1, 2. Què fa Jesús durant la seva última nit amb els apòstols, i per què aquests últims moments són tan especials per a ell?

 JESÚS es reuneix amb els apòstols en una habitació del primer pis d’una casa de Jerusalem. Sap que és l’última nit que passarà amb ells. Molt aviat tornarà amb el seu Pare. En qüestió d’hores, Jesús serà arrestat i es posarà a prova la seva fe com mai. Però ni tan sols la seva mort imminent l’impedeix estar pendent de les necessitats dels seus apòstols.

² Jesús ha preparat els apòstols per a la seva partida. Amb tot, encara té molt a dir per enfortir-los de cara al futur que els espera. Per això passa aquests últims i valuosos moments ensenyant-los lliçons vitals que els ajudaran a mantenir-se fidels. El que els diu és de les coses més afectuoses i íntimes que mai ha compartit amb ells. Però per què està Jesús més preocupat pels seus apòstols que per si mateix? Per què són tan especials per a Jesús aquestes últimes hores amb ells? La resposta es resumeix en una paraula: amor. L’amor que sent per ells és profund.

3. Com sabem que Jesús no va esperar fins a l’última nit per demostrar que estimava els seus seguidors?

³ Dècades més tard, l’apòstol Joan va començar el seu relat inspirat sobre els successos d’aquella nit amb aquestes paraules: «Abans de la festa de la Pasqua, Jesús sabia que havia arribat la seva hora per deixar aquest món i tornar al Pare. Per això, ell, que havia estimat els seus que estaven al món, els va estimar fins al final» (Joan 13:1). Jesús no va esperar fins aquella nit per demostrar que estimava «els seus». Durant el seu ministeri va demostrar de  moltes maneres diferents que estimava els seus deixebles. Examinem algunes maneres com Jesús va mostrar aquest amor. Si l’imitem en això, demostrarem ser autèntics deixebles seus.

4, 5. a) Per què va necessitar Jesús paciència al tractar amb els seus deixebles? b) Com va respondre Jesús quan tres apòstols no es van mantenir desperts al jardí de Getsemaní?

⁴ L’amor i la paciència van de la mà. «L’amor és pacient», diu 1 Corintis 13:4, i ser pacients implica suportar les imperfeccions dels altres. Va necessitar paciència Jesús al tractar amb els seus deixebles? I tant! Com hem vist al capítol 3, als apòstols els costava cultivar humilitat. Més d’un cop van discutir sobre qui era el més important d’ells. Com va reaccionar Jesús? Es va enfadar i els va respondre amb indignació o ressentiment? No, pacientment va raonar amb ells, fins i tot quan van tenir «una discussió molt forta» sobre aquest assumpte l’última nit que van passar amb ell (Lluc 22:24-30; Mateu 20:20-28; Marc 9:33-37).

⁵ Més tard aquella última nit, la paciència de Jesús es va tornar a posar a prova quan va anar al jardí de Getsemaní amb els onze apòstols fidels. Jesús va deixar enrere vuit dels apòstols i es va endinsar al jardí amb Pere, Jaume i Joan. «Estic tan angoixat que sento que moriré. Quedeu-vos aquí i mantingueu-vos desperts», els va dir Jesús. Llavors es va avançar un tros i va començar a orar fervorosament. Després d’orar una bona estona, va tornar on eren els tres apòstols. Com els va trobar? Just en aquell moment, l’hora de la seva prova més gran, s’havien adormit! Els va renyar per no haver-se mantingut desperts? No, els va aconsellar amb paciència. Les seves bondadoses paraules van mostrar que comprenia la pressió a què havien estat sotmesos i la seva  debilitat. a Va dir: «L’esperit desitja fer el que està bé, però la carn és dèbil». Jesús va continuar mostrant paciència aquella nit, tot i que quan va tornar els va trobar adormits, no solament un cop, sinó dues vegades més! (Mateu 26:36-46.)

6. Com podem imitar Jesús al tractar amb els altres?

⁶ És animador veure que Jesús no va perdre l’esperança en els seus apòstols. La seva paciència va produir fruit amb el temps, ja que aquests homes fidels van aprendre la importància de ser humils i estar sempre preparats (1 Pere 3:8; 4:7). Com podem imitar Jesús al tractar amb els altres? Els ancians especialment han de mostrar paciència. Per exemple, un germà potser aborda un ancià amb els seus problemes quan aquest està esgotat o capficat en les seves pròpies preocupacions. O pot ser que un germà que necessita ajuda trigui temps a fer cas d’un consell. Fins i tot en aquests casos, els ancians pacients ensenyaran «amb docilitat» i «tractaran el ramat amb tendresa» (2 Timoteu 2:24, 25; Fets 20:28, 29). Els pares també han d’imitar Jesús al mostrar paciència, ja que pot ser que els fills no responguin de seguida al consell o la correcció. L’amor i la paciència faran que els pares s’esforcin de valent per educar els seus fills. Les recompenses de ser pacients poden ser realment grans (Salm 127:3).

7. Què va fer Jesús per satisfer les necessitats físiques i materials dels seus deixebles?

⁷ L’amor es manifesta amb accions altruistes i «no busca el seu interès» (1 Corintis 13:5; 1 Joan 3:17, 18). L’amor va impulsar Jesús a satisfer les necessitats físiques i materials dels seus deixebles. Sovint actuava a favor d’ells, fins i tot  abans que expressessin les seves necessitats. Quan va veure que estaven cansats, va suggerir que anessin «sols a un lloc aïllat» per descansar un mica (Marc 6:31). Quan va percebre que tenien gana, va prendre la iniciativa per alimentar-los tant a ells com a milers més que l’havien vingut a escoltar (Mateu 14:19, 20; 15:35-37).

8, 9. a) Què indica que Jesús reconeixia i satisfeia les necessitats espirituals dels seus deixebles? b) Quan era al pal de turment, com va mostrar Jesús el seu interès pel benestar de la seva mare?

⁸ Jesús va reconèixer les necessitats espirituals dels seus deixebles i les va satisfer (Mateu 4:4; 5:3). Sovint, els donava una atenció especial quan ensenyava. Per exemple, el Sermó de la Muntanya estava dirigit sobretot a ells (Mateu 5:1, 2, 13-16). I quan ensenyava fent servir comparacions, «ho explicava tot en privat als seus deixebles» (Marc 4:34). Jesús va predir que nomenaria un «esclau fidel i assenyat» perquè els seus seguidors estiguessin ben alimentats  espiritualment durant els últims dies. Aquest esclau fidel, format per un petit grup de germans de Jesús ungits que són a la Terra, ha estat subministrant l’aliment espiritual «al temps degut» des de l’any 1919 (Mateu 24:45).

⁹ El dia de la seva mort, Jesús va mostrar d’una manera commovedora el seu interès pel benestar espiritual dels seus estimats. Visualitza l’escena. Jesús és al pal de turment patint un dolor insuportable. Per agafar aire, s’ha d’impulsar cap amunt amb els peus. Sens dubte, això li causa un dolor terrible, ja que el pes del seu cos li obre les ferides causades pels claus dels peus i l’esquena, destrossada per les fuetades, frega contra el pal. El simple fet de parlar li és difícil i dolorós, ja que ha de controlar la respiració. Però just abans de morir, les paraules de Jesús mostren l’amor profund que sent per la seva mare, Maria. Al veure-la allà, al costat de l’apòstol Joan, li diu amb veu prou alta perquè el sentin els presents: «Dona, aquí tens el teu fill». Llavors  diu a Joan: «Aquí tens la teva mare» (Joan 19:26, 27). Jesús sabia que l’apòstol fidel cuidaria Maria tant físicament com materialment, però també espiritualment. b

10. Com poden els pares imitar Jesús a l’atendre les necessitats dels seus fills?

¹⁰ Reflexionar en l’exemple de Jesús beneficia els pares bondadosos. Un pare que realment estima la seva família li proporcionarà el que necessita materialment (1 Timoteu 5:8). El cap de família equilibrat i amorós també apartarà temps per al descans i entreteniment dels seus. I, per damunt de tot, satisfarà les necessitats espirituals dels seus fills. Com? Doncs dirigirà regularment un estudi bíblic de família i s’esforçarà perquè aquestes sessions resultin edificants i entretingudes per als fills (Deuteronomi 6:6, 7). Els pares ensenyen als seus fills, amb paraules i el seu exemple, que la predicació és important i que preparar-se per a les reunions cristianes i assistir-hi és una part essencial de la seva rutina espiritual (Hebreus 10:24, 25).

11. Què va ensenyar Jesús als seus seguidors sobre el perdó?

¹¹ Perdonar és una faceta de l’amor (Colossencs 3:13, 14). L’amor «no recorda el mal», diu 1 Corintis 13:5. Jesús va ensenyar en diverses ocasions als seus seguidors la importància de perdonar. Els va instar a perdonar els altres «no [...] fins a set vegades, sinó fins a 77 vegades», és a dir, de forma iŀlimitada (Mateu 18:21, 22). Els va ensenyar que s’ha de perdonar un pecador que, després d’haver rebut una reprensió, manifesta penediment (Lluc 17:3, 4). Jesús, però, no era com aquells fariseus hipòcrites que ensenyaven només de paraula; ell també ensenyava amb l’exemple (Mateu 23:2-4). Vegem com Jesús va demostrar la seva  disposició a perdonar fins i tot quan un amic de confiança el va decebre.

12, 13. a) Com va decebre Pere a Jesús la nit del seu arrest? b) Com evidencia el que va fer Jesús després de ressuscitar que va fer més que predicar el perdó?

¹² Jesús tenia una amistat estreta amb l’apòstol Pere, un home afectuós i, a vegades, impulsiu. Jesús reconeixia les bones qualitats de Pere i li va concedir privilegis especials. Pere, juntament amb Jaume i Joan, va ser testimoni presencial de certs miracles que la resta dels dotze no van veure (Mateu 17:1, 2; Lluc 8:49-55). Com hem vist abans, Pere va ser un dels apòstols que va acompanyar Jesús quan es va endinsar al jardí de Getsemaní la nit del seu arrest. Però aquella mateixa nit, quan Jesús va ser traït i detingut, Pere i els altres apòstols el van abandonar i van fugir. Més tard, Pere va ser prou valent per anar on Jesús era jutjat iŀlegalment i quedar-se fora. Però llavors Pere va agafar por i va cometre un error molt greu: tres vegades va mentir i va negar fins i tot que coneixia Jesús (Mateu 26:69-75). Com va reaccionar Jesús? Com hauries reaccionat tu si un amic íntim et decebés així?

¹³ Jesús estava disposat a perdonar Pere. Sabia que Pere se sentia aclaparat per aquell pecat. De fet, l’apòstol, penedit, «es va enfonsar i es va posar a plorar» (Marc 14:72). El dia en què va ressuscitar, Jesús es va aparèixer a Pere, segurament per consolar-lo i tranquiŀlitzar-lo (Lluc 24:34; 1 Corintis 15:5). Menys de dos mesos després, Jesús va honrar Pere al deixar-lo encapçalar la predicació durant el dia de la Pentecosta a Jerusalem (Fets 2:14-40). No oblidem tampoc que Jesús no va guardar ressentiment contra els apòstols per haver-lo abandonat. Al contrari, després de ressuscitar, encara es referia a ells com els «meus germans» (Mateu 28:10). Oi que és evident que Jesús va fer més que predicar el perdó?

14. Per què hem d’aprendre a perdonar els altres, i com podem demostrar que estem disposats a fer-ho?

 ¹⁴ Com a deixebles de Crist, hem d’aprendre a perdonar els altres. Per què? Perquè a diferència de Jesús, nosaltres som imperfectes igual que aquells que potser pequen contra nosaltres. De tant en tant, tots ensopeguem en paraula i acció (Romans 3:23; Jaume 3:2). Si perdonem els altres quan hi ha base per mostrar misericòrdia, fem possible que Déu perdoni els nostres propis pecats (Marc 11:25). Per tant, com podem demostrar que estem disposats a perdonar els que pequen contra nosaltres? Moltes vegades, l’amor ens ajuda a passar per alt els pecats de poca importància i els defectes dels altres (1 Pere 4:8). Quan els que ens han ofès es penedeixen sincerament, com va fer Pere, segur que volem imitar la disposició de Jesús a perdonar. En comptes de guardar rancor, som savis si ens desfem de tot ressentiment (Efesis 4:32). Actuar així contribueix a la pau de la congregació, i també a la pau de la nostra ment i el nostre cor (1 Pere 3:11).

15. Per què confiava Jesús en els seus deixebles malgrat els defectes que tenien?

¹⁵ L’amor i la confiança també van de la mà. L’amor «tot ho creu» (1 Corintis 13:7). c Per amor, Jesús va estar disposat a confiar en els seus deixebles malgrat les seves imperfeccions. Tenia confiança en ells perquè creia que, en el fons, estimaven de veritat Jehovà i volien fer la Seva voluntat. Fins i tot quan cometien errors, Jesús no va qüestionar els seus motius. Per exemple, quan els apòstols Jaume i Joan sembla que van enviar la seva mare a demanar a Jesús  que s’asseguessin al costat d’ell quan regnés, Jesús no va dubtar de la seva lleialtat ni els va rebutjar com a apòstols (Mateu 20:20-28).

16, 17. Quines responsabilitats ha delegat Jesús en els seus deixebles?

¹⁶ Com a prova de la seva confiança, Jesús va delegar en els seus deixebles diverses responsabilitats. En dues ocasions en què miraculosament va multiplicar menjar i va alimentar les multituds, va delegar en els seus deixebles la responsabilitat de repartir els pans i els peixos (Mateu 14:19; 15:36). Quan va ser el moment d’organitzar l’última Pasqua, va assignar Pere i Joan per fer els preparatius a Jerusalem. Els dos es van encarregar d’obtenir el xai, el pa sense llevat, les verdures amargues i totes les altres coses necessàries. No era una tasca insignificant, ja que la Llei mosaica requeria que la Pasqua se celebrés correctament, i Jesús l’havia de complir a la perfecció. També, més tard aquell vespre, Jesús va fer servir el vi i el pa sense llevat com a símbols quan va instituir el Memorial de la seva mort (Mateu 26:17-19; Lluc 22:8, 13).

¹⁷ Jesús va veure apropiat confiar responsabilitats encara més grans als seus deixebles. Recorda que va deixar en mans dels seus seguidors la vital comissió de predicar i fer deixebles (Mateu 28:18-20). Com ja hem vist, va predir que delegaria a un petit grup de seguidors seus ungits a la terra la important responsabilitat de proporcionar aliment espiritual (Lluc 12:42-44). I encara avui, tot i que és invisible i governa des del cel, Jesús deixa la seva congregació en mans d’homes espiritualment qualificats (Efesis 4:8, 11, 12).

18-20. a) Com podem demostrar que confiem en els germans? b) Com podem imitar la disposició de Jesús a delegar? c) Què analitzarem en el capítol següent?

¹⁸ Com podem seguir l’exemple de Jesús al tractar amb els altres? Mostrar confiança en els germans és una manera de demostrar-los que els estimem. Recordem que l’amor  és una qualitat positiva, no negativa. Per això, quan algú ens decebi, cosa que segur que passarà, l’amor evitarà que de seguida pensem negativament d’aquesta persona (Mateu 7:1, 2). Si mantenim un punt de vista positiu sobre els nostres germans, els tractarem de manera que els edifiqui, no que els ensorri (1 Tessalonicencs 5:11).

¹⁹ Podem imitar la disposició de Jesús a delegar? És important que els que ocupen llocs de responsabilitat a la congregació deleguin en altres tasques adients amb la confiança que ho faran el millor possible. És per això que els ancians capaciten els germans joves qualificats que s’estan «esforçant» per ajudar en la congregació (1 Timoteu 3:1; 2 Timoteu 2:2). Aquesta capacitació és vital ja que, a mesura que Jehovà continuï accelerant el creixement del Regne, s’haurà de capacitar encara més homes qualificats (Isaïes 60:22).

²⁰ Jesús ens ha donat un exemple meravellós pel que fa a mostrar amor als altres. La manera més important de seguir Jesús és imitant el seu amor. Al capítol següent analitzarem l’expressió més gran d’amor que ha tingut per a nosaltres: la disposició a entregar la seva vida.