1-4. Quina difícil situació va haver d’afrontar Pere, i com et sentiries si haguessis estat en el seu lloc?

 LA IMMENSA porta de ferro es tanca darrere de Pere fent un soroll ensordidor. L’apòstol camina encadenat entre dos guàrdies romans que el porten a la seva ceŀla. Allà, enmig d’aquell lúgubre i fred calabós, l’únic que pot veure són els murs i els barrots de la presó, les seves cadenes i els guàrdies. Pere haurà d’esperar llargues hores o fins i tot dies per saber què en faran, d’ell.

² Quan arriben les notícies, no poden ser més descoratjadores. Herodes està decidit a executar-lo. a De fet, el vol presentar davant del poble després de la Pasqua i matar-lo per complaure la multitud. Pere sap que no es tracta d’una simple amenaça, ja que no fa gaire aquest malvat rei va fer executar un dels seus companys, l’apòstol Jaume.

³ És de nit i Pere sap que demà serà executat. Què li deu estar passant pel cap? Potser recorda que, uns anys enrere, Jesús li va dir que se l’emportarien a la força i el matarien (Jn. 21:18, 19). Possiblement, l’apòstol s’estigui plantejant si ha arribat la seva hora.

⁴ Com et sentiries si estiguessis en la mateixa situació que Pere? Moltes persones estarien totalment desesperades i pensarien que no hi ha res a fer. Ara bé, hi ha realment alguna situació que deixi els cristians verdaders sense esperança? Què podem aprendre de la manera com Pere i els altres deixebles van afrontar la persecució? Vegem-ho a continuació.

5, 6. a) Per què va començar a perseguir a la congregació cristiana el rei Herodes, i com ho va fer? b) Per què va ser la mort de Jaume un cop molt dur per a la congregació?

⁵ Tal com vam veure al capítol anterior d’aquest llibre, la conversió de  Corneli i la seva família va ser un moment molt emocionant per a la congregació cristiana. No obstant això, als jueus que no eren cristians els devia sorprendre moltíssim veure que un gran nombre de cristians jueus adoraven Déu juntament amb gent de les nacions.

⁶ Com que Herodes era un polític molt astut, no va desaprofitar aquesta oportunitat. Volia guanyar-se el favor dels jueus i va començar a perseguir els cristians. Segurament, es va assabentar que l’apòstol Jaume havia sigut un dels amics íntims de Jesús. Així que Herodes «va matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan» (Fe. 12:2). Quin cop tan terrible per a la congregació! Jaume va ser un dels tres apòstols que havien vist la transfiguració i altres miracles de Jesús que la resta d’apòstols no van presenciar (Mt. 17:1, 2; Mc. 5:37-42). Ell i el seu germà Joan eren homes molt entusiastes i per això Jesús els va anomenar «fills del tro» (Mc. 3:17). Sens dubte, la congregació havia perdut un apòstol molt valent, fidel i estimat.

7, 8. Què va fer la congregació quan Pere estava empresonat?

⁷ Herodes va aconseguir el que volia. L’execució de Jaume va complaure molt els jueus i això va fer que es proposés matar l’apòstol Pere. Tal com hem vist a l’inici d’aquest capítol, el va fer empresonar. Herodes, però, segurament sabia que en altres ocasions els apòstols havien sigut alliberats miraculosament de la presó, com vam analitzar al capítol 5 d’aquest llibre. Així que per evitar córrer cap risc, va encadenar Pere entre dos soldats i va assignar setze guàrdies perquè fessin torns i el vigilessin nit i dia. Si l’apòstol s’escapava de la presó, els guàrdies també serien executats. No hi ha dubte que la situació de Pere era molt complicada. Què podien fer els deixebles per ajudar el seu germà?

 ⁸ Tots ells sabien exactament què havien de fer. Fets 12:5 explica que, mentre Pere estava tancat a la presó, «la congregació orava intensament a Déu per ell». Les oracions que estaven fent en favor del seu estimat germà eren súpliques intenses i sinceres. La mort de Jaume no els havia enfonsat en el desànim ni els havia fet creure que orar era inútil. Quina important lliçó n’aprenem? Que Jehovà valora molt les nostres oracions i que, si el que demanem està d’acord amb la seva voluntat, ell ens respondrà (Heb. 13:18, 19; Jm. 5:16).

 9. Com podem imitar els cristians que van orar per Pere?

⁹ Avui dia, molts dels nostres germans pateixen a causa dels desastres naturals, la persecució o perquè viuen a llocs on la nostra obra està restringida. Coneixes algú que estigui passant per aquesta mena de proves? Si és així, per què no l’inclous en les teves oracions personals? Pot ser que també coneguis germans que afronten dificultats que no són tan evidents, com ara el desànim, problemes familiars o algun altre repte que posa a prova la seva fe. Així doncs, abans d’orar, dedica temps a pensar en casos concrets i quan parlis amb Jehovà, el Déu que sempre escolta les oracions, menciona aquests germans per nom (Sl. 65:2). A més, tard o d’hora, afrontaràs problemes i també necessitaràs que els teus germans facin oració per tu.

10, 11. Com va alliberar a Pere l’àngel de Jehovà?

¹⁰ És de nit i tan sols falten unes hores perquè executin Pere. Com creus que es deu sentir? Penses que té por de morir? No ho sabem, però l’apòstol està ben  adormit entre els dos guàrdies. Aquest servent lleial de Déu té molt clar que, passi el que passi, Jehovà no l’oblidarà mai (Rm. 14:7, 8). En qualsevol cas, Pere no s’imagina el que està a punt de passar. De sobte, una llum iŀlumina la ceŀla, apareix un àngel i el desperta. Llavors, les cadenes que el lliguen i que semblaven impossibles de trencar simplement li cauen de les mans. Òbviament, els guàrdies no veuen l’àngel ni res del que està passant.

¹¹ L’àngel dona a Pere una sèrie d’instruccions concises: «Ràpid, aixeca’t! [...] Vesteix-te i posa’t les sandàlies. [...] Posa’t el mantell». Per últim, li diu: «Segueix-me». Sense dubtar, Pere fa cas de tot el que l’àngel li acaba de dir. Aleshores, tots dos surten de la ceŀla, passen per davant dels guàrdies i, en silenci, s’acosten a la sortida. Però, com s’ho faran per travessar la immensa porta de ferro? Pere no triga a descobrir-ho. Un cop arriben a la porta, se’ls obre tota sola. I, abans que Pere se n’adoni, ja són al carrer. Llavors, l’àngel desapareix. Pere no s’ho pot creure, és lliure! El que acaba de passar no ha sigut una visió (Fe. 12:7-11).

12. Per què és tan animador analitzar la manera com Jehovà va salvar Pere?

¹² Veritat que és molt animador saber que el poder de Jehovà és iŀlimitat? Ell pot salvar els seus servents de qualsevol situació. Pere va ser empresonat per un rei que comptava amb el suport de la potència mundial més poderosa que mai havia existit. Tot i això, l’apòstol va sortir caminant de la presó com si res. És clar, Jehovà no va fer aquesta mena de miracles amb tots els seus servents. Per exemple, no va salvar miraculosament Jaume ni va impedir que temps després es complís el que Jesús havia predit sobre la mort de Pere. Avui dia, els cristians tampoc esperem que se’ns alliberi miraculosament de les proves, però sabem que Jehovà no ha canviat (Mal. 3:6). Ben aviat, farà que el seu Fill alliberi milions de persones de la mort, una presó de la qual sembla impossible escapar (Jn. 5:28, 29). Recordar promeses com aquestes ens ajuda a afrontar les proves amb una valentia extraordinària.

13-15. a) Quan Pere va arribar a casa de Maria, com van reaccionar els deixebles? b) En què se centra el llibre de Fets a partir d’aquest moment, i què va continuar fent Pere?

¹³ És fosc i Pere es troba al bell mig del carrer. Està pensant on anar i de cop recorda que prop d’allà viu una cristiana anomenada Maria. Així que decideix anar a casa seva. Sembla que aquesta viuda està bé en sentit econòmic, ja que té una casa molt gran on se solen reunir els cristians. El seu fill es diu Joan Marc, i aquesta és la primera vegada que es parla d’ell al llibre de Fets. Amb el temps, Joan Marc arribarà a ser com un fill per a Pere (1 Pe. 5:13). Tot i que ja és molt tard, a casa de Maria hi ha molts deixebles reunits fent oració. No deixen de demanar a Déu que alliberi Pere. Segur que no es poden ni imaginar com Jehovà ha respost les seves pregàries.

¹⁴ Quan Pere arriba a casa de Maria, truca a la porta de l’entrada principal  que dona al pati de la casa. Llavors, una serventa jove que es diu Rode, un nom grec que significa ‘rosa’, va a veure qui és. No s’ho pot creure, és la veu de Pere! La noia es posa tan contenta que, en comptes d’obrir i deixar-lo entrar, se’n va corrents cap a dins per dir a la resta de deixebles que Pere és a la porta. Ells li diuen que està boja, però Rode no es dona per vençuda i continua insistint dient-los que Pere és a la porta. Alguns comencen a creure-se-la, però diuen que potser és un àngel que ha vingut en representació de Pere (Fe. 12:12-15). Mentrestant, l’apòstol continua trucant fins que, per fi, li obren la porta.

¹⁵ Quan els deixebles veuen a Pere, no se’n saben avenir i es queden «molt sorpresos» (Fe. 12:16). De fet, hi ha tant de xivarri que l’apòstol els ha de fer callar per poder-los explicar tot el que ha passat. Llavors, els demana que ho expliquin tot a Jaume i als altres germans, i s’acomiada d’ells. Pere decideix marxar abans que els soldats d’Herodes el trobin i se’n va a un lloc més segur per poder continuar servint Jehovà. Sens dubte, tots els deixebles que hi ha reunits a casa de Maria estan molt contents d’haver vist Pere. Aquest és l’últim cop que es parla de Pere en el llibre de Fets, llevat de la seva participació en el debat sobre la circumcisió que es descriu al capítol 15. A partir d’aquest moment, el relat se centra en Pau i els seus viatges. Tot i així, estem segurs que Pere va continuar enfortint la fe dels seus germans allà on va anar.

16. Com sabem que ens espera un futur meravellós?

¹⁶ Jehovà sempre ens sorprèn i moltes vegades ens deixa meravellats perquè ens dona molt més del que esperem. Així és com es van sentir els germans que estaven reunits a casa de Maria, i així és com ens sentim tots nosaltres quan veiem la mà de Jehovà en la nostra vida (Prov. 10:22). Ben aviat, es compliran totes les seves promeses a escala mundial. Les extraordinàries benediccions que rebrem superaran de bon tros les nostres expectatives. Si ens mantenim lleials a Jehovà, ens espera un futur increïble.

17, 18. Per què va afalagar la gent Herodes?

¹⁷ La notícia que Pere ha escapat també deixa sorprès Herodes, però ell no se n’alegra gens ni mica. Immediatament, mana que el busquin per tot arreu i interroga els guàrdies. Després, ordena que els castiguin, possiblement fent que els executin (Fe. 12:19). És evident que Herodes no era un home compassiu ni misericordiós. Va pagar mai per les seves accions?

¹⁸ Aquest rei segurament té l’orgull ferit perquè ha estat incapaç d’executar Pere, però no triga a trobar la manera de refer-se. Quan un grup dels seus enemics es presenta davant seu per fer les paus, aprofita l’oportunitat per lluir-se i fer un discurs davant d’una gran multitud. Lluc explica que abans de parlar «Herodes es va posar la vestimenta reial». L’historiador jueu Josep Flavi va explicar que la roba d’Herodes estava feta de plata perquè reflectís la llum del  sol i tingués l’aparença d’un déu. Amb gran arrogància, Herodes va fer el seu discurs i la gent va començar a cridar: «És la veu d’un déu, no la d’un home!» (Fe. 12:20-22).

19, 20. a) Per què va castigar Jehovà a Herodes? b) Què ens ensenya el relat de la mort d’Herodes?

¹⁹ Jehovà, que estava observant aquella escena, és l’únic que mereix rebre aquesta mena de lloances. Si Herodes hagués reprès la multitud o almenys els hagués fet saber que no estava d’acord amb el que estaven dient, hauria pogut evitar una desgràcia. Però, en comptes d’això, va experimentar el que descriu el següent proverbi: «L’orgull ve abans d’estavellar-se» (Prov. 16:18). La Bíblia diu que, «a l’instant, l’àngel de Jehovà el va ferir amb una malaltia» i que «els cucs se’l van menjar i va morir» (Fe. 12:23). Aquest arrogant i egocèntric rei va patir una mort espantosa. Josep Flavi va explicar que Herodes es va posar malalt de manera sobtada i que es va adonar que tot el que li estava passant era perquè havia acceptat les lloances de la gent. També va dir que Herodes va estar agonitzant durant cinc dies abans de morir. b

²⁰ En ocasions, podria semblar que les persones malvades no paguen les conseqüències de les seves accions. Això no ens hauria de sorprendre, ja que «el món sencer està sota el poder del Malvat» (1 Jn. 5:19). Tot i així, els servents de Déu de vegades ens sentim angoixats quan veiem que aquestes persones no reben el càstig que es mereixen. Per això ens consolen tant aquesta mena de relats. La manera com Jehovà va intervenir ens recorda que el nostre Déu estima la justícia (Sl. 33:5). Molt aviat, la seva justícia triomfarà.

21. Què aprenem del capítol 12 del llibre de Fets, i quina garantia ens dona això?

²¹ El relat que estem analitzant conclou d’una manera molt animadora: «La paraula de Jehovà va seguir creixent i estenent-se» (Fe. 12:24). L’expansió de la predicació al primer segle ens recorda la manera com Jehovà està beneint aquesta obra en els nostres dies. El capítol 12 del llibre de Fets és molt més que la història de la mort d’un apòstol i l’alliberament d’un altre. Ens ajuda a veure com Jehovà va frustrar els intents de Satanàs de destruir la congregació cristiana i aturar l’obra de predicar. Els esforços del Diable van fracassar en el passat i, avui dia, qualsevol intent d’aturar l’obra de predicar tampoc tindrà èxit (Is. 54:17). D’altra banda, tots aquells que es posen de part de Jehovà i Jesús coŀlaboren en una obra que té l’èxit garantit. Saber això ens anima molt. Quin gran privilegi poder contribuir a l’expansió de «la paraula de Jehovà»!