1. Descriu l’ambient que es respirava a la festa de la Pentecosta.

 ALS carrers de Jerusalem es respira un ambient festiu. a Es veu fum pujant de l’altar del temple mentre els levites canten els Salms de l’Haŀlel (Sl. 113 a 118). Probablement canten de manera antifònica, és a dir, dos grups s’alternen per cantar els diferents versos. Els carrers de la ciutat estan plens de gent. Han vingut de llocs tan llunyans com Elam, Mesopotàmia, la Capadòcia, el Pont, Egipte i Roma. b Tots estan aquí per celebrar la festa anual de la Pentecosta, també coneguda com «el dia dels primers fruits madurs» (Nom. 28:26). Avui és un dia molt especial i feliç. S’acaba la collita de l’ordi i comença la del blat.

2. Quins esdeveniments extraordinaris tenen lloc a la Pentecosta de l’any 33?

² Són al voltant de les nou del matí d’un dia de primavera de l’any 33 de la n. e. Està a punt de tenir lloc un esdeveniment que es recordarà durant molts segles. De sobte, se sent «un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta» (Fe. 2:2). Aquest soroll omple «tota la casa» on s’han reunit uns 120 deixebles de Jesús. Aleshores, passa una cosa extraordinària: apareixen «com unes llengües de foc» que es van coŀlocant damunt del cap de cadascun dels deixebles. c Llavors, tots ells s’omplen d’esperit sant i comencen a parlar en altres idiomes! Quan surten de la casa, es troben pels carrers de Jerusalem algunes persones que han vingut d’altres països. Aquestes es queden totalment desconcertades perquè senten que els deixebles els parlen «en el seu idioma» (Fe. 2:1-6).

3. a) Per què podem dir que la Pentecosta de l’any 33 és una data històrica en l’adoració verdadera? b) Com va utilitzar Pere una de les «claus del Regne» en el seu discurs?

³ Aquest emocionant relat descriu una fita històrica en l’adoració verdadera: la formació de la congregació de cristians ungits, o Israel  espiritual (Gàl. 6:16). Però, aquell dia, van passar altres coses importants. Quan l’apòstol Pere es va dirigir a la multitud, va fer servir la primera de les tres «claus del Regne». Cadascuna d’aquestes claus oferiria privilegis especials a un grup específic de persones (Mt. 16:18, 19). La primera faria possible que els jueus i els prosèlits jueus acceptessin el missatge de bones notícies i fossin ungits amb esperit sant. d Això els permetria arribar a formar part de l’Israel espiritual, i els donaria l’oportunitat de ser reis i sacerdots del Regne Messiànic (Ap. 5:9, 10). Amb el temps, aquest privilegi també s’estendria als samaritans i, més tard, als gentils. Què podem aprendre d’aquests esdeveniments tan transcendentals que van tenir lloc a la Pentecosta de l’any 33?

4. Com continua la congregació cristiana actual l’obra que feia la congregació que es va formar l’any 33?

⁴ La congregació cristiana va començar quan uns 120 deixebles, que estaven reunits «tots junts al mateix lloc» (a l’habitació del pis de dalt d’una casa), van ser ungits amb esperit sant (Fe. 2:1). Al final d’aquell mateix dia, s’havien batejat milers de persones i havien arribat a formar part de la congregació cristiana. Ara bé, això només era l’inici d’una organització que continuaria creixent fins als nostres dies. Actualment, la congregació cristiana està formada per homes i dones fidels que serveixen Jehovà i que prediquen «les bones notícies del Regne [...] per tota la terra habitada per donar testimoni a totes les nacions» abans que arribi la fi d’aquest sistema (Mt. 24:14).

5. De què gaudirien tant al primer segle com avui dia tots aquells que formessin part de la congregació cristiana?

⁵ La congregació cristiana també seria una font d’ànim i fortalesa espiritual  per a tots els que en formarien part, tant per als cristians ungits com, més endavant, per a les «altres ovelles» (Jn. 10:16). L’apòstol Pau valorava molt el suport que es donaven els germans a la congregació. Així ho va mostrar quan va escriure la seva carta als cristians de Roma, on els va dir: «Tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres algun do espiritual per enfortir-vos, o més ben dit, perquè ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva» (Rm. 1:11, 12).

6, 7. Com està complint la congregació cristiana la comissió de predicar a totes les nacions?

⁶ Avui dia, els objectius de la congregació cristiana són els mateixos que tenia la del primer segle. Jesús va dir als seus deixebles que havien de dur a terme una tasca difícil però, alhora, molt emocionant. Els va manar: «Aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mt. 28:19, 20).

⁷ En l’actualitat, Déu està fent servir la congregació dels testimonis de Jehovà per dur a terme aquesta obra. És tot un repte arribar a persones que parlen tants idiomes diferents. Amb tot, els testimonis de Jehovà tradueixen publicacions bíbliques en més de 1.000 idiomes. Si assisteixes a les seves reunions i participes de manera activa en la tasca de predicar i fer deixebles, tens moltes raons per sentir-te privilegiat. En realitat, formes part del petit grup de persones que tenen l’honor de donar un testimoni complet del Regne i del nom de Jehovà.

8. Com ens beneficia la congregació cristiana?

⁸ Per tal d’ajudar-nos a aguantar amb goig aquests temps difícils, Jehovà ens ha donat una germandat mundial preciosa. L’apòstol Pau va escriure als cristians hebreus: «Preocupem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres, i més ara que veieu que s’acosta el  dia» (Heb. 10:24, 25). La congregació cristiana és un regal de Jehovà que ens permet donar i rebre l’ànim que tant necessitem. Així doncs, mantinguem-nos ben a prop dels nostres germans i germanes espirituals i no deixem mai d’anar a les reunions.

9, 10. Què han fet alguns per tal de predicar a persones que parlen altres idiomes?

⁹ Imagina l’emoció que van sentir els jueus i els prosèlits a la Pentecosta de l’any 33. Tot i que la majoria d’ells parlaven una llengua en comú, probablement l’hebreu o el grec, de sobte «cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma» (Fe. 2:6). Segur que a tots ells els va arribar al cor escoltar el missatge del Regne en la seva llengua materna. És clar, avui dia els cristians no parlem en llengües de manera miraculosa. Amb tot, molts s’esforcen per portar les bones notícies a persones de totes les nacions. De quina manera? N’hi ha que aprenen un nou idioma per tal de donar suport a una congregació d’aquest idioma que tinguin a la vora. D’altres, fins i tot es muden a un altre país. Sovint, quan les persones veuen l’esforç que els testimonis fan per aprendre el seu idioma es queden impressionades.

¹⁰ Fixa’t en el cas de la Christine, una germana que va fer un curs de gujarati amb set germans més. Un dia es va trobar amb una companya de feina que parlava gujarati i la va saludar en el seu idioma. La noia es va quedar totalment sorpresa i li va preguntar per què estava aprenent un idioma tan difícil. Això va donar a la Christine una oportunitat molt bona de donar testimoni. La noia li va dir: «Segur que el que em vols dir és molt important».

11. Com ens podem preparar per predicar a persones d’altres idiomes?

¹¹ És cert que no tots podem aprendre un nou idioma, però sí que podem  fer alguna cosa per estar preparats per predicar a persones d’altres idiomes. Què podem fer? Per exemple, podríem fer servir l’aplicació JW Language^® per aprendre una salutació senzilla en algun dels idiomes que es parlin a la zona on vivim. També podríem aprendre algunes frases o expressions que despertin l’interès d’aquestes persones. Després, podríem dirigir-les a jw.org perquè puguin veure les diferents publicacions i vídeos que hi ha disponibles en el seu idioma. Si fem servir aquestes eines, sentirem la mateixa alegria que van sentir els cristians del segle I quan van veure que les persones es meravellaven a l’escoltar les bones notícies «en el seu idioma».

12. a) Com es va complir la profecia de Joel a la Pentecosta de l’any 33? b) Per què esperaven els deixebles de Jesús que es complís la profecia de Joel?

¹² «Pere es va posar dret» i es va dirigir a la multitud de persones que havien vingut de tants llocs diferents (Fe. 2:14). Llavors, els va explicar que Jehovà havia fet que els deixebles parlessin en altres llengües de manera miraculosa i que això estava complint una profecia de Joel, que diu: «Vessaré el meu esperit sobre tota classe de persones» (Jl. 2:28). De fet, abans de pujar al cel, el Fill de Déu havia dit als seus deixebles: «Jo suplicaré el Pare i ell us donarà un altre ajudant». I Jesús mateix va explicar que aquest ajudant seria «l’esperit» (Jn. 14:16, 17).

13, 14. Què va fer Pere per arribar al cor dels que l’escoltaven, i què podem fer nosaltres per imitar-lo?

¹³ Les paraules finals que Pere va dirigir a la multitud van ser molt directes: «Que tota la casa d’Israel sàpiga del cert que Déu ha fet Senyor i Crist a aquest Jesús, a qui vosaltres vau executar en un pal» (Fe. 2:36). La majoria dels que l’estaven escoltant no eren presents quan Jesús va ser executat en un pal, però com a nació sí que eren responsables de la seva mort. Amb tot, Pere  es va dirigir als seus germans jueus de manera respectuosa i amb la intenció de tocar el seu cor. El seu objectiu no era condemnar-los, sinó que es penedissin. Com van reaccionar? En comptes d’ofendre’s, «van sentir un dolor que els va travessar el cor» i van dir: «Què hem de fer?». És molt probable que la manera tan respectuosa com Pere els va parlar fos clau per arribar al seu cor i motivar-los a penedir-se (Fe. 2:37).

¹⁴ Fem bé d’imitar la manera com l’apòstol Pere va arribar al cor dels seus oients. Quan parlem amb algú, no és necessari rebatre totes les idees que no estiguin d’acord amb la Bíblia. En comptes d’això, podem buscar punts que tinguem en comú. Un cop els trobem, podem explicar alguna idea de la Paraula de Déu i fer raonar la persona amb tacte. Si fem com Pere i presentem les veritats bíbliques de manera respectuosa, és molt probable que les persones de bon cor escoltin i acceptin el missatge.

15. a) Què va dir Pere als jueus i als prosèlits, i com van reaccionar? b) Per què es van poder batejar milers de persones el dia de la Pentecosta després d’escoltar les bones notícies?

¹⁵ L’emocionant dia de la Pentecosta de l’any 33, l’apòstol Pere es va dirigir a aquells jueus i prosèlits, i els va dir: «Penediu-vos, i que cada un de vosaltres es bategi» (Fe. 2:38). Com a resultat, unes 3.000 persones es van batejar, segurament en piscines a Jerusalem o als seus voltants. e Es va tractar d’un acte impulsiu? Vol dir això que els estudiants de la Bíblia i els nens que s’han criat a la veritat es poden batejar abans d’estar preparats? En absolut. Tant els jueus com els prosèlits jueus que es van batejar aquell dia eren bons estudiants de la Paraula  de Déu i, a més, formaven part d’una nació que estava dedicada a Jehovà. A banda d’això, ja havien demostrat la seva devoció perquè alguns havien viatjat grans distàncies per anar a aquella festa anual. L’únic que els faltava era acceptar l’important paper que Jesús té en el propòsit de Déu. Un cop ho van fer, van estar preparats per batejar-se i així continuar servint Déu com a seguidors de Jesucrist.

16. Com van mostrar els cristians del primer segle un esperit de sacrifici?

¹⁶ Sens dubte, Jehovà va beneir aquell grup. El relat diu: «Tots els que es van fer creients estaven junts i compartien tot el que tenien, venien els seus béns i les seves propietats, i repartien entre tots el que en guanyaven, segons el que necessitava cadascú» (Fe. 2:44, 45). f Tots els cristians verdaders volem imitar aquest exemple d’amor i d’esperit de sacrifici.

17. Quins passos ha de fer una persona per poder batejar-se?

¹⁷ La Bíblia indica quins són els passos necessaris que una persona ha de fer per dedicar-se a Déu i batejar-se. Primer, ha d’estudiar la Paraula de Déu (Jn. 17:3). També ha de posar fe en Jehovà i en Jesús, i ha de penedir-se de tot cor i demostrar que li dol profundament tot el que ha fet malament (Fe. 3:19). Després, ha de fer mitja volta, és a dir, canviar i començar a viure com Déu vol que visquin els seus servents (Rm. 12:2; Ef. 4:23, 24). Un cop una persona hagi fet aquests passos, estarà preparada per dedicar-se a Déu en oració i batejar-se (Mt. 16:24; 1 Pe. 3:21).

18. Quin privilegi tens com a cristià batejat?

¹⁸ T’has dedicat a Jehovà i t’has batejat? Si és així, no donis per fet l’extraordinari privilegi que tens. Igual que els cristians del primer segle, gràcies al poder de l’esperit sant, tu també pots donar un testimoni complet del Regne i fer la voluntat de Jehovà!