1, 2. Per què ha anat Pau a Jerusalem, i quins reptes afrontarà?

 PAU torna a ser a Jerusalem. Un cop més està caminant pels bulliciosos carrerons de la ciutat. Durant segles, Jerusalem ha sigut el centre de l’adoració a Jehovà. La majoria dels seus habitants se senten molt orgullosos de la història de la seva ciutat. De fet, l’apòstol és conscient que molts cristians de Jerusalem s’han quedat estancats en el passat i això els dificulta acceptar els canvis que Jehovà ha fet en la manera d’adorar-lo. Quan Pau estava a Efès, va decidir tornar a Jerusalem per portar ajuda material als germans però, ara que hi ha arribat, s’ha adonat que també necessiten ajuda espiritual (Fe. 19:21). Així que està decidit a assolir el seu objectiu, tot i que sap que la seva vida perilla.

² Un dels reptes que afrontarà a Jerusalem vindrà de part dels propis cristians. Alguns d’ells estan molt preocupats pels rumors que han sentit sobre l’apòstol. Però les proves més grans vindran de part dels enemics de Crist, que l’acusaran falsament, el colpejaran i fins i tot l’amenaçaran de mort. No obstant això, tots aquests esdeveniments li donaran l’oportunitat de presentar una defensa de la seva fe. Els cristians farem bé d’imitar el seu exemple d’humilitat, valentia i fe. Vegem com podem aconseguir-ho.

3-5. a) Amb qui es va reunir Pau a Jerusalem, i de què van parlar? b) Què aprenem de la reunió que Pau va tenir amb els ancians de Jerusalem?

³ L’endemà d’arribar a Jerusalem, Pau i els seus companys van anar a veure els ancians de la congregació. El relat, però, no menciona el nom de cap dels apòstols. És possible que haguessin marxat de Jerusalem per servir en altres territoris. Ara bé, Jaume, el germà de Jesús, encara hi era i és probable que fos ell qui va presidir la reunió que Pau va tenir amb «tots els ancians» (Fe. 21:18; Gàl. 2:9).

⁴ Després de saludar els ancians, Pau «els va explicar en detall el que Déu havia fet entre les nacions per mitjà del seu ministeri» (Fe. 21:19). Segur que escoltar tot allò els va animar molt. Veritat que a nosaltres també ens alegra rebre informes de la predicació que es duu a terme en altres parts del món? (Prov. 25:25.)

 ⁵ És probable que en algun moment Pau els mencionés que havia portat donacions dels germans d’Europa. Sens dubte, veure que els germans de terres llunyanes es preocupaven tant per ells els va arribar al cor. De fet, «després d’escoltar-ho, van donar glòria a Déu» (Fe. 21:20a). Avui dia, quan els servents de Jehovà pateixen a causa de desastres naturals o de malalties greus, també se senten profundament agraïts de rebre paraules d’ànim i ajuda dels seus germans.

6. Quin problema tenien els germans de Judea?

⁶ Tot seguit, els ancians van explicar a Pau que els germans de Judea estaven molt amoïnats perquè havien sentit certs rumors sobre ell. Li van dir: «Germà, ja saps que hi ha molts milers de creients entre els jueus i que tots defensen la Llei amb molt de fervor. Però han sentit a dir que has ensenyat a tots els jueus que viuen entre les nacions que han de deixar la Llei de Moisès, dient-los que no circumcidin els seus fills i que no segueixin els costums establerts» (Fe. 21:20b, 21). a

7, 8. a) Quina manera de pensar errònia tenien molts cristians de Judea? b) Per què podem dir que aquells cristians jueus seguien sent servents lleials de Déu?

⁷ Per què seguien aferrats a la Llei mosaica molts cristians si ja feia més de vint anys que havia estat abolida? (Col. 2:14.) L’any 49, els apòstols i els ancians s’havien reunit a Jerusalem i havien enviat una carta a les congregacions on s’indicava que no era necessari que els cristians gentils se circumcidessin ni que obeïssin la Llei mosaica (Fe. 15:23-29). Però, com que  aquesta carta no mencionava de manera específica els cristians d’origen jueu, molts d’ells no van entendre que ja no calia obeir la Llei.

⁸ La manera de pensar d’aquells cristians jueus no era la correcta, però això no volia dir que no fossin servents lleials de Déu. Al capdavall, no es tractava de persones que en el passat haguessin adorat déus falsos i que ara seguissin practicant els seus costums pagans. En realitat, la Llei l’havia donat Jehovà i res del que contenia era incorrecte o demoníac, però havia quedat obsoleta perquè formava part de l’antic pacte. Ara els cristians estaven sota el nou pacte i per servir Jehovà ja no calia obeir la Llei. Així doncs, els cristians jueus que insistien que s’havia d’obeir la Llei demostraven que els mancava comprensió espiritual i confiança en la congregació cristiana. Per aquesta raó, havien d’ajustar la seva manera de pensar i adaptar-se als canvis que Jehovà estava fent progressivament (Jer. 31:31-34; Lc. 22:20). b

9. Què ensenyava Pau sobre la Llei mosaica?

⁹ La gent havia escoltat que Pau estava ensenyant als jueus que vivien a altres nacions que no havien de circumcidar els seus fills ni seguir els costums establerts. Eren certs aquests rumors? Com a apòstol a les nacions, Pau predicava als gentils i els explicava que no era necessari que  obeïssin la Llei mosaica. A més, quan algunes persones intentaven convèncer els gentils perquè se circumcidessin i obeïssin la Llei, Pau demostrava que estaven equivocades (Gàl. 5:1-7). Però l’apòstol també predicava als jueus que vivien a les ciutats que visitava i, quan aquests volien escoltar-lo, els explicava que la mort de Jesús havia deixat obsoleta la Llei i que una persona era declarada justa per la seva fe i no per les obres de la Llei (Rm. 2:28, 29; 3:21-26).

10. Com va demostrar Pau que tenia un punt de vista equilibrat sobre la Llei i la circumcisió?

¹⁰ Amb tot, Pau no va criticar aquells que preferien seguir complint alguns costums jueus, com ara no treballar els dissabtes o evitar certs aliments (Rm. 14:1-6). Tampoc va posar normes sobre la circumcisió. De fet, Pau havia fet circumcidar Timoteu perquè els jueus «sabien que el seu pare era grec» i no volia que desconfiessin d’ell (Fe. 16:3). La circumcisió era una decisió personal. Ara bé, Pau va dir als gàlates: «Ni la circumcisió ni la incircumcisió tenen cap valor. El que compta és la fe que actua per mitjà de l’amor» (Gàl. 5:6). Per tant, si algú se circumcidava per complir amb la Llei o deia que fer-ho era necessari per rebre l’aprovació de Jehovà, en realitat demostrava falta de fe.

11. Què li van demanar els ancians a Pau, però de què podem estar segurs? (Consulta també la nota.)

¹¹ Encara que aquells rumors eren completament falsos, els germans jueus estaven amoïnats. Per això els ancians van demanar a Pau: «Tenim quatre homes que han fet un vot. Emporta-te’ls, netegeu-vos cerimonialment i paga les seves despeses, i així podran afaitar-se el cap. Llavors tothom sabrà que els rumors sobre  tu no són veritat, que actues correctament i que també segueixes la Llei» (Fe. 21:23, 24). c

12. Com va demostrar Pau que estava disposat a coŀlaborar amb els ancians de Jerusalem?

¹² Pau els podria haver dit que el problema no eren els rumors que hi havia sobre ell, sinó que els cristians d’origen jueu seguien insistint que s’havia d’obeir la Llei mosaica. Malgrat tot, l’apòstol va estar disposat a fer el que li van demanar perquè no anava en contra de cap principi diví. Temps enrere, Pau havia escrit: «Amb els que estan sota llei m’he fet com qui està sota llei, per guanyar els que estan sota llei, encara que jo mateix no estic sota llei» (1 Cor. 9:20). En aquesta ocasió, l’apòstol es va fer «com qui està sota llei» i va cooperar amb els ancians de Jerusalem. Quina lliçó n’aprenem? En comptes d’insistir a fer les coses a la nostra manera, igual que Pau, també volem coŀlaborar amb els ancians (Heb. 13:17).

13. a) Per què van avalotar la gent alguns jueus? b) Què va impedir que matessin Pau?

¹³ De cop i volta va sorgir un problema al temple. Quan els quatre homes estaven a punt de complir el seu vot, uns jueus d’Àsia que van veure Pau el van acusar falsament d’haver portat gentils al temple i van avalotar la multitud. Afortunadament, va aparèixer el comandant militar romà i va fer arrestar l’apòstol. Si no hagués intervingut, l’haurien colpejat fins a la mort. Des d’aquell dia, Pau trigaria quatre anys a tornar a ser un home lliure. Quan el comandant va preguntar als jueus per què l’intentaven matar, «uns van començar a cridar una cosa i uns altres una altra». I, «com que amb aquell rebombori no podia aclarir res, va ordenar que el portessin a la caserna». La multitud es va posar tan violenta que a l’arribar a les escales «els soldats el van haver de carregar». Quan l’anaven a entrar a la caserna, Pau va dir al comandant: «Et suplico que em deixis parlar al poble» (Fe. 21:39). El comandant li va donar permís per fer-ho, i Pau, amb la valentia que el caracteritzava, es va dirigir a la multitud per presentar una defensa de la seva fe.

14, 15. a) Què va explicar Pau als jueus? b) Què va fer el comandant romà per esbrinar per què els jueus odiaven tant Pau?

¹⁴ L’apòstol va començar dient: «Escolteu la meva defensa» (Fe. 22:1). Com que es va dirigir a la multitud en hebreu, va aconseguir que es calmessin. Llavors, va explicar per què s’havia fet seguidor de Jesús i va donar algunes  dades que els jueus que l’escoltaven podien corroborar fàcilment. Pau havia estat educat als peus de Gamaliel, un mestre de la Llei molt respectat. Havia perseguit amb crueltat els seguidors de Crist, un fet que probablement alguns dels presents coneixien. Mentre viatjava a Damasc havia tingut una visió en la qual Jesús li havia parlat. Els seus companys de viatge havien vist una llum brillant i havien sentit una veu, però no havien entès el que deia (consulta les notes d’estudi de Fets 9:7 i 22:9). Aquells homes l’havien hagut d’acompanyar fins a Damasc perquè s’havia quedat cec a causa de la visió. I, allà, Ananies, un home molt conegut per als jueus d’aquella zona, li havia tornat la vista de manera miraculosa.

¹⁵ Aleshores Pau els va explicar que, després de tornar a Jerusalem, Jesús se li va aparèixer al temple. En sentir-ho, els jueus es van enfurismar molt i van començar a cridar: «Elimina aquest home de la terra! No té dret a viure!» (Fe. 22:22). Per protegir la vida de Pau, el comandant va manar que el fiquessin dins la caserna dels soldats. Aquest home estava decidit a saber per què els jueus odiaven tant Pau i, per això, va manar que «l’interroguessin amb assots». En aquell moment, Pau es va valdre de les lleis romanes per defensar-se i els va fer saber que era ciutadà romà. Avui dia, els testimonis de Jehovà també fem servir les eines legals que tenim a l’abast per defensar la nostra fe i protegir-nos (consulta els requadres « La llei romana i la ciutadania romana» i « Batalles legals dels nostres dies»). En assabentar-se  que Pau era ciutadà romà, es va adonar que, per esbrinar el que volia saber, havia de canviar d’estratègia. Així que, l’endemà, va fer reunir el Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus, i va portar Pau davant d’ells.

16, 17. a) Què va passar quan Pau es va adreçar al Sanedrí? b) Com va demostrar Pau que era una persona humil?

¹⁶ Pau es va adreçar al Sanedrí i va dir: «Germans, fins al dia d’avui m’he comportat amb una consciència totalment neta davant de Déu» (Fe. 23:1). Això és tot el que va poder dir perquè, «al sentir-ho, el gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al seu costat que li peguessin a la boca» (Fe. 23:2). Quin tracte tan injust i humiliant! És evident que el gran sacerdot era un home carregat de prejudicis perquè va concloure que Pau era un mentider abans d’escoltar-lo. Amb raó, Pau va respondre: «Déu et pegarà a tu, paret emblanquinada! ¿T’asseus per jutjar-me segons la Llei i, a la vegada, desobeeixes la Llei manant que em peguin?» (Fe. 23:3).

¹⁷ Alguns membres del Sanedrí es van quedar de pedra, però no perquè haguessin pegat a Pau, sinó per la seva reacció. Per això li van preguntar: «T’atreveixes a insultar el gran sacerdot de Déu?». Tot seguit, Pau va demostrar que era humil i que respectava la Llei al dir: «Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. Perquè està escrit: “No insultis cap governant del teu poble”» (Fe. 23:4, 5; Èx. 22:28). d Aleshores, l’apòstol va intentar fer-los raonar d’una altra manera. Com que sabia que el Sanedrí estava format per saduceus i fariseus, els va dir: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus. I se m’està jutjant perquè tinc esperança en la resurrecció dels morts» (Fe. 23:6).

18. Per què va dir Pau que era fariseu, i què n’aprenem?

¹⁸ Per què va dir Pau que era fariseu? Perquè era «fill de fariseus», és a dir, provenia d’una família que pertanyia a aquesta secta. Per tant,  molts seguirien considerant-lo fariseu. e Però, per què es va identificar com a fariseu si el que ells creien sobre la resurrecció era fals? És cert que els fariseus creien que l’ànima era immortal i que les ànimes dels justos tornaven a viure en cossos humans, i és evident que Pau no compartia aquesta creença. Ell creia en la resurrecció que Jesús va ensenyar (Jn. 5:25-29). Ara bé, igual que els fariseus, Pau creia que es podia tornar a viure després de la mort, a diferència dels saduceus, que no creien en la resurrecció. Què n’aprenem? Que hem d’intentar trobar un terreny comú. Per exemple, quan parlem amb persones catòliques o protestants, els podem dir que nosaltres també creiem en Déu. És cert que nosaltres creiem en el Déu de la Bíblia i possiblement elles creuen en la trinitat, però tant elles com nosaltres creiem en l’existència de Déu.

19. Per què va acabar en una forta discussió la reunió del Sanedrí?

¹⁹ El que Pau va dir va dividir el Sanedrí. La Bíblia explica: «Va esclatar una gran cridòria, i alguns dels escribes del grup dels fariseus es van aixecar i van protestar enèrgicament: “No trobem res dolent en aquest home. I si li ha parlat un esperit o un àngel?”» (Fe. 23:9). El simple fet que se suggerís que un àngel havia parlat a Pau va enfurismar els saduceus perquè no creien en els àngels (consulta el requadre « Els saduceus i els fariseus»). El comandant militar va haver de tornar a intervenir per rescatar l’apòstol perquè «la discussió cada vegada era més forta» (Fe. 23:10). Tot i així, la vida de Pau encara corria perill. Què passaria a continuació? Vegem-ho en el següent capítol.