desanimis! La teva bona conducta pot ser l’antídot perfecte contra aquest verí i, amb el temps, pot aconseguir que aquells que se t’oposen canviïn la seva actitud (1 Pe. 2:12; 3:1, 2).

8. Per què van fugir d’Iconi Pau i Bernabé, i quina lliçó n’aprenem?

 ⁸ Després que Pau i Bernabé passessin un temps a Iconi, els seus enemics van tramar un pla per matar-los. Però, tan bon punt se’n van assabentar, van fugir a una altra zona per seguir predicant (Fe. 14:5-7). Quina lliçó n’aprenem? Els servents de Jehovà som assenyats i actuem amb prudència. Si algú parla en contra nostra o del nostre missatge, nosaltres defensem la veritat amb valentia (Fili. 1:7; 1 Pe. 3:13-15). Però, si la persona es posa violenta o ens amenaça, no posem en perill la nostra vida o la dels nostres germans de manera innecessària (Prov. 22:3).

9, 10. On estava situada Listra, i què sabem dels seus habitants?

⁹ Els dos missioners es van dirigir cap a Listra, una colònia romana que estava a uns 30 quilòmetres al sud-oest d’Iconi. Aquesta ciutat tenia moltes coses en comú amb Antioquia de Pisídia, però no hi vivien tants jueus. Encara que els habitants de Listra segurament parlaven grec, la seva llengua materna era el licaoni. És molt probable que en aquesta ciutat no hi hagués sinagoga i que per això Pau i Bernabé decidissin predicar al carrer. Va ser aquí, a Listra, que l’apòstol Pau va curar l’home que tenia els peus esguerrats i no podia caminar. Aquest miracle va ser molt semblant al que va fer Pere a Jerusalem quan va curar un home coix de naixement (Fe. 14:8-10). Ara bé, mentre que el miracle de Pere va fer que una multitud de persones es fes creient, el de Pau va provocar una reacció totalment diferent (Fe. 3:1-10).

¹⁰ Com hem vist al principi d’aquest capítol, quan l’home que no podia caminar va començar a fer salts, els habitants de Listra van concloure que Bernabé era Zeus, el déu principal dels grecs, i Pau, Hermes, el fill de Zeus i portaveu dels déus (consulta el requadre « Listra i el culte a Zeus i Hermes»).  En veure aquesta reacció, Pau i Bernabé van fer tot el que van poder perquè aquelles persones entenguessin que ells no eren déus. Els van explicar que era Jehovà, el Déu verdader, qui els havia donat autoritat per parlar i poder per fer aquell miracle (Fe. 14:11-14).

11-13. a) Què van dir Pau i Bernabé als habitants de Listra? b) Quina és una de les lliçons que podem aprendre del raonament que van utilitzar Pau i Bernabé?

¹¹ Malgrat aquella terrible confusió, Pau i Bernabé van continuar esforçant-se per arribar al cor dels habitants de Listra. Amb molta destresa els van intentar persuadir amb les següents paraules: «Per què feu això? Nosaltres també som humans i tenim les mateixes debilitats que vosaltres. Us estem predicant les bones notícies perquè abandoneu aquestes coses inútils i torneu al Déu viu, que va fer el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells. En temps passats, va permetre que totes les nacions seguissin el seu propi camí, tot i que no va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. Us va donar pluges del cel i estacions amb collites abundants, us va donar menjar perquè quedéssiu satisfets i us va omplir el cor d’alegria» (Fe. 14:15-17).

¹² Quines lliçons podem aprendre del raonament tan convincent que van utilitzar Pau i Bernabé? Una d’elles és que en cap moment es van considerar superiors als seus oients ni van aprofitar l’ocasió per donar-se importància i fer-se passar per algú que no eren. Ben al contrari, van ser humils i van reconèixer que tenien les mateixes debilitats que aquelles persones. Encara que Pau i Bernabé havien rebut esperit sant, havien estat alliberats de les ensenyances falses i tenien  l’esperança de governar al cel amb Jesús, eren conscients que els habitants de Listra també podien rebre aquells regals si obeïen el Crist.

¹³ Com veiem la gent del nostre territori? La considerem igual que nosaltres o inferior? Quan ensenyem a les persones sobre la Bíblia, ens agrada que ens afalaguin o, com Pau i Bernabé, evitem ser el centre d’atenció? El germà Russell va ser un mestre extraordinari i va estar al capdavant de la predicació des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX. Ell va imitar l’actitud de Pau i Bernabé i ens va donar un exemple exceŀlent d’humilitat. Aquest germà va escriure: «No volem que ni nosaltres ni els nostres escrits rebin cap honra ni reverència. Tampoc volem que se’ns anomeni reverend o rabí». Recordem que prediquem per ajudar les persones a conèixer el Déu viu, no per rebre glòria.

14-16. Quines altres dues lliçons podem aprendre de Pau, Bernabé i els habitants de Listra?

¹⁴ Què més podem aprendre de les paraules de Pau i Bernabé? Tots dos eren persones adaptables. A diferència dels jueus i els prosèlits d’Iconi, els habitants de Listra no estaven familiaritzats amb les Escriptures ni coneixien la relació que Jehovà tenia amb la nació d’Israel. Ara bé, aquelles persones formaven part d’una comunitat agrícola que vivia en una terra fèrtil i gaudia d’un clima molt agradable. Això els permetia veure les qualitats del Creador reflectides en la bellesa dels camps i en la gran varietat d’aliments que n’obtenien. Com que Pau i Bernabé eren flexibles, van poder utilitzar la informació que tenien sobre aquelles persones per ajudar-les a conèixer Jehovà (Rm. 1:19, 20).

¹⁵ Com podem imitar Pau i Bernabé? Pensa en el següent exemple: un pagès sap que la terra de cada camp és diferent, algunes són més toves i d’altres més dures. Si vol plantar la mateixa llavor en tots els seus camps, haurà de decidir quin mètode és més adient per preparar la terra de cada camp. En la predicació passa el mateix. La llavor que plantem és sempre la mateixa, el missatge del Regne, però les circumstàncies i els antecedents religiosos de les persones varien. Així doncs, si imitem Pau i Bernabé i ens esforcem per conèixer les persones del nostre territori, podrem adaptar la predicació a cadascuna d’elles (Lc. 8:11, 15).

¹⁶ Encara podem aprendre una tercera lliçó d’aquest relat. De vegades, malgrat els nostres esforços, les llavors que plantem cauen en terreny rocós o algú les arrenca (Mt. 13:18-21). Si això t’ha passat algun cop, no et desanimis. Tal com Pau va dir més tard als romans, «cadascun de nosaltres haurà de donar comptes a Déu de si mateix», incloses les persones a les quals prediquem (Rm. 14:12).

17. On van anar Pau i Bernabé quan van sortir de Derbe, i per què?

¹⁷ Després que la gent de Listra arrossegués Pau fora de la ciutat pensant-se  que era mort, els deixebles el van anar a ajudar i li van buscar un lloc segur on passar la nit. L’endemà, Pau i Bernabé van partir cap a Derbe, que estava a uns 100 quilòmetres de distància. Imagina com es devia sentir Pau. Segurament tenia el cos terriblement adolorit perquè només feia unes hores que l’havien apedregat. Malgrat tot, ell i Bernabé van seguir viatjant fins que van arribar a Derbe. Allà, hi van fer molts deixebles. Llavors, en comptes d’agafar el camí més curt per tornar a Antioquia de Síria, que els servia de base per a les seves activitats missionals, van passar per «Listra, Iconi i Antioquia [de Pisídia]». Per què van prendre aquesta decisió? Per «enfortir els deixebles» i animar-los a «mantenir-se en la fe» (Fe. 14:20-22). Quin gran esperit de sacrifici! Per a ells el benestar de la congregació era més important que el seu propi benestar. Avui dia, els superintendents itinerants i els missioners mostren aquest mateix esperit.

18. Quin procediment se segueix per nomenar els ancians?

¹⁸ Pau i Bernabé no només van enfortir els deixebles amb les seves paraules i bon exemple, també «van nomenar ancians» a cada congregació. Fixem-nos que, tot i que havien estat enviats per l’esperit sant a fer aquest viatge missional, oraven i dejunaven quan deixaven els ancians «a les mans de Jehovà» (Fe. 13:1-4; 14:23). Actualment, se segueix un procediment similar. Abans de recomanar un germà perquè serveixi com a ancià, el consell d’ancians de cada congregació es reuneix per analitzar sota oració si compleix amb els requisits bíblics per als superintendents (1 Tim. 3:1-10, 12, 13; Tt. 1:5-9; Jm. 3:17, 18; 1 Pe. 5:2, 3). Els anys que un germà porta servint Jehovà no és el més important, sinó fins a quin grau la seva conducta, manera de parlar i reputació mostren que es deixa guiar per l’esperit sant. Si el germà compleix amb els requisits bíblics per als ancians, estarà preparat per servir com a pastor cristià (Gàl. 5:22, 23). El superintendent de circuit és qui té la responsabilitat de fer els nomenaments (compara-ho amb 1 Timoteu 5:22).

19. De què són conscients els ancians, i com imiten l’exemple de Pau i Bernabé?

¹⁹ Els ancians saben que han de donar comptes a Jehovà per la manera com tracten el ramat (Heb. 13:17). Igual que Pau i Bernabé, estan al capdavant de la predicació i animen els germans amb les seves paraules. A més, sempre estan disposats a posar els interessos de la congregació per davant dels seus (Fili. 2:3, 4).

20. Per què ens ajuda llegir relats sobre els nostres germans?

²⁰ Quan Pau i Bernabé van tornar a Antioquia de Síria, «van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells i que havia obert la porta de la fe a les nacions» (Fe. 14:27). Com ens anima llegir relats com aquest! Saber que Jehovà va beneir els esforços dels nostres germans del primer segle ens motiva a parlar «amb valentia gràcies a l’autoritat de Jehovà».