1, 2. Qui viatja de Filips a Tessalònica, i en què deuen estar pensant?

 LA CONCORREGUDA carretera romana per la qual viatgen Pau, Siles i Timoteu és una gran obra d’enginyeria. A mesura que fan camí travessant les escarpades muntanyes, senten les veus de soldats, mercaders, artesans i altres viatgers, així com els brams dels burros i el constant martelleig de les rodes dels carros contra les lloses de pedra. De Filips a Tessalònica, hi ha més de 130 quilòmetres, i el viatge és especialment difícil per a Pau i Siles perquè encara estan adolorits per les ferides que els van fer a Filips (Fe. 16:22, 23).

² Els tres companys de viatge van xerrant perquè el camí no se’ls faci tan llarg. Segur que no poden deixar de parlar sobre el que ha passat a Filips. Veure que el carceller i la seva família es feien creients ha sigut tan emocionant que estan més decidits que mai a continuar predicant. Ara bé, a mesura que s’acosten a Tessalònica és possible que es preguntin com els tractaran els jueus d’aquella ciutat costanera. Els rebran malament? Els colpejaran com ha fet la gent de Filips?

3. Com ens pot ajudar analitzar l’exemple de Pau?

³ Quan Pau va escriure als cristians de Tessalònica els va explicar com s’havia sentit. Els va dir: «A Filips vam patir i ens van tractar malament, però gràcies al nostre Déu ens vam armar de valor per anunciar-vos les bones notícies de Déu tot i patir molta oposició» (1 Tes. 2:2). Sembla que a Pau li feia respecte anar a Tessalònica, sobretot després del que havia passat a Filips. Et veus reflectit en Pau? Se’t fa difícil predicar de vegades? L’apòstol va confiar en Jehovà perquè sabia que li donaria les forces que necessitava per superar les seves pors. Analitzar l’exemple de Pau ens ajudarà a fer el mateix (1 Cor. 4:16).

4. Per què és probable que Pau passés més de tres setmanes a Tessalònica?

⁴ El relat diu que quan Pau era a Tessalònica, va predicar tres  dissabtes a la sinagoga. Vol dir això que només s’hi va quedar tres setmanes? No necessàriament. No sabem quant de temps portava a la ciutat quan va predicar per primer cop a la sinagoga. A les seves cartes va explicar que, durant la seva estada a Tessalònica, ell i els seus companys van treballar per no ser una càrrega econòmica per als germans (1 Tes. 2:9; 2 Tes. 3:7, 8). A més, mentre era allà, els cristians de Filips li van enviar ajuda per cobrir les seves necessitats en dues ocasions (Fili. 4:16). Tot això ens fa pensar que s’hi va quedar més de tres setmanes.

5. Què va fer Pau per convèncer els que l’estaven escoltant?

⁵ Com tenia per costum, Pau va anar a la sinagoga i, armant-se de valor, va predicar als que hi estaven reunits. «Els va fer raonar basant-se en les Escriptures. Els explicava i demostrava amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir i ressuscitar d’entre els morts. I els deia: “El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio”» (Fe. 17:2, 3). En aquesta ocasió Pau no va intentar apeŀlar als sentiments dels seus oients, sinó a la raó. L’apòstol sabia que els que anaven a la sinagoga coneixien i respectaven les Escriptures, però no les comprenien del tot. Per això, les va utilitzar per fer-los raonar i per explicar i demostrar que Jesús de Natzaret era el Crist, el Messies promès.

6. Com va utilitzar Jesús les Escriptures, i quin en va ser el resultat?

⁶ Pau s’esforçava per imitar Jesús, que sempre va basar la seva ensenyança en la Paraula de Déu. Per exemple, durant el seu ministeri, Jesús va dir als seus seguidors que, segons les Escriptures, el Fill de l’Home havia de patir, morir i ser ressuscitat (Mt. 16:21). Després de ressuscitar, es va aparèixer als seus deixebles i, tot i que això va demostrar que les profecies es complien, encara els va donar més raons per enfortir la seva confiança en la Paraula de Déu. La Bíblia explica que en una ocasió es va dirigir a dos deixebles i, «començant per Moisès i tots els Profetes, els va interpretar tot el que les Escriptures deien sobre ell». Quin en va ser el resultat? Els deixebles es van dir l’un a l’altre: «¿No ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament les Escriptures?» (Lc. 24:13, 27, 32).

7. Per què és important que basem la nostra ensenyança en les Escriptures?

⁷ El missatge de la Bíblia és molt poderós (Heb. 4:12). Per això, quan prediquem, els cristians basem tot el que ensenyem en les Escriptures, igual que van fer Jesús, Pau i els altres apòstols. Si llegim directament de la Bíblia, expliquem el que ensenya i demostrem que el que diem es basa en la Paraula de Déu, ajudarem les persones a arribar a les conclusions correctes. Al cap i a la fi, el missatge que portem no és nostre. Per tant, esforcem-nos per utilitzar la Bíblia tant com puguem perquè les persones vegin que el que ensenyem no són les nostres idees, sinó les de Jehovà. Estar convençuts que el missatge que portem es basa en la Paraula de Déu i és  digne de confiança ens ajudarà a predicar amb valentia tal com va fer Pau.

8-10. a) De quines diferents maneres va reaccionar la gent de Tessalònica? b) Per què tenien enveja de Pau alguns jueus? c) Què van fer aquests jueus?

⁸ Pau ja havia experimentat personalment les següents paraules de Jesús: «L’esclau no és més que el seu amo. Si ells m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Si han obeït les meves paraules, també obeiran les vostres» (Jn. 15:20). A Tessalònica, la gent que va escoltar el missatge de Pau va reaccionar de dues maneres diferents: alguns el van acceptar de seguida i d’altres s’hi van oposar. Lluc va escriure: «Alguns d’ells [dels jueus] es van fer creients i es van unir a Pau i Siles, i també ho van fer un gran grup de grecs que adoraven Déu i moltes dones prominents» (Fe. 17:4). De ben segur que aquells nous deixebles estaven molt contents perquè ara podien entendre bé les Escriptures.

⁹ Tot i que a algunes persones els agradava el que Pau ensenyava, d’altres es van enfurismar. Alguns jueus de Tessalònica li tenien enveja perquè havia aconseguit que «un gran grup de grecs» es fessin cristians. Aquells jueus havien ensenyat als grecs el que deien les Escriptures Hebrees i havien intentat que es fessin prosèlits, i per això es pensaven que eren els seus deixebles. Com s’atrevia Pau a anar a la seva sinagoga a robar-los els grecs?

¹⁰ Lluc ens explica què va passar a continuació: «Els jueus, que tenien enveja, van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma. Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, i cridaven: “Aquests homes que han causat problemes per tota la terra habitada també han vingut fins aquí, i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes van contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, Jesús”» (Fe. 17:5-7). Què els passaria a Pau i els seus companys?

11. Quines acusacions es van fer contra Pau i els seus companys, i quin decret volien utilitzar en contra d’ells? (Consulta també la nota.)

¹¹ Les xusmes són molt perilloses. Són com les impetuoses aigües d’un torrent: violentes i incontrolables. Així era la xusma que alguns jueus de Tessalònica van formar per desempallegar-se de Pau i Siles. Després d’«avalotar la ciutat», van intentar convèncer els governants que el comportament de l’apòstol i dels seus companys mereixia un càstig. Van presentar dues acusacions contra Pau i els altres germans. Primer van dir que havien «causat problemes per tota la terra habitada», encara que  ells no havien provocat aquell avalot. Llavors, els van acusar d’una cosa realment greu. Els jueus van afirmar que aquells homes anaven contra les lleis del Cèsar perquè deien que hi havia un altre rei, Jesús. a

12. Com sabem que les acusacions que es van fer contra els cristians a Tessalònica podien tenir conseqüències molt greus?

¹² Anys enrere, els escribes i els fariseus havien fet una acusació semblant contra Jesús quan van dir a Pilat: «Hem trobat aquest home promovent revoltes entre el poble, [...] i dient que ell és el Crist, un rei» (Lc. 23:2). És possible que Pilat hagués condemnat Jesús a mort per por que l’emperador pensés que estava tolerant actes d’alta traïció. De la mateixa manera, les acusacions que es van fer contra els cristians a Tessalònica també podien tenir conseqüències terribles. Una obra de consulta explica: «És fàcil imaginar-se el perill al qual s’exposaven perquè la simple sospita de traïció a l’emperador sovint significava la sentència a mort de l’acusat». b Aconseguirien el seu propòsit aquells jueus? Vegem-ho.

13, 14. a) Per què no va aconseguir el seu objectiu la xusma? b) Com va demostrar Pau que era prudent, i com el podem imitar?

¹³ La xusma no va aconseguir aturar la predicació a Tessalònica. Per què? Perquè no van poder trobar a Pau i a Siles, i perquè els governants de la ciutat no estaven convençuts que les acusacions que s’havien presentat fossin certes. Així que, «després de fer pagar una fiança a Jasó i als altres, els van deixar anar» (Fe. 17:8, 9). En veure el perill, Pau va fer cas del consell de Jesús de ser «cautelosos com les serps, però innocents com els coloms» i va marxar de la ciutat per poder continuar predicant (Mt. 10:16). Per tant, queda clar que, tot i que l’apòstol era molt valent, no era una persona imprudent. Com podem imitar el seu exemple?

¹⁴ Actualment, els clergues de la cristiandat sovint inciten xusmes a anar en contra dels testimonis de Jehovà. Ens acusen de sedició i traïció i, com a conseqüència, alguns governants se’ns oposen. Com al primer segle, l’enveja és el que fa que els nostres enemics ens persegueixin. Sigui com sigui, els cristians verdaders no ens exposem a riscos innecessaris. Sempre que podem, evitem confrontacions amb persones que es posen violentes i no volen raonar. Com que el nostre objectiu és continuar predicant de manera pacífica, si és possible, tornem a intentar-ho quan les coses s’han calmat.

15. Com van respondre a les bones notícies els bereans?

¹⁵ Per la seva seguretat, els germans de Tessalònica van enviar Pau i Siles a Berea, que estava a uns 65 quilòmetres. Quan hi van arribar, Pau va anar a la sinagoga i es va posar a parlar als presents. Lluc explica que els jueus de Berea «estaven més disposats a aprendre que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula amb moltíssim interès, i cada dia examinaven amb cura les Escriptures per veure si aquestes coses eren veritat» (Fe. 17:10, 11). Quin goig haver trobat unes persones tan receptives! Vol dir això, però, que els que havien acceptat el missatge a Tessalònica no tenien una bona actitud? De cap manera. Temps després, Pau va escriure als cristians de Tessalònica les següents paraules: «És per això que donem gràcies a Déu constantment, perquè quan vau rebre la paraula de Déu, que vau sentir de nosaltres, no la vau acceptar com a paraula d’homes, sinó com el que realment és, com la paraula de Déu, que actua en vosaltres, els creients» (1 Tes. 2:13). Així doncs, per què va dir Lluc que els de Berea «estaven més disposats a aprendre»?

16. Per què es pot dir que els bereans «estaven més disposats a aprendre»?

¹⁶ Tot i que el missatge de Pau era completament nou per als bereans, no van desconfiar de l’apòstol ni van qüestionar el que els deia. Ara bé, això no vol dir que fossin persones que es creguessin tot el que sentien. Els jueus de Berea van escoltar Pau amb molta atenció quan els explicava les Escriptures  i les van examinar amb cura per comprovar que el que els deia era veritat. A més, estudiaven les Escriptures cada dia, no només en dissabte. Els bereans analitzaven la Paraula de Déu amb «moltíssim interès» i dedicaven temps a entendre com aquesta harmonitzava amb el que Pau els estava ensenyant. Molts d’ells «es van fer creients» i van demostrar que eren humils al fer els canvis necessaris per servir Jehovà (Fe. 17:12). Amb raó Lluc va dir que els bereans «estaven més disposats a aprendre».

17. Per què són un bon exemple els bereans, i per quina raó no hem de deixar mai d’imitar-los?

¹⁷ Segur que els bereans mai es van imaginar que la seva bona actitud quedaria registrada a les Escriptures i que serien un exemple per a tots nosaltres. Ells van examinar amb cura les Escriptures per tenir una fe sòlida basada en la Paraula de Déu. I això és exactament el que Pau i Jehovà esperaven d’ells, i el que nosaltres desitgem que facin les persones a les quals prediquem. Ara bé, no hem d’oblidar que, un cop ens fem testimonis de Jehovà, és encara més important que seguim estudiant i que no triguem a posar en pràctica el que aprenem. Per què? Perquè d’aquesta manera deixem que Jehovà ens modeli i ens capaciti per fer la seva voluntat (Is. 64:8). Si imitem l’actitud dels bereans, serem útils per a Jehovà i ell estarà molt orgullós de nosaltres.

18, 19. a) Per què va haver de marxar Pau de Berea, però com va demostrar perseverança? b) On va anar Pau al marxar de Berea, i a qui hauria de predicar?

¹⁸ Pau no es va quedar gaire temps a Berea. El relat explica: «Quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar les multituds i avalotar-les. Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar allà. Els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van tornar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que es reunissin amb Pau com més aviat millor» (Fe. 17:13-15). Aquells enemics de les bones notícies eren molt obstinats. No en van tenir prou amb fer marxar Pau de Tessalònica, el van seguir fins a Berea per continuar causant problemes. Però no van tenir èxit. Pau sabia que el seu territori de predicació era immens, així que simplement va marxar a un altre lloc. Avui dia, nosaltres també estem decidits a no permetre que res ni ningú aturi l’obra de predicar.

¹⁹ Després de donar un testimoni complet als jueus de Tessalònica i de Berea, Pau tenia encara més clara la importància de predicar amb valor i d’utilitzar les Escriptures per fer raonar les persones. Ara, però, l’apòstol hauria de parlar a un públic molt diferent: els gentils d’Atenes. En el següent capítol veurem com van respondre a les bones notícies els habitants d’aquella ciutat.