1. Què tenim en comú els testimonis de Jehovà d’avui dia i els primers cristians?

 VAN donar testimoni amb molt d’entusiasme. Van ser humils i van acceptar l’ajuda i la guia de l’esperit sant. Van continuar predicant malgrat la persecució. I van rebre incomptables benediccions de part de Jehovà. Tot això descriu molt bé el que van fer els cristians del primer segle i el que fan els testimonis de Jehovà avui dia.

2, 3. Què fa que el llibre de Fets sigui tan especial?

² Segur que analitzar l’emocionant relat de Fets dels Apòstols ha enfortit la teva fe i t’ha animat molt. Aquest llibre bíblic és molt especial, ja que és l’únic relat inspirat que narra la història dels primers cristians.

³ El llibre de Fets esmenta el nom de 95 personatges, 32 països i regions, 9 illes i 54 ciutats. A més, parla de tota mena de persones, des de gent del carrer fins a líders religiosos arrogants, polítics orgullosos i opositors violents. Però, sobretot, ens explica la història dels nostres germans del segle I. Aquests homes i dones van haver de fer front a reptes semblants als nostres, però també van predicar les bones notícies amb molt de zel.

4. Per què ens sentim tan a prop de Pau, Tabita i altres cristians del segle I?

⁴ En aquest llibre hem après molt de l’entusiasme de Pere i de Pau, de Lluc, a qui anomenaven el metge estimat, de la bondat i la generositat de Bernabé, de la valentia d’Esteve, de les bones obres de Tabita, de l’hospitalitat de Lídia i de l’exemple de molts altres servents lleials de Jehovà. Tot i que aquestes persones van viure fa uns dos mil anys, ens sentim molt a prop d’elles. Com és possible? Perquè nosaltres també tenim la comissió de fer deixebles (Mt. 28:19, 20). Quin gran privilegi poder participar en aquesta obra!

5. On van començar a donar testimoni els deixebles de Jesús?

⁵ Pensa en el que Jesús va dir als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). En primer lloc, l’esperit sant els va donar poder per predicar  «a Jerusalem» (Fe. 1:1-8:3). Llavors, l’esperit els va guiar per donar testimoni «a tot Judea» i «a Samària» (Fe. 8:4-13:3). I, després, van començar a portar les bones notícies «fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 13:4-28:31).

6, 7. Quan prediquem, quins avantatges tenim respecte als nostres germans del segle I?

⁶ Els primers cristians no disposaven ni de la Bíblia sencera ni de la gran varietat de publicacions que tenim avui dia per predicar. Per exemple, l’Evangeli de Mateu no es va escriure fins aproximadament l’any 41. I, abans que s’escrivís el llibre de Fets, pels volts de l’any 61, Pau només havia escrit algunes de les seves cartes. És cert que abans de fer-se cristians els deixebles d’origen jueu anaven a la sinagoga i escoltaven com es llegien les Escriptures Hebrees, però la majoria d’ells no tenien còpies personals d’aquestes Escriptures (2 Cor. 3:14-16). Així que, havien de ser bons estudiants perquè, quan predicaven, havien de citar-les de memòria.

⁷ Avui dia, la majoria de nosaltres tenim un exemplar personal de la Bíblia, així com moltes publicacions bíbliques, i estem predicant el missatge de bones notícies a 240 països i territoris en centenars d’idiomes.

8, 9. a) Què van poder fer els deixebles de Jesús gràcies a l’esperit sant? b) Què està fent l’esclau fidel amb l’ajuda de l’esperit de Jehovà?

⁸ Quan Jesús va demanar als seus deixebles que fossin els seus testimonis, els va dir: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres». Amb aquestes paraules, els va assegurar que l’esperit sant, o força activa de Déu, els ajudaria a donar un testimoni complet per tota la terra. Gràcies a aquest esperit, Pere i Pau van fer molts miracles, com ara curar malalts, expulsar dimonis i, fins i tot, ressuscitar morts. Amb tot, el poder que van rebre els apòstols i els altres deixebles els va permetre fer una tasca molt més important: ajudar les persones a conèixer Déu per poder obtenir vida eterna (Jn. 17:3).

⁹ El dia de la Pentecosta de l’any 33, els deixebles de Jesús «van començar a parlar en diferents llengües, tal com l’esperit els concedia parlar». D’aquesta manera, van poder donar testimoni sobre «les coses magnífiques de Déu» (Fe. 2:1-4, 11). Avui dia, no parlem en llengües de manera miraculosa però, amb l’ajuda de l’esperit de Jehovà, l’esclau fidel està produint publicacions bíbliques en centenars d’idiomes. Per exemple, cada mes s’imprimeixen milions d’exemplars de les revistes La Torre de Guaita i Desperta’t!, i al nostre lloc web jw.org hi ha publicacions bíbliques i vídeos en més de 1.000 idiomes. Sens dubte, totes aquestes eines ens permeten donar a conèixer «les coses magnífiques de Déu» a «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües» (Ap. 7:9).

10. Què s’ha aconseguit des de l’any 1989 pel que fa a la traducció de la Bíblia?

¹⁰ Des de l’any 1989, l’esclau fidel ha concentrat els seus esforços en publicar la Traducció del Nou Món en molts més idiomes. Ara per ara, aquesta traducció de la Bíblia està disponible en més de 200 idiomes, i se n’han imprès més de  240 milions d’exemplars. I aquestes xifres no deixen d’augmentar! És evident que res d’això es podria aconseguir sense l’ajuda de Jehovà i del seu esperit.

11. Qui s’encarrega de traduir les publicacions bíbliques?

¹¹ Hi ha milers de testimonis de Jehovà que, de manera voluntària, tradueixen les publicacions bíbliques en més de 150 països i territoris. Això no ens hauria de sorprendre. Cap altra organització a la terra compta amb la guia de l’esperit sant per donar «un testimoni complet» de Jehovà, del Rei Messiànic i del Regne, que ja està establert al cel (Fe. 28:23).

12. Com van complir la comissió de fer deixebles Pau i altres cristians?

¹² Gràcies a l’ajuda de Jehovà, els cristians del segle I també van poder dur a terme la seva comissió de predicar mitjançant discursos o altres mètodes. Quan Pau va predicar als jueus i als gentils d’Antioquia de Pisídia, «tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients» (Fe. 13:48). Per concloure el llibre de Fets, Lluc explica que Pau «predicava el Regne de Déu [...] amb moltíssim valor i sense cap obstacle» (Fe. 28:31). On es trobava l’apòstol en aquell moment? Pau estava a Roma, la capital de la potència mundial d’aquella època. És ben clar que l’esperit sant va guiar aquells cristians per complir amb la seva tasca.

13. Per què és vital que orem a Jehovà quan se’ns persegueix?

¹³ Quan va esclatar la persecució al primer segle, els deixebles de Jesús van suplicar a Jehovà que els donés valentia. Quin en va ser el resultat? El relat explica que «tots sense excepció es van omplir d’esperit sant i es van posar a proclamar la paraula de Déu amb valentia» (Fe. 4:18-31). Nosaltres també demanem a Jehovà en oració que ens doni saviesa i forces per seguir predicant malgrat la persecució (Jm. 1:2-8). I és gràcies a l’ajuda que ell ens dona mitjançant l’esperit sant que podem continuar parlant als altres sobre el Regne. Sabem que res, ni l’oposició ni la persecució més ferotge, aturarà l’obra de predicar. Així que, quan se’ns persegueix, és vital que demanem en oració esperit sant, saviesa i valentia per continuar predicant (Lc. 11:13).

14, 15. a) Quin va ser el resultat de «la persecució que va sorgir a partir de la mort d’Esteve»? b) Com van conèixer la veritat moltes persones de Sibèria?

¹⁴ Abans que els seus enemics el matessin, Esteve va predicar amb molta valentia (Fe. 6:5; 7:54-60). Just després de la seva mort, «va començar una gran persecució» i tots els deixebles, excepte els apòstols, es van dispersar per les regions de Judea i Samària. Però això no va aturar l’obra de predicar. Per exemple, Felip va anar a Samària i «va començar a predicar a la gent sobre el Crist» i va obtenir molt bons resultats (Fe. 8:1-8, 14, 15, 25). El relat també explica: «Els deixebles que es van dispersar per causa de la persecució que va sorgir a partir de la mort d’Esteve van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, però només predicaven el missatge als jueus. Ara bé, alguns homes d’entre ells que  eren de Xipre i de Cirene van anar a Antioquia i van començar a predicar a les persones que parlaven grec i a anunciar les bones notícies del Senyor Jesús» (Fe. 11:19, 20). Contra tot pronòstic, la persecució va contribuir a fer que el missatge del Regne encara arribés a més llocs.

¹⁵ A l’antiga Unió Soviètica va passar una cosa similar, sobretot als anys 50. Milers de testimonis de Jehovà van ser exiliats a Sibèria i es van establir a diferents llocs d’aquella regió. Això va fer que el missatge del Regne s’escampés per tot aquell immens territori. Si el govern no els hagués deportat, els nostres germans mai s’haurien pogut permetre viatjar tan lluny per predicar les bones notícies. Alguns d’ells van recórrer fins a 10.000 quilòmetres. Tal com va dir un germà: «Al final, les autoritats van fer que a Sibèria milers de persones de bon cor coneguessin la veritat».

16, 17. Quins relats del llibre de Fets demostren que Jehovà va beneir l’obra de fer deixebles?

¹⁶ És evident que Jehovà va beneir els nostres germans del segle I. La Bíblia diu que Pau i altres cristians van plantar i van regar, però que va ser Déu «qui ho va fer créixer» (1 Cor. 3:5, 6). Al llibre de Fets trobem molts relats que demostren que amb l’ajuda de Jehovà cada vegada hi havia més deixebles. Per exemple, diu que a Jerusalem «la paraula de Déu es va continuar estenent i el nombre de deixebles va seguir augmentant moltíssim» (Fe. 6:7). També explica que «a tot Judea, Galilea i Samària, la congregació va entrar en un període de pau i es va enfortir. I, com que la congregació caminava en el temor de Jehovà i en el consol de l’esperit sant, continuava creixent» (Fe. 9:31).

¹⁷ A Antioquia de Síria, els cristians van predicar amb valentia les bones notícies tant als jueus com a les persones que parlaven grec. El relat explica: «La mà de Jehovà estava amb ells, i un gran nombre de persones es van fer creients i es van convertir al Senyor» (Fe. 11:21). El llibre de Fets també diu que en aquella ciutat «la paraula de Jehovà va seguir creixent i estenent-se» (Fe. 12:24). Gràcies als esforços que Pau i altres cristians van fer per predicar als gentils, «la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa» (Fe. 19:20).

18, 19. a) Com sabem que «la mà de Jehovà» està amb nosaltres? b) Quina experiència mostra que Jehovà sempre ajuda els seus servents?

¹⁸ Avui, els servents de Déu estem convençuts que «la mà de Jehovà» també està amb tots nosaltres. De fet, és gràcies a la benedicció de Jehovà que moltes persones accepten la veritat, es dediquen a ell i es bategen. A més, igual que al segle I, sense el suport de Déu no podríem continuar predicant quan afrontem oposició o cruel persecució (Fe. 14:19-21). No oblidem que Jehovà sempre ens farà costat. «Els seus braços eterns» ens sostindran quan passem per qualsevol prova (Deut. 33:27). Ell mai abandonarà el seu poble per causa del seu gran nom (1 Sam. 12:22; Sl. 94:14).

 ¹⁹ Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van enviar el germà Harald Abt al camp de concentració de Sachsenhausen. El maig de 1942, la Gestapo va anar a casa seva, es va emportar la seva filla i va arrestar la seva dona, l’Elsa. Després, la van enviar a diferents camps de concentració. L’Elsa comenta: «Tots els anys que vaig passar als camps de concentració nazis em van ensenyar una lliçó molt important: l’esperit de Jehovà ens pot donar forces per aguantar fins i tot les proves més extremes. Abans que m’arrestessin, vaig llegir la carta d’una germana que deia que quan passem per grans dificultats l’esperit de Jehovà fa que sentim una gran calma. En aquell moment vaig pensar que estava exagerant una mica. Però, després d’afrontar proves tan dures, em vaig adonar que tenia raó. Era tal com ella va explicar. Si no t’ha passat mai, pot ser difícil de creure. Però això és just el que vaig experimentar».

20. Què va fer Pau mentre estava sota arrest domiciliari, i com pot animar això alguns dels nostres germans?

²⁰ Com hem vist, encara que es trobava sota arrest domiciliari a Roma, Pau «predicava el Regne de Déu» (Fe. 28:31). Com que no podia predicar casa per casa, aprofitava qualsevol oportunitat per parlar del Regne a les persones que el visitaven. Avui dia, alguns dels nostres estimats germans tampoc poden predicar casa per casa perquè estan postrats al llit o viuen en una residència a causa de l’edat avançada o la mala salut. Així i tot, cap d’aquestes circumstàncies fa que el seu amor per Jehovà i les seves ganes de predicar disminueixin. Per què no incloem aquests germans en les nostres oracions? Podem demanar a Jehovà que els ajudi a compartir el missatge amb les persones que el  vulguin conèixer i que vulguin aprendre sobre el seu meravellós propòsit.

21. Per què és tan urgent l’obra de predicar?

²¹ La majoria de nosaltres podem predicar casa per casa i participar en altres aspectes de la predicació. Per això, hem de fer tot el possible per complir amb la nostra comissió com a proclamadors del Regne i portar el missatge «fins a la part més llunyana de la terra». «El senyal» que vivim als últims dies és més evident que mai, i la nostra tasca és cada cop més urgent (Mt. 24:3-14). Així doncs, aprofitem bé el temps que queda i estiguem «molt actius en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58).

22. Què hem d’estar decidits a fer mentre esperem que arribi el dia de Jehovà?

²² «El gran i imponent dia de Jehovà» està a punt d’arribar i encara podem trobar moltes persones que, igual que els bereans, acceptin la veritat «amb moltíssim interès» (Jl. 2:31; Fe. 17:10, 11). Per tant, continuem compartint les bones notícies fins que el nostre amo ens digui: «Ben fet, esclau bo i fidel!» (Mt. 25:23). Si ens mantenim lleials a Jehovà i participem amb entusiasme en l’obra de fer deixebles, ens alegrarem per tota l’eternitat d’haver fet tot el possible per donar «un testimoni complet del Regne de Déu».