1-3. a) Com va guiar l’esperit sant a Pau i als seus companys? b) Què analitzarem a continuació?

 UN GRUP de dones acaba de sortir de Filips, una ciutat de Macedònia, i es dirigeix cap al riu Gangites. Quan hi arriben, com fan sempre, s’asseuen a la riba i comencen a orar a Jehovà, el Déu d’Israel, que les està observant amb molta atenció (2 Cròn. 16:9; Sl. 65:2).

² Mentrestant, a més de 800 quilòmetres a l’est de Filips, Pau, Siles i Timoteu marxen de Listra, una ciutat del sud de Galàcia. Al cap d’uns dies, aquests homes arriben a una carretera romana pavimentada que porta cap a l’oest, a la zona més poblada de tota la regió d’Àsia. Sens dubte, Pau i els seus companys estan desitjant visitar Efès i altres ciutats perquè són conscients que milers de persones necessiten escoltar el missatge. Ara bé, encara que no sabem com, just abans d’emprendre aquest camí, l’esperit sant els atura i els impedeix anar a predicar a Àsia. Per què? Mitjançant l’esperit sant, Jesús està guiant Pau i els seus companys perquè creuin Àsia Menor i travessin el mar Egeu fins arribar a un petit riu anomenat Gangites.

³ La manera tan extraordinària com Jesús va guiar Pau i els seus companys perquè anessin a Macedònia ens ensenya lliçons molt importants. A continuació analitzarem alguns dels esdeveniments que van tenir lloc durant el segon viatge missional de Pau, que va començar pels volts de l’any 49 de la n. e.

4, 5. a) Què va passar quan Pau i els seus companys estaven a punt d’arribar a Bitínia? b) Què van decidir fer, i quin en va ser el resultat?

⁴ Com que no han pogut anar a Àsia, Pau i els seus companys han decidit dirigir-se cap al nord per predicar a les ciutats de Bitínia. Per tal d’arribar-hi, segurament han hagut de caminar molts dies pels camins de terra que creuen les regions poc habitades de Frígia i Galàcia. Però, quan estan a prop de Bitínia, mitjançant l’esperit sant, Jesús els torna a barrar el pas (Fe. 16:6, 7). Probablement, aquests homes se senten  molt confosos. Saben què han de dir i com fer-ho, però no saben on han d’anar a predicar. Fins ara, els seus esforços no han donat fruit. Quan han intentat anar a Àsia, s’han trobat la porta tancada. Després, quan han intentat dirigir-se a Bitínia, els ha passat el mateix. Malgrat tot, Pau està decidit a no donar-se per vençut fins que trobi un lloc on predicar. La decisió que l’apòstol i els seus companys prenen a continuació pot semblar iŀlògica. Caminen 550 quilòmetres cap a l’oest, deixant enrere les ciutats que van trobant, fins que arriben al port de Troas, des d’on es pot viatjar a Macedònia (Fe. 16:8). Allà, al tercer intent, per fi se’ls obre una porta de bat a bat!

⁵ Lluc, que es va unir a Pau i els seus companys a Troas, explica què va passar a continuació: «Durant la nit, Pau va tenir una visió i va veure un home de Macedònia dret davant seu que li suplicava: “Vine a Macedònia i ajuda’ns.” Just després d’aquesta visió, vam decidir anar a Macedònia, perquè vam arribar a la conclusió que Déu ens havia cridat per anunciar-los les bones notícies» (Fe. 16:9, 10). a Finalment, Pau sabia on havia de predicar. Segur que es va sentir molt feliç de no haver-se rendit. Tot seguit, els quatre homes es van fer a la mar rumb a Macedònia.

6, 7. a) Què podem aprendre del que va passar durant el viatge de Pau? b) Per què és això tan animador?

⁶ Què aprenem d’aquest relat? Fixa’t que no va ser fins que Pau estava de camí a Àsia que l’esperit de Jehovà va intervenir. No va ser fins que Pau estava a prop de Bitínia que Jesús els va impedir el pas. I no va ser fins que Pau va arribar a Troas que el Fill de Déu els va indicar que havien d’anar a Macedònia.  Avui dia, com a Cap de la congregació, Jesús sovint actua de la mateixa manera a l’hora de guiar-nos (Col. 1:18). Per exemple, pot ser que tinguem la meta de servir com a pioners o d’anar a predicar a un lloc on fan falta més publicadors. En aquests casos, és molt probable que Jesús no utilitzi l’esperit sant per guiar-nos fins que nosaltres no ens posem en marxa. Pensa en el següent exemple: no podem dirigir un cotxe cap a la dreta o cap a l’esquerra fins que no està en moviment. De manera similar, si volem que Jesús guiï els nostres passos, ens hem de posar en marxa i ens hem d’esforçar per assolir les nostres metes.

⁷ Ara bé, què passa si no aconseguim de seguida el que ens hem proposat? Vol dir això que Jehovà no ens està guiant i que ens hem de rendir? De cap manera! Recorda que Pau es va trobar amb alguns entrebancs i va tardar a assolir la seva meta. Amb tot, l’apòstol va seguir buscant fins que va trobar un lloc on predicar. Podem estar segurs que, si som perseverants, Jehovà ens obrirà «una gran porta per treballar més» en el seu servei (1 Cor. 16:9).

8. a) Com era la ciutat de Filips? b) Què va passar quan Pau va anar a predicar a «un lloc d’oració»?

⁸ En arribar a la regió de Macedònia, Pau i la resta del grup es van dirigir a Filips. Els habitants d’aquesta ciutat se sentien orgullosos de ser ciutadans romans. De fet, un gran nombre de soldats romans retirats vivien en aquesta colònia, que era com una petita Itàlia, una Roma en miniatura en plena Macedònia. Als afores de la ciutat hi havia un petit riu on l’apòstol i els seus companys pensaven que trobarien «un lloc d’oració». b Així doncs, el dissabte, van anar cap allà i van veure un grup de dones que s’havien reunit per adorar Déu. Pau i els altres missioners es van asseure i van començar a parlar amb elles. Lídia, una de les dones, estava escoltant, i «Jehovà li va obrir el cor completament». El que va escoltar la va commoure tant que «ella i la seva casa es van batejar». Després, va insistir a Pau i als seus companys que es quedessin a casa seva (Fe. 16:13-15). c

9. Com han imitat molts germans l’exemple de Pau, i quines benediccions han rebut?

⁹ Imagina’t l’alegria que es devia respirar al bateig de Lídia. Segur que Pau es va sentir molt feliç, no només perquè havia acceptat la invitació per anar a Macedònia sinó també perquè Jehovà els havia utilitzat per contestar les oracions d’aquelles dones tan humils. Avui dia, molts dels nostres germans i germanes, siguin joves o grans, estiguin solters o casats, també estan disposats a mudar-se a llocs de necessitat per predicar les bones notícies. És cert que afronten dificultats, però aquestes no són res comparades amb la gran satisfacció que senten quan troben persones que, igual que Lídia, accepten la veritat. Podries fer alguns canvis a la teva vida per servir on hi ha més necessitat? Si els fas, Jehovà et beneirà amb escreix. Aquest és el cas de l’Aaron,  un jove d’uns vint anys que va anar a predicar a un país de l’Amèrica Central. Les seves paraules reflecteixen els sentiments que tenen molts germans. Ell diu: «Servir a un altre país m’ha ajudat a créixer espiritualment i a enfortir la meva amistat amb Jehovà. A més, la predicació és increïble. Ara mateix, estic dirigint vuit cursos bíblics!».

10. Què van fer Satanàs i els seus dimonis per aturar la predicació de Pau i els seus companys?

¹⁰ Sens dubte, Satanàs estava furiós. Les bones notícies estaven arrelant a una part del món que, fins a aquell moment, ell i els seus dimonis havien controlat sense cap mena d’oposició. Per això, no ens estranya que els esperits malvats fessin tot el possible per impedir que Pau i els seus companys continuessin predicant. La Bíblia explica que a Filips hi havia una serventa jove que estava posseïda per un esperit i que feia guanyar molts diners als seus amos perquè predeia el futur. Un dia, mentre els missioners es dirigien «al lloc d’oració», aquesta noia va començar a seguir-los i a cridar: «Aquests homes són esclaus del Déu Altíssim i us anuncien el camí de la salvació!». És possible que el dimoni li fes dir aquestes paraules perquè les persones pensessin que tant les prediccions de la noia com les ensenyances de Pau venien de Déu. D’aquesta manera la gent deixaria de parar atenció als seguidors de Crist. Pau, però, no es va quedar de braços plegats i va expulsar el dimoni de la noia (Fe. 16:16-18).

11. Què els va passar a Pau i Siles després que l’apòstol expulsés el dimoni de la serventa?

¹¹ Quan els amos de la noia es van adonar que la seva font d’ingressos s’havia evaporat, es van enfurismar. Llavors, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar fins a la plaça del mercat, on els magistrats que representaven Roma celebraven les audiències. Els amos de la noia sabien que aquells jutges eren molt patriòtics i que tenien prejudicis contra els jueus. Per això els van dir: «Aquests homes estan pertorbant molt la nostra ciutat [...] i ensenyen costums que no ens estan permesos de seguir ni de practicar, perquè som romans». Les seves paraules van tenir un efecte immediat: «La multitud [que hi havia a la plaça] es va aixecar contra ells [Pau i Siles], i els magistrats civils [...] van ordenar que els colpegessin amb vares». Tot seguit, van portar Pau i Siles a la presó. El carceller va dur els dos homes malferits a la ceŀla, els va posar els peus al cep i va tancar la porta (Fe. 16:19-24). El forat on van llançar aquests dos servents fidels era tan fosc que ni tan sols es podien veure l’un a l’altre. Amb tot, Jehovà els estava observant amb molta atenció (Sl. 139:12).

12. a) Com veien la persecució els deixebles de Jesús, i per què? b) Quins mètodes utilitza Satanàs per perseguir-nos?

¹² Anys enrere, Jesús havia dit als seus deixebles: «Us perseguiran» (Jn. 15:20). Pau i els seus companys coneixien bé aquestes paraules i estaven preparats per afrontar oposició a Macedònia. De fet, tenien molt clar que la  persecució que afrontaven no volia dir que no comptaven amb l’aprovació de Jehovà, sinó que Satanàs estava molt enrabiat. Avui, les persones que estan sota la influència del Diable actuen de la mateixa manera que aquests perseguidors de Pau. De vegades, a la feina o a l’escola, algunes persones diuen mentides sobre nosaltres i fan que altres se’ns oposin. A més, en alguns països, els nostres opositors religiosos ens acusen als tribunals dient coses com ara: «Els testimonis pertorben la pau i ensenyen coses que nosaltres, els creients de tota la vida, no podem acceptar». A altres països, fins i tot colpegen i empresonen els nostres germans. Malgrat tot, Jehovà està observant atentament (1 Pe. 3:12).

13. Per què va preguntar el carceller: «Què he de fer per salvar-me»?

¹³ Segur que Pau i Siles van necessitar temps per recuperar-se de la pallissa que havien rebut i per assimilar tot el que havia passat aquell dia. Però sembla que, cap a mitjanit, es van sentir prou animats per orar i cantar «cançons a Déu». Aleshores, va passar una cosa extraordinària. De sobte, un terratrèmol va sacsejar tota la presó! Quan el carceller es va despertar i va veure que totes les portes s’havien obert, es va espantar moltíssim perquè pensava que els presoners s’havien escapat. Aquest home sabia perfectament què li passaria si un presoner s’escapava, així que va desembeinar l’espasa per matar-se. Llavors, Pau va cridar: «No et facis cap mal! Som tots aquí!». Tot angoixat, el carceller els va preguntar: «Senyors, què he de fer per salvar-me?». Pau i Siles tenien ben clar que Jesús era l’únic que podia salvar aquell home i per això li van contestar: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu tu i la teva casa» (Fe. 16:25-31).

14. a) Com van ajudar Pau i Siles al carceller? b) Quin regal van rebre per haver aguantat la persecució?

¹⁴ Era sincera la pregunta del carceller? Pau no va posar en dubte els seus motius. Com que aquest home era gentil, no estava familiaritzat amb les Escriptures. Així que havia d’aprendre i acceptar les ensenyances bàsiques de «la paraula de Jehovà» per fer-se cristià. Per això, Pau i Siles van dedicar temps a ensenyar-li les veritats bíbliques. De fet, estaven tan absorts en aquesta tasca que segurament durant una estona es van oblidar de les seves ferides. Amb tot, el carceller es va adonar que tenien l’esquena plena de talls i els va netejar les ferides. Llavors, «ell i tota la seva casa es van batejar immediatament». Quin regal tan bonic els va fer Jehovà per haver aguantat amb goig la persecució! (Fe. 16:32-34.)

15. a) Com imiten l’exemple de Pau i Siles els germans que estan empresonats? b) Per què hauríem de tornar a visitar les persones del nostre territori?

¹⁵ Avui dia, igual que Pau i Siles, els germans que estan empresonats per la seva fe també fan tot el possible per continuar predicant i obtenen molt bons resultats. Per exemple, en un país on la nostra obra estava proscrita, hi va haver un moment en què el 40 per cent dels testimonis havien conegut la veritat  a la presó (Is. 54:17). A banda d’això, recorda que el carceller va demanar ajuda als missioners després que hi hagués un terratrèmol. De la mateixa manera, pot ser que algunes persones que mai s’han interessat en les bones notícies estiguin disposades a escoltar el nostre missatge quan alguna tragèdia sacseja les seves vides. Si t’esforces de valent per visitar un cop i un altre les persones del teu territori, podràs ajudar-les quan més ho necessitin.

16. Quin gir inesperat hi va haver després que Pau i Siles fossin colpejats?

¹⁶ L’endemà de bon matí, els magistrats van ordenar als guàrdies que alliberessin Pau i Siles, però Pau va dir: «A nosaltres, que som romans, ens han donat cops públicament sense haver-nos condemnat, i ens han tancat a la presó. I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó». En assabentar-se que aquells cristians eren ciutadans romans, els magistrats «van tenir por» perquè havien violat els seus drets. d De cop i volta, la situació havia fet un gir inesperat. Els dos deixebles havien sigut colpejats davant de tothom, així que ara els haurien de demanar disculpes en públic. Els magistrats els van suplicar que marxessin de Filips, i Pau i Siles van accedir-hi. Ara bé, abans d’anar-se’n, van visitar els nous deixebles d’aquella ciutat per animar-los.

17. Quin bon exemple van donar Pau i Siles a l’aguantar la persecució?

¹⁷ Si Pau i Siles haguessin dit abans que eren ciutadans romans, probablement s’haurien estalviat tots aquells cops (Fe. 22:25, 26). Ara bé, què haurien pensat els deixebles de Filips? Que potser s’estaven aprofitant de la seva ciutadania per evitar ser perseguits. A més, quin efecte hauria tingut en els cristians que no tenien ciutadania romana? Al cap i a la fi, a ells la llei no els protegia de ser colpejats. Per tant, a l’aguantar aquell càstig, Pau i el seu company van demostrar als nous deixebles que els seguidors de Crist poden mantenir-se fidels malgrat la persecució. Per altra banda, quan Pau i Siles van exigir que es respectessin els seus drets com a ciutadans romans, els magistrats es van veure obligats a reconèixer públicament que havien actuat en contra de la llei. Allò, probablement, va crear un precedent. A partir d’aquell moment, els magistrats s’ho pensarien dues vegades abans de maltractar els cristians i així gaudirien de certa protecció legal.

18. a) Com imiten els superintendents cristians l’exemple de Pau? b) Què fem per «defensar i establir legalment les bones notícies» avui dia?

¹⁸ Avui dia, els ancians també ens donen un exceŀlent exemple. Aquests cristians no esperen que els germans facin coses que ells no estan disposats a fer. A banda d’això, igual que Pau, els testimonis de Jehovà analitzem com hem de fer servir els nostres drets per obtenir protecció i quin és el millor  moment de fer-ho. I, si és necessari, recorrem als tribunals locals, nacionals o, fins i tot, internacionals per protegir els nostres drets i poder continuar servint Jehovà. Ara bé, el nostre objectiu no són les reformes socials, sinó fer el que l’apòstol va dir als germans de Filips uns deu anys després d’haver estat empresonat allà: «Defensar i establir legalment les bones notícies» (Fili. 1:7). Però, independentment de les decisions dels tribunals, estem decidits a continuar anunciant «les bones notícies» allà on Jehovà digui, igual que Pau i els seus companys (Fe. 16:10).