1-3. Què passa quan alguns pares porten els seus fills a Jesús, i què ens ensenya aquest incident sobre ell?

 JESÚS sap que aviat acabarà la seva vida a la terra. Només li queden unes setmanes i encara hi ha molt per fer. Està predicant amb els seus apòstols a Perea, a l’est del riu Jordà. Van predicant mentre baixen a Jerusalem, on Jesús assistirà a la seva última Pasqua, la més important de la seva vida.

² Després que Jesús mantingui una tensa conversa amb alguns líders religiosos, es produeix un petit aldarull. Alguns pares porten els fills a veure Jesús. Sembla que hi ha nens de diferents edats, ja que Marc utilitza la mateixa paraula que havia fet servir per descriure una noia de 12 anys, mentre que Lluc fa servir un terme diferent que es pot traduir com ‘nens’ (Lluc 18:15; Marc 5:41, 42; 10:13). I ja se sap que on hi ha nens, hi sol haver xivarri i enrenou, així que els deixebles de Jesús renyen els pares, ja que possiblement pensen que el Mestre està massa ocupat per fer cas dels nens. Què fa Jesús?

³ Al veure la situació, Jesús s’indigna. Amb qui? Amb els nens? Amb els pares? No, amb els seus deixebles! Diu: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells. Us asseguro que qui no accepti el Regne de Déu com un nen no hi entrarà de cap manera». Llavors Jesús abraça els nens i els beneeix (Marc 10:13-16). Segons les paraules de Marc, Jesús els va abraçar afectuosament, els va agafar «en braços» i, com diu una traducció, és possible que els  bressolés. És evident que Jesús s’estima els nens. Ara bé, això ens ensenya una altra cosa: Jesús és una persona accessible.

4, 5. a) Què ens demostra que Jesús era un home accessible? b) Quines preguntes analitzarem en aquest capítol?

⁴ Si Jesús hagués estat un home antipàtic, fred o orgullós, de ben segur que aquells nens no s’hi haurien sentit atrets a ell, i els pares tampoc s’haurien pres la llibertat d’acostar-s’hi. Visualitza l’escena: oi que t’imagines els pares somrient satisfets mentre observen com aquest home bo mostra afecte als seus fills, reconeix el valor que tenen els nens als ulls de Déu i els beneeix? De fet, tot i que Jesús havia rebut una enorme responsabilitat, era l’home més accessible.

⁵ Qui més es va acostar a Jesús? Per què era un home tan accessible? I com podem imitar Jesús en aquest sentit? Vegem-ho.

6-8. En companyia de qui solia estar Jesús, i en què es diferenciava la seva actitud de la dels líders religiosos?

⁶ Al llegir els Evangelis, és possible que et sorprengui la gran quantitat de persones que s’acostaven a Jesús sense dubtar-ho. Per exemple, quan es parla d’ell, sovint s’esmenten «grans multituds»: «El seguia molta gent de Galilea»; «Es va reunir tanta gent al seu voltant...»; «Se li van acostar grans multituds»; «Grans multituds viatjaven amb Jesús» (Mateu 4:25; 13:2; 15:30; Lluc 14:25). És a dir, Jesús solia estar envoltat de molta gent.

⁷ En general, aquestes multituds eren gent comuna les persones que els líders religiosos anomenaven amb menyspreu «gent de la terra». Els fariseus i els sacerdots van dir sense embuts: «Aquesta gent que no coneix la Llei  són uns maleïts» (Joan 7:49). Escrits rabínics posteriors confirmen que existia aquesta actitud. Molts líders religiosos pensaven que aquelles persones eren menyspreables i es negaven a menjar amb elles, fer-hi negocies o relacionar-s’hi. De fet, alguns afirmaven que les persones que no coneixien la llei oral no ressuscitarien. Segur que molta gent humil evitava aquests líders i no els demanava ajuda ni guia. Però Jesús era molt diferent.

⁸ Jesús s’avenia amb la gent humil. Menjava amb ells, els curava, els ensenyava i els donava esperança. Naturalment, Jesús era realista i sabia que la majoria d’aquestes persones rebutjaria l’oportunitat de servir Jehovà (Mateu 7:13, 14). Tot i això, esperava el millor dels altres i veia que molts tenien el potencial de fer el bé. Quina diferència amb aquells sacerdots i fariseus insensibles! Encara que sembli estrany, alguns sacerdots i fariseus es van acostar a Jesús i alguns d’ells van arribar a canviar d’actitud i fer-se seguidors de Crist (Fets 6:7; 15:5). Alguns rics i poderosos també es van acostar a Jesús (Marc 10:17, 22).

9. Per què les dones s’acostaven a Jesús amb llibertat?

⁹ Les dones no tenien por d’acostar-se a Jesús. Segur que sovint havien patit l’humiliant menyspreu dels líders religiosos. Generalment, els rabins eren reticents a ensenyar a les dones. De fet, les dones no podien testificar en els judicis perquè se les considerava testimonis poc fiables. Els rabins fins i tot deien una oració en què agraïen a Déu el fet de no ser dones. Ara bé, les dones no es van sentir així amb Jesús. Moltes s’hi acostaven amb ganes d’aprendre. Per exemple, tenim el cas de Maria, la germana de Llàtzer. Mentre la seva germana, Marta, anava atrafegada i inquieta preparant el menjar, ella va estar asseguda als peus del Senyor, absorta escoltant el que deia. Jesús va  elogiar Maria per triar bé les seves prioritats (Lluc 10:39-42).

10. En què es diferenciava la manera com Jesús tractava els malalts a com ho feien els líders religiosos?

¹⁰ Els malalts també acudien a Jesús, tot i que sovint els líders religiosos els marginaven. La Llei mosaica donava instruccions sobre la quarantena dels leprosos per raons de salut, però no justificava el tracte inhumà (Levític, capítol 13). En canvi, lleis rabíniques sostenien que els leprosos eren tan ofensius com els excrements. Fins i tot, alguns líders religiosos els tiraven pedres per allunyar-los! Costa imaginar que les víctimes d’aquell maltractament poguessin reunir el valor per acostar-se a un mestre, però els leprosos es van apropar a Jesús. Un d’ells va pronunciar aquesta coneguda expressió de fe: «Senyor, sé que si vols pots fer que quedi net» (Lluc 5:12). Al capítol següent examinarem la resposta de Jesús, però aquest relat ens demostra que Jesús era una persona accessible.

11. Quin exemple mostra que les persones aclaparades per la culpa se sentien amb la llibertat d’acostar-se a Jesús, i per què és important?

¹¹ Les persones aclaparades per la culpa se sentien amb la llibertat d’acostar-se a Jesús. Pensa, per exemple, quan Jesús estava dinant a casa d’un fariseu. Una dona coneguda pels seus pecats va entrar a la casa, es va agenollar als peus de Jesús i es va posar a plorar a causa del remordiment. Les llàgrimes van mullar els peus de Jesús i ella els va eixugar amb els cabells. Mentre que l’amfitrió es va molestar i va criticar Jesús per permetre que aquesta dona se li acostés, Jesús la va elogiar bondadosament pel seu penediment sincer i li va assegurar que Jehovà l’havia perdonat (Lluc 7:36-50). Avui més que mai, la gent aclaparada per la culpa necessita sentir-se lliure d’acostar-se a  aquells que els poden ajudar a fer les paus amb Déu. Per què era Jesús tan accessible?

12. Per què no ens sorprèn que Jesús fos tan accessible?

¹² Recorda que Jesús imitava a la perfecció el seu estimat Pare celestial (Joan 14:9). La Bíblia ens recorda que Jehovà «no està lluny de cadascun de nosaltres» (Fets 17:27). Jehovà, que escolta les oracions, sempre és accessible per als seus servents fidels i altres persones que desitgen de tot cor trobar-lo i servir-lo (Salm 65:2). Pensa-hi: la Persona més poderosa i important de l’univers és també la més accessible! Jesús estima la gent igual que el seu Pare. Als propers capítols parlarem de l’amor intens que Jesús sentia. Aquest amor a les persones era molt evident, i això era una de les coses que el feien ser tan accessible. Examinem algunes qualitats de Jesús que demostraven aquest amor tan intens.

13. Com poden els pares imitar Jesús?

¹³ La gent s’adonava de seguida que Jesús s’interessava personalment en ells. Fins i tot quan va estar sota pressió, Jesús va seguir mostrant aquest interès personal. Com ja hem vist, quan aquells pares li van portar els fills, Jesús es va mostrar accessible encara que estava ocupat i carregat amb enormes responsabilitats. Quin bon exemple per als pares! En el món actual criar un fill és tot un repte, però és vital que els fills vegin que els seus pares són accessibles. Si ets pare, és possible que hi hagi moments que estiguis massa ocupat i no puguis dedicar al teu fill tota l’atenció que necessita. Amb tot, per què no li assegures que buscaràs temps per a ell al més aviat possible? Si mantens la teva paraula, el teu fill aprendrà que ser pacient té les seves recompenses. També aprendrà que sempre  serà benvingut quan s’acosti a tu amb un problema o una preocupació.

14-16. a) En quines circumstàncies va fer Jesús el seu primer miracle, i per què va ser tan extraordinari? b) Què revela sobre Jesús el seu miracle a Canà, i quina lliçó poden aprendre els pares?

¹⁴ La gent s’adonava que a Jesús li importaven els seus problemes. Per exemple, fixa’t en el primer miracle que va fer Jesús. Es trobava en un banquet de noces a Canà, un poble de Galilea. Es va produir una situació molt incòmoda: es va acabar el vi! Maria, la mare de Jesús, va explicar al seu fill el que estava passant. I què va fer Jesús? Va dir als servidors que omplissin d’aigua sis gerres grans de pedra. Quan en van portar una mostra al director del banquet, resulta que era un vi boníssim! Es va tractar d’un truc o un joc de mans? No, era «l’aigua que havia estat convertida en vi» (Joan 2:1-11). Els homes sempre han desitjat convertir una cosa en una altra. Durant segles, els alquimistes van provar de transformar el plom en or. No ho van aconseguir mai tot i que, en realitat, el plom i l’or són elements relativament bastant similars. a I l’aigua i el vi? Pel que fa a la composició química, l’aigua és simple: una combinació de dos elements bàsics. En canvi, el vi conté gairebé mil components, molts dels quals són compostos complexos. Per què faria Jesús una obra tan extraordinària davant d’una situació tan trivial com la falta de vi en un banquet de noces?

¹⁵ Per al nuvi i la núvia la situació no era gens trivial. A l’antic Orient Mitjà, l’hospitalitat era de gran  importància. El fet de quedar sense vi al banquet de noces hauria causat als nuvis molta vergonya. I els hauria espatllat el dia del seu casament, ja que sempre els acompanyaria aquell record desagradable. Aquell era un problema important per a ells, i per a Jesús també. Per això, els va ajudar. Això demostra per què la gent s’acostava a Jesús amb les seves preocupacions.

¹⁶ De nou, els pares poden aprendre una valuosa lliçó. Imagina que el teu fill se t’acosta tot preocupat. Pots sentir la temptació de minimitzar la seva preocupació, o fins i tot pot ser que et faci riure. Comparat amb els teus problemes, la preocupació del nen pot semblar insignificant, però recorda que per a ell no ho és. Si aquest problema és tan important per a algú que estimes tant, oi que també hauria de ser important per a tu? Si vols ser un pare accessible,  has de demostrar al teu fill que et preocupes pels seus problemes.

17. Quin exemple de docilitat va donar Jesús, i per què aquesta qualitat no és una mostra de feblesa?

¹⁷ Com vam veure al capítol 3, Jesús era dòcil i humil (Mateu 11:29). La docilitat és una qualitat preciosa i demostra la humilitat del cor d’una persona. És part del fruit de l’esperit sant de Déu i està relacionada amb la saviesa divina (Gàlates 5:22, 23; Jaume 3:13). Jesús va mantenir el control fins i tot quan va ser provocat. La seva docilitat no era per res una feblesa. Un erudit va dir sobre aquesta qualitat: «Rere l’amabilitat s’amaga la força de l’acer». En realitat, per controlar el nostre geni i tractar els altres amb docilitat sovint es necessita força. Però si Jehovà beneeix els nostres esforços, podrem imitar la docilitat de Jesús, i això ens farà més accessibles.

18. Quin exemple mostra que Jesús era raonable, i per què creus que aquesta qualitat ens fa accessibles?

¹⁸ Jesús era raonable. Quan va visitar la regió de Tir, una dona se li va acostar perquè la seva filla estava «endimoniada». Jesús va deixar ben clar que no pensava fer el que ella demanava. Primer, no li va contestar; segon, li va donar una raó per la qual no ho faria; i tercer, va posar un exemple que ho va deixar ben clar. Ara bé, es va mostrar fred o inflexible? ¿Va insinuar a la dona que s’estava posant en perill a l’atrevir-se a contradir un home tan important com era ell? Doncs no, ella se sentia tranquiŀla. No només li va demanar ajuda, sinó que va insistir tot i que semblava que Jesús no l’ajudaria. Jesús va veure l’extraordinària fe que va impulsar la dona a insistir i, finalment, va curar la seva filla (Mateu 15:22-28). Segur que el caràcter raonable de Jesús i la seva disposició a escoltar i cedir quan era oportú van fer que la gent desitgés acostar-s’hi.

19. Com podem saber si som realment accessibles?

¹⁹ A la gent li agrada pensar que és accessible. Per exemple, alguns que tenen llocs d’autoritat presumeixen que la seva porta està sempre oberta, és a dir, que els seus subordinats tenen llibertat per acostar-s’hi. Però la Bíblia conté aquesta seriosa advertència: «Molts presumeixen del seu amor lleial, però, qui pot trobar un home realment fidel?» (Proverbis 20:6). És fàcil dir que som accessibles, però de debò imitem amb fidelitat aquest aspecte de l’amor de Jesús? La resposta no està en com ens veiem nosaltres, sinó en com ens veuen els altres. Pau va dir: «Que tothom vegi que sou persones raonables» (Filipencs 4:5). Cadascun de nosaltres fem bé de preguntar-nos: «Com em veuen els altres? Quina fama tinc?».

20. a) Per què és important que els ancians cristians siguin accessibles? b) Per què hem de ser raonables en el que esperem dels ancians?

²⁰ Els ancians cristians en particular s’esforcen per ser accessibles. Desitgen de tot cor ajustar-se a la descripció d’Isaïes 32:1, 2: «Cada un d’ells serà com un refugi contra el vent, com un amagatall contra la pluja, com rierols en una terra seca i com l’ombra d’una gran roca en una terra àrida». Un ancià només pot oferir protecció, refrigeri i consol si és accessible. És clar, això  no sempre és fàcil, ja que els ancians porten una pesada càrrega de responsabilitat en aquests temps difícils. Tot i així, els ancians han de procurar no semblar massa ocupats per atendre les necessitats de les ovelles de Jehovà (1 Pere 5:2). Els membres de la congregació intenten ser raonables en el que esperen d’aquests homes fidels, i mostren un esperit humil i de cooperació (Hebreus 13:17).

21. Com poden els pares ser accessibles per als seus fills, i de què parlarem al capítol següent?

²¹ Els pares s’esforcen per estar sempre disponibles per als seus fills. Hi ha moltíssim en joc! Com que volen que els seus fills sàpiguen que és bo confiar en ells, els pares cristians miren de ser dòcils i raonables, i eviten tenir reaccions exagerades si el seu fill confessa un error o mostra una manera de pensar equivocada. Els pares eduquen els fills amb paciència i s’esforcen per mantenir obertes les línies de comunicació. En realitat, tots volem ser igual d’accessibles que Jesús. Al capítol següent parlarem de la compassió sincera de Jesús, una de les principals qualitats que el feien accessible.