1, 2. Quin viatge està a punt d’emprendre Pau, i quines preguntes es deu fer?

 «AL CÈSAR aniràs.» Aquestes paraules del governador Festus no deixen de ressonar un cop i un altre al cap de Pau. Què li passarà a Roma? L’apòstol ja porta dos anys empresonat així que, encara que el viatge serà llarg, almenys suposarà un canvi de rutina (Fe. 25:12). Pau ha fet molts viatges per mar i no sempre han estat agradables. Segur que es demana a quines dificultats s’enfrontarà i què succeirà quan es presenti davant del Cèsar.

² L’apòstol Pau s’ha trobat «amb perills al mar» moltes vegades. Ha sobreviscut a tres naufragis i fins i tot ha «passat una nit i un dia en alta mar» (2 Cor. 11:25, 26). Però, aquesta travessia no serà igual que les que ha fet com a missioner, quan era un home lliure. Aquest cop viatjarà com a presoner i haurà de recórrer més de 3.000 quilòmetres, l’enorme distància que separa Cesarea de Roma. Arribarà a Roma sa i estalvi? I si ho aconsegueix, serà la mort la destinació final d’aquest viatge? No oblidem que serà jutjat pel govern més poderós del món de Satanàs en aquella època.

3. Què està determinat a fer Pau, i què aprendrem en aquest capítol?

³ Després de tot el que hem llegit sobre Pau, no ens l’imaginem pas desesperat i angoixat pel seu futur. L’apòstol està convençut que afrontarà problemes, però no sap exactament quina mena de dificultats li esperen. Per tant, no té cap sentit que s’amoïni per coses que s’escapen del seu control i que li poden fer perdre el goig (Mt. 6:27, 34). El que té molt clar és que Jehovà vol que comparteixi el missatge del Regne amb tothom, fins i tot amb governants (Fe. 9:15). Així que, passi el que passi, està determinat a complir amb la seva comissió. I tu, estàs tan decidit com Pau a complir amb la responsabilitat que Jehovà t’ha donat? Segur que sí! Acompanyem, doncs, l’apòstol Pau en aquest viatge històric i aprenguem lliçons valuoses del seu exemple.

4. En quina mena de vaixell es va embarcar Pau, i qui l’acompanyava?

⁴ Juli, el centurió romà que havia d’escortar Pau i altres presoners, va decidir pujar a bord d’un vaixell mercant que havia arribat a Cesarea des d’Adramítium, un port de la costa occidental d’Àsia Menor situat davant de  Mitilene, una ciutat de l’illa de Lesbos. El vaixell primer es dirigiria cap al nord i després cap a l’oest. Al llarg de la seva ruta aniria fent aturades per descarregar i carregar mercaderies. Aquesta mena d’embarcacions no estaven pensades per transportar passatgers i molt menys per portar presoners (consulta el requadre « Els viatges per mar i les rutes comercials»). Afortunadament, Pau no viatjava sol enmig d’aquell grup de delinqüents. Com a mínim l’acompanyaven dos cristians, Aristarc i Lluc, el narrador d’aquest relat. No sabem si aquests amics lleials de l’apòstol van haver de pagar els seus passatges per anar amb ell o si els van permetre viatjar com a servidors seus (Fe. 27:1, 2).

5. A qui va poder veure Pau a Sidó, i què n’aprenem?

⁵ El primer dia de travessia, van recórrer uns 110 quilòmetres en direcció nord. Llavors, van atracar al port de Sidó, a la costa de Síria. Juli va permetre que Pau desembarqués perquè pogués veure els cristians d’allà. Sembla que aquest centurió no tractava a l’apòstol com a la resta dels presoners, possiblement perquè Pau era ciutadà romà i encara no havia estat declarat culpable (Fe. 22:27, 28; 26:31, 32). T’imagines com de feliços devien sentir-se els germans de Sidó de poder cuidar l’apòstol després del seu llarg empresonament? Creus que podries imitar aquests cristians i buscar maneres de mostrar hospitalitat als germans? Si ho fas, tu també rebràs molt d’ànim (Fe. 27:3).

6-8. Com va ser el viatge de Pau des de Sidó fins a Cnidos, i quines oportunitats de predicar se li van presentar?

⁶ Des de Sidó, van continuar navegant cap al nord, llavors van virar cap a l’oest seguint la costa de Cilícia i van passar a prop de Tars, la ciutat natal de Pau. Lluc no explica que fessin cap altra escala, però sembla que van afrontar algun perill perquè menciona que tenien «els vents en contra» (Fe. 27:4, 5). Malgrat que el temps no els acompanyava, segur que Pau va aprofitar totes les oportunitats que va tenir per predicar, no només als presoners i a altres passatgers, sinó també a la tripulació, als soldats  i a les persones que es trobava als ports on atracaven. Com Pau, nosaltres també aprofitem al màxim totes les oportunitats que tenim de predicar les bones notícies.

⁷ Quan van arribar a Mira, una ciutat al sud d’Àsia Menor, Pau, la resta de presoners i els soldats van desembarcar. Seguidament van pujar a bord d’un altre vaixell, el que els duria a Roma, la seva destinació final (Fe. 27:6). En aquells dies, a Mira arribaven molts vaixells d’Egipte, que era un dels grans proveïdors de gra de Roma. Juli va localitzar un d’aquests vaixells i va manar a tots que hi pugessin. És molt probable que aquesta nau fos molt més gran que la primera, ja que transportava una càrrega considerable de blat, a banda de la tripulació, els soldats, els presoners i segurament altres passatgers que es dirigien cap a Roma. En total hi viatjaven 276 persones. A bord d’aquest vaixell, Pau tindria moltes més oportunitats de predicar, i sens dubte les va aprofitar.

⁸ L’embarcació va llevar àncores i es va dirigir cap a Cnidos, un port al sud-oest d’Àsia Menor. Amb el vent a favor, un vaixell podia recórrer aquesta distància en més o menys un dia, però Lluc explica: «Durant molts dies vam navegar lentament i ens va costar arribar a Cnidos» (Fe. 27:7a). Sens dubte, el vent els va fer molt difícil tripular la nau (consulta el requadre « Els vents traïdors del Mediterrani»). T’imagines com devia ser anar a bord d’un vaixell que navegava amb forts vents en contra enmig d’una mar brava?

9, 10. Quines dificultats van afrontar quan van passar prop de Creta?

⁹ El vaixell va salpar de Cnidos. El capità tenia la intenció d’anar en direcció oest, però Lluc explica que el vent no els deixava avançar (Fe. 27:7b). Quan l’embarcació es va allunyar de la costa, va perdre el corrent costaner i un vent molt fort del nord-oest va precipitar la nau cap al sud. Però la situació va millorar una mica un cop el vaixell va deixar enrere el cap de Salmone, situat a l’extrem oriental de Creta. Per què? Perquè el vaixell es trobava al sud d’aquesta illa i, com havien fet anteriorment al passar per Xipre, van poder navegar a recer del vent. Segur que tot el passatge va respirar alleugerit! Ara bé, la tripulació sabia que els esperaven més perills. L’hivern era imminent i si els enxampava navegant patirien moltes adversitats.

¹⁰ Lluc continua explicant: «Vam navegar a prop de la costa [de Creta] amb dificultat i vam arribar a un lloc anomenat Bells Ports». Encara que l’illa els escudava del vent, els va costar tripular el vaixell. Afortunadament, van poder ancorar a una petita badia que segurament es trobava just abans que la costa es desviés cap al nord. Segons el relat, s’hi van quedar «bastant de temps». Això no jugava al seu favor perquè ja era setembre o octubre i durant aquells mesos la navegació era molt perillosa (Fe. 27:8, 9).

11. Quin consell va donar Pau, i quina decisió es va prendre?

¹¹ Com que Pau havia fet diversos viatges pel Mediterrani, és possible que alguns passatgers li demanessin consell. L’apòstol va recomanar que no continuessin  navegant perquè patirien «danys i grans pèrdues». Potser, fins i tot podrien lamentar la pèrdua de vides humanes. Malgrat això, el timoner i l’amo del vaixell volien continuar navegant, probablement perquè pensaven que el lloc on havien ancorat no era prou segur. Tots dos van convèncer Juli, i la majoria va decidir que seria millor seguir viatjant per veure si aconseguien arribar a Fènix. Allà, segurament hi havia un port més gran on podrien passar l’hivern. Així que, tan bon punt va començar a bufar un vent suau del sud, van hissar veles i van començar a navegar (Fe. 27:10-13).

12. Quins perills van afrontar després de deixar Creta, i què va fer la tripulació per evitar el desastre?

¹² De cop i volta, però, «es va girar un vent molt fort» del nord-est. Durant una estona, van trobar protecció darrere «d’una petita illa anomenada Cauda», que estava a uns 65 quilòmetres de Bells Ports. Ara bé, el vaixell encara corria el perill de ser arrossegat cap al sud i d’encallar als bancs de sorra de la costa africana. A tot córrer i per tal d’evitar el desastre, els mariners van intentar pujar a bord l’esquif, el petit bot que duien a remolc. Els homes van suar sang perquè segurament estava inundat d’aigua però, finalment, ho van aconseguir. Després, van assegurar el buc del vaixell passant-hi per sota cordes i cadenes. Llavors, per intentar capejar el temporal, van arriar les veles i van fer l’impossible per mantenir l’embarcació de cara al vent. Però, malgrat els esforços, la tempesta continuava sacsejant el vaixell «de manera molt violenta». I el tercer dia, van haver de llançar per la borda l’aparell del vaixell per evitar que s’enfonsés (Fe. 27:14-19). Quina experiència tan aterridora!

13. Descriu com devia ser anar a bord del vaixell durant aquell temporal.

¹³ Amb tot, Pau i els seus companys van aconseguir mantenir la calma. Com era possible? Anteriorment, Jesús havia assegurat a l’apòstol que donaria testimoni a Roma (Fe. 19:21; 23:11). I, més tard, un àngel li va confirmar que sobreviuria a aquell periple. Durant dues setmanes, la terrible tempesta va continuar nit i dia. La incessant pluja i la densa nuvolositat impedien veure el sol i les estrelles, i el timoner no podia calcular ni la posició del vaixell ni el seu rumb. Fins i tot era impossible menjar alguna cosa, però segur que amb el fred, la pluja, el mareig i la por ningú tenia ganes de menjar res.

14, 15. a) Per què els va recordar Pau la seva advertència? b) Què aprenem de les paraules d’esperança que l’apòstol va compartir amb els altres?

¹⁴ Pau es va aixecar i els va recordar l’advertència que els havia fet. L’apòstol no volia retreure’ls res, sinó que s’adonessin que els seus consells eren encertats. Per això, els va dir: «Ara us demano que sigueu valents, perquè cap de vosaltres morirà, només es perdrà el vaixell» (Fe. 27:21, 22). Segur que aquestes paraules els van reconfortar. Pau es devia sentir molt feliç de compartir amb ells l’esperança que Jehovà li havia donat mitjançant un àngel. Què n’aprenem? Que Déu es preocupa per tothom. Per a ell la vida de tots i cadascun dels éssers humans és preciosa. De fet, l’apòstol Pere va escriure: «Jehovà [...] no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom es penedeixi» (2 Pe. 3:9). Avui dia, Déu també vol que  compartim amb tantes persones com sigui possible l’esperança que ens ha donat. En realitat, és imperatiu que ho fem perquè les seves vides estan en joc.

¹⁵ De ben segur que, durant el viatge, Pau els havia parlat de l’esperança que tenia en les promeses de Déu (Fe. 26:6; Col. 1:5). Però, ara que estaven a punt de naufragar, els va parlar d’una esperança que veurien complir-se de manera immediata. Els va dir: «Aquesta nit s’ha aparegut al meu costat un àngel del Déu a qui pertanyo [...] i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar. A més, Déu t’ha concedit la vida de tots els que naveguen amb tu”». Tot seguit, l’apòstol va afegir: «Per tant, sigueu valents, companys, perquè confio en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit. Però acabarem naufragant a prop d’una illa» (Fe. 27:23-26).

16, 17. a) Quin moment va aprofitar Pau per fer una oració, i quin efecte van tenir les seves paraules? b) Com es va complir el que Pau havia predit?

¹⁶ Després que el vaixell anés a la deriva durant dues espantoses setmanes, en les quals van recórrer uns 870 quilòmetres, «cap a mitjanit els mariners  van començar a sospitar que s’apropaven a terra», probablement perquè sentien el so de les onades trencant a la riba. Aleshores, van llançar «quatre àncores des de popa» per evitar que la nau continués anant a la deriva. Volien mantenir la proa encarada cap a la platja per si aconseguien acostar-hi el vaixell. En aquell moment, els mariners van intentar escapar de l’embarcació, però Pau va dir a Juli i als soldats: «Si aquests homes no es queden al vaixell, no us podreu salvar». Així que els soldats no els van deixar fugir. Llavors, aprofitant que el vaixell havia recuperat estabilitat, Pau va animar tothom a menjar alguna cosa i, després de tornar-los a assegurar que sobreviurien, «va donar gràcies a Déu davant de tots» (Fe. 27:31, 35). Quin bon exemple va donar a Lluc, a Aristarc i a tots els cristians, inclosos nosaltres. Quan fas oracions en públic, imites Pau i t’esforces per ser una font d’ànim i consol per als altres?

¹⁷ Quan l’apòstol va acabar d’orar, «tots es van animar i van començar a menjar» (Fe. 27:36). Per alleugerir el vaixell i atansar-lo a la costa sense perill d’encallar, van llançar al mar tota la càrrega de blat. L’endemà, de bon matí, van tallar les àncores, van afluixar els lligams dels timons i van hissar la vela del trinquet per dirigir l’embarcació amb més facilitat. Amb tot, quan s’apropaven a la platja, el vaixell va encallar. La proa es va quedar clavada en un banc de sorra i les onades van començar a colpejar la popa amb tanta violència que la van destrossar. En veure el que estava passant, alguns soldats van voler matar els presoners per evitar que s’escapessin. Però Juli els va aturar i va ordenar a tots els que sabien nedar que es tiressin a l’aigua. Als altres els va dir que anessin fins a terra sobre taulons i algunes peces del vaixell. Tal com Pau havia predit, les 276 persones que anaven a bord d’aquell vaixell van sobreviure. «Tots van arribar a terra sans i estalvis.» (Fe. 27:44.) Ara bé, on havien anat a parar?

18-20. Com va mostrar la gent de Malta una bondat extraordinària, i quin miracle van presenciar?

¹⁸ Els nàufrags es trobaven a l’illa de Malta, al sud de Sicília (consulta el requadre « A quina illa va naufragar Pau?»). Lluc explica: «La gent de l’illa va ser  extraordinàriament bondadosa amb nosaltres» (Fe. 28:2). En veure’ls xops i tremolant de fred, i com que no deixava de ploure, els habitants de l’illa van encendre un foc per ajudar-los a entrar en calor. A continuació va tenir lloc una cosa inaudita.

¹⁹ Com de costum, Pau volia donar un cop de mà i es va posar a recollir branques per alimentar el foc. Però, de sobte, un escurçó el va mossegar i se li va quedar enganxat a la mà. Quan la gent de l’illa va veure aquell animal verinós penjant-li de la mà, van pensar que els déus l’estaven castigant. a

²⁰ Els maltesos esperaven que Pau es comencés a «inflar». Segons una obra de consulta, la paraula grega que Lluc va utilitzar en el seu relat és un terme mèdic. Sens dubte, els coneixements que tenia de medicina van fer que triés aquest verb (Fe. 28:6; Col. 4:14). En qualsevol cas, Pau es va espolsar l’escurçó de la mà i no va patir cap mal.

21. a) Quins detalls va incloure Lluc al llibre de Fets que demostren que és un relat exacte? b) Quins miracles va fer Pau, i com va reaccionar la gent de Malta?

²¹ Publi, un terratinent ric que vivia a la zona, va allotjar Pau i els seus companys durant tres dies. Segurament, Publi era el funcionari romà amb més autoritat a Malta, ja que Lluc el descriu com «l’home més important de l’illa». Aquest mateix títol apareix en dues inscripcions que s’han trobat a l’illa de Malta. Lluc també explica que «el pare de Publi estava malalt al llit amb febre i disenteria». De nou, l’escriptor de Fets fa ús de termes mèdics per descriure la seva malaltia. Pau va anar a veure el pare del terratinent, «va fer oració, li va posar les mans a sobre i el va curar». Completament meravellats per aquest miracle, els habitants de Malta van començar a dur els seus malalts a Pau perquè els curés. També van fer molts regals a l’apòstol i als seus companys i els van donar tot el que necessitaven per continuar amb el seu viatge (Fe. 28:7-10).

22. a) Què ha comentat un erudit sobre el relat de Lluc? b) Què veurem en el següent capítol?

²² No hi ha dubte que Lluc va descriure aquest viatge de manera fidel. Un erudit comenta: «El relat de Lluc [...] destaca perquè és una de les parts més descriptives i vívides de la Bíblia. Els detalls que conté sobre la navegació al segle I són tan precisos i la manera com descriu les condicions atmosfèriques del Mediterrani oriental és tan exacta [...] que el relat deu estar basat en un diari de viatge». b És molt probable que Lluc anés prenent notes al llarg d’aquesta travessia. Com veurem a continuació, la següent etapa del viatge li va donar material per omplir moltes més pàgines. De ben segur, tots estem expectants per saber què va passar amb Pau quan finalment va arribar a Roma.