1-3. Quina és la raó per la qual l’apòstol Pau va anar a Corint, i quins reptes hi va afrontar?

 SÓN les acaballes de l’any 50 de la n. e. i Pau es troba a Corint, una ciutat comercial molt pròspera, on hi viuen un gran nombre de grecs, romans i jueus. a L’apòstol no ha vingut aquí per fer negocis ni per treballar. És a Corint per una raó molt més important: predicar el missatge del Regne. Ara bé, Pau necessita un lloc on viure i no vol ser una càrrega econòmica per als altres. Tampoc vol donar la impressió que ensenya sobre Déu a canvi de diners. Com s’ho farà?

² L’ofici de Pau és fer tendes i, tot i que aquesta feina no és gens fàcil, l’apòstol està decidit a fer el que calgui per tal de mantenir-se. Trobarà feina i un lloc on viure en aquesta bulliciosa ciutat? Malgrat aquests reptes, Pau no perd de vista el seu objectiu: predicar als habitants de Corint.

³ Tot sembla indicar que Pau es va quedar a la ciutat de Corint un temps considerable i que la seva predicació va tenir bons resultats. Com ens pot ajudar a donar un testimoni complet del Regne de Déu la manera com Pau va predicar en aquesta ciutat?

4, 5. a) On es va allotjar Pau a Corint, i quina feina va fer? b) Com és que Pau tenia l’ofici de fer tendes?

⁴ Després de passar un temps a Corint, Pau va conèixer un matrimoni molt especial: Àquila, un cristià d’origen jueu, i la seva dona, Prisciŀla, també coneguda com a Prisca. Aquesta parella s’havia mudat a Corint perquè l’emperador Claudi «havia ordenat a tots els jueus que marxessin de Roma» (Fe. 18:1, 2). Àquila i Prisciŀla no només van obrir les portes de casa seva a l’apòstol, sinó que també li van oferir treballar plegats. Quins germans tan hospitalaris! La Bíblia explica:  «Com que tenien el mateix ofici, [Pau] es va quedar a casa seva treballant amb ells. El seu ofici era fer tendes» (Fe. 18:3). L’apòstol es va allotjar a casa d’aquest entranyable matrimoni durant tot el temps que va predicar a Corint. És possible que mentre era allà Pau escrivís algunes de les cartes que més endavant van formar part del cànon bíblic. b

⁵ Ara bé, com és que algú que havia estat educat «als peus de Gamaliel» tenia l’ofici de fer tendes? (Fe. 22:3.) Sembla que els jueus del segle I no consideraven una deshonra que els seus fills rebessin una educació acadèmica superior i alhora aprenguessin un ofici. És molt probable que Pau aprengués a fer tendes quan era jove perquè era de Tars de Cilícia, una regió que era famosa per una tela que es feia servir per a la confecció de tendes anomenada cilici. Aquest ofici no era gens fàcil perquè per fer tendes s’havia de tallar i cosir una tela molt rígida i aspra i, de vegades, fins i tot teixir-la.

6, 7. a) Com veia Pau la seva feina, i com sabem que Àquila i Prisciŀla tenien el mateix punt de vista? b) Com imitem els cristians d’avui dia l’exemple de Pau i Àquila i Prisciŀla?

⁶ Fer tendes no era la vocació de Pau ni el seu objectiu a la vida. Només ho feia per mantenir-se i així poder compartir «les bones notícies de Déu gratuïtament» (2 Cor. 11:7). I Àquila i Prisciŀla? Com veien ells la seva feina? Aquests dos cristians tenien el mateix punt de vista que l’apòstol Pau. Com ho sabem? L’any 52, quan Pau va marxar de Corint, Àquila i Prisciŀla van deixar enrere tot el que tenien i se’n van anar amb ell a Efès. Quan s’hi van establir, la seva casa es va  convertir en el lloc on es reunien els cristians d’aquella ciutat (1 Cor. 16:19). Després, van tornar a Roma i més endavant es van mudar de nou a Efès. És evident que aquesta parella va posar sempre el Regne en primer lloc i es va dedicar en cos i ànima a servir els altres. Amb raó «totes les congregacions de les nacions» els estimaven tant (Rm. 16:3-5; 2 Tim. 4:19).

⁷ Avui dia, igual que Pau i Àquila i Prisciŀla, els cristians també treballen de valent «per no ser una càrrega econòmica per a ningú» (1 Tes. 2:9). Molts pioners treballen a temps parcial o durant alguns mesos de l’any per mantenir-se i poder dedicar-se a la seva autèntica vocació, la predicació. Sens dubte, mereixen que els felicitem. A més, com Àquila i Prisciŀla, molts servents de Jehovà obren les portes de casa seva als superintendents de circuit. Això els permet experimentar en primera persona com d’animador i gratificant és obeir el manament de ser sempre hospitalaris (Rm. 12:13).

8, 9. Què va fer l’apòstol Pau quan els jueus se li van oposar, i on va anar a predicar llavors?

⁸ Pau veia la feina com un mitjà per assolir el seu objectiu, i això es va fer evident quan Siles i Timoteu van arribar de Macedònia amb els regals que els germans havien enviat a l’apòstol (2 Cor. 11:9). El relat explica que, immediatament, «Pau es va dedicar plenament a predicar la paraula» (Fe. 18:5). Malgrat els seus esforços per donar testimoni als jueus, ells se li van oposar i van rebutjar el missatge de salvació del Crist. Per mostrar-los que no es feia responsable de la seva reacció, «Pau es va espolsar la roba i els va dir: “Vosaltres sereu els responsables de la vostra mort. Jo no en tinc cap culpa. A partir d’ara aniré a la gent de les nacions”» (Fe. 18:6; Ez. 3:18, 19).

⁹ On predicaria ara l’apòstol Pau? A la casa adjacent a la sinagoga, hi vivia Tici Just, que probablement era un prosèlit jueu. Aquest home va obrir les portes de casa seva a Pau perquè pogués predicar allà en comptes de fer-ho a la sinagoga (Fe. 18:7). Tot i que mentre estava a Corint Pau va continuar vivint amb Àquila i Prisciŀla, feia servir la casa de Just per predicar.

10. Com sabem que Pau no es va limitar a predicar només a gent de les nacions?

¹⁰ Quan es va espolsar la roba, Pau va dir que a partir de llavors es dirigiria a la gent de les nacions. Significava això que deixaria de banda els jueus i els prosèlits, fins i tot aquells que responguessin al missatge? En absolut. Per exemple, «Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tots els de casa seva». A més, és probable que un bon nombre de jueus de la sinagoga de Corint seguissin els passos de Crisp. La Bíblia diu: «Molts corintis que van sentir el missatge també van creure i es van batejar» (Fe. 18:8). Així doncs, la casa de Just es va convertir en el lloc on es reunia la congregació que es va formar a Corint. Si Lluc va escriure aquest relat de Fets en ordre cronològic, com solia fer, aquests jueus i prosèlits es van fer cristians després que Pau s’espolsés la roba. Aquest exemple demostra que l’apòstol era molt adaptable i estava disposat a predicar a tothom.

11. Com imitem Pau quan prediquem a persones que afirmen ser cristianes?

¹¹ Avui dia, a molts llocs del planeta, les esglésies de la cristiandat estan molt arrelades i tenen una forta influència en les persones. Fa molts anys que en alguns països i illes, els missioners de la cristiandat s’esforcen per aconseguir més feligresos. Moltes persones que afirmen ser cristianes, en realitat, estan lligades a un gran nombre de tradicions, com era el cas dels jueus de Corint. Ara bé, els testimonis de Jehovà imitem l’exemple de Pau i ens esforcem per ajudar aquestes persones a entendre el que han llegit a la Bíblia. Fins i tot quan la gent se’ns oposa o alguns líders religiosos ens persegueixen, no deixem de predicar. Volem trobar les persones humils «que tenen devoció a Déu» però que encara no tenen «coneixement exacte» (Rm. 10:2).

12. Què li va assegurar Jesús a Pau mitjançant una visió?

¹² Potser Pau es preguntava si havia de seguir predicant a Corint. Però, qualsevol dubte que tingués es va esvair quan el Senyor Jesús se li va aparèixer de nit i li va dir: «No tinguis por, continua parlant i no et quedis callat, perquè estic amb tu i ningú t’atacarà per fer-te mal. Tinc molta gent en aquesta ciutat» (Fe. 18:9, 10). Segur que aquesta visió va animar molt l’apòstol. Jesús mateix li estava assegurant que el protegiria i que encara hi havia moltes persones que necessitaven escoltar el missatge. Què va fer Pau després de rebre aquesta visió? El relat diu: «S’hi va quedar un any i sis mesos ensenyant-los la paraula de Déu» (Fe. 18:11).

13. Què és possible que Pau recordés a mesura que s’apropava al tribunal, i per què estava segur que no li passaria el mateix?

¹³ Després de passar aproximadament un any a Corint, Pau va viure una experiència que el va convèncer encara més que comptava amb el suport de Jesús. A la Bíblia llegim: «Els jueus es van unir per atacar Pau i el van portar davant del tribunal» (Fe. 18:12). Alguns pensen que aquest tribunal, en grec bḗma, era una plataforma elevada que estava situada a prop del centre de la plaça del mercat. Estava feta de marbre blanc i blau i decorada amb molts gravats. Davant d’aquest tribunal hi havia un espai obert prou gran per acomodar una multitud de persones. Alguns historiadors creuen que aquest tribunal es trobava molt a prop de la sinagoga i, per tant, de la casa de Just. A mesura que Pau s’apropava al tribunal, és probable que pensés en Esteve, el primer cristià que havia sigut apedregat per parlar de Jesús. L’apòstol, que en aquell moment era conegut com a Saule, havia donat suport a l’assassinat d’Esteve (Fe. 8:1). Li esperava a Pau el mateix final? No, perquè Jesús li havia promès: «Ningú t’atacarà per fer-te mal» (Fe. 18:10).

14, 15. a) De què van acusar Pau els jueus, i per què Gaŀlió no va prendre acció contra ell? b) Què li va passar a Sòstenes, i què ens fa pensar que es va fer cristià?

 ¹⁴ Què va passar quan Pau es va presentar davant del tribunal? Gaŀlió, el procònsol d’Acaia i el germà gran del filòsof romà Sèneca, era l’encarregat de jutjar el cas i va ser qui va escoltar les acusacions dels jueus. Li van dir: «Aquest home està convencent la gent perquè adorin Déu d’una manera que va en contra de la llei» (Fe. 18:13). Amb aquestes paraules, estaven donant a entendre que, de manera iŀlegal, l’apòstol estava persuadint els jueus a fer-se cristians. Abans que Pau pogués dir res en la seva defensa, Gaŀlió va anunciar la seva decisió i va dir que Pau no havia comés cap injustícia ni cap delicte greu (Fe. 18:14). Gaŀlió no tenia cap intenció d’involucrar-se en les controvèrsies jueves. Com era d’esperar, els jueus es van enfurismar i van abocar la seva ira sobre Sòstenes, que probablement havia substituït Crisp com a cap de la sinagoga. El relat continua: «Llavors tots van agafar Sòstenes [...] i el van apallissar davant del tribunal» (Fe. 18:17).

¹⁵ Per què no va impedir Gaŀlió que apallissessin Sòstenes? És possible que el procònsol pensés que Sòstenes era el promotor de la turba que va atacar Pau i que estava rebent el que es mereixia. Fos com fos, és probable que aquesta història tingués un final feliç, ja que anys més tard, quan Pau va escriure la seva primera carta als corintis, va parlar d’un germà que es deia Sòstenes (1 Cor. 1:1, 2). Si aquest home era el mateix que van colpejar a Corint, podria ser que aquella experiència traumàtica hagués contribuït al fet que es fes cristià.

16. Per què ens anima a seguir predicant el que Jesús va dir a Pau?

¹⁶ Com hem vist, després que els jueus rebutgessin Pau, Jesús el va animar dient: «No tinguis por, continua parlant i no et quedis callat, perquè estic amb tu» (Fe. 18:9, 10). Nosaltres també fem bé de tenir presents aquestes paraules, sobretot quan la gent no vulgui escoltar el nostre missatge. No hem d’oblidar que Jehovà veu el que hi ha al cor de les persones i és qui les atrau al seu poble (1 Sam. 16:7; Jn. 6:44). Oi que això ens anima a mantenir-nos ben actius en la predicació? Cada any, centenars de milers de persones es fan testimonis de Jehovà. Això vol dir que cada dia es bategen centenars de persones. A tots els que ens esforcem per obeir el manament de fer deixebles de gent de totes les nacions, Jesús ens promet: «Estaré amb vosaltres tots els dies fins a la part final del sistema» (Mt. 28:19, 20).

17, 18. En què devia estar pensant Pau a mesura que s’allunyava de Cèncrees?

¹⁷ No se sap del cert si la decisió que va prendre Gaŀlió va fer que la congregació cristiana de Corint gaudís d’un període de pau. En qualsevol cas, abans d’acomiadar-se dels germans, l’apòstol «s’hi va quedar bastants dies». A la primavera de l’any 52, Pau va decidir partir cap a Síria des del port de  Cèncrees, situat a uns onze quilòmetres a l’est de Corint. Abans d’embarcar, però, l’apòstol «es va tallar el cabell perquè havia fet un vot» (Fe. 18:18). c Després, Pau, juntament amb Àquila i Prisciŀla, va creuar el mar Egeu rumb a la ciutat d’Efès, a Àsia Menor.

¹⁸ A mesura que s’allunyava de Cèncrees, és molt possible que Pau pensés en tot el que havia viscut a Corint. S’emportava molt bons records i tenia moltes raons per sentir-se satisfet. Els divuit mesos que havia estat predicant en aquesta ciutat havien donat molt de fruit. S’havia format una congregació i tenien un lloc on reunir-se, la casa de Just. Entre els que s’havien fet creients estaven Just, Crisp i els de casa seva, a banda de molts altres corintis. Pau tenia un lligam especial amb aquests germans i germanes perquè els havia pogut ajudar a fer-se cristians. Temps després, quan Pau els va escriure, els va dir que eren com «cartes de recomanació» que portava dins del seu cor. No és cert que nosaltres també estimem molt aquells que ajudem a conèixer i acceptar la veritat? Ens fa molt feliços veure com aquests germans serveixen Jehovà. Ells també són com «cartes de recomanació» (2 Cor. 3:1-3).

19, 20. Què va fer Pau en arribar a Efès, i quin bon exemple ens va donar?

¹⁹ Tan bon punt Pau va arribar a Efès, «va entrar a la sinagoga i va fer raonar els jueus» (Fe. 18:19). En aquesta ciutat, l’apòstol no s’hi va quedar gaire. El relat explica que encara que els efesis «li van demanar que s’hi quedés més temps, ell no va voler». Quan s’estava acomiadant dels efesis, els va dir: «Si Jehovà vol, tornaré una altra vegada» (Fe. 18:20, 21). Pau sabia que hi havia molta feina a Efès i per això hi volia tornar. Ara bé, va deixar l’assumpte en mans de Jehovà. Quin bon exemple ens va donar l’apòstol! Quan ens posem metes espirituals, és important que prenguem la iniciativa per assolir-les. Amb tot, sempre hem de buscar la guia de Jehovà i hem d’esforçar-nos per actuar d’acord amb la seva voluntat (Jm. 4:15).

²⁰ Àquila i Prisciŀla es van quedar a Efès, i Pau es va fer a la mar rumb a Cesarea. Sembla que des d’allà «va pujar [a Jerusalem] i va saludar la congregació» (consulta la nota d’estudi de Fets 18:22). Després, va tornar a Antioquia de Síria, la ciutat que li servia de base per als seus viatges missionals. Com hem vist, el segon viatge de l’apòstol havia estat tot un èxit. Quines vivències tindria en el seu tercer i últim viatge missional?