1-3. a) De quina manera va deixar Jesús els seus apòstols, i per què no va ser un adeu desolador? b) Per què ens cal saber què ha fet Jesús des que va tornar al cel?

 ONZE homes, reunits en una muntanya, miren fixament el dotzè amb gran amor i admiració. Té forma humana, però en realitat és Jesús ressuscitat, que torna a ser el més poderós dels fills espirituals de Jehovà. Jesús ha convocat els apòstols per reunir-se aquí, a la muntanya de les Oliveres, un últim cop.

² Aquest turó, que és part d’una cadena de muntanyes calcàries just enfront de Jerusalem, a l’altra banda de la vall de Cedró, deu portar un munt de records a la ment de Jesús. En una de les faldes d’aquest turó hi ha el poble de Betània, on Jesús va ressuscitar Llàtzer. Fa només unes setmanes, des de la propera Betfagé, Jesús va iniciar la seva entrada triomfal a Jerusalem. La muntanya de les Oliveres també és la probable ubicació del jardí de Getsemaní, on Jesús va passar les agòniques hores prèvies al seu arrest. Ara, en aquest mateix indret, Jesús es prepara per deixar els seus amics i seguidors més íntims. Diu unes boniques paraules de comiat i, aleshores, comença a enlairar-se! Els apòstols es queden palplantats mirant el seu estimat Mestre a mesura que s’eleva cel amunt. Finalment, un núvol l’oculta de la seva vista i ja no el veuen (Fets 1:6-12).

³ Et sembla que aquesta escena és un final agredolç o un adeu desolador? No ho és pas. De fet, tal com dos àngels recorden ara als apòstols, la història de Jesús és ben lluny d’acabar-se (Fets 1:10, 11). En molts sentits, la seva partida  cap al cel és tan sols un començament. La Paraula de Déu no ens amaga el que li va passar a Jesús just després. És important que coneguem què ha fet des que va deixar la Terra. Per què? Recorda les paraules que Jesús va dir a Pere: «Continua seguint-me» (Joan 21:19, 22). Tots hem d’obeir aquest manament, no com si fos només una decisió momentània, sinó com una manera de viure. Per fer-ho, ens cal entendre què fa ara el nostre Mestre i quines responsabilitats ha rebut al cel.

4. Com va revelar la Bíblia amb antelació el que passaria al cel quan hi tornés Jesús?

⁴ Les Escriptures no diuen res sobre com va ser l’arribada de Jesús al cel, la benvinguda que va rebre o el feliç retrobament amb el seu Pare. De tota manera, la Bíblia sí que va revelar amb molta antelació què passaria poc després que Jesús hi tornés. Per més de quinze segles, el poble jueu havia estat testimoni d’una cerimònia sagrada. Un dia l’any, el gran sacerdot entrava en el Santíssim del temple per esquitxar davant l’arca del pacte la sang dels sacrificis del Dia de l’Expiació. Aquell dia, el gran sacerdot representava el Messies. Jesús va complir el significat profètic d’aquella cerimònia, d’una vegada per totes, quan va tornar al cel. Allà va comparèixer davant la majestuosa presència de Jehovà, el lloc més sant de tot l’univers, i va presentar al seu Pare el preu del seu sacrifici de rescat (Hebreus 9:11, 12, 24). El va acceptar Jehovà?

5, 6. a) Com es va fer evident que Jehovà havia acceptat el sacrifici de rescat de Jesús? b) Qui es beneficia del rescat, i com?

⁵ Trobem la resposta en el que va passar pocs dies després de l’ascensió de Jesús. Un petit grup d’uns cent vint deixebles es trobaven reunits a Jerusalem en un primer pis quan, de sobte, un soroll com el d’una ventada es va sentir  per tota l’habitació. Sobre els seus caps van aparèixer com unes llengües de foc. Van ser omplerts d’esperit sant i van començar a parlar en diversos idiomes (Fets 2:1-4). Aquest esdeveniment significava el naixement d’una nova nació, l’Israel espiritual, que era la nova «raça escollida» i «un sacerdoci reial» encarregat de complir la voluntat de Déu a la Terra (1 Pere 2:9). Quedava clar que Jehovà havia acceptat i aprovat el sacrifici de rescat de Jesús. El vessament de l’esperit sant constitueix una de les primeres benediccions que el rescat va fer possibles.

⁶ Des de llavors, el rescat proveït per Crist ha beneficiat els seus seguidors per tot el món. Sigui que formem part del «petit ramat» ungit que governarà des del cel amb Crist, o que siguem part de les «altres ovelles» que viuran a la Terra sota aquest govern, el seu sacrifici ens beneficia (Lluc 12:32; Joan 10:16). És la base de la nostra esperança i del perdó dels nostres pecats. En la mesura que continuem demostrant fe en aquest rescat al seguir Jesús dia rere dia, gaudirem d’una bona consciència i d’una sòlida esperança per al futur (Joan 3:16).

7. Quina autoritat va rebre Jesús després de tornar al cel, i com li pots donar suport?

⁷ Què ha estat fent Jesús al cel des que hi va tornar? Ha rebut una immensa autoritat (Mateu 28:18). De fet, Jehovà l’ha designat per governar la congregació cristiana, cosa que ha dut a terme d’una manera amorosa i justa (Colossencs 1:13). Com s’havia predit, Jesús ha proveït homes responsables per atendre les necessitats del seu ramat (Efesis 4:8). Per exemple, va escollir Pau com a «apòstol a les nacions» perquè difongués les bones notícies per terres distants (Romans 11:13; 1 Timoteu 2:7). Cap a finals del segle primer, Jesús va dirigir missatges d’elogi, de consell i de correcció a set congregacions de la província romana  d’Àsia (Apocalipsi capítols 2 i 3). Reconeixes Jesús com a cap de la congregació cristiana? (Efesis 5:23.) Si decideixes seguir-lo, promouràs un esperit d’obediència i cooperació a la congregació on serveixes.

8, 9. Quina autoritat va rebre Jesús l’any 1914, i com ha d’afectar això les nostres decisions?

⁸ Jesús va rebre encara més autoritat l’any 1914, ja que va ser nomenat Rei del Regne Messiànic de Jehovà. Quan Jesús va començar a governar, «va esclatar una guerra al cel». Amb quines conseqüències? Satanàs i els seus dimonis van ser llançats a la Terra, cosa que va ser l’inici d’una era de patiment. El fort augment de les guerres, la delinqüència, el terror, les malalties, els terratrèmols i les fams que pateix la societat actual ens recorda que ara mateix Jesús governa al cel. Satanàs encara és «el governant d’aquest món» per «poc temps» (Apocalipsi 12:7-12; Joan 12:31; Mateu 24:3-7; Lluc 21:11). Tot i així, Jesús continua donant l’oportunitat d’acceptar la seva governació a persones de tot el món.

⁹ És vital que ens posem de part del Rei Messiànic. Hem de buscar la seva aprovació en les nostres decisions diàries, i no buscar la d’aquest món corrupte. A mesura que aquest «Rei de reis i Senyor de senyors» inspecciona la humanitat, el seu cor bull d’indignació però també vessa d’alegria (Apocalipsi 19:16). Com és això?

10. Quin caràcter té Jesús, però què li provoca justa indignació?

¹⁰ Igual que el seu Pare, el nostre Mestre és feliç (1 Timoteu 1:11). Quan va ser a la Terra, Jesús no va ser una persona crítica o difícil de complaure. Malgrat això, molt del que passa avui a la Terra el deu omplir de justa indignació. Està molt enfadat amb totes aquelles organitzacions religioses que falsament diuen representar-lo. De fet, va  predir: «No tots els que em diuen: “Senyor, Senyor”, entraran al Regne del cel. Només hi entraran els que fan la voluntat del meu Pare que està al cel. Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no vam profetitzar en nom teu, i en nom teu vam expulsar dimonis, i en nom teu vam fer molts miracles?” Però jo els diré: “No sé qui sou! Aparteu-vos de mi, vosaltres que feu el mal!”» (Mateu 7:21-23).

11-13. Per què alguns es poden sorprendre de les dures paraules que Jesús dirigeix als que han fet «molts miracles» en el seu nom, i per què està tan indignat? Posa un exemple.

¹¹ A molts dels que avui es fan dir cristians els deuen sorprendre aquestes paraules. Per quina raó hauria de dirigir Jesús paraules tan dures a gent que ha fet «molts miracles» en nom d’ell? Les esglésies de la cristiandat han patrocinat organitzacions benèfiques, han ajudat els pobres, han construït hospitals i escoles, i han realitzat moltes altres obres. Per entendre per què s’han guanyat la indignació de Jesús, vegem un exemple.

¹² Uns pares han de marxar de viatge. Com que no es poden endur els fills amb ells, contracten una mainadera. Li donen unes instruccions ben simples: «Cuida els nens, dona’ls de menjar, assegura’t que es estiguin nets i vigila que no es facin mal». Ara bé, quan els pares tornen, queden consternats: els nens estan famèlics, bruts, malalts i fan llàstima. Ploren perquè la mainadera els faci cas, però ella els ignora. Per què? Perquè és dalt d’una escala netejant les finestres. Els pares, indignats, li demanen una explicació. Ella els contesta: «Mireu tot el que he fet! Que no són netes, les finestres? Fins i tot he reparat coses de la casa, tot pensant en vosaltres!». Se sentiran millor els pares? En absolut! En cap moment li van demanar que fes aquestes coses, tan sols volien que cuidés els fills. Estan furiosos perquè ella no ha seguit les seves instruccions.

 ¹³ La cristiandat ha actuat com aquesta mainadera. Jesús va manar als seus representants que alimentessin espiritualment la gent ensenyant-los la veritat de la Paraula de Déu i que els ajudessin a mantenir-se espiritualment nets (Joan 21:15-17). Però la cristiandat ha ignorat deliberadament aquestes instruccions. Ha deixat la gent espiritualment morta de gana, confosa per falsedats i en total desconeixement de les veritats bàsiques de la Bíblia (Isaïes 65:13; Amós 8:11). Els seus intents de millorar la societat no poden excusar la seva desobediència descarada. Al capdavall, aquest món és com una casa en ruïnes a punt de ser enderrocada. La Paraula de Déu deixa ben clar que el món de Satanàs aviat serà destruït (1 Joan 2:15-17).

14. Quina obra fa Jesús feliç avui dia, i per què?

¹⁴ Per altra banda, Jesús es deu sentir molt feliç quan des del cel veu que milions de persones compleixen la comissió de fer deixebles que va donar als seus seguidors abans d’abandonar la Terra (Mateu 28:19, 20). Quin privilegi més gran poder fer feliç el Rei Messiànic! Decidim-nos a no deixar mai d’ajudar «l’esclau fidel i assenyat» (Mateu 24:45). A diferència del clergat de la cristiandat, aquesta classe de cristians ungits ha encapçalat l’obra de predicar i ha alimentat fidelment les ovelles de Crist.

15, 16. a) Com se sent Jesús al veure la manca d’amor que hi ha avui dia, i com ho sabem? b) Com s’ha guanyat la cristiandat la indignació de Jesús?

¹⁵ Podem estar segurs que el Rei s’indigna quan veu la manca d’amor que hi ha avui dia per tot arreu. Això potser ens recorda als fariseus que criticaven Jesús per curar la gent en dissabte. Eren tan insensibles i tan tossuts que no veien més enllà de la seva estricta interpretació de la Llei mosaica i llei oral. Els miracles de Jesús van beneficiar la gent moltíssim! Però, per a aquests homes, la felicitat, el consol i l’ànim espiritual que aquests miracles van  donar a les persones no significaven res. Què pensava Jesús d’ells? En una ocasió, «els va mirar indignat i molt trist perquè tenien el cor endurit» (Marc 3:5).

¹⁶ Avui, Jesús veu moltíssimes més coses que el fan sentir «molt trist». Els líders de la cristiandat estan encegats per la devoció a tradicions i doctrines que contradiuen les Escriptures. És més, la predicació de les bones notícies del Regne de Déu els treu de polleguera. A moltes parts del món, el clergat ha fomentat la persecució atroç de cristians que intenten predicar de tot cor el missatge que predicava Jesús (Joan 16:2; Apocalipsi 18:4, 24). Al mateix temps, aquests clergues sovint animen els seus feligresos a anar a la guerra i matar altres persones, com si això complagués Jesucrist!

17. Com omplen d’alegria el cor de Jesús els seus autèntics seguidors?

¹⁷ En contrast, els autèntics seguidors de Jesús s’esforcen per mostrar amor als altres. Tal com va fer Jesús, porten les bones notícies a «tota classe de persones» malgrat l’oposició (1 Timoteu 2:4). I l’amor que es mostren els uns als altres és extraordinari. De fet, és la seva marca distintiva (Joan 13:34, 35). Com que tracten els seus companys cristians amb amor, respecte i dignitat, demostren que són autèntics seguidors de Jesús i omplen d’alegria el cor del Rei Messiànic.

18. Què entristeix el nostre Mestre, però com el podem complaure?

¹⁸ Tinguem també present que el nostre Mestre es posa molt trist quan els seus seguidors deixen de servir Jehovà perquè l’amor que sentien per ell s’ha refredat (Apocalipsi 2:4, 5). Ara bé, Jesús està orgullós dels que estan aguantant fins a la fi (Mateu 24:13). Per tant, no deixem d’obeir mai el manament de Crist: «Continua seguint-me» (Joan 21:19). Examinem algunes de les benediccions que  el Rei Messiànic atorgarà als que es mantinguin fidels fins a la fi.

19, 20. a) Quines benediccions reben ja els seguidors de Crist? b) Com ens ajuda seguir Crist a satisfer la necessitat que tenim d’un pare?

¹⁹ Seguir Jesús és la manera de gaudir ara mateix d’una vida plena. Si acceptem que Crist sigui el nostre Mestre, seguim la seva direcció i ens guiem pel seu exemple, trobarem tresors que gent de tot el món és incapaç de trobar. Se’ns beneirà amb una tasca que dona sentit a la vida, una família de companys de creença que s’estimen, una consciència neta i pau interior. Ras i curt: tindrem una vida rica i satisfactòria. Però encara n’hi ha més.

²⁰ Jehovà ha proveït un «Pare Etern», Jesús, per a tots els que esperen viure eternament a la Terra. Jesús substitueix el pare de la humanitat, Adam, que va fallar de manera lamentable a tota la seva descendència (Isaïes 9:6, 7). Si acceptem Jesús com el nostre «Pare Etern» i posem fe en ell, la nostra esperança de vida eterna és segura. A més, d’aquesta manera ens apropem cada cop més a Jehovà. Tal com hem après, esforçar-nos per seguir l’exemple de Jesús dia rere dia és la millor manera d’obeir aquest manament diví: «Imiteu Déu com a fills estimats que sou» (Efesis 5:1).

21. Com reflecteixen llum els seguidors de Crist en un món de tenebres?

²¹ Quan imitem Jesús i el seu Pare, Jehovà, tenim un meravellós privilegi: reflectim una llum resplendent. En un món sumit en les tenebres, on milers de milions de persones viuen enganyades per Satanàs i imiten la seva manera de ser, els qui seguim Crist reflectim per tot arreu la llum més brillant que hi ha: la llum de les veritats bíbliques,  de les exceŀlents qualitats cristianes, de l’autèntica felicitat, la verdadera pau i l’amor de debò. Al mateix temps, ens apropem més a Jehovà, el qual és l’objectiu més elevat que pot tenir tota criatura inteŀligent.

22, 23. a) Quines benediccions futures rebran els que continuen seguint Jesús lleialment? b) Què hem d’estar decidits a fer?

²² Pensa també en el que vol fer Jehovà per tu en el futur per mitjà del Rei messiànic. Aviat aquest Rei iniciarà una guerra justa contra el malvat sistema de Satanàs. La victòria de Jesús és segura! (Apocalipsi 19:11-15.) Just després, Crist començarà el seu Regnat Miŀlenari a la Terra.  El seu govern celestial estendrà els beneficis del rescat a cadascun dels éssers humans fidels, i així els elevarà a la perfecció. Imagina’t radiant de salut, sempre jove i fort, treballant feliç amb una humanitat unida com una sola família, per convertir aquest planeta en un paradís. Al final d’aquest Miŀlenni, Jesús retornarà el govern al seu Pare (1 Corintis 15:24). Si continues seguint Crist lleialment, rebràs una benedicció tan meravellosa que es fa difícil d’imaginar: «La gloriosa llibertat dels fills de Déu»! (Romans 8:21.) Gaudirem de totes les benediccions que Adam i Eva van perdre. Els fills terrestres de Jehovà quedarem lliures per sempre més de la taca del pecat d’Adam. Per fi, «la mort ja no existirà» (Apocalipsi 21:4).

²³ Recorda que el jove governant ric, de qui vam parlar al capítol 1, va rebutjar la invitació de Jesús: «Vine i segueix-me» (Marc 10:17-22). No cometis mai aquest error! Accepta la invitació de Jesús amb alegria i entusiasme. Estigues decidit a aguantar i a continuar seguint el Pastor Exceŀlent dia rere dia, any rere any, i esforça’t per viure de tal manera que puguis veure el compliment del propòsit de Jehovà!