1-3. a) Fins a quin punt arriba l’angoixa de Jesús al jardí de Getsemaní, i quina és la causa? b) Què es pot dir de l’exemple d’aguant de Jesús, i quines preguntes sorgeixen?

 LA PRESSIÓ és intensa. Jesús mai ha experimentat tanta angoixa mental i emocional. Li queden poques hores de vida a la Terra. Acompanyat dels seus apòstols, va a un lloc on sovint s’ha reunit amb ells, el jardí de Getsemaní. Però aquesta nit necessita passar una estona sol. Deixa els seus apòstols, s’endinsa en el jardí, s’agenolla i comença a orar. Ora amb tanta intensitat i sent una aflicció tan gran que la seva suor es torna com gotes de sang que cauen a terra (Lluc 22:39-44).

² Per què està Jesús tan amoïnat? Sap que aviat s’haurà d’enfrontar amb un sofriment físic extrem, però la seva angoixa no es deu a això. Té al cap coses molt més importants. Està profundament preocupat pel nom del seu Pare i és conscient que el futur de la humanitat depèn de la seva fidelitat. Jesús sap la importància que té el seu aguant. Si falla, deshonrarà enormement el nom de Jehovà. Però Jesús no falla. Més tard aquell mateix dia, moments abans del seu últim sospir, l’home que va deixar el millor exemple d’aguant crida triomfant: «S’ha complert!» (Joan 19:30).

³ La Bíblia ens exhorta a pensar «atentament en aquell que ha aguantat», és a dir, Jesús (Hebreus 12:3). Per tant, sorgeixen unes preguntes importants: quines són algunes proves que va aguantar Jesús? Què el va ajudar a aguantar? Com podem imitar el seu exemple? Però abans  de contestar aquestes preguntes, analitzem què implica l’aguant.

4, 5. a) Què vol dir «aguant»? b) Quin exemple serviria per mostrar que l’aguant no és tan sols experimentar adversitats que no es poden evitar?

⁴ De tant en tant tots patim «al passar per diverses proves» (1 Pere 1:6). És el mateix experimentar una prova que aguantar-la? No. La paraula grega que es tradueix aguant vol dir ‘la capacitat de resistir o perseverar davant d’una dificultat’. Respecte a l’aguant al qual es refereixen els escriptors bíblics, un erudit explica: «És l’actitud que pot resistir les coses, no només amb resignació, sinó amb una esperança fulgurant [...]. És la qualitat que fa que un home planti cara als elements. És la virtut que pot transformar la prova més dura en glòria, perquè més enllà del dolor veu el resultat».

⁵ És a dir, aguantar no és simplement experimentar adversitats que no es poden evitar. En sentit bíblic, l’aguant inclou determinació per mantenir l’actitud mental correcta i l’esperança davant de les proves. Posem un exemple. Dos homes són a la presó en condicions similars però per motius ben diferents. Un és un delinqüent comú i compleix la pena de mala gana i amb resignació. L’altre és un autèntic cristià empresonat per la seva fidelitat; es manté ferm i té una actitud positiva perquè veu la seva situació com una oportunitat per demostrar la seva fe. El delinqüent no mostra aguant, mentre que el cristià lleial és un bon exemple pel que fa a aquesta qualitat (Jaume 1:2-4).

6. Com cultivem aguant?

⁶ L’aguant és imprescindible per obtenir la salvació (Mateu 24:13). Però no es tracta d’una qualitat innata; l’hem  de cultivar. Com? Romans 5:3 diu: «Les dificultats produeixen aguant». Si realment volem desenvolupar aguant, no podem fugir espantats davant de totes les proves de fe. Al contrari, ens hi hem d’enfrontar. L’aguant és el resultat de fer front cada dia a proves grans, i petites i superar-les. Cada prova que superem ens enforteix per enfrontar-nos amb la següent. Naturalment, no cultivem l’aguant nosaltres sols, sinó que hem de seguir depenent de «la força que Déu dona» (1 Pere 4:11). Per mantenir-nos ferms, Jehovà ens ha donat la millor ajuda possible: l’exemple del seu Fill. Examinem més de prop l’irreprotxable historial d’aguant de Jesús.

7, 8. Què va aguantar Jesús a mesura que s’acostava la fi de la seva vida terrestre?

⁷ A mesura que s’acostava la fi de la seva vida a la terra, Jesús va aguantar moltes crueltats diferents. A més de l’aflicció mental extrema que va patir la seva última nit, imaginem la decepció que devia sentir i la humiliació de la qual va ser víctima. Un dels seus amics més propers el va trair, els altres amics el van abandonar, i va ser sotmès a un judici iŀlegal en què els membres del tribunal religiós suprem del país el van ridiculitzar, li van escopir i li van clavar cops de puny. Malgrat això, va aguantar tot amb calma, dignitat i fortalesa (Mateu 26:46-49, 56, 59-68).

⁸ En les seves últimes hores, Jesús va aguantar un enorme sofriment físic. El van fuetejar i colpejar brutalment d’una manera que, segons es descriu, li causaria «laceracions profundes en forma de tires i una considerable pèrdua de sang». El van executar de tal manera que va tenir «una mort lenta amb el màxim de dolor i patiment».  Pensa en el suplici que devia sentir quan, per fixar-lo al pal, li van clavar a cops de martell uns grans claus a les mans i als peus (Joan 19:1, 16-18). Imagina’t l’immens dolor que va sentir quan van aixecar el pal de turment i el pes del seu cos va quedar suspès dels claus, i la seva esquena plena de ferides fregava amb el pal. I va aguantar aquest terrible patiment físic alhora que suportava la pesada càrrega emocional descrita al començament del capítol.

9. Què implica prendre el nostre pal de turment i seguir Jesús?

⁹ Com a seguidors de Crist, què haurem d’aguantar? Jesús va dir: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix, que agafi el seu pal de turment i que em segueixi constantment» (Mateu 16:24). Aquí, l’expressió «pal de turment» s’utilitza en sentit figurat per representar el sofriment, la vergonya o, fins i tot, la mort. Seguir Crist no és un camí de roses. Les nostres normes cristianes ens fan diferents. Aquest món ens odia perquè no en som part (Joan 15:18-20; 1 Pere 4:4). Tot i això, estem disposats a prendre el nostre pal de turment, és a dir, estem preparats per patir i fins i tot morir, abans que deixar de seguir el nostre Model (2 Timoteu 3:12).

10-12. a) Per què les imperfeccions dels que l’envoltaven van posar a prova l’aguant de Jesús? b) Quines són algunes situacions difícils que va aguantar Jesús?

¹⁰ Durant el seu ministeri, Jesús es va enfrontar a altres proves causades per la imperfecció dels qui l’envoltaven. Recorda que va ser el «mestre d’obres» que Jehovà va usar per crear la Terra i totes les formes de vida que hi ha (Proverbis 8:22-31, nota). Així doncs, Jesús coneixia el propòsit de Jehovà per a la humanitat: els humans havien de reflectir les qualitats divines i gaudir d’una vida amb salut perfecta (Gènesi 1:26-28). A la terra, Jesús va veure  les tràgiques conseqüències del pecat des d’una altra perspectiva; ell també era un home i podia experimentar les emocions i els sentiments humans. Li devia causar molt dolor veure de primera mà com de lluny estaven els humans de la perfecció original d’Adam i Eva. Això va ser tota una prova d’aguant per a ell. Es desanimaria Jesús i es donaria per vençut? Pensaria que la humanitat era una causa perduda? Vegem-ho.

¹¹ La insensibilitat dels jueus va provocar en Jesús una angoixa tan gran que va plorar en públic. Creus que la seva indiferència va ofegar el zel de Jesús o el va fer deixar de predicar? Al contrari, «va seguir ensenyant cada dia al temple» (Lluc 19:41-44, 47). Es va sentir «molt trist» quan va veure que els fariseus observaven atentament, amb un cor endurit, si curaria un home en dissabte. Penses que es va deixar intimidar per aquells opositors que es creien  tan justos? Ni parlar-ne! Es va mantenir ferm i va curar l’home al bell mig de la sinagoga! (Marc 3:1-5.)

¹² Una altra cosa devia haver posat a prova Jesús: les febleses dels seus deixebles més propers. Com vam veure al capítol 3, van mostrar un desig persistent de prominència (Mateu 20:20-24; Lluc 9:46). Jesús els va aconsellar més d’una vegada sobre la necessitat de ser humils (Mateu 18:1-6; 20:25-28). Però els va costar aprendre la lliçó. L’última nit que Jesús va ser amb ells, van tenir «una discussió molt forta» sobre qui era el més important (Lluc 22:24). Els va donar per perduts Jesús i va pensar que no tenien remei? No. En tot moment es va mostrar pacient, va mantenir una actitud positiva, no va perdre l’esperança i va continuar veient les seves bones qualitats. Sabia que en el seu cor estimaven Jehovà i de debò volien fer la Seva voluntat (Lluc 22:25-27).

13. Amb quines proves similars a les de Jesús ens enfrontem?

¹³ Nosaltres ens enfrontem amb proves similars a les de Jesús. Per exemple, pot ser que trobem persones indiferents al missatge del Regne o que, fins i tot, s’hi oposin. Permetrem que aquestes reaccions negatives ens desanimin o seguirem predicant amb zel? (Titus 2:14.) És possible que les imperfeccions dels nostres germans siguin una prova per a nosaltres. Potser ens fereixen amb paraules irreflexives o accions desconsiderades (Proverbis 12:18). Deixarem que els defectes dels nostres germans ens facin donar-los per perduts, o bé continuarem suportant les seves faltes i ens fixarem en les seves bones qualitats? (Colossencs 3:13.)

14. Quins dos factors van ajudar Jesús a mantenir-se ferm?

¹⁴ Què va ajudar Jesús a mantenir-se ferm i íntegre  malgrat totes les humiliacions, decepcions i sofriments que va patir? Dos factors importants. Primer, va mirar al cel i es va encomanar al «Déu que dona aguant» (Romans 15:5). Segon, Jesús va mirar endavant i es va centrar en el resultat del seu aguant. Analitzem per separat aquests dos factors.

15, 16. a) Què mostra que Jesús no va confiar en la seva pròpia força per aguantar? b) Quina confiança tenia Jesús en el seu Pare, i per què?

¹⁵ Tot i que Jesús, el Fill de Déu, era perfecte, no va confiar en la seva pròpia força per aguantar. Al contrari, va acudir al seu Pare celestial i va demanar en oració ajuda divina. L’apòstol Pau va escriure: «Crist va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes a aquell que el podia salvar de la mort» (Hebreus 5:7). Fixa’t que Jesús no només «va fer» peticions sinó també súpliques. La paraula súplica vol dir ‘una petició especialment sentida i sincera’; significa implorar ajuda. L’ús del plural indica que Jesús va suplicar a Jehovà més d’una vegada. Sens dubte, Jesús va orar repetidament i amb molta intensitat al jardí de Getsemaní (Mateu 26:36-44).

¹⁶ Jesús tenia confiança absoluta que Jehovà respondria les seves súpliques, perquè sabia que el seu Pare escolta «les oracions» (Salm 65:2). Durant la seva existència prehumana, el Fill primogènit havia vist com el seu Pare responia les oracions dels seus servents lleials. Per exemple, el Fill era present al cel quan Jehovà va enviar un àngel a contestar l’oració sincera del profeta Daniel, fins i tot abans que acabés d’orar (Daniel 9:20, 21). Com podria, doncs, el Pare no escoltar amb atenció quan el seu Fill unigènit obria el seu cor «amb grans clams i llàgrimes»? Jehovà va respondre les súpliques del seu Fill i va enviar un àngel perquè li donés forces per passar aquell tràngol (Lluc 22:43).

17. Si volem aguantar, per què hem de mirar al cel, i com ho podem fer?

 ¹⁷ Si volem aguantar, també hem de mirar al cel, és a dir, al Déu que ens «dona poder» (Filipencs 4:13). Si el Fill de Déu, que era perfecte, va sentir la necessitat de suplicar que Jehovà l’ajudés, nosaltres encara més! Com Jesús, hem d’implorar l’ajuda de Jehovà repetidament (Mateu 7:7). Tot i que no esperem cap visita angelical, podem estar segurs que el nostre Déu amorós contestarà les peticions del cristià lleial que «no deixa de fer súpliques i oracions nit i dia» (1 Timoteu 5:5). Independentment de les proves que passem, ja sigui mala salut, la mort d’algú estimat o persecució, Jehovà respondrà les nostres oracions de tot cor demanant saviesa, valor i forces per aguantar (2 Corintis 4:7-11; Jaume 1:5).

18. Com va mirar Jesús més enllà del sofriment a allò que li esperava?

¹⁸ El segon factor que va ajudar Jesús a aguantar és que va mirar endavant a allò que li esperava, més enllà del sofriment. La Bíblia diu de Jesús: «Pel goig que va ser posat al seu davant, va aguantar un pal de turment» (Hebreus 12:2). L’exemple de Jesús mostra com l’esperança, el goig i l’aguant van de la mà. Es pot resumir així: l’esperança produeix goig, i el goig, aguant (Romans 15:13;  Colossencs 1:11). Jesús tenia una meravellosa perspectiva. Sabia que la seva fidelitat contribuiria a la santificació del nom del seu Pare i li permetria recomprar la humanitat del pecat i la mort. Jesús també tenia l’esperança de ser Rei i Gran Sacerdot per portar més benediccions als humans obedients (Mateu 20:28; Hebreus 7:23-26). Al centrar-se en les perspectives i l’esperança que tenia al davant, Jesús va trobar un goig immesurable que el va ajudar a aguantar.

19. Com podem deixar que l’esperança, el goig i l’aguant ens ajudin quan la nostra fe es posi a prova?

¹⁹ Igual que Jesús, hem de deixar que l’esperança, el goig i l’aguant treballin junts al nostre favor. L’apòstol Pau va escriure: «Alegreu-vos de l’esperança». I va afegir: «Aguanteu quan tingueu dificultats» (Romans 12:12). T’enfrontes ara mateix a una dura prova de fe? Doncs sobretot mira endavant. No perdis de vista com el teu aguant glorificarà el nom de Jehovà. Centra’t en la preciosa esperança del Regne. Imagina’t al futur nou món de Déu gaudint de les benediccions del paradís. Pensar en el compliment de les coses meravelloses que Jehovà ha promès inclosa la santificació del seu nom, l’eliminació de la maldat, la malaltia i la mort, t’omplirà el cor de goig,. Això et pot ajudar a aguantar totes les proves amb què t’hagis d’enfrontar. Comparats amb l’esperança del Regne feta realitat, tots els patiments en aquest sistema «són passatgeres i lleugeres» (2 Corintis 4:17).

20, 21. Pel que fa a l’aguant, què espera Jehovà de nosaltres, i quina determinació hem de prendre?

²⁰ Jesús sabia que seguir-lo suposaria tot un repte que exigiria aguant (Joan 15:20). Estava preparat per mostrar el camí, conscient que el seu exemple enfortiria els altres  (Joan 16:33). És clar, Jesús va posar l’exemple perfecte d’aguant, però nosaltres estem lluny de la perfecció. Què espera Jehovà de nosaltres? Pere explica: «Crist va patir per vosaltres i així us va deixar un exemple perquè seguiu fidelment les seves petjades» (1 Pere 2:21). Amb la seva manera d’enfrontar-se amb les proves, Jesús va deixar un «exemple», un model a copiar. a El seu historial d’aguant es pot comparar amb unes «petjades». No les podem seguir a la perfecció, però sí «fidelment».

²¹ Prenguem, doncs, la determinació de seguir l’exemple de Jesús de la millor manera possible. No oblidem mai que, si seguim fidelment les petjades de Jesús, estarem millor preparats per aguantar «fins a la fi», la fi d’aquest sistema o la fi de la nostra vida. No sabem què arribarà abans, però d’una cosa sí que n’estem ben segurs, Jehovà recompensarà el nostre aguant per tota l’eternitat (Mateu 24:13).