1-3. De quina manera marxa Jesús, i quines preguntes sorgeixen?

 QUAN Jesús va morir, els apòstols van caure a un pou de desesperació. Però des que ha ressuscitat estan pletòrics. De fet, les darreres setmanes han estat molt emocionants i no volen que Jesús marxi. Durant 40 dies, el Fill de Déu s’ha aparegut als seus seguidors en diverses ocasions per ensenyar-los moltes coses i animar-los. Avui, però, el veuran per últim cop.

² Els apòstols estan reunits amb Jesús a la muntanya de les Oliveres. Tots ells l’escolten amb molta atenció; no volen que aquest moment s’acabi. Amb tot, Jesús els dirigeix les seves últimes paraules, alça les mans i els beneeix. Llavors, de manera miraculosa, el Fill de Déu comença a elevar-se. Els apòstols miren fascinats com puja cap al cel. Finalment, un núvol el tapa i el deixen de veure. El seu Mestre ha marxat, però ells no poden deixar de mirar cap al cel (Lc. 24:50; Fe. 1:9, 10).

 ³ El que acaba de passar marca un abans i un després en la vida dels apòstols. Com s’ho faran ara que Jesús ja no hi és? Podem estar segurs que el Fill de Déu els va preparar molt bé. Però, com ho va fer? Com van respondre els apòstols a la capacitació que van rebre? I nosaltres, què podem aprendre com a cristians? Trobarem les respostes a aquestes preguntes al primer capítol del llibre de Fets.

4. Com comença Lluc el llibre de Fets?

⁴ Lluc comença el llibre de Fets adreçant-se a Teòfil, la mateixa persona a qui anteriorment havia escrit el seu Evangeli. a Encara que utilitza paraules diferents i que hi afegeix alguns detalls, Lluc obre el relat fent un resum dels darrers esdeveniments que va registrar al seu Evangeli. D’aquesta manera, deixa clar que el llibre de Fets dels Apòstols és una continuació de l’Evangeli de Lluc.

5, 6. a) Què va fer Jesús per enfortir la fe dels seus seguidors? b) Per què podem dir que la nostra fe es basa en «moltes proves convincents»?

⁵ Què va fer Jesús per enfortir la fe dels seus seguidors? A Fets 1:3, Lluc ens ho explica. Allà diu: «[Jesús] se’ls va aparèixer i els va donar moltes proves convincents que demostraven que estava viu». L’únic escriptor bíblic que utilitza la paraula que es tradueix per «proves convincents» és Lluc, «el metge estimat» (Col. 4:14). Aquest terme es feia servir als textos de medicina i significa que una prova és fiable i concloent. Jesús va donar aquesta mena de proves. El Fill de Déu es va aparèixer molts cops als seus seguidors. En algunes ocasions, a un o dos d’ells. En altres casos, a tots els apòstols i, una vegada, es va aparèixer a més de 500 deixebles. Sens dubte els va donar proves convincents! (1 Cor. 15:3-6.)

⁶ Avui dia, la fe dels cristians verdaders també es basa en «moltes proves convincents». ¿Tenim proves que Jesús va viure a la terra, va morir pels nostres pecats i va ressuscitar? I tant que sí! A la Bíblia trobem el testimoni fiable de persones que, amb els seus propis ulls, van veure el Fill de Déu ressuscitat. Quan llegim aquests relats i li demanem a Jehovà que ens ajudi a entendre’ls, la nostra fe s’enforteix moltíssim. Recorda que, per viure per sempre, la nostra fe ha de ser real. I la fe real no és credulitat, és una fe basada en proves convincents (Jn. 3:16).

7. Quin va ser el tema central de la predicació de Jesús, i com el podem imitar?

⁷ Jesús també «va parlar del Regne de Déu» als seus deixebles. Per exemple, els va explicar profecies que mostraven que el Messies havia de patir i morir (Lc. 24:13-32, 46, 47). Quan els va donar detalls del seu paper com a Messies,  en realitat els estava parlant del Regne, ja que ell en seria el Rei. De fet, el Regne de Déu va ser sempre el tema central de la seva predicació. Com que nosaltres som els seus seguidors, el tema central del nostre missatge també és aquest Regne (Mt. 24:14; Lc. 4:43).

8, 9. a) Quines dues idees equivocades tenien els apòstols? b) Què va fer Jesús per corregir la seva manera de pensar?

⁸ L’última vegada que els apòstols van veure Jesús, estaven reunits a la muntanya de les Oliveres. Plens d’entusiasme li van demanar: «Senyor, és ara que restabliràs el regne a Israel?» (Fe. 1:6). Amb aquesta pregunta, els apòstols van deixar entreveure que tenien dues idees equivocades. Primer, donaven per fet que el Regne seria restablert al poble d’Israel i, segon, que començaria a governar immediatament. Què va fer Jesús per ajudar-los a corregir aquesta manera de pensar?

⁹ Pel que fa a la primera idea, Jesús sabia que aviat els seus seguidors s’adonarien que anaven errats, ja que en tan sols deu dies viurien en primera persona el naixement d’una nova nació, l’Israel espiritual. Després d’això, els jueus deixarien de ser el poble escollit de Jehovà. Com els va ajudar Jesús a corregir l’altra idea equivocada que tenien? De manera bondadosa, el Fill de Déu els va recordar: «No us pertany a vosaltres saber els temps o les èpoques que el Pare ha posat sota la seva pròpia autoritat» (Fe. 1:7). Jehovà és qui controla els temps i les èpoques. Abans de morir, Jesús, parlant de la fi, va dir als seus seguidors: «Pel que fa al dia i l’hora, ningú els sap, [...] ni el Fill, sinó només el Pare» (Mt. 24:36). Per tant, si nosaltres comencéssim a angoixar-nos pel moment en què vindrà la fi, en realitat ens estaríem preocupant per un assumpte que no ens pertoca.

10. Quina actitud dels apòstols hem d’imitar, i per què?

¹⁰ Malgrat que el que els apòstols pensaven no era encertat, no hauríem de jutjar-los. Tenien una fe extraordinària i eren homes humils que van acceptar la correcció. És més, la pregunta que van fer a Jesús també mostra que tenien una bona actitud. En moltes ocasions el Fill de Déu els havia dit que estiguessin sempre alerta (Mt. 24:42; 25:13; 26:41). I això és el que estaven fent! Es mantenien alerta en sentit espiritual i buscaven proves que demostressin que Jehovà estava a punt d’actuar. Avui, nosaltres també hem de cultivar aquesta actitud. Estem vivint «als últims dies» i és més urgent que mai que ens mantinguem vigilants (2 Tim. 3:1-5).

11, 12. a) Quina comissió va donar Jesús als seus deixebles? b) Per què els va tornar a prometre que rebrien l’ajuda de l’esperit sant?

¹¹ Jesús va recordar als apòstols quina havia de ser la seva prioritat quan els va dir: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Els apòstols haurien de proclamar que el Fill de Déu havia ressuscitat.  Primer, a Jerusalem, la ciutat on l’havien matat. Després, a tot Judea. Llavors, a Samària i, finalment, a altres nacions més llunyanes.

¹² És interessant que abans de donar-los la comissió de predicar, Jesús va tornar a prometre als seus deixebles que rebrien l’ajuda de l’esperit. Aquesta és una de les més de 40 vegades que apareix l’expressió «esperit sant» al llibre de Fets. Un cop rere un altre, aquest llibre bíblic deixa clar que sense l’ajuda de l’esperit de Déu no podem dur a terme la seva voluntat. Així doncs, demanem constantment a Jehovà que ens doni el seu esperit (Lc. 11:13). Ara el necessitem més que mai!

13. Quin abast té la nostra predicació, i per què hem de participar-hi de tota ànima?

¹³ Per als apòstols, «la part més llunyana de la terra» es limitava a certes zones del món. Ara bé, per a nosaltres inclou tot el planeta. La nostra comissió és titànica però, com hem vist al capítol anterior, els testimonis de Jehovà ens esforcem al màxim per complir-la perquè sabem que Jehovà vol que «tota classe de persones» puguin escoltar les bones notícies del Regne (1 Tim. 2:3, 4). Participes tant com pots en aquesta obra salvavides? Cap altra cosa et donarà més felicitat i satisfacció. Recorda que Jehovà et donarà les forces que necessites per predicar. A més, al llibre de Fets aprendràs quins són els millors mètodes i l’actitud que has de tenir per complir amb aquesta tasca.

14, 15. a) Què van dir els àngels sobre la tornada de Crist, i a què es referien? (Consulta també la nota.) b) Per què podem dir que Jesús ha tornat «de la mateixa manera» com va marxar?

¹⁴ Tornem ara a l’escena que es descriu a l’inici d’aquest capítol. Mentre Jesús està ascendint al cel, un núvol el tapa i els onze apòstols el deixen de veure. Així i tot, ells continuen mirant cap al cel. Llavors, dos àngels se’ls apareixen i els fan reaccionar quan, amb un to afectuós, els diuen: «Homes de Galilea, per què esteu aquí drets mirant al cel? Aquest Jesús, que estava amb vosaltres i ha sigut endut al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu vist marxar cap al cel» (Fe. 1:11). Estaven aquests àngels donant a entendre que Jesús tornaria amb el mateix cos, com afirmen algunes religions? En absolut. Com ho sabem?

¹⁵ Fixa’t que els àngels no van dir que Jesús tornaria amb la mateixa forma, sinó «de la mateixa manera». b De quina manera va marxar Jesús? Quan els àngels estaven parlant amb els apòstols, ells ja no podien veure Jesús. Els únics que van entendre que Jesús ascendia al cel per estar amb el seu Pare van ser els apòstols. Jesús tornaria d’una manera semblant, i així ha estat. Actualment, els únics que s’adonen de la presència del Fill de Déu i que ja ha començat a regnar són aquells que tenen discerniment espiritual (Lc. 17:20). És molt important que entenguem bé el que diuen les Escriptures per percebre que Jesús ja està governant i que ajudem els altres a adonar-se’n. Així podran començar a servir Jehovà abans no sigui massa tard.

16-18. a) Què aprenem sobre les reunions a Fets 1:13, 14? b) Què aprenem de Maria, la mare de Jesús? c) Per què són tan importants les nostres reunions?

¹⁶ Amb raó els apòstols «van tornar a Jerusalem molt contents» (Lc. 24:52). Ara bé, seguirien les instruccions del seu Mestre? Fets 1:13, 14 ens explica que s’havien reunit a «l’habitació del pis de dalt» de la casa on estaven allotjats i també ens aporta alguns detalls sobre les reunions que tenien els cristians. En aquell temps, a Palestina, moltes cases tenien una habitació al pis de dalt a la qual s’accedia per una escala exterior. És possible que aquesta habitació fos la de la casa de la mare de Marc, mencionada a Fets 12:12. En qualsevol cas, segurament era una estança senzilla i funcional on els seguidors de Jesús es podien reunir. Qui es trobava en aquesta habitació, i què estaven fent?

¹⁷ A banda dels apòstols, hi havia altres homes i també «algunes dones», inclosa Maria, la mare de Jesús. Aquest és l’últim cop que es parla d’ella a la Bíblia directament. És clar, no ens la imaginem intentant ocupar un lloc de prominència, sinó adorant Jehovà humilment al costat dels seus germans i germanes espirituals. Segur que estava molt feliç perquè allà també hi eren els seus altres quatre fills, que ara ja eren seguidors de Jesús (Mt. 13:55; Jn. 7:5). Com havien canviat des de la mort i la resurrecció del seu mig germà! Eren homes completament nous! (1 Cor. 15:7.)

¹⁸ Per què estaven reunits tots aquells deixebles? La Bíblia explica: «Amb un mateix objectiu, no van deixar de fer oració» (Fe. 1:14). Per als cristians, les reunions sempre han estat una part fonamental de la nostra adoració. Quan ens reunim ens animem els uns als altres, rebem instrucció i consell i, sobretot, adorem Déu units. En aquestes ocasions, també orem a Jehovà i li cantem. Això fa molt feliç el nostre Pare i enforteix la nostra fe. Per tant, no deixem mai de reunir-nos amb els nostres germans! (Heb. 10:24, 25.)

19-21. a) Què podem aprendre del paper que Pere va tenir a la congregació? b) Per què s’havia de substituir Judes, i què aprenem del mètode que van utilitzar per triar el seu substitut?

¹⁹ Poc després que Jesús pugés al cel, va sorgir un assumpte molt important, i l’apòstol Pere va prendre la iniciativa per tractar-lo (versicles 15-26). Tan sols feia unes setmanes que l’apòstol havia negat Jesús tres vegades. Amb tot, Jehovà el va utilitzar per resoldre aquella qüestió. Oi que saber això ens anima molt? (Mc. 14:72.) Tots tenim la tendència a pecar i, de tant en tant, necessitem que ens recordin que Jehovà és bo i està disposat a perdonar aquells que es penedeixen de tot cor (Sl. 86:5).

²⁰ Pere va entendre que s’havia de substituir Judes, l’apòstol que havia traït Jesús. Però qui ocuparia el seu lloc? El nou apòstol havia de ser un dels homes que haguessin acompanyat Jesús durant tot el temps que va durar el seu ministeri i que hagués sigut testimoni de la seva resurrecció (Fe. 1: 21, 22). Això estava en harmonia amb la promesa que Jesús va fer als seus apòstols quan els va dir: «Vosaltres, els que m’heu seguit, també seureu en 12 trons i jutjareu les 12 tribus d’Israel» (Mt. 19:28). Tot sembla indicar que Déu volia que 12 apòstols que haguessin acompanyat Jesús durant el seu ministeri fossin les futures «12 pedres de fonament» de la Nova Jerusalem (Ap. 21:2, 14). Per aquesta raó, Jehovà va ajudar l’apòstol Pere a entendre que la profecia que deia que un altre ocuparia «el seu càrrec de superintendent» es referia a Judes (Sl. 109:8).

²¹ Què van fer els apòstols per saber a qui havien d’escollir? Van tirar les sorts (Prov. 16:33). Tot i que aquest procediment era molt comú en temps bíblics, aquesta és la darrera vegada que la Bíblia explica que es va fer servir. Això té molt de sentit, ja que després que es vessés l’esperit sant aquest mètode va quedar obsolet. Però, per què es tiraven les sorts? Per conèixer l’opinió de Jehovà. Per això els apòstols van orar i li van dir: «Jehovà, tu que coneixes el cor de tothom, mostra’ns quin d’aquests dos homes has escollit» (Fe. 1:23, 24). A qui va triar Jehovà? A Maties, que segurament era un dels 70 deixebles que Jesús havia enviat a predicar. D’aquesta manera, aquest servent de Déu es va convertir en un dels «Dotze» (Fe. 6:2). c

22, 23. Per què hem de ser obedients i submisos als que dirigeixen la congregació?

²² Aquest relat ens ensenya que Jehovà vol que el seu poble estigui organitzat. Avui, igual que al primer segle, els homes que dirigeixen la congregació són germans espirituals i responsables. Com se’ls selecciona? Sota oració els ancians analitzen amb cura els requisits bíblics per als superintendents i demanen la guia de l’esperit sant. Per tant, podem dir que aquests homes són nomenats per l’esperit sant. Així que és molt important que els obeïm i siguem submisos. Si ho fem, ajudarem a promoure un esperit de cooperació a la congregació (Heb. 13:17).

²³ Sense cap mena de dubte, veure que Jesús havia ressuscitat i el canvi organitzatiu que es va fer va enfortir molt els deixebles. De fet, els va preparar per al transcendental moment que estaven a punt de viure. Vegem-ho en el següent capítol.