1, 2. Per què la persecució que pateix a Jerusalem no sorprèn gens Pau?

 DESPRÉS d’haver sigut rescatat d’una turba violenta a Jerusalem, Pau torna a estar empresonat. L’esperit sant ja li havia advertit que a Jerusalem li esperaven «presó i patiments», així que tota aquesta persecució no sorprèn gens l’apòstol (Fe. 20:22, 23). Encara que no sap què li passarà exactament, Pau és conscient que continuarà patint pel nom de Jesús (Fe. 9:16).

² Fins i tot alguns profetes cristians havien advertit a Pau que el lligarien i l’entregarien «en mans de gent de les nacions» (Fe. 21:4, 10, 11). No fa gaire, l’apòstol ha escapat d’una mort segura a mans d’una multitud de jueus i poc després els enfurismats membres del Sanedrí l’han intentat matar. Ara, està empresonat sota la custòdia dels soldats romans i s’haurà d’enfrontar a més judicis i acusacions (Fe. 21: 31; 23:10). Sens dubte, l’apòstol necessita molt d’ànim!

3. Com rebem l’ànim que tant necessitem per continuar predicant?

³ Els servents de Déu sabem que en el temps de la fi «els que desitgen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits» (2 Tim. 3:12). Per això, de tant en tant, tots necessitem ànim per continuar predicant. Com d’agraïts ens sentim de rebre aquest ànim mitjançant les publicacions i les reunions que prepara «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45). A més, Jehovà ens ha promès que els nostres enemics no aconseguiran aturar la predicació ni eliminar els servents de Déu com a grup (Is. 54:17; Jer. 1:19). Ara bé, què va passar amb l’apòstol Pau? Va rebre l’ànim que tant necessitava per continuar donant un testimoni complet? Si va ser així, com el va obtenir i quin efecte va tenir en ell?

4, 5. Com va rebre ànim Pau, i per què podem dir que li va arribar en el moment més oportú?

⁴ La nit després que els soldats romans el rescatessin del Sanedrí,  l’apòstol va rebre l’ànim que tant necessitava. El relat explica que «el Senyor es va apropar a Pau i li va dir: “Sigues valent! Perquè de la mateixa manera que has donat un testimoni complet de mi a Jerusalem, també donaràs testimoni a Roma”» (Fe. 23:11). Quines paraules tan reconfortants! Jesús li estava assegurant que sobreviuria i que aniria a Roma, on tindria l’oportunitat de donar testimoni d’ell.

⁵ Les paraules del Fill de Déu van arribar en el moment més oportú perquè, just l’endemà, més de quaranta jueus van tramar un complot contra l’apòstol i «es van comprometre amb una maledicció a no menjar ni beure res fins que el matessin». Aquells homes estaven tan determinats a matar Pau que creien que els cauria a sobre una maledicció si no aconseguien el seu objectiu (Fe. 23:12-15). El seu pla, que comptava amb el suport dels sacerdots principals i els ancians, consistia a fer que Pau tornés al Sanedrí amb l’excusa d’examinar amb més detall el seu cas. Llavors, pel camí, aquells homes malvats li pararien una emboscada i el matarien.

6. Com es va descobrir el complot contra Pau, i què poden aprendre els joves d’aquest relat?

⁶ El nebot de Pau, de qui no sabem el nom, es va assabentar d’aquest complot i va anar a dir-ho a l’apòstol. Aleshores, Pau li va demanar que expliqués tot el que sabia al comandant romà Claudi Lísies (Fe. 23:16-22). Avui dia, també hi ha joves valents que sacrifiquen el seu propi benestar per ajudar els altres i fan tot el que poden per donar suport a l’obra del Regne. Sens dubte Jehovà se’ls estima molt.

7, 8. Què va fer Claudi Lísies en assabentar-se que hi havia un complot contra Pau?

⁷ Tan bon punt Claudi Lísies, que comandava un grup de 1.000 soldats, es va assabentar del complot contra Pau, va formar una guàrdia de 470 homes que constava de llancers, genets i soldats d’infanteria. Llavors, els va ordenar que aquella mateixa nit agafessin Pau i l’escortessin fins a Cesarea. Un cop allà, l’havien d’entregar al governador Fèlix. a Cesarea era la seu del govern romà de Judea i de les tropes romanes d’aquesta regió. La majoria dels seus ciutadans eren gentils, encara que també hi vivien molts jueus. A diferència de Jerusalem, on hi havia molta violència a causa dels prejudicis religiosos, a Cesarea es respirava un ambient més tranquil.

⁸ Tal com estipulava la llei romana, Lísies va escriure una carta a Fèlix per explicar-li el cas. Li va mencionar que quan es va assabentar que Pau era un ciutadà romà el va rescatar dels jueus que «estaven a punt de matar-lo» i que no el trobava culpable «de res que mereixés la mort o la presó». També li va dir que, com que hi havia un complot per assassinar-lo, li entregava Pau perquè ell mateix pogués escoltar les acusacions i dictés sentència (Fe. 23:25-30).

9. a) De quina manera es van violar els drets de Pau? b) Per què de vegades utilitzem els nostres drets com a ciutadans?

 ⁹ Ara bé, era veritat tot el que Lísies va escriure? No exactament. Sembla que el que volia era quedar bé amb el governador. El comandant no havia rescatat Pau perquè fos un ciutadà romà. En realitat, Lísies havia violat els drets de l’apòstol. De fet, a la seva carta va evitar mencionar que havia ordenat «que el lliguessin amb dues cadenes» i «que l’interroguessin amb assots» (Fe. 21:30-34; 22:24-29). Avui dia, Satanàs també es val del fanatisme religiós per perseguir-nos i, de vegades, aconsegueix que els nostres enemics ignorin els nostres drets i llibertats. Però, igual que Pau, sovint podem utilitzar els drets que tenim com a ciutadans per obtenir protecció legal.

10. Quines greus acusacions s’havien presentat contra Pau?

¹⁰ A Cesarea van posar Pau «sota custòdia al palau d’Herodes» mentre esperaven que els seus acusadors arribessin de Jerusalem (Fe. 23:35). Cinc dies després, hi van arribar el gran sacerdot Ananies, un advocat que es deia Tèrtul i un grup d’ancians. Tèrtul va intentar guanyar-se el favor de Fèlix afalagant-lo per totes les coses bones que feia pels jueus. b Després, va començar a parlar de Pau i el va descriure com una plaga, va dir: «Va promovent revoltes entre els jueus per tota la terra habitada i és un líder de la secta dels natzarens. També va intentar profanar el temple, i per això el vam arrestar». Els altres jueus «van donar suport a aquestes acusacions, afirmant que tot era veritat» (Fe. 24:5, 6, 9). Les acusacions de promoure revoltes, d’encapçalar una secta perillosa i de profanar el temple eren molt greus i podien significar la mort de l’apòstol.

11, 12. Com es va defensar Pau de les acusacions que havien fet contra ell?

¹¹ Llavors, Fèlix va donar permís a Pau per parlar, i l’apòstol va dir: «Estic content d’exposar la meva defensa davant teu». Aleshores, Pau va negar categòricament les acusacions que s’havien fet en contra seva. Li va dir que no havia profanat el temple ni havia intentat promoure cap revolta. També li va fer saber que feia «molts anys» que no visitava Jerusalem i que hi havia anat a «portar donacions» per als cristians que eren pobres, segurament com a conseqüència de la persecució i la fam. A més, va deixar clar que abans d’entrar al temple s’havia netejat cerimonialment i que sempre s’havia esforçat «per mantenir la consciència neta davant de Déu i dels homes» (Fe. 24:10-13, 16-18).

 ¹² Pau va reconèixer: «Rendeixo servei sagrat al Déu dels meus avantpassats seguint el camí que ells anomenen secta, ja que crec en tot el que hi ha escrit a la Llei i en tot el que hi ha escrit als Profetes». A més a més, va dir que, igual que els seus acusadors, tenia l’esperança que hi hauria «una resurrecció tant de justos com d’injustos». Tot seguit, Pau va demanar: «Que els homes que estan aquí diguin ells mateixos de què em van trobar culpable quan vaig comparèixer davant del Sanedrí. Només em poden acusar d’una cosa, que mentre estava enmig d’ells vaig cridar: “Avui se m’està jutjant davant vostre a causa de la resurrecció dels morts!”» (Fe. 24:14, 15, 20, 21).

13-15. Per què és Pau un bon exemple a l’hora de parlar davant de les autoritats?

¹³ Si mai se’ns demana que ens presentem davant les autoritats per la nostra fe o se’ns acusa falsament de ser agitadors, de promoure revoltes o de pertànyer a una secta perillosa, imitem l’exemple de Pau. A diferència de Tèrtul, ell no va intentar guanyar-se el governador Fèlix amb adulacions. L’apòstol va mantenir la calma i, amb molt de tacte i respecte, va presentar la seva defensa de manera clara. També va dir que els «jueus de la província d’Àsia» que l’havien acusat s’haurien d’haver presentat al judici i que, segons la llei, tenia el dret de defensar-se davant d’ells (Fe. 24:18, 19).

¹⁴ L’apòstol Pau en cap moment va tenir por de parlar de les seves creences. Tot al contrari, amb gran valentia els va tornar a mencionar la resurrecció, el tema que havia fet esclatar un gran altercat quan havia declarat  davant del Sanedrí (Fe. 23:6-10). Però, per què va donar tanta importància a aquest assumpte l’apòstol? Perquè la seva comissió era predicar sobre Jesús i la seva resurrecció, una ensenyança que els seus enemics no acceptaven (Fe. 26:6-8, 22, 23). De fet, el motiu pel qual Pau estava sent jutjat, era precisament la seva creença en la resurrecció, en especial la de Jesucrist.

¹⁵ Igual que a Pau, a nosaltres també ens enforteixen molt les paraules que el Fill de Déu va dir als seus deixebles: «Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però qui aguanti fins a la fi se salvarà». Sens dubte, saber això ens pot ajudar a predicar amb valentia. A més, no ens hem d’amoïnar pel que direm perquè Jesús ens ha promès: «Quan se us emportin per entregar-vos a les autoritats, no us preocupeu pel que direu. Digueu el que se us faci dir en aquell moment, perquè no parlareu vosaltres, sinó l’esperit sant» (Mc. 13:9-13).

16, 17. a) Què va fer Fèlix durant el judici de Pau? b) Per quin motiu és possible que Fèlix s’espantés, i per què va continuar veient Pau?

¹⁶ Aquesta no era la primera vegada que Fèlix sentia a parlar de les creences dels cristians. El relat explica: «Fèlix, que coneixia bastant bé tot el que es referia al Camí [expressió que s’utilitzava per referir-se als cristians del segle I], va ajornar el cas i va dir: “Quan baixi el comandant Lísies, decidiré el vostre cas.” Aleshores va ordenar al centurió que mantinguessin Pau arrestat però que li donessin certa llibertat i deixessin que la seva gent l’atengués» (Fe. 24:22, 23).

¹⁷ Uns dies després, «Fèlix va arribar amb la seva dona Drusiŀla, que era jueva, i va fer anar a buscar Pau i el va escoltar parlar sobre la creença en Crist Jesús» (Fe. 24:24). Ara bé, «quan Pau va parlar de la justícia, de l’autocontrol i del judici que ha de venir, Fèlix es va espantar». Probablement li molestava la consciència per tot el que havia fet al llarg de la seva vida. Llavors, li va dir: «De moment, ves-te’n. Quan tingui ocasió, ja et faré cridar». Després d’això, Fèlix i Pau es van veure en moltes altres ocasions, però no perquè el governador volgués aprendre més de la veritat, sinó perquè estava esperant que l’apòstol li pagués un suborn (Fe. 24:25, 26).

18. Per què va parlar Pau «de la justícia, de l’autocontrol i del judici que ha de venir» a Fèlix i la seva dona?

¹⁸ Com és que Pau va decidir parlar-los «de la justícia, de l’autocontrol i del judici que ha de venir»? Perquè Fèlix i la seva dona volien saber què implicava «la creença en Crist Jesús». I, com que l’apòstol sabia que eren persones immorals, cruels i injustes, els va explicar sense embuts quins eren els requisits per fer-se seguidors de Jesús. El que els va dir feia evident que  l’estil de vida que portaven anava totalment en contra de les justes normes de Déu. Això els hauria d’haver ajudat a veure que tots els humans han de donar comptes al seu Creador pel que pensen, diuen i fan, i que el judici de Déu era molt més important que el judici que Pau estava afrontant. Amb raó, Fèlix es va espantar tant.

19, 20. a) Què hauríem de fer amb les persones que en realitat no volen fer cap canvi? b) Per què podem dir que Fèlix no era amic de Pau?

¹⁹ Quan prediquem, pot ser que trobem persones amb una actitud semblant a la de Fèlix. És possible que al principi s’interessin en el nostre missatge, però que en realitat no estiguin disposades a fer canvis per obeir Déu. En aquests casos hem de ser prudents però, igual que Pau, els podem explicar amb tacte què és el que Déu espera d’elles. Podria ser que la veritat els arribés al cor. Amb tot, si és evident que no tenen intenció de canviar, no invertim més temps en aquestes persones. Dediquem els nostres esforços a trobar aquells que realment estan buscant la veritat.

²⁰ El relat ens ajuda a veure el que Fèlix tenia realment al cor: «Dos anys després, Porci Festus va succeir Fèlix. Però com que Fèlix volia guanyar-se el favor dels jueus, va deixar Pau a la presó» (Fe. 24:27). Amb el que va fer, Fèlix va demostrar que no era amic de l’apòstol. Aquest governant sabia que els seguidors «del Camí» no intentaven promoure revoltes i que Pau no havia infringit cap llei romana (Fe. 19:23). No obstant això, va decidir deixar-lo a la presó per guanyar-se el favor dels jueus.

21. Què li va passar a Pau quan Porci Festus va ser nomenat governador, i què va continuar donant-li forces?

²¹ Tal com mostra l’últim versicle del capítol 24 de Fets, Pau seguia empresonat quan Porci Festus va succeir Fèlix com a governador. A partir d’aquell moment, Pau va haver de presentar-se a diverses audiències i el van portar «davant de reis i de governants» (Lc. 21:12). Malgrat tot, la seva fe mai va trontollar. Com veurem, fins i tot va donar un bon testimoni davant de l’home més poderós d’aquella època. Estem segurs que les paraules de Jesús: «Sigues valent!», li van continuar donant les forces que necessitava.