1, 2. a) En quina situació es troba Pau? b) Quin dubte ens pot sorgir?

 PAU continua sota estricta vigilància a Cesarea. Dos anys enrere, quan va tornar a Judea, en pocs dies els jueus el van intentar matar almenys tres vegades (Fe. 21:27-36; 23:10, 12-15, 27). Tot i que encara no ho han aconseguit, l’apòstol sap que no es donaran per vençuts. Així que, quan veu que finalment el poden enviar de tornada a Jerusalem i que pot caure en mans dels seus enemics, li diu al governador Festus: «Apeŀlo al Cèsar!» (Fe. 25:11).

² Va donar suport Jehovà a la decisió de Pau d’apeŀlar al Cèsar? La resposta a aquesta pregunta és molt important perquè nosaltres també tenim la responsabilitat de donar un testimoni complet del Regne de Déu. Per tant, és essencial que sapiguem si hem d’imitar Pau a l’hora de «defensar i establir legalment les bones notícies» (Fili. 1:7).

3, 4. a) Per què van demanar els jueus que portessin Pau a Jerusalem, i per què van fracassar els seus plans? b) Com ajuda Jehovà els seus servents avui dia?

³ Tres dies després de ser nomenat governador de Judea, Festus va anar a Jerusalem, on els sacerdots principals i els jueus més importants van presentar-li les greus acusacions que tenien contra Pau. a Els jueus sabien que els romans estaven pressionant el nou governador perquè tingués bones relacions amb ells. Així que li van demanar que els concedís el favor d’enviar Pau a Jerusalem perquè fos jutjat allà. Ara bé, en realitat estaven organitzant una emboscada per matar-lo mentre anava de Cesarea a Jerusalem. Festus, però, no va accedir a la seva petició i els va dir: «Que baixin amb mi [a Cesarea] els que tenen autoritat entre vosaltres i l’acusin, si és que aquest home ha fet res malament» (Fe. 25:5). Un cop més, els enemics de Pau havien fracassat.

⁴ Al llarg de la seva vida, Pau va passar per situacions molt complicades, però Jehovà sempre li va fer costat i, per mitjà de Jesús, li va donar les forces que necessitava. Per exemple, en una ocasió, Jesús es va  aparèixer a l’apòstol en una visió i li va dir: «Sigues valent!» (Fe. 23:11). Avui dia, els servents de Déu també afrontem dificultats i persecució i, encara que Jehovà no evita que tinguem problemes, ens dona saviesa i forces per afrontar-los. No oblidem que el nostre Pare Jehovà ens estima i sempre ens donarà «el poder que va més enllà del que és normal» (2 Cor. 4:7).

5. Què va fer Festus?

⁵ Uns dies després, Festus «es va asseure al tribunal». b Davant seu estaven l’apòstol i els jueus que l’acusaven. En resposta a les acusacions infundades d’aquells homes, Pau els va dir: «No he comès cap pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar». L’apòstol era innocent i mereixia ser alliberat. Festus havia de prendre una decisió però, com que volia guanyar-se el favor dels jueus, va preguntar a Pau: «Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà davant meu per aquestes acusacions?» (Fe. 25:6-9). Quina proposta tan absurda! Si l’enviava a Jerusalem, aquells jueus serien els seus jutges i de ben segur el matarien. En lloc de defensar la justícia, Festus va buscar la seva conveniència, igual que havia fet Pilat amb Jesús uns anys enrere (Jn. 19:12-16). En els nostres dies, alguns jutges també cedeixen a la pressió. Per això, no ens sorprèn que alguns tribunals dictin sentències contra els testimonis de Jehovà encara que els fets demostrin que són innocents.

6, 7. Per què va apeŀlar Pau al Cèsar, i quin precedent va establir per als cristians d’avui dia?

 ⁶ Pau sabia que el desig de Festus d’agradar els jueus podia significar la seva condemna a mort. Per això, va fer ús d’un dels seus drets com a ciutadà romà. L’apòstol va dir a aquell governant: «Estic davant del tribunal del Cèsar i és aquí on he de ser jutjat. No he fet cap mal als jueus, i tu mateix te n’estàs adonant prou bé. [...] Apeŀlo al Cèsar!». En general, la petició d’apeŀlar al Cèsar era irrevocable, i Festus ho va deixar clar amb les següents paraules: «Has apeŀlat al Cèsar i al Cèsar aniràs» (Fe. 25:10-12). A l’apeŀlar a una autoritat superior, Pau va establir un precedent per als cristians d’avui dia. Quan els nostres enemics ens causen «problemes en nom de la llei», els testimonis de Jehovà fem ús de tots els recursos legals que tenim a l’abast per defensar el nostre dret de predicar les bones notícies (Sl. 94:20). c

⁷ Després d’haver passat dos anys empresonat per delictes que no havia comès, a Pau se li va donar l’oportunitat de presentar el seu cas a Roma. Però, abans de marxar de Cesarea, el va voler veure un altre governant.

8, 9. Per què va anar el rei Agripa a Cesarea?

⁸ Uns dies després que Pau apeŀlés al Cèsar, el rei Agripa i la seva germana Berenice van fer «una visita de cortesia» a Festus. d En l’època romana, els funcionaris acostumaven a visitar els nous governadors. És evident que Agripa volia crear lligams personals i polítics que pogués utilitzar en benefici propi, i per això va anar a felicitar Festus pel seu nou càrrec (Fe. 25:13).

⁹ Festus va parlar de Pau a Agripa, i aquest rei es va quedar tot intrigat. L’endemà, els dos governants van arribar amb molta pompa al tribunal i s’hi van asseure. Però tota aquella fastuositat es va quedar en no-res quan l’apòstol va començar a parlar (Fe. 25:22-27).

10, 11. Com va demostrar Pau respecte pel rei Agripa, i què li va explicar sobre el seu passat?

¹⁰ Primer, Pau li va dir al rei Agripa que estava molt content de poder presentar la seva defensa davant d’ell perquè coneixia molt bé «tots els costums i controvèrsies dels jueus». Tot seguit, li va parlar del seu passat. Li va dir: «Com a fariseu, he viscut d’acord amb la secta més estricta de la nostra religió» (Fe. 26:5). Quan Pau era fariseu, havia estat esperant l’arribada del Messies promès, i ara que era cristià defensava amb valentia que Jesucrist era aquest Messies que havien estat esperant durant tant de temps. L’apòstol li va explicar que se l’estava jutjant per predicar que aquesta promesa que Déu havia fet als seus avantpassats s’havia complert, una promesa en la  qual també creien els seus opositors. Amb aquestes paraules, Pau va despertar encara més la curiositat del rei Agripa. e

¹¹ Després, li va explicar que en el passat havia tractat els cristians de manera despietada. Va dir: «Jo mateix estava convençut que m’havia d’oposar per tots els mitjans al nom de Jesús el Natzarè. [...] I com que tenia una ràbia tan gran contra ells, fins i tot els vaig perseguir a ciutats llunyanes» (Fe. 26:9-11). Pau no estava exagerant. Moltes persones havien sigut testimonis de la crueltat amb la qual havia perseguit els cristians (Gàl. 1:13, 23). Segur que el rei Agripa es preguntava: «Com pot ser que un home així hagi canviat tant i s’hagi fet cristià?».

12, 13. a) Com va explicar Pau per què s’havia fet cristià? b) En quin sentit havia estat donant «coces contra l’agullada» l’apòstol Pau?

¹² És possible que les següents paraules de Pau ajudessin Agripa a entendre per què havia canviat tant: «Vaig viatjar cap a Damasc, perquè els sacerdots principals m’havien donat l’autoritat i l’encàrrec de fer-hi el mateix. Però cap al migdia, oh rei, mentre anava de camí, vaig veure una llum més brillant que el sol que va resplendir des del cel i que em va envoltar a mi i als que viatjaven amb mi. Tots vam caure a terra i jo vaig escoltar una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em persegueixes? Donar coces contra  l’agullada et fa mal a tu mateix.” Jo vaig preguntar: “Senyor, qui ets?” I el Senyor em va contestar: “Soc Jesús, aquell a qui estàs perseguint”» (Fe. 26:12-15). f

¹³ Abans que Jesús s’aparegués a Pau de camí a Damasc, l’apòstol havia estat donant «coces contra l’agullada». En quin sentit? Igual que un animal de càrrega es fa mal si dona coces contra la punta esmolada d’una agullada, Pau es feia mal a ell mateix en sentit espiritual perquè anava en contra de la voluntat de Déu. Tot i que pensava que estava fent el correcte, l’apòstol estava equivocat. Però, quan Jesús va parlar amb ell, el va ajudar a canviar la seva manera de pensar (Jn. 16:1, 2).

14, 15. Què va dir Pau sobre els canvis que havia fet a la seva vida?

¹⁴ Pau va explicar al rei Agripa fins a quin punt havia canviat. Li va dir: «No vaig desobeir la visió celestial, i primer vaig anar als habitants de Damasc, després als de Jerusalem i a tota la regió de Judea i també a les nacions. Els vaig portar el missatge que es penedissin, tornessin a Déu i demostressin amb fets el seu penediment» (Fe. 26:19, 20). Ja feia molts anys que Pau estava complint amb la comissió que Jesús li havia donat en aquella visió. Quin havia estat el resultat de la seva predicació? Les persones que havien acceptat el missatge s’havien penedit de la seva conducta immoral i deshonesta, i havien començat a fer la  voluntat de Déu. Aquestes persones s’havien convertit en bons ciutadans que respectaven les lleis i promovien la pau.

¹⁵ Als enemics de l’apòstol no els importava gens que el seu missatge beneficiés les persones. De fet, Pau va dir: «Per això els jueus em van agafar al temple i em van intentar matar. Però, amb l’ajuda de Déu, fins al dia d’avui segueixo donant testimoni davant de tothom, tant petits com grans» (Fe. 26:21, 22).

16. Com podem imitar Pau quan parlem de les nostres creences a jutges i governants?

¹⁶ Els cristians hem d’estar «sempre a punt per presentar una defensa» de la nostra fe (1 Pe. 3:15). Quan parlem de les nostres creences a jutges o governants, ens serà molt útil copiar la manera com Pau es va dirigir a Festus i al rei Agripa. Si els expliquem amb respecte que les ensenyances bíbliques ens han convertit en millors persones, tant a nosaltres com als que han acceptat el missatge, és possible que ens vegin amb uns altres ulls.

17. Com va reaccionar Festus a les paraules de Pau, i quina actitud semblant tenen moltes persones avui dia?

¹⁷ Les paraules de l’apòstol no van deixar indiferents aquells dos governants. El relat explica: «Mentre Pau deia això en defensa seva, Festus va cridar: “Pau, t’has tornat boig! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!”» (Fe. 26:24). Avui dia, moltes persones reaccionen de la mateixa manera que Festus. Molts pensen que els que creuen el que diu la Bíblia són uns ignorants. De fet, a aquells que el món considera savis sovint els costa acceptar l’ensenyança de la resurrecció.

18. Què va contestar Pau a Festus, i què va dir Agripa?

¹⁸ Pau li va respondre: «No m’he tornat boig, exceŀlentíssim Festus. El que dic és veritat i assenyat. De fet, el rei, a qui parlo amb tanta franquesa, coneix molt bé aquestes coses [...]. Rei Agripa, creus en els Profetes? Sé que hi creus». Llavors Agripa li va contestar: «En poc temps em convenceries perquè em fes cristià» (Fe. 26:25-28). No sabem si les paraules d’aquest rei van ser sinceres o no, però és evident que el que Pau li va dir va tenir un gran efecte en ell.

19. A quina conclusió van arribar Festus i Agripa?

¹⁹ Després d’això, Agripa i Festus es van posar drets indicant que donaven per finalitzada l’audiència. Mentre marxaven, es deien l’un a l’altre: «Aquest home no ha fet res que mereixi la mort ni la presó». Aleshores, Agripa va dir a Festus: «Hauria pogut ser alliberat si no hagués apeŀlat al Cèsar» (Fe. 26:31, 32). Tots dos sabien que Pau era innocent i és possible que, a partir d’aquell moment, l’opinió que tenien dels cristians canviés i els comencessin a tractar millor.

20. Per què podem dir que la defensa que Pau va presentar «davant de reis i de governants» no va ser en va?

²⁰ Probablement cap d’aquells dos poderosos governants es va fer cristià. Tot i això, la defensa que Pau va presentar davant d’ells no va ser en va. Per què? El fet que portessin Pau «davant de reis i de governants» a Judea va permetre que el missatge de les bones notícies arribés a persones que d’altra manera no haurien tingut l’oportunitat d’escoltar-lo (Lc. 21:12, 13). A més, que Pau es mantingués fidel malgrat les proves, va animar molt els seus germans (Fili. 1:12-14).

21. Quins bons resultats obtindrem si continuem predicant?

²¹ Avui passa el mateix. Si continuem predicant malgrat els problemes i l’oposició, obtindrem bons resultats. És possible que donem testimoni a governants o a altres persones que difícilment tindrien l’oportunitat d’escoltar el missatge. A més, el nostre aguant i lleialtat animarà els germans i els ajudarà a donar un testimoni complet del Regne de Déu amb més valentia.