1, 2. Per què anava Saule a Damasc?

 UN GRUP d’homes implacables i plens d’odi estan a punt d’arribar a Damasc. Volen dur a terme un pla malèfic: treure a la força de casa seva els deixebles de Jesús, lligar-los, humiliar-los i endur-se’ls a Jerusalem perquè s’enfrontin a la ira del Sanedrí.

² Saule, el líder d’aquest grup, té les mans tacades de sang innocent. a Fa poc, quan uns jueus fanàtics van apedregar Esteve, ell era allà, observant i donant suport a aquell assassinat (Fe. 7:57-8:1). Però Saule no en té prou amb perseguir ferotgement els cristians de Jerusalem. Està decidit a no permetre que cap deixeble de Jesucrist s’escapi de les urpes de la persecució. Anirà fins on calgui per exterminar aquesta infame secta coneguda com el «Camí» (Fe. 9:1, 2; consulta el requadre « L’autoritat que Saule tenia a Damasc»).

3, 4. a) Què li va passar a Saule? b) Quines preguntes analitzarem a continuació?

³ De sobte, una intensa llum del cel envolta Saule. Els homes que van amb ell veuen la llum, però estan en xoc i no poden parlar. Saule es queda cec per la resplendor i cau a terra. Llavors, sent una veu del cel que li diu: «Saule, Saule, per què em persegueixes?». Tot trasbalsat, Saule li pregunta: «Senyor, qui ets?». I la resposta que rep el commociona profundament: «Soc Jesús, aquell a qui estàs perseguint» (Fe. 9:3-5; 22:9).

⁴ Què aprenem de les primeres paraules que Jesús va dir a Saule? Com ens beneficia analitzar què va passar quan Saule es va fer deixeble de Jesucrist? I què aprenem de la manera com la congregació va aprofitar el període de pau que van gaudir quan Saule es va fer cristià?

5, 6. Què aprenem del que Jesús va dir a Saule?

⁵ Quan Jesús va parlar amb Saule de camí a Damasc, no li va preguntar:  «Per què persegueixes els meus deixebles?», sinó que li va preguntar: «Per què em persegueixes?» (Fe. 9:4). Què aprenem de les seves paraules? Que Jesús pateix quan els seus deixebles pateixen (Mt. 25:34-40, 45).

⁶ Si estàs afrontant persecució per la teva fe, no oblidis que Jehovà i Jesús saben per tot el que estàs passant (Mt. 10:22, 28-31). Pot ser que Déu no faci desaparèixer aquesta prova. De fet, Jesús va veure com Saule donava suport a l’assassinat d’Esteve i com entrava a les cases dels deixebles a Jerusalem i se’ls emportava a la força (Fe. 8:3). Amb tot, Jesús no va intervenir en aquelles ocasions però, per mitjà d’ell, Jehovà va donar forces a Esteve i als altres deixebles perquè es mantinguessin fidels.

7. Què hem de fer per aguantar la persecució?

⁷ Si volem aguantar la persecució, és imprescindible que fem quatre coses. Primer, estar decidits a mantenir-nos lleials, passi el que passi. Segon, demanar ajuda a Jehovà (Fili. 4:6, 7). Tercer, deixar la venjança a les seves mans (Rm. 12:17-21). I quart, estar totalment convençuts que Jehovà ens donarà forces per aguantar fins que elimini la prova (Fili. 4:12, 13).

8, 9. Com es devia sentir Ananies quan va rebre la seva assignació?

⁸ Just després de respondre-li la pregunta: «Senyor, qui ets?», Jesús va dir a Saule: «Aixeca’t, entra a la ciutat i se’t dirà què has de fer» (Fe. 9:6). Com que Saule no podia veure res, el van haver d’acompanyar a Damasc. Allà, va estar dejunant i fent oració durant tres dies. Mentrestant, Jesús va parlar de Saule a Ananies, un dels deixebles de Damasc «de qui tots els jueus que vivien allà parlaven bé» (Fe. 22:12).

⁹ Imagina’t la barreja de sentiments que devia tenir Ananies. Era tot un privilegi que Jesucrist, el Cap de la congregació, li estigués parlant directament  i l’hagués escollit per dur a terme una assignació especial. Ara bé, anar a parlar amb Saule era un repte enorme. Per això, Ananies li va dir: «Senyor, he sentit que molts parlen d’aquest home i de tot el mal que ha fet als teus sants a Jerusalem. I aquí té autoritat de part dels sacerdots principals per arrestar tots els que invoquen el teu nom» (Fe. 9:13, 14).

10. Què ens ensenya de Jesús la manera com va tractar Ananies?

¹⁰ Jesús no va renyar Ananies per expressar els seus dubtes, sinó que li va donar instruccions clares. A més, li va mostrar consideració a l’explicar-li per què li demanava fer una tasca tan difícil. Li va dir: «Aquest home és un instrument que he escollit per portar el meu nom a les nacions, així  com a reis i als fills d’Israel. Li mostraré clarament tot el que haurà de patir pel meu nom» (Fe. 9:15, 16). Ananies de seguida va fer cas i va anar a veure Saule. Quan va arribar, li va dir: «Saule, germà, el Senyor Jesús, que se’t va aparèixer al camí quan venies cap aquí, m’ha enviat perquè recuperis la vista i perquè t’omplis d’esperit sant» (Fe. 9:17).

11, 12. Quines lliçons aprenem d’aquest relat?

¹¹ Què aprenem d’aquest relat? Una de les lliçons és que Jesús, tal com va prometre, està dirigint la predicació (Mt. 28:20). Avui dia, Jesús no parla directament amb cap de nosaltres, però dirigeix l’obra de predicar per mitjà de l’esclau fidel, a qui ha posat a càrrec dels «servents de la casa» (Mt. 24:45-47). Seguint la guia del Consell Rector, els publicadors i els pioners s’esforcen a buscar totes aquelles persones que desitgen conèixer millor Jesús. I, tal com hem vist al capítol anterior, moltes d’aquestes persones han rebut la visita dels testimonis de Jehovà just després d’haver fet oració demanant ajuda a Déu (Fe. 9:11).

¹² Ananies va ser obedient, va acceptar l’assignació i va rebre moltes benediccions. I nosaltres, obeïm el manament de donar un testimoni complet, fins i tot quan se’ns fa difícil? A alguns els causa molta angoixa predicar casa per casa i parlar amb desconeguts. Per a d’altres és tot un repte predicar als negocis, pel carrer, per telèfon o per carta. Ananies va superar les seves pors i, gràcies a això, va tenir el privilegi d’ajudar Saule a rebre esperit sant. b Com ho va aconseguir? Va confiar en Jesús i va veure Saule com un germà. Nosaltres també podem superar les nostres pors si imitem Ananies. Igual que ell, hem de confiar que Jesús dirigeix la predicació, hem de mostrar empatia per la gent i veure tothom com a possibles germans, fins i tot les persones que més ens intimiden (Mt. 9:36).

13, 14. Si estàs estudiant la Bíblia, però encara no t’has batejat, com et pot ajudar l’exemple de Saule?

¹³ Després d’escoltar Ananies, Saule immediatament es va posar mans a l’obra. Tan bon punt va recuperar la vista, es va batejar i va començar a reunir-se i a passar temps amb els deixebles de Damasc. A més, «de seguida va començar a predicar a les sinagogues sobre Jesús dient que és el Fill de Déu» (Fe. 9:20).

¹⁴ Si estàs estudiant la Bíblia, però encara no t’has batejat, per què  no imites Saule i fas els canvis necessaris per posar en pràctica el que estàs aprenent? És cert que Saule va veure com Jesús feia un miracle, i això sens dubte el va motivar a batejar-se. Però no tots els que van presenciar algun miracle de Jesús van canviar. Per exemple, un grup de fariseus va veure com curava un home que tenia la mà paralitzada, i molts jueus sabien que havia ressuscitat Llàtzer. Amb tot, la majoria d’ells no es van fer deixebles del Fill de Déu i, fins i tot, el van perseguir (Mc. 3:1-6; Jn. 12:9, 10). A diferència d’ells, Saule va canviar per complet perquè temia Déu més que als homes i estava profundament agraït per la misericòrdia que Jesús li havia mostrat (Fili. 3:8). Si imites Saule, res t’impedirà predicar i arribar a batejar-te.

15, 16. Què va començar a fer Saule a les sinagogues, i com van reaccionar els jueus?

¹⁵ T’imagines la reacció de la gent quan Saule va començar a predicar sobre Jesús a les sinagogues? Molts dels que l’escoltaven es van quedar sorpresos, d’altres estaven en xoc i n’hi va haver que es van enfurismar. Alguns deien: «No és aquest l’home que perseguia amb molta crueltat els que invoquen aquest nom a Jerusalem?» (Fe. 9:21). Per explicar per què havia canviat tant la seva actitud, Saule va demostrar «amb arguments lògics que Jesús és el Crist» (Fe. 9:22). Però la lògica no té el mateix efecte en tothom. No pot canviar la ment d’aquells que viuen aferrats a la tradició ni el cor de les persones orgulloses. Tot i això, Saule no es va rendir i va continuar predicant.

¹⁶ Tres anys després, els jueus de Damasc seguien oposant-se a Saule i «van tramar matar-lo» (Fe. 9:23; 2 Cor. 11:32, 33; Gàl. 1:13-18). Quan Saule es va assabentar del complot que planejaven contra ell, va decidir marxar de la ciutat discretament, i «els seus deixebles el van baixar en una cistella per una obertura de la muralla» (Fe. 9:25). Lluc diu que els que el van ajudar a fugir aquella nit eren «els seus deixebles [de Saule]». Això sembla indicar que almenys algunes persones de Damasc van escoltar Saule i es van fer cristianes.

17. a) Com reacciona la gent a les ensenyances de la Bíblia? b) Què hem de continuar fent, i per què?

¹⁷ Quan vas començar a explicar a la teva família, als teus amics i a altres persones tot el que estaves aprenent, segurament esperaves que tots ells veiessin com de lògiques són les ensenyances bíbliques i acceptessin la veritat. Alguns pot ser que ho hagin fet, però segurament la majoria l’han rebutjat. Fins i tot és possible que tinguis familiars que et tractin com si fossis el seu enemic (Mt. 10:32-38). Amb tot, si t’esforces per continuar millorant la teva manera d’explicar les veritats bíbliques i per comportar-te com un cristià verdader, pot ser que alguns que ara se t’oposen canviïn d’actitud (Fe. 17:2; 1 Pe. 2:12; 3:1, 2, 7).

18, 19. a) Quin efecte va tenir que Bernabé defensés Saule? b) Com podem imitar Bernabé i Saule?

 ¹⁸ Com era comprensible, quan Saule va arribar a Jerusalem els deixebles li tenien por perquè no creien que fos un d’ells. Ara bé, Bernabé va parlar en favor seu i els apòstols el van acceptar. Així és que Saule es va quedar un temps amb ells (Fe. 9:26-28). Tot i que evitava cridar l’atenció, Saule no s’avergonyia de les bones notícies (Rm. 1:16). Predicava amb valentia a Jerusalem, on havia perseguit ferotgement els deixebles de Jesús. Els jueus d’aquella ciutat es van horroritzar perquè havien perdut un home clau en la seva lluita contra el cristianisme i per això el volien matar. «Quan els germans ho van saber, el van portar a Cesarea i el van enviar a Tars» (Fe. 9:30). Saule es va sotmetre a la guia que Jesucrist li va donar per mitjà de la congregació, i això va fer que tant ell com la resta de deixebles en sortissin beneficiats.

¹⁹ T’has fixat que Bernabé va prendre la iniciativa per ajudar Saule? Sens dubte, aquest gest va ser el principi d’una bonica amistat entre aquests dos servents lleials de Jehovà. T’esforces de tot cor per ajudar els que són nous a la congregació igual que va fer Bernabé? Per què no prediques amb ells i els ajudes a progressar espiritualment? Si ho fas, rebràs moltes benediccions. I si ets un publicador nou, seràs com Saule i acceptaràs l’ajuda dels altres? Si prediques amb germans d’experiència, milloraràs les teves habilitats en la predicació, en gaudiràs més i faràs amics per a tota la vida.

20, 21. Com han aprofitat els servents de Déu els períodes de pau, tant en el passat com en el present?

²⁰ Després que Saule es fes cristià i aconseguís fugir de Jerusalem sa i estalvi, «a tot Judea, Galilea i Samària, la congregació va entrar en un període de pau» (Fe. 9:31). Com van aprofitar els deixebles aquests «temps favorables»? (2 Tim. 4:2.) Els apòstols i altres germans que tenien responsabilitats dins la congregació van dirigir l’obra i van ajudar els deixebles a enfortir la seva fe i, com a resultat, «la congregació caminava en el temor de Jehovà i en el consol de l’esperit sant». Per exemple, Pere va aprofitar aquest «període de pau» per enfortir els deixebles de Lida, a la plana de Saron. Degut a això, moltes persones d’aquella zona «es van convertir al Senyor» (Fe. 9:32-35). Els cristians es van esforçar de valent per cuidar-se els uns als altres i per predicar les bones notícies. No van permetre que res els distragués. Com a resultat, la congregació «continuava creixent».

²¹ A finals del segle XX, els testimonis de Jehovà de molts països van gaudir d’un «període de pau» similar. De la nit al dia, van caure règims polítics que havien oprimit el poble de Déu durant dècades i es van suavitzar o eliminar restriccions que afectaven l’obra de predicar. Desenes de milers de  testimonis van aprofitar aquesta oportunitat per predicar públicament, i els resultats van ser extraordinaris.

22. Com pots aprofitar bé la teva llibertat?

²² Estàs aprofitant bé la teva llibertat? Si vius en un país on hi ha llibertat religiosa, tingues present que Satanàs intentarà que deixis d’adorar Déu d’altres maneres. Li encantaria que dediquessis tots els teus esforços a aconseguir riqueses en lloc de servir Jehovà (Mt. 13:22). No perdis de vista el més important i fes tot el possible per aprofitar els períodes de pau. Són oportunitats úniques per donar un testimoni complet del Regne i enfortir els germans de la congregació. No oblidis que les teves circumstàncies poden canviar per complet d’avui per demà.

23, 24. a) Què aprenem d’aquest emocionant relat? b)  Què hem d’estar decidits a fer?

²³ Vegem què li va passar a una deixebla que es deia Tabita, o Dorques. Ella vivia a Jafa, una ciutat que està a prop de Lida. Sabem que aquesta germana lleial va utilitzar sàviament el seu temps i els seus recursos perquè la Bíblia diu que «feia moltes bones obres i ajudava els necessitats». Però, de sobte, «es va posar malalta i va morir». c La seva mort va entristir molt els deixebles de Jafa, sobretot les viudes, ja que sempre les havia tractat amb molta bondat. Quan Pere va arribar a la casa on l’estaven preparant per a l’enterrament, va fer un miracle que cap altre apòstol de Jesucrist havia fet mai abans. Després d’orar a Jehovà, Pere va ressuscitar Tabita. Et pots imaginar la felicitat que van sentir les viudes i els altres deixebles quan van entrar a l’habitació i van veure que Tabita estava viva? Sens dubte, aquest miracle els va donar forces per fer front a les proves que vindrien. Com era d’esperar, «això es va saber per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor» (Fe. 9:36-42).

²⁴ Aprenem dues lliçons d’aquest emocionant relat. Primer, la nostra vida és efímera. Per això és molt important que l’aprofitem per fer-nos un bon nom davant de Jehovà (Ecl. 7:1). Segon, la resurrecció és una realitat. Jehovà es va fixar en les bones obres de Tabita i la va recompensar. De la mateixa manera, ell també recordarà tot el que hem fet i ens ressuscitarà si morim abans de l’Harmagedon  (Heb. 6:10). Així doncs, tant si estem passant per «temps difícils» com si gaudim d’un «període de pau», no deixem mai de donar un testimoni complet de Jesucrist (2 Tim. 4:2).