1, 2. Què va revelar l’apòstol Joan sobre l’última nit que els apòstols van passar amb Jesús?

 UN HOME gran mulla la ploma al tinter. Té la ment plena de records. Es diu Joan i és l’últim apòstol de Jesucrist que encara viu. Amb quasi cent anys, Joan rememora aquella nit tan transcendental de fa unes set dècades: l’última nit que ell i els altres apòstols van passar amb Jesús abans de la seva mort. Com que el guia l’esperit sant de Déu, Joan pot recordar amb molt detall aquells successos i posar-los per escrit.

² Aquella nit, Jesús va deixar clar que aviat el matarien. Joan és l’únic que revela per què va dir Jesús que patiria una mort tan terrible: «Perquè el món sàpiga que estimo el Pare, faig exactament el que el Pare m’ha manat. Aixequeu-vos, marxem d’aquí» (Joan 14:31).

3. Com va mostrar Jesús que estimava el Pare?

³ «Estimo el Pare.» No hi havia res més important per a Jesús. I no perquè ho repetís constantment. De fet, Joan 14:31 és l’únic lloc a la Bíblia on Jesús expressa tan directament el seu amor al Pare. Jesús va viure aquestes paraules, ja que el seu amor a Jehovà es posava de manifest cada dia. El valor de Jesús, la seva obediència i el seu aguant eren proves del seu amor a Déu. Tot el seu ministeri era motivat per aquest amor.

4, 5. De quin tipus d’amor parla la Bíblia, i com era l’amor que sentia Jesús per Jehovà?

⁴ Avui, alguns consideren que l’amor és una qualitat fruit de la debilitat. Possiblement pensin en els poemes i  les cançons d’amor, o fins i tot en la frivolitat que es relaciona amb el romanticisme. La Bíblia també parla de l’amor romàntic, tot i que ho fa d’una manera més digna del que és habitual avui dia (Proverbis 5:15-21). La Paraula de Déu, però, se centra més en un altre tipus d’amor. Aquest amor no és simple passió o una emoció passatgera; tampoc és un concepte purament inteŀlectual. Implica tant el cor com la ment. Aquest amor neix a la part més profunda del nostre interior, es regeix per principis nobles i es tradueix en accions positives. No és gens frívol. «L’amor no falla mai», diu la Paraula de Déu (1 Corintis 13:8).

⁵ De tots els humans que han viscut mai, Jesús és qui més va estimar Jehovà. Ningú ha complert millor que Jesús el manament diví que ell mateix va qualificar com el més important: «Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva ment i amb totes les teves forces» (Marc 12:30). Com va arribar a tenir Jesús aquest amor? Com va mantenir fort l’amor a Déu mentre va ser a la terra? I com el podem imitar?

6, 7. Com sabem que Proverbis 8:22-31 parla del Fill de Déu i no només de la saviesa?

⁶ T’ha passat mai que, al treballar en un projecte amb un amic, els dos us heu acabat coneixent millor i us heu fet més bons amics? Aquesta agradable experiència et pot ajudar a entendre l’amor que es va desenvolupar entre Jehovà i el seu Fill unigènit. Hem fet referència més d’un cop a Proverbis 8:30, però examinem amb més detall aquest versicle i el seu context. Als versicles 22-31, trobem una descripció inspirada de la saviesa personificada. Com sabem que aquestes paraules es refereixen al Fill de Déu?

 ⁷ Al versicle 22, la saviesa diu: «Jehovà em va formar com el principi de la seva activitat, la primera de les seves obres de fa molt de temps». Aquestes paraules no poden referir-se només a la saviesa, ja que aquesta qualitat mai ha estat formada o creada. Mai va començar a existir perquè Jehovà sempre ha existit i ha estat savi (Salm 90:2). El Fill de Déu, però, és «el primogènit de tota la creació». Ell sí que va ser creat; va ser la primera obra de Jehovà (Colossencs 1:15). Tal com explica Proverbis, el Fill existia abans que la terra i el cel. I era «la Paraula», el Portaveu de Déu, la representació perfecta de la saviesa de Jehovà (Joan 1:1).

8. En què va estar ocupat el Fill durant la seva existència prehumana, i en què podem meditar quan contemplem la creació?

⁸ En què va estar ocupat el Fill durant el gran període de temps que va viure abans de venir a la terra? El versicle 30 indica que estava al costat de Déu com a «obrer expert». Què significa això? Colossencs 1:16 explica: «Per mitjà d’ell van ser creades totes les altres coses al cel i a la terra [...]. Totes les altres coses han sigut creades per mitjà d’ell i per a ell». Així doncs, Jehovà, el Creador, va utilitzar el seu Fill, l’Obrer Expert, per crear totes les altres coses: els éssers espirituals al cel, l’immens univers físic, la Terra amb la seva extraordinària varietat de plantes i animals, i la humanitat, la culminació de la creació terrestre. En alguns aspectes podríem comparar aquesta cooperació entre el Pare i el Fill amb la d’un arquitecte que treballa amb un constructor especialitzat en fer realitat els seus dissenys. Quan un aspecte de la creació ens meravella, atribuïm el mèrit al Gran Arquitecte (Salm 19:1). Però també cal recordar que darrere hi ha una llarga i feliç coŀlaboració entre el Creador i el seu «obrer expert».

9, 10. a) Què va enfortir el vincle entre Jehovà i el seu Fill? b) Què pot fer més fort el teu vincle amb el teu Pare celestial?

 ⁹ Quan dos humans imperfectes treballen junts, de vegades tenen problemes per avenir-se. Això, però, no va passar amb Jehovà i el seu Fill. Durant milions i milions d’anys el Fill va treballar amb el Pare i «sempre era feliç davant d’ell» (Proverbis 8:30). Sens dubte, era molt feliç d’estar amb el seu Pare, i el sentiment era mutu. El Fill aprenia a imitar les qualitats divines i cada cop s’assemblava més al seu Pare. No és estrany, doncs, que el lligam entre el Pare i el Fill es fes tan fort. Es pot afirmar que és el vincle d’amor més antic i fort que existeix en tot l’univers.

¹⁰ Què ens ensenya això? Potser penses que mai podràs formar un vincle així amb Jehovà. És veritat que ningú té la posició elevada del Fill. Però tenim una oportunitat extraordinària. Recorda que Jesús es va anar acostant al seu Pare a mesura que treballava amb Ell. Jehovà ens ofereix amorosament l’oportunitat de ser els seus «coŀlaboradors» (1 Corintis 3:9). Quan seguim l’exemple de Jesús a la predicació, sempre hauríem de tenir present que som coŀlaboradors de Déu. Així, el vincle d’amor que ens uneix amb Jehovà s’anirà fent cada cop més fort. Hi pot haver un privilegi més gran?

11-13. a) Per què es pot comparar l’amor amb un ésser viu, i com va mantenir fort Jesús l’amor que sentia per Jehovà? b) Com va mostrar el Fill de Déu un gran desig d’aprendre de Jehovà abans de venir a la Terra i després com a home?

¹¹ En molts aspectes, es pot comparar el nostre amor amb un ésser viu. Igual que una preciosa planta d’interior, l’amor s’ha d’alimentar i cuidar si volem que creixi  i es desenvolupi. Si això no es fes, es debilitaria i moria. Jesús no va donar per descomptat l’amor que sentia per Jehovà. El va mantenir fort i viu mentre va ser a la terra. Vegem com ho va fer.

¹² Recordem l’ocasió en què el jove Jesús va estar parlant amb els mestres al temple de Jerusalem. Fixa’t en què va dir als seus preocupats pares: «Per què m’heu estat buscant? No sabíeu que he d’estar a la casa del meu Pare?» (Lluc 2:49). Durant l’adolescència, Jesús probablement encara no tenia cap record de la seva existència prehumana. Però l’amor que sentia pel seu Pare, Jehovà, era intens. Sabia que la manera natural d’expressar aquest amor era adorant-lo. Per tant, no hi havia a la terra cap altre lloc tan atraient per a Jesús que la casa d’adoració pura del seu Pare. Anhelava passar-hi estones i no en volia marxar. A més, no s’hi comportava com un espectador passiu. Desitjava aprendre sobre Jehovà i expressar el que sabia. Aquests sentiments no li van néixer quan tenia dotze anys, ni tampoc van desaparèixer llavors.

¹³ Durant la seva existència prehumana, el Fill va aprendre molt sobre Jehovà. La profecia d’Isaïes 50:4-6 revela que Jehovà va donar al seu Fill una educació específica per complir el seu paper com a Messies. Jesús va mostrar un gran desig d’aprendre, tot i que això incloïa descobrir les dificultats que experimentaria l’Ungit de Jehovà. Un cop es va convertir en un home adult a la Terra, va continuar desitjant anar a la casa del seu Pare, per participar en l’adoració i l’ensenyança que Ell volia que s’hi donés. La Bíblia explica que Jesús anava al temple i a la sinagoga regularment (Lluc 4:16; 19:47). Si volem mantenir el nostre amor per Jehovà viu i fort, hem d’assistir amb regularitat a les reunions cristianes. Allà l’adorem, aprenem d’Ell i augmentem l’amor que li tenim.

14, 15. a) Per què va buscar Jesús la solitud? b) Com van revelar les oracions de Jesús intimitat i respecte cap al seu Pare?

 ¹⁴ Jesús també va mantenir fort el seu amor a Jehovà orant regularment. Tot i que era amigable i sociable, és interessant veure que Jesús valorava passar temps sol. Per exemple, Lluc 5:16 diu: «Ell anava sovint a llocs aïllats per orar». En la mateixa línia, Mateu 14:23 declara: «Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar. I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol». Jesús va buscar la solitud en algunes ocasions, no perquè fos una persona solitària o odiés la companyia de la gent, sinó perquè volia estar sol amb Jehovà i parlar obertament amb Ell en oració.

¹⁵ Quan Jesús orava, a vegades utilitzava l’expressió «Abba, Pare» (Marc 14:36). En el temps de Jesús, Abba era una paraula afectuosa d’ús familiar per dir «pare». Sovint era una de les primeres paraules que els nens aprenien. Però, alhora, era un terme respectuós. Aquesta paraula revelava la intimitat del Fill quan parlava amb el seu estimat Pare, però també mostrava el profund respecte que sentia per la seva autoritat paternal. Aquesta combinació d’intimitat i respecte es reflecteix en totes les oracions de Jesús que s’han posat per escrit. Per exemple, el capítol 17 de Joan conté la llarga i sentida oració que Jesús va fer en la seva última nit. Oi que ens emociona estudiar aquesta oració? Doncs és vital que fem el mateix que Jesús. Però no cal que repetim les seves paraules, sinó que parlem al nostre Pare celestial des del cor i tan sovint com puguem. Si ho fem, mantindrem el nostre amor a ell viu i fort.

16, 17. a) Com va expressar Jesús l’amor al seu Pare? b) Com va descriure Jesús la generositat del seu Pare?

¹⁶ Com hem vist abans, Jesús no va repetir constantment les paraules «Estimo el Pare», però sí que va  expressar moltes vegades l’amor al seu Pare. Com? El mateix Jesús va dir: «T’alabo davant de tothom, Pare, Senyor del cel i de la terra» (Mateu 11:25). A la secció 2 d’aquest llibre vam veure que Jesús desitjava lloar el seu Pare ajudant la gent a conèixer-lo. Per exemple, va comparar Jehovà amb un pare que desitjava tant perdonar el seu fill, que l’estava esperant i, quan el va veure de lluny que tornava penedit, va córrer cap a ell i el va abraçar (Lluc 15:20). Qui pot llegir aquest relat sense commoure’s de com va descriure Jesús l’amor i la misericòrdia de Jehovà?

¹⁷ Jesús lloava sovint Jehovà per la seva generositat. Va utilitzar l’exemple dels pares imperfectes per mostrar que podem estar segurs que el nostre Pare ens donarà tot l’esperit sant que necessitem (Lluc 11:13). També va proclamar l’esperança que el Pare ofereix tan generosament. Jesús va explicar la seva esperança de recuperar el lloc tan desitjat que tenia al cel al costat del seu Pare (Joan 14:28; 17:5). Va explicar als seus seguidors l’esperança que Jehovà ofereix al «petit ramat» de Crist: viure al cel i governar amb el Rei Messiànic (Lluc 12:32; Joan 14:2). I va consolar un delinqüent moribund amb l’esperança de viure al paradís (Lluc 23:43). Parlar així de la gran generositat del seu Pare segur que el va ajudar a mantenir fort l’amor a Jehovà. Molts seguidors de Crist han comprovat que parlar als altres sobre Jehovà i sobre l’esperança que dona als qui l’estimen és el que més enforteix el seu amor i la seva fe en Ell.

18. Quina és la manera més important en què hem de seguir Jesús, i per què?

¹⁸ De totes les maneres en què hem de seguir Jesús,  no n’hi ha cap més important que aquesta: hem d’estimar Jehovà amb tot el cor, l’ànima, les forces i la ment (Lluc 10:27). Aquest amor no es mesura només per la intensitat dels nostres sentiments, sinó per les nostres accions. Jesús no es va conformar a simplement sentir amor pel seu Pare o a dir senzillament «Estimo el Pare». Va declarar: «Perquè el món sàpiga que estimo el Pare, faig exactament el que el Pare m’ha manat» (Joan 14:31). Satanàs havia dit que cap ésser humà serviria Jehovà motivat per un amor desinteressat (Job 2:4, 5). Per tal de donar la millor resposta possible a la calúmnia maliciosa de Satanàs, Jesús va actuar amb valor i va mostrar al món quant estimava el seu Pare. El va obeir fins al punt de donar la seva vida. I tu? Seguiràs Jesús i mostraràs al món que realment estimes Jehovà?

19, 20. a) Per quines raons importants volem assistir amb regularitat a les reunions cristianes? b) Com hauríem de veure l’estudi personal, la meditació i l’oració?

¹⁹ Tenim una gran necessitat espiritual de mostrar aquest amor. Jehovà ha disposat que l’adorem de tal manera que aquest amor s’alimenti i es faci fort. Quan assisteixis a les reunions cristianes, recorda que ets allà per adorar Déu. Aquesta adoració inclou orar amb sinceritat, cantar cançons d’alabança, escoltar amb atenció i participar-hi tot el possible. Aquestes reunions també et donen l’oportunitat d’animar els teus germans cristians (Hebreus 10:24, 25). Adorar Jehovà regularment a les reunions t’ajudarà a fer més fort el teu amor a Ell.

²⁰ Gairebé el mateix es pot dir de l’estudi personal, la meditació i l’oració. Hauríem de veure aquestes coses com oportunitats d’estar a soles amb Jehovà. Quan estudies la seva Paraula escrita i hi medites, Ell et transmet els seus pensaments. Quan ores, li obres el cor. Recorda que  l’oració és més que tan sols demanar coses a Déu. També és una oportunitat per agrair-li les benediccions que has rebut i lloar-lo per les seves meravelloses obres (Salm 146:1). A més, alabar Jehovà públicament amb alegria i entusiasme és la millor manera de donar-li gràcies i mostrar-li el teu amor.

21. Fins a quin punt és important l’amor a Jehovà, i què examinarem als capítols següents?

²¹ L’amor a Déu és la clau per obtenir felicitat eterna. És tot el que Adam i Eva necessitaven per tenir èxit, però és l’única cosa que no van cultivar. L’amor a Déu és el que més necessites per superar qualsevol prova de fe, rebutjar qualsevol temptació i aguantar qualsevol dificultat. En essència, és el que significa seguir Jesús. És clar, l’amor a Déu està relacionat amb l’amor als altres (1 Joan 4:20). Als capítols següents examinarem com va mostrar Jesús amor a la gent. Al proper capítol analitzarem per què molts van considerar que Jesús era una persona accessible.