1-3. a) Com respon Jesús quan dos captaires cecs li supliquen ajuda? b) Què significa l’expressió «se’n va compadir»? (Consulta la nota.)

 DOS cecs seuen vora el camí als afores de la ciutat de Jericó. De fet, hi venen cada dia. Es posen en un lloc on molta gent acostuma a passar i demanen almoina. Avui, però, els està a punt de passar una cosa que canviarà radicalment les seves vides.

² De sobte, els captaires senten un rebombori. Com que no poden veure què passa, un pregunta a què es deu tant d’enrenou. Li responen: «Jesús el Natzarè passa per aquí!». Jesús va de camí a Jerusalem per última vegada. I no està sol, el segueixen grans multituds. Quan s’assabenten de qui s’acosta, els dos captaires provoquen un aldarull al cridar: «Senyor, Fill de David, tingues compassió de nosaltres!». La gentada, molt molesta, els ordena que callin. Però aquests homes estan tan desesperats que no els faran callar.

³ Entre tant de soroll, Jesús sent els seus crits. Què farà? Té altres preocupacions al cor i a la ment. És a punt de començar l’última setmana de la seva vida a la Terra. Coneix bé el sofriment i la mort cruel que l’espera a Jerusalem. Tot i així, no passa per alt aquests crits insistents. S’atura i demana que portin davant seu els homes que criden. «Senyor, fes que se’ns obrin els ulls», li supliquen. «Jesús se’n va compadir», els va tocar els ulls i van  recobrar la vista. a Sense perdre ni un segon, comencen a seguir Jesús (Lluc 18:35-43; Mateu 20:29-34).

4. Com va complir Jesús la profecia que deia: «Tindrà compassió dels humils»?

⁴ Aquest no va ser un cas aïllat. Moltes vegades i en diferents circumstàncies, Jesús va actuar mogut per una profunda compassió. Parlant d’ell, la profecia bíblica va dir: «Tindrà compassió dels humils» (Salm 72:13). Tal com es va predir, Jesús va tenir en compte els sentiments dels altres i va prendre la iniciativa a l’hora d’ajudar-los. La compassió també l’impulsava a predicar. Vegem com els Evangelis revelen la tendra compassió que desprenien les paraules i accions de Jesús, i com podem demostrar aquest mateix sentiment.

5, 6. Quins exemples mostren que Jesús sentia empatia?

⁵ Jesús sentia molta empatia. Comprenia i feia seus els sentiments de les persones que sofrien. És cert que Jesús tenia unes circumstàncies molt diferents als altres, però sentia el dolor d’ells en el seu propi cor (Hebreus 4:15). Quan va curar una dona que havia patit hemorràgies durant 12 anys, va reconèixer que la seva malaltia l’havia fet patir molt, i així va mostrar que entenia el dolor i l’angoixa que havia passat aquella dona (Marc 5:25-34). Temps després, quan va veure Maria i els que estaven amb ella plorant la mort de Llàtzer, es va commoure tant que se li va encongir el cor. Jesús sabia que estava a punt de  ressuscitar Llàtzer, però se’n va compadir tant d’ells que li van caure les llàgrimes (Joan 11:33, 35).

⁶ En una altra ocasió, un leprós es va acostar a Jesús i li va suplicar: «Sé que si vols pots fer que quedi net». Tenint en compte que Jesús era un home perfecte que mai havia estat malalt, com respondria? Va mostrar empatia i «se’n va compadir» (Marc 1:40-42). Llavors, va fer una cosa extraordinària. Sabia perfectament que la Llei considerava impurs els leprosos i els manava mantenir-se a certa distància dels altres (Levític 13:45, 46). Jesús podia curar aquest home sense tenir-hi cap contacte físic (Mateu 8:5-13). Tot i així, va estendre la mà, va tocar el leprós i li va dir: «Sí que ho vull. Queda net». Immediatament, la lepra va desaparèixer. Quina tendresa i empatia va mostrar Jesús!

7. Què ens ajudarà a cultivar l’empatia, i com la podem mostrar?

⁷ Com a cristians, volem imitar l’exemple d’empatia de Jesús. De fet, la Bíblia ens recorda: «Mostreu empatia» (1 Pere 3:8). b No és fàcil entendre els sentiments dels que pateixen malalties cròniques o depressió, sobretot si nosaltres no hem viscut aquest dolor. Però recorda que per mostrar empatia no cal haver viscut les mateixes circumstàncies. Jesús la va mostrar als malalts, tot i que ell no havia patit mai cap malaltia. Aleshores, com podem cultivar l’empatia? Quan els que pateixen ens obren el seu cor i ens expliquen els seus sentiments, els hem d’escoltar amb paciència. Ens podríem preguntar: «Com em sentiria jo si estigués en el seu lloc?» (1 Corintis 12:26). Si ens esforcem per entendre millor els sentiments dels altres, ens serà més fàcil complir amb el consell de Pau: «Consoleu els deprimits» (1 Tessalonicencs 5:14). De vegades,  l’empatia es mostra no només amb paraules sinó també amb llàgrimes. Romans 12:15 diu: «Ploreu amb els que ploren».

8, 9. Com va mostrar Jesús consideració pels sentiments dels altres?

⁸ Jesús va actuar amb consideració i va tenir en compte els sentiments dels altres. Recorda la vegada que van portar davant Jesús un home que era sord i parlava amb dificultat. Evidentment, Jesús devia notar que l’home se sentia incòmode sent el centre d’atenció. Per això, va actuar de manera diferent a altres vegades. El relat diu que «se’l va emportar a part, lluny de la multitud». Un cop sols i lluny de les mirades de la gent, el va curar (Marc 7:31-35).

⁹ També va mostrar la mateixa consideració quan li van portar un cec i li van demanar que el curés. Jesús «va agafar l’home cec de la mà i el va portar fora del poble». Aleshores va curar aquest home gradualment. Segurament això va permetre que el cervell i els ulls d’aquest home s’adaptessin a poc a poc a la complexitat del món que l’envoltava, un món ple de llum i colors (Marc 8:22-26). Que considerat va ser Jesús!

10. Com podem mostrar consideració pels sentiments dels altres?

¹⁰ Per seguir Jesús hem de mostrar consideració pels sentiments dels altres. Per això anem amb compte amb el que diem, ja que sabem que si no fem servir la llengua amb seny, podem ferir els sentiments de les persones (Proverbis 12:18; 18:21). Els cristians verdaders tenen en compte els sentiments dels altres, no hi ha lloc per a les paraules aspres, els comentaris denigrants o el sarcasme  mordaç (Efesis 4:31). Ancians, com podeu ser considerats amb els sentiments dels altres? Al donar consell, suavitzeu les vostres paraules amb bondat de manera que no fereixin la dignitat de qui us escolta (Gàlates 6:1). Pares, com podeu ser considerats amb els sentiments dels vostres fills? Al disciplinar-los, esforceu-vos per fer-ho de maneres que no els facin sentir avergonyits innecessàriament (Colossencs 3:21).

11, 12. Quins relats bíblics demostren que Jesús no només mostrava compassió als altres quan se li demanava?

¹¹ Jesús no només mostrava compassió quan se li demanava. Al capdavall, la compassió no és una qualitat passiva, sinó activa i positiva. Per tant, no sorprèn que la tendra compassió que sentia Jesús el mogués a prendre la iniciativa per ajudar els altres. Per exemple, quan una gran multitud de persones es va quedar amb ell durant tres dies i no tenien res per menjar, ningú li va haver de dir a Jesús que la gent tenia gana o que hi fes alguna cosa. El relat diu: «Em fa molta pena tota aquesta gent, perquè ja fa tres dies que estan amb mi i no tenen res per menjar. No vull que marxin sense menjar, perquè podrien defallir pel camí». Així doncs, va sortir del propi Jesús alimentar miraculosament tota aquella gent (Mateu 15:32-38).

¹² Pensa en un altre relat. L’any 31, quan Jesús s’apropava a la ciutat de Naïm, es va topar amb una escena molt trista: un funeral. La comitiva sortia de la ciutat i segurament anava cap a unes tombes properes, ubicades a la falda d’una muntanya, per enterrar «l’únic fill d’una [...] viuda». Et pots imaginar el dolor que sentia aquesta mare al seu cor? Era a punt d’enterrar el seu únic fill, i no tenia un marit amb qui compartir la seva desesperació.  Jesús «la va veure» enmig de tota la comitiva. I això el va afectar, i «se’n va compadir». Ningú li va haver de suplicar res. La compassió que Jesús sentia en el seu interior el va moure a prendre la iniciativa. Així doncs, «es va apropar i va tocar la llitera on portaven el mort», i va ressuscitar el jove. Què va passar després? Jesús no va demanar a aquest jove que s’unís a la gent que viatjava amb ell. En lloc d’això, «el va donar a la seva mare». Ara tornaven a ser una família i les necessitats de la viuda quedaven ateses (Lluc 7:11-15).

13. Com podem imitar Jesús al prendre la iniciativa per ajudar els qui ho necessiten?

¹³ Com podem seguir l’exemple de Jesús? Evidentment, no podem alimentar els altres de manera miraculosa o ressuscitar els morts. Ara bé, podem imitar Jesús al prendre la iniciativa per ajudar els qui ho necessiten. Un germà cristià pot patir un fort revés econòmic o perdre la feina (1 Joan 3:17). Una viuda pot necessitar algunes reparacions urgents a casa seva (Jaume 1:27). Potser els familiars d’un difunt necessiten consol o ajuda pràctica (1 Tessalonicencs 5:11). En casos d’autèntica necessitat no cal que esperem que se’ns demani ajuda per donar-la (Proverbis 3:27). La compassió farà que surti de nosaltres donar ajuda, segons ens permetin les circumstàncies. No oblidem mai que un senzill acte de bondat o unes paraules sinceres de consol poden ser poderoses expressions de compassió (Colossencs 3:12).

14. Per què va donar Jesús prioritat a l’obra de predicar?

¹⁴ Com vam veure a la secció 2 d’aquest llibre, Jesús va donar el millor exemple pel que fa a predicar. Va dir: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats, perquè per això he sigut enviat»  (Lluc 4:43). Per què va donar prioritat a aquesta obra? En primer lloc, pel seu amor a Déu. Però Jesús tenia un altre motiu: la compassió que sentia l’impulsava a atendre les necessitats espirituals dels altres. Tot i que va mostrar compassió de moltes maneres, la més important va ser satisfent la fam espiritual de la gent. Examinem dues situacions que mostren com veia Jesús les persones a qui predicava. Això ens ajudarà a revisar els nostres motius per predicar públicament.

15, 16. Explica dues situacions que mostren com veia Jesús la gent a qui predicava.

¹⁵ L’any 31, després de dos anys de gastar-se intensament en la predicació, Jesús va ampliar la seva activitat quan «va començar a recórrer totes les ciutats i pobles» de Galilea. El que va veure li va arribar al cor. L’apòstol Mateu ens explica: «Quan veia totes aquelles persones, sentia compassió per elles, perquè havien sigut maltractades i abandonades com ovelles sense pastor» (Mateu 9:35, 36). Jesús va fer seus els sentiments de la gent. Era profundament conscient de la seva pobra condició espiritual.  Sabia que eren maltractats i estaven totalment deixats de banda precisament per aquells que havien de cuidar-los: els mestres religiosos. Mogut per una profunda compassió, Jesús va treballar de valent per fer arribar un missatge d’esperança a la gent. No hi havia res que les persones necessitessin més que les bones notícies del Regne de Déu.

¹⁶ Uns mesos després, prop de la Pasqua de l’any 32, va passar una cosa semblant. En aquesta ocasió, Jesús i els seus apòstols van pujar a una barca i van creuar el mar de Galilea per trobar un lloc tranquil on descansar. Però una multitud de persones va córrer per la costa i va arribar a l’altra banda del mar abans que ells. Com va reaccionar Jesús? «Quan van baixar de la barca, Jesús va veure una gran multitud de persones, i es va compadir d’elles, perquè eren com ovelles sense pastor. I els va començar a ensenyar moltes coses.» (Marc 6:31-34.) De nou, Jesús es «va compadir d’elles», del seu famèlic estat espiritual. «Com ovelles sense pastor», es morien espiritualment de fam ja que se les havia abandonat. El que movia Jesús a predicar no era un simple sentit del deure, sinó la seva compassió.

17, 18. a) Què ens motiva a predicar? b) Com podem cultivar compassió pels altres?

¹⁷ Per què prediquem? Com vam veure al capítol 9, els seguidors de Jesús tenim la comissió i la responsabilitat de predicar i fer deixebles (Mateu 28:19, 20; 1 Corintis 9:16). Però el nostre motiu per participar en aquesta obra ha d’anar més enllà d’un simple sentit del deure o un sentiment d’obligació. Per damunt de tot, l’amor a Jehovà és el que ens mou a predicar les bones notícies del seu Regne. També ens motiva la compassió que sentim pels qui no comparteixen les nostres creences (Marc 12:28-31). Llavors, com podem cultivar aquesta compassió?

¹⁸ Hem de veure les persones com ho feia Jesús, «maltractades  i abandonades com ovelles sense pastor». Imagina que et trobes un xai que s’ha perdut. Sense un pastor que el porti on hi ha pastures verdes i aigua, la pobra criatura tindrà molta gana i set. No et faria pena aquest xai? No faries tot el possible per donar-li una mica de menjar i de beure? De la mateixa manera, moltes persones que encara no coneixen les bones notícies són com aquest xai. Com que estan abandonades pels falsos pastors religiosos, es moren de gana i de set en sentit espiritual, i no tenen una esperança real per al futur. Però, nosaltres tenim el que els cal: el nutritiu aliment i les aigües refrescants de la veritat que hi ha a la Paraula de Déu (Isaïes 55:1, 2). Quan meditem en les necessitats espirituals de la gent que ens envolta, el cor se’ns commou. Si sentim la mateixa compassió per la gent que va sentir Jesús, farem tot el possible per compartir amb ells l’esperança del Regne.

19. Com podem animar un estudiant de la Bíblia que reuneix els requisits perquè comenci a predicar?

¹⁹ Com podem ajudar altres persones a seguir l’exemple de Jesús? Imagina que volem animar un estudiant de la Bíblia que reuneix els requisits perquè comenci a predicar. O potser volem ajudar un cristià inactiu a tornar a participar de ple en la predicació. Com els podem ajudar? Cal que motivem el seu cor. Recorda que Jesús primer «es va compadir» de la gent i després els va ensenyar (Marc 6:34). Així doncs, si ajudem un estudiant de la Bíblia o un inactiu a sentir  compassió pels altres, pot ser que el seu cor els mogui a imitar Jesús i a predicar les bones notícies. Els podríem preguntar: «Com ha millorat la teva vida acceptar el missatge del Regne? Creus que les persones que encara no coneixen aquest missatge el necessiten? Com les pots ajudar?». És clar, el motiu principal per participar en la predicació és l’amor a Déu i el desig de servir-lo.

20. a) Què implica seguir Jesús? b) Què veurem al següent capítol?

²⁰ Seguir Jesús implica més que repetir les seves paraules i copiar les seves accions. Hem de cultivar «la mateixa manera de pensar» (Filipencs 2:5). Agraïm molt, doncs, que la Bíblia ens mostri els pensaments i sentiments que hi havia darrere les seves paraules i accions. Si fem nostra «la ment de Crist», ens serà més fàcil cultivar qualitats com l’empatia i la compassió sincera, i així tractar els altres com ho feia Jesús (1 Corintis 2:16). Al capítol següent, veurem diverses maneres com Jesús va mostrar amor als seus seguidors.