CAPÍTOL 6
Esteve «estava ple del favor de Déu i de poder»
Esteve defensa la seva fe amb valentia davant del Sanedrí
Basat en Fets 6:8-8:3
1-3. a) Quina situació afronta Esteve, i com reacciona? b) Quines preguntes analitzarem?
ESTEVE es troba dret enmig d’una impressionant sala, probablement situada prop del temple de Jerusalem. Avui, el Sanedrí s’ha reunit per jutjar-lo. Davant seu, asseguts en un gran semicercle, estan els 71 membres d’aquest tribunal. Aquests jutges són homes poderosos i la majoria d’ells no senten cap mena de respecte per aquest deixeble de Jesús. De fet, l’home que ha convocat el tribunal és el gran sacerdot Caifàs, que fa només uns mesos va presidir el Sanedrí quan Jesús va ser condemnat a mort. Com es deu sentir Esteve? Creus que té por?
2 L’expressió del rostre d’Esteve crida molt l’atenció. Els malvats jutges que l’observen veuen que la seva cara és «com la cara d’un àngel» (Fe. 6:15). Els àngels transmeten missatges de Jehovà i, per això, senten calma i pau, i no tenen por. Així és com Esteve se sent. Fins i tot aquells homes que tant l’odien se n’adonen. Com és possible que estigui tranquil en un moment tan difícil?
3 Avui dia, els cristians podem aprendre molt de la resposta a aquesta pregunta. Però, primer, cal que coneguem els fets que van dur Esteve a aquesta situació tan crítica. Com havia defensat la seva fe fins a aquest moment? I, de quines maneres podem imitar el seu exemple?
«Van esvalotar el poble» (Fets 6:8-15)
4, 5. a) Per què era Esteve un germà molt valuós per a la congregació? b) Per què es pot dir que Esteve «estava ple del favor de Déu i de poder»?
4 Fins ara, hem vist que Esteve era un germà molt valuós per a la congregació de Jerusalem. Al capítol anterior, vam aprendre que era un dels set homes que no van dubtar a ajudar els apòstols i van acceptar humilment l’assignació que els van donar. La humilitat d’Esteve encara ens impressiona més quan pensem en tots els dons i habilitats que Déu li havia donat. Per exemple, Fets 6:8 explica que «feia grans senyals i coses impressionants», igual que alguns dels apòstols. Aquest versicle també diu que Esteve «estava ple del favor de Déu i de poder». Què significa aquesta expressió?
5 L’expressió grega traduïda com a «ple del favor de Déu» també es pot traduir per ‘ple de gràcia’ o ‘ple d’amabilitat’. És evident que Esteve era un home amable i gentil, i tenia do de gents. Amb la seva manera de parlar era capaç de convèncer els seus oients perquè els parlava des del cor i els ensenyava veritats que els beneficiaven molt. A més, estava ple de «poder» perquè deixava que l’esperit de Jehovà actués en ell i se sotmetia amb humilitat a la seva guia. En comptes d’enorgullir-se de les seves habilitats, Esteve dirigia tota la glòria a Jehovà i mostrava interès sincer per les persones. Amb raó els seus opositors el consideraven una amenaça i volien desfer-se d’ell!
6-8. a) Quins dos càrrecs es van presentar contra Esteve, i per què? b) Com ens pot ajudar l’exemple d’Esteve als cristians avui dia?
6 En una ocasió, alguns homes es van posar a discutir amb Esteve, però «no van ser capaços d’enfrontar-se a la saviesa i l’esperit amb què parlava». a Totalment frustrats, «van convèncer en secret alguns homes» perquè llancessin acusacions falses contra aquest deixeble de Jesús. També «van esvalotar el poble, els ancians i els escribes», i van agafar Esteve a la força i el van portar al Sanedrí (Fe. 6:9-12). Els opositors el van acusar de dues coses: blasfemar contra Déu i contra Moisès. En què basaven les seves acusacions?
7 Aquells homes el van acusar falsament de blasfemar contra Déu perquè deien que havia parlat contra el «lloc sant», és a dir, el temple de Jerusalem (Fe. 6:13). També el van acusar de blasfemar contra Moisès. Van dir que havia parlat contra la Llei perquè estava canviant els costums que Moisès havia ensenyat al poble. Aquestes acusacions eren molt greus, ja que segons els jueus d’aquella època no hi havia res més important que el temple, la Llei de Moisès i les moltes tradicions orals que hi havien afegit. Així doncs, per a ells, Esteve era un home perillós que mereixia morir.
8 Tristament, que persones religioses facin servir les mateixes tàctiques per atacar els servents de Déu no és un fet aïllat. De vegades, alguns opositors religiosos inciten els governs a perseguir els testimonis de Jehovà. Com hem d’actuar quan ens acusen falsament o distorsionen la veritat sobre nosaltres? Vegem què podem aprendre de l’exemple d’Esteve.
Parla amb valentia del «Déu de la glòria» (Fets 7:1-53)
9, 10. Què han afirmat alguns sobre l’aŀlegat d’Esteve, i què hem de tenir en compte?
9 Quan Esteve va escoltar aquestes acusacions, l’expressió del seu rostre era molt tranquiŀla, «com la cara d’un àngel», tal com hem vist a la introducció d’aquest capítol . Llavors, Caifàs, dirigint-se a ell, va dir: «És veritat tot això?» (Fe. 7:1). Esteve tenia l’oportunitat de defensar-se, i no la va desaprofitar.
10 Algunes persones han criticat l’aŀlegat d’Esteve. Afirmen que, encara que va ser extens, ni tan sols va respondre a les acusacions que s’havien fet contra ell però, en realitat, és un exceŀlent exemple de com hem de «presentar una defensa» de les bones notícies (1 Pe. 3:15). Tinguem en compte que havien acusat Esteve de blasfemar contra Déu i Moisès perquè, segons ells, havia menyspreat el temple i havia parlat en contra de la Llei. En la seva defensa, Esteve va resumir la història d’Israel en tres etapes i va escollir amb molta cura els punts que en volia destacar. Analitzem aquestes etapes una a una.
11, 12. a) Per què va parlar Esteve d’Abraham? b) Per quina raó va mencionar Josep en el seu aŀlegat?
11 L’època dels patriarques (Fe. 7:1-16). Esteve va començar parlant d’Abraham, un home que els jueus respectaven molt per la seva fe. D’aquesta manera va establir un terreny comú amb els seus oients. Va destacar que Jehovà, «el Déu de la glòria», es va aparèixer per primera vegada a Abraham quan vivia a Mesopotàmia i que, després, aquest servent de Déu va viure a la Terra Promesa com a foraster (Fe. 7:2). Abraham no tenia ni el temple ni la Llei de Moisès. Per tant, era iŀlògic afirmar que es necessitava un temple o un conjunt de lleis per servir Déu fidelment.
12 Els jueus també respectaven molt Josep, el besnet d’Abraham. Però Esteve els va recordar que van ser els germans de Josep, els pares de les tribus d’Israel, els que van perseguir aquest home just i el van vendre com a esclau. Així i tot, Jehovà havia fet servir Josep per salvar el Seu poble de la fam. Segur que Esteve veia moltes semblances entre Josep i Jesús, però va evitar fer aquesta comparació per tal de mantenir l’atenció dels seus oients tant de temps com li fos possible.
13. Com va demostrar Esteve que no havia blasfemat contra Moisès, i quin va ser un dels temes principals de la seva dissertació?
13 L’època de Moisès (Fe. 7:17-43). En el seu aŀlegat Esteve va parlar molt de Moisès. Això va ser molt adient, ja que un gran nombre dels membres del Sanedrí eren saduceus i aquests només respectaven els llibres de les Escriptures que Moisès havia escrit. No oblidem que havien acusat Esteve de blasfemar contra Moisès, però amb les seves paraules va deixar clar que sentia un respecte profund per aquest servent de Déu i per la Llei. Així va demostrar que aquesta acusació era falsa (Fe. 7:38). També va explicar que, tot i que Moisès intentava salvar els israelites, ells el van rebutjar. Primer quan tenia 40 anys i, unes quatre dècades després, quan van qüestionar la seva autoritat en diverses ocasions. b Gradualment, Esteve anava desenvolupant un dels temes principals de la seva dissertació: el poble de Déu havia rebutjat una vegada rere una altra aquells que Jehovà havia escollit per guiar-los.
14. Quines idees volia destacar Esteve amb l’exemple de Moisès?
14 Esteve va recordar als seus oients que Moisès havia dit als israelites: «Déu aixecarà un profeta com jo per a vosaltres». Qui seria aquest profeta, i com el rebria la gent? Esteve es va reservar la resposta per al final del seu aŀlegat. Abans, però, va explicar que quan Jehovà va parlar amb Moisès des de l’arbust en flames, li va dir que el terra que trepitjava era sant. Així va destacar una altra idea important: qualsevol lloc pot arribar a ser sant. Per tant, tenia sentit afirmar que només es podia adorar Jehovà en un edifici específic com el temple de Jerusalem? Vegem-ho a continuació.
15, 16. a) Per què va parlar Esteve del tabernacle? b) Què volia destacar quan va fer referència al temple de Salomó?
15 El tabernacle i el temple (Fe. 7:44-50). Esteve va recordar al tribunal que, abans que hi hagués cap temple a Jerusalem, Jehovà va demanar a Moisès que construís un tabernacle, una tenda transportable que es feia servir per adorar Déu. Com que Moisès havia adorat Jehovà en aquell tabernacle, qui s’atreviria a afirmar que era inferior al temple?
16 Després, Esteve va dir: «L’Altíssim no viu en cases fetes amb les mans» (Fe. 7:48). Amb aquestes paraules, estava fent referència a l’oració d’inauguració del temple de Jerusalem que Salomó va fer. Sota inspiració, aquest rei va deixar clar que Jehovà pot utilitzar un edifici per complir el seu propòsit però que, en realitat, no en necessita cap per dur-lo a terme (2 Cròn. 6:18). Per tant, els seus servents no haurien de pensar que l’adoració pura depèn d’un edifici construït per humans. Per acabar de destacar aquesta idea, Esteve va fer menció d’unes impactants paraules que es troben al llibre d’Isaïes: «“El cel és el meu tron i la terra és el meu reposapeus. Quina casa em podeu construir?”, diu Jehovà. “On està el meu lloc de descans? No han fet les meves mans totes aquestes coses?”» (Fe. 7:49, 50; Is. 66:1, 2).
17. Com va deixar clar l’aŀlegat d’Esteve a) que l’actitud dels seus acusadors era incorrecta? b) que les acusacions dels seus enemics eren falses?
17 L’aŀlegat que Esteve va fer davant del Sanedrí deixava clar que l’actitud i la manera de pensar dels seus acusadors era incorrecta. Va mostrar que Jehovà és un Déu flexible i pot assolir el seu propòsit de diferents maneres. Ell no està lligat a les tradicions ni hi ha res que el limiti. L’amor desmesurat que aquells jueus sentien per l’impressionant temple de Jerusalem i per les tradicions i costums que s’havien afegit a la Llei mosaica, els impedia veure la raó per la qual Jehovà els havia donat la Llei i els havia fet construir el temple. En realitat, és com si Esteve els estigués preguntant: «Creieu que hi ha una manera millor d’honrar el temple i la Llei que obeir Jehovà?». Les paraules d’Esteve van demostrar que les acusacions que havien fet contra ell eren falses. Ell sempre s’havia esforçat per obeir Jehovà.
18. De quines maneres podem imitar l’exemple d’Esteve?
18 Què podem aprendre de l’aŀlegat d’Esteve? Per una banda, que coneixia molt bé les Escriptures. Si nosaltres volem utilitzar «correctament la paraula de la veritat», també hem de ser bons estudiants de la Bíblia (2 Tim. 2:15). I per altra banda, sempre es dirigia als altres amb amabilitat i tacte. Tot i que estava parlant davant de persones que l’odiaven, es va esforçar per trobar un terreny comú i, durant bona part de la seva defensa, es va centrar en coses que els seus oients estimaven profundament. També va mostrar que els respectava quan es va adreçar a ells com a «germans i pares» (Fe. 7:2). Igual que Esteve, nosaltres també hem de presentar el missatge de la Bíblia «amb docilitat i un gran respecte» (1 Pe. 3:15).
19. Com va demostrar valentia Esteve al final del seu aŀlegat?
19 Amb tot, no hem de deixar de compartir les veritats de la Bíblia per por a ofendre els altres, ni tampoc suavitzar els missatges de judici de Jehovà. Esteve va ser un bon exemple en aquest sentit. Sens dubte, es va adonar que les seves paraules no havien fet que aquells jutges orgullosos canviessin la seva manera de pensar. Per això, guiat per l’esperit sant i ple de valentia, va concloure dient-los que eren igual que els seus avantpassats que havien rebutjat Josep, Moisès i tots els profetes (Fe. 7:51-53). De fet, tenia davant seu els assassins del Messies, que Moisès i tots els profetes havien predit que vindria. Aquells homes havien transgredit la Llei de la pitjor manera possible!
«Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit» (Fets 7:54-8:3)
«Quan van sentir tot això, els seus cors es van enrabiar, i el miraven i cruixien les dents» (Fets 7:54).
20, 21. Com van reaccionar els jutges a les paraules d’Esteve, i com el va enfortir Jehovà?
20 Els jutges del Sanedrí no podien negar que les paraules d’Esteve eren certes. Això encara els va enfurismar més i van perdre els papers. El relat explica que «el miraven i cruixien les dents». Probablement, en aquell moment Esteve es va adonar que aquells jutges no li mostrarien cap mena de misericòrdia, igual que no l’hi havien mostrat a Jesús.
21 Esteve necessitava molt de valor per afrontar el que li esperava, i segur que la visió que Jehovà li va donar el va enfortir molt. Aquest servent fidel va veure la glòria de Jehovà i també Jesús «dret a la dreta de Déu». Quan Esteve va començar a explicar el que estava veient, els jutges del Sanedrí van tapar-se les orelles. Per què? Feia poc que, en aquella mateixa cambra, Jesús els havia dit que era el Messies i que aviat estaria a la dreta del seu Pare (Mc. 14:62). La visió d’Esteve confirmava que Jesús havia dit la veritat. Aquest tribunal havia traït i assassinat el Messies. Llavors, tots ells es van llançar contra Esteve i, «després de treure’l fora de la ciutat, el van començar a apedregar». c
22, 23. Quines similituds hi ha entre la mort d’Esteve i la de Jesús, i quina confiança tenim els cristians?
22 Igual que el Fill de Déu, abans de morir, Esteve va sentir pau, va confiar en Jehovà i va perdonar els seus assassins. És probable que, quan va dir: «Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit», encara l’estigués veient al costat de Jehovà. Segur que tenia ben presents les consoladores paraules de Jesucrist: «Jo soc la resurrecció i la vida» (Jn. 11:25). Finalment, Esteve va fer una oració en veu alta i va dir: «Jehovà, no els tinguis en compte aquest pecat». Després de dir això, «es va adormir en la mort» (Fe. 7:59, 60).
23 Esteve va ser el primer deixeble de Jesús que va morir com a màrtir, del qual es té constància (consulta el requadre « En quin sentit va ser un màrtir?»). Però, per desgràcia, no va ser l’últim. Fins al dia d’avui, alguns servents lleials de Jehovà han mort a mans de religiosos fanàtics, governants extremistes o opositors cruels. Amb tot, podem confiar en Jehovà, tal com va fer Esteve. No oblidem que Jesús ja està governant com a rei del Regne i que Jehovà li ha donat un poder extraordinari. Res podrà impedir que ressusciti els seus seguidors lleials que han mort (Jn. 5:28, 29).
24. Quin paper va tenir Saule en la mort d’Esteve, i quin impacte va tenir la seva mort?
24 Entre el grup de persones que estaven presents quan van assassinar Esteve hi havia «un jove que es deia Saule». Aquest jove, que estava vigilant els mantells d’aquells que apedregaven Esteve, va donar suport a la mort d’aquest deixeble i, poc després, va encapçalar una onada de persecució ferotge contra els deixebles de Jesús. La mort d’Esteve, però, va tenir un gran impacte en altres cristians i els va ajudar a mantenir-se lleials a Jehovà fins a la mort. Fins i tot, Saule, a qui s’arribaria a conèixer com a Pau, es va penedir d’haver estat còmplice de la mort d’Esteve (Fe. 22:20). De fet, amb el temps va reconèixer: «Abans blasfemava, perseguia el seu poble i era un insolent» (1 Tim. 1:13). Segur que Pau mai va oblidar Esteve i les impactants paraules que va dir aquell dia. En alguns dels seus discursos i escrits va incloure algunes de les idees que Esteve va exposar en el seu aŀlegat (Fe. 7:48; 17:24; Heb. 9:24). Amb el pas del temps, Pau va seguir l’exemple de fe i valentia d’Esteve, un home «ple del favor de Déu i de poder». Mostrarem nosaltres la mateixa fe i valentia?
a Alguns d’aquests opositors formaven part de la «Sinagoga dels Lliberts». És possible que fossin homes capturats pels romans i més tard alliberats o bé esclaus que havien estat alliberats i s’havien convertit en prosèlits jueus. D’altres eren de Cilícia, igual que Saule de Tars. El relat no indica si Saule era un d’aquests cilicians que no van poder rebatre els arguments d’Esteve.
b Gràcies a Esteve, podem saber algunes dades sobre Moisès que no apareixen a cap altre lloc de la Bíblia. Per exemple, va explicar alguns detalls sobre la mena d’educació que Moisès va rebre a Egipte, l’edat que tenia quan va fugir d’aquest país i el temps que va passar a Madian.
