1-4. a) Què passa quan Pilat presenta Jesús davant la turba furiosa que es troba fora del palau del governador? b) Com respon Jesús a la humiliació i al patiment, i quines preguntes importants sorgeixen?

 «MIREU, l’home!» Amb aquestes paraules, el governador romà Ponç Pilat presenta Jesucrist davant la turba furiosa que es troba fora del palau del governador, el matí de la Pasqua de l’any 33 (Joan 19:5). Tan sols uns dies abans, les multituds havien aclamat Jesús quan va fer una entrada triomfal a Jerusalem com a Rei designat per Déu. Però aquest dia la gent hostil se’l mira amb uns altres ulls.

² Jesús porta un mantell de color porpra, propi de la reialesa, i té una corona al cap. Però tant el mantell, que cobreix les ferides obertes de la seva esquena lacerada, com la corona, feta d’espines i clavada al seu cap sagnant, són una burla del seu estatus reial. La multitud, esperonada pels sacerdots principals, rebutja l’home apallissat que té al seu davant. Els sacerdots criden: «Mata’l al pal! Mata’l al pal!». Moguda per un pensament assassí, la gent diu: «Ha de morir» (Joan 19:1-7).

³ Amb dignitat i valor, Jesús aguanta la humiliació i el patiment sense queixar-se. a Està del tot preparat per morir.  Més tard aquell dia de Pasqua, se sotmet voluntàriament a una mort dolorosa en un pal de turment (Joan 19:17, 18, 30).

⁴ A l’entregar la seva vida, Jesús va demostrar que era un autèntic amic dels seus seguidors. Va dir: «Ningú té un amor més gran que qui dona la seva vida pels seus amics» (Joan 15:13). Això planteja algunes preguntes importants. Era realment necessari que Jesús passés per tot aquell sofriment i morís? Per què va estar disposat a fer-ho? Com podem imitar el seu exemple els «seus amics» i seguidors?

5. Com sabia Jesús quines proves li esperaven?

⁵ Jesús sabia què li esperava al Messies promès. Coneixia les moltes profecies de les Escriptures Hebrees que predeien en detall el patiment i la mort del Messies (Isaïes 53:7-12; Daniel 9:26). En més d’una ocasió va preparar els seus deixebles per a les proves que li esperaven (Marc 8:31; 9:31). De camí a Jerusalem per a la seva última Pasqua, va dir específicament als apòstols: «El Fill de l’home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort i l’entregaran als de les nacions. Aquests se’n burlaran, li escopiran, l’assotaran i el mataran» (Marc 10:33, 34). No eren paraules buides. Com hem vist, es van burlar de Jesús, li van escopir, el van assotar i el van matar.

6. Per què havia de patir i morir Jesús?

⁶ Però per què havia de patir i morir Jesús? Per diverses raons de molt pes. Primer, al mantenir-se lleial, Jesús demostraria la seva integritat i santificaria el nom de Jehovà. Recorda que Satanàs va fer l’acusació falsa que els humans servien Déu només per interès egoista (Job 2:1-5). Amb la fidelitat que va mostrar «fins a la mort [...] en un  pal de turment», Jesús va donar la resposta més contundent possible a la falsa imputació de Satanàs (Filipencs 2:8; Proverbis 27:11). Segon, el patiment i la mort del Messies serviria d’expiació per als pecats dels altres (Isaïes 53:5, 10; Daniel 9:24). Jesús va donar «la seva vida com a rescat a canvi de moltes persones» i així va obrir el camí perquè puguem tenir una bona relació amb Déu (Mateu 20:28). Tercer, a l’aguantar tota mena de dificultats i patiments, Jesús «de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot». Per això és un Gran Sacerdot misericordiós, capaç de «compadir-se de les nostres debilitats» (Hebreus 2:17, 18; 4:15).

7. Quines coses va sacrificar Jesús per venir a la Terra?

⁷ Per entendre bé el que Jesús va estar disposat a fer, imagina: quin home deixaria la seva família i casa seva i se n’aniria a un país estranger si sabés que la majoria dels seus habitants el rebutjarien, que seria víctima d’humiliacions i patiment, i que finalment el matarien? Doncs ara pensa en el que va fer Jesús. Abans de venir a la Terra, ocupava una posició única al cel al costat del seu Pare. Tot i això, Jesús va deixar voluntàriament la seva casa celestial i va venir a la Terra com a home. Va fer aquest pas conscient que la majoria el rebutjaria i que patiria una humiliació cruel, un sofriment intens i una mort dolorosa (Filipencs 2:5-7). Què va motivar Jesús a fer un sacrifici com aquest?

8, 9. Què va motivar Jesús a entregar la vida?

⁸ Sobretot el va impulsar el profund amor que Jesús sentia pel seu Pare. L’aguant de Jesús va ser una mostra del seu amor a Jehovà. Aquest amor feia que Jesús es preocupés pel nom i la reputació del seu Pare (Mateu 6:9; Joan  17:1-6, 26). El més important per a Jesús era que el nom del seu Pare quedés lliure de tot l’oprobi de què havia estat objecte. Jesús considerava el major privilegi patir per causa de la justícia, perquè sabia que la seva integritat contribuiria a la santificació del bon nom del seu Pare (1 Cròniques 29:13).

⁹ Jesús tenia un altre motiu per donar la vida: el seu amor a la humanitat. Aquest amor es remunta al principi mateix de la història humana. La Bíblia explica que, molt abans de venir a la Terra, Jesús «sentia un afecte especial pels éssers humans» (Proverbis 8:30, 31). El seu amor va ser clarament evident quan va ser a la Terra. Com vam veure als tres capítols anteriors, Jesús va demostrar de moltes maneres l’amor que sentia per la gent en general i pels seus seguidors en particular. Però el 14 de nissan de l’any 33 va donar voluntàriament la vida a favor nostre (Joan 10:11). En efecte, aquesta va ser la demostració d’amor més gran cap a nosaltres. L’hem d’imitar en aquest aspecte? Sí. De fet, se’ns mana fer-ho.

10, 11. Quin és el nou manament que va donar Jesús als seus seguidors, què implica, i per què és important que l’obeïm?

¹⁰ La nit abans de morir, Jesús va dir als seus deixebles més propers: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Joan 13:34, 35). Per què és un «manament nou» que ens estimem els uns als altres? La Llei mosaica ja manava: «Estima els altres com t’estimes a tu mateix» (Levític 19:18). Però el nou manament requereix un amor més gran, un amor que ens ha de moure a donar la vida  a favor dels altres. El mateix Jesús ho va deixar clar al dir: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que qui dona la seva vida pels seus amics» (Joan 15:12, 13). El nou manament, en realitat, és: «Estimeu els altres, no com us estimeu a vosaltres mateixos, sinó fins i tot més». Amb la seva vida i la seva mort, Jesús va manifestar sens dubte aquest amor.

¹¹ Per què és important que obeïm aquest nou manament? Recorda que Jesús va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres». Efectivament, l’amor ens identifica com a autèntics cristians. Podem comparar aquest amor amb una targeta d’identificació. Els assistents als congressos anuals dels testimonis de Jehovà porten targetes de solapa. La targeta identifica la persona, ja que mostra el seu nom i la seva congregació. L’amor mutu és la «targeta d’identificació» dels autèntics cristians. En altres paraules, l’amor que ens mostrem ha de ser tan evident que serveixi de senyal o identificació, de manera que la gent que ens observa pugui veure que realment som els autèntics seguidors de Crist. Fem bé de preguntar-nos personalment: «Es veu clarament a la meva vida la “targeta d’identificació” de l’amor que sento pels altres?».

12, 13. a) Fins a quin punt hem d’estar disposats a demostrar que ens estimem els uns als altres? b) Què significa ser abnegats?

¹² Com a seguidors de Jesús, hem d’estimar-nos els uns als altres com ell va fer. Això significa estar disposats a fer sacrificis pels nostres germans. Fins a quin punt? La Bíblia ens diu: «Hem sabut què és l’amor perquè ell va donar la seva vida per nosaltres, i nosaltres estem obligats a donar  la nostra vida pels nostres germans» (1 Joan 3:16). Igual que Jesús, hem d’estar disposats a morir els uns pels altres si cal. En temps de persecució, preferiríem sacrificar la vida abans que trair els nostres germans espirituals i posar en perill les seves vides. En països dividits per conflictes ètnics o racials, arriscaríem la vida per protegir els nostres germans, independentment de la seva raça o ètnia. En cas de guerra, triaríem la presó o fins i tot la mort abans que usar les armes contra els nostres germans o qualsevol altra persona (Joan 17:14, 16; 1 Joan 3:10-12).

¹³ Estar disposats a donar la vida pels nostres germans no és l’única manera de manifestar amor abnegat. Al capdavall, pocs de nosaltres hem de fer aquest gran sacrifici. Però, si estimem els nostres germans fins al punt de morir per ells, no hauríem d’estar disposats a fer sacrificis més petits i esforçar-nos al màxim per ajudar-los? Ser abnegats significa renunciar a la nostra conveniència o comoditat pel bé dels altres. Posem les seves necessitats i el seu benestar per davant dels nostres, fins i tot quan això ens perjudica (1 Corintis 10:24). De quines maneres pràctiques podem demostrar amor abnegat?

14. a) Quins sacrificis han de fer els ancians? b) Què penses dels ancians de la teva congregació que treballen de valent?

¹⁴ Els ancians de congregació fan molts sacrificis per pasturar «el ramat de Déu» (1 Pere 5:2, 3). A més de cuidar les seves famílies, han de dedicar temps a la tarda o als caps de setmana per atendre assumptes de la congregació. Això inclou preparar-se assignacions per a les reunions, fer visites pastorals i ocupar-se de casos judicials. Molts ancians fan més sacrificis: participen als congressos,  o són membres del Comitè d’Enllaç amb els Hospitals o Grups de Visites a Pacients. D’altres serveixen com a voluntaris del Departament Local de Disseny i Construcció (LDC). Ancians, no oblideu mai que al servir amb bona disposició, i al dedicar temps, energies i recursos a pasturar el ramat, esteu mostrant amor abnegat (2 Corintis 12:15). Els vostres esforços desinteressats no només són molt valorats per Jehovà sinó també per la congregació que pastureu (Filipencs 2:29; Hebreus 6:10).

15. a) Quins són alguns sacrificis que fan les esposes dels ancians? b) Què penses de les esposes dels ancians que se sacrifiquen perquè els seus marits puguin atendre la congregació?

¹⁵ I què es pot dir de les esposes dels ancians? Oi que aquestes germanes també fan sacrificis perquè els seus marits puguin cuidar el ramat? Segur que és un sacrifici per a elles que els seus marits hagin de dedicar temps als assumptes de la congregació, un temps que podrien passar amb la família. Pensa també en els sacrificis que fan les esposes dels superintendents de circuit per poder acompanyar els seus marits de congregació en congregació i de circuit en circuit. Renuncien a tenir residència pròpia i, de vegades, potser han de dormir en un llit diferent cada setmana. Les germanes que voluntàriament posen els interessos de la congregació per davant dels seus demostren el seu amor abnegat i són dignes d’elogi (Filipencs 2:3, 4).

16. Quins sacrificis fan els pares cristians pels seus fills?

¹⁶ Com podem manifestar amor abnegat en la família? Pares, vosaltres feu molts sacrificis per cuidar els fills i educar-los «d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà» (Efesis 6:4). És possible que hàgiu de treballar moltes hores en feines esgotadores per posar menjar a taula i assegurar-vos que els vostres fills tinguin roba i casa adequades. Preferiu fer sacrificis personals perquè  els vostres fills no hagin de passar necessitat. També us esforceu de valent per estudiar amb ells, portar-los a les reunions i predicar junts (Deuteronomi 6:6, 7). El vostre amor abnegat complau l’Originador de la família i pot significar vida eterna per als vostres fills (Proverbis 22:6; Efesis 3:14, 15).

17. Com poden imitar els esposos cristians l’actitud altruista de Jesús?

¹⁷ Marits, com podeu imitar l’amor abnegat de Jesús? La Bíblia respon: «Marits, continueu estimant les vostres esposes tal com el Crist també va estimar la congregació i es va entregar per ella» (Efesis 5:25). Com hem vist, Jesús va estimar tant els seus seguidors que va morir per ells. L’espòs cristià imita l’actitud altruista de Jesús, que no «va fer el que li agradava a ell» (Romans 15:3). Per això, està disposat a posar en primer lloc les necessitats i els interessos de la seva esposa. No és inflexible ni insisteix a fer les coses a la seva manera, sinó que està disposat a cedir quan no hi ha cap principi bíblic implicat. El marit que mostra amor abnegat es guanya l’aprovació de Jehovà i l’amor i el respecte de l’esposa i els fills.

18. Què ens motiva a obeir el nou manament d’estimar-nos els uns als altres?

¹⁸ Obeir el nou manament d’estimar-nos els uns als altres no és fàcil, però tenim una poderosa motivació per fer-ho. Pau va escriure: «L’amor del Crist ens obliga, perquè hem arribat a la conclusió que un home va morir per tots [...]. I va morir per tots, perquè tots els que viuen ja no visquin per a ells mateixos sinó per a aquell que va morir per ells i va ressuscitar» (2 Corintis 5:14, 15). Si Jesús va morir per nosaltres, oi que ens sentim obligats a viure per a ell? Ho podem fer si imitem el seu exemple d’amor abnegat.

19, 20. Quin preciós regal ens ha fet Jehovà, i com li podem demostrar que l’acceptem?

 ¹⁹ Jesús no exagerava al dir: «Ningú té un amor més gran que qui dona la seva vida pels seus amics» (Joan 15:13). La seva disposició a entregar la vida a favor nostre va ser la màxima expressió de l’amor que ens té. Ara bé, hi ha una altra persona ens ha mostrat un amor encara més gran. Jesús va explicar: «Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna» (Joan 3:16). Déu ens estima tant que va donar el seu Fill com a rescat per alliberar-nos del pecat i la mort (Efesis 1:7). El rescat és un preciós regal de Jehovà, però ell no ens obliga a acceptar-lo.

²⁰ Acceptar el regal de Jehovà és decisió nostra. Com ho podem fer? Demostrant fe en el seu Fill. Ara bé, la fe implica més que paraules. Es demostra amb accions, amb la nostra manera de viure (Jaume 2:26). Posem de manifest la nostra fe en Jesucrist al seguir-lo dia rere dia. Això ens portarà moltes benediccions ara i en el futur, com veurem a l’últim capítol d’aquest llibre.