1, 2. Per què es complau un pare amorós al veure com el seu fill l’obeeix, i com reflecteix això els sentiments de Jehovà?

 UN PARE mira per la finestra i veu el seu fillet jugant a pilota amb alguns amics. La pilota surt botant del jardí en direcció al carrer. El nen la segueix amb la mirada. Un dels seus amics l’incita a sortir al carrer a buscar-la, però el nen fa que no amb el cap i diu: «No em deixen». El pare somriu complagut.

² Per què se sent tan satisfet? Perquè ha ensenyat al seu fill a no sortir sol al carrer. Quan el nen l’obeeix tot i no saber que l’està observant, el pare veu que el seu fill està aprenent a ser obedient i que això el protegeix. Els sentiments d’aquest pare són com els del nostre Pare celestial, Jehovà. Déu sap que, per mantenir-nos fidels i poder veure el meravellós futur que ens ha preparat, hem d’aprendre a confiar en ell i obeir-lo (Proverbis 3:5, 6). Per ajudar-nos a aconseguir-ho, ens ha enviat el millor mestre de tota la humanitat.

3, 4. En quin sentit Jesús «va aprendre què és l’obediència» i va ser «perfeccionat»? Posa’n un exemple.

³ La Bíblia diu una cosa sorprenent sobre Jesús: «Tot i que era el seu fill, va aprendre què és l’obediència pel que va patir. I després d’haver sigut perfeccionat, es va convertir en el responsable de la salvació eterna de tots els que l’obeeixen» (Hebreus 5:8, 9). Jesús havia existit al cel durant milions i milions d’anys. Va veure com Satanàs i els seus àngels rebels desobeïen Déu. Però el Fill primogènit mai es va unir a ells. Una profecia va dir d’ell aquestes paraules:  «Jo no m’he rebeŀlat» (Isaïes 50:5). Aleshores, com pot ser que d’un fill tan obedient es digués que «va aprendre què és l’obediència»? Com podria un ésser tan perfecte ser «perfeccionat»?

⁴ Pensa en un exemple: un soldat té una espasa de ferro que és de fabricació perfecta i té un disseny exceŀlent, tot i això, mai l’ha provat al camp de batalla. Ara bé, la canvia per una altra d’un material més dur: l’acer trempat. Aquesta altra espasa ja ha funcionat bé en altres batalles. Oi que ha sortit guanyant amb el canvi? Igualment, l’obediència de Jesús abans de venir a la terra havia estat impecable, però després d’estar aquí, va adquirir una condició totalment diferent. Com si diguéssim que ara la seva obediència ja havia estat provada, o endurida, per dificultats que mai s’hauria trobat al cel.

5. Per què era tan important l’obediència de Jesús, i què analitzarem en aquest capítol?

⁵ L’obediència va ser fonamental en la missió que Jesús tenia a la terra. Jesús va venir aquí com «l’últim Adam» per acomplir allò que el nostre primer pare no va fer: ser obedient a Jehovà, fins i tot sota prova (1 Corintis 15:45). Ara bé, l’obediència de Jesús no era mecànica sinó que va obeir amb tota la ment, el cor i l’ànima. I ho va fer amb alegria. Per a ell, complir la voluntat del seu Pare era més important que l’aliment (Joan 4:34). Què ens ajudarà a imitar l’obediència de Jesús? Cultivar la mateixa motivació que ell tenia ens ajudarà a resistir les temptacions i a fer la voluntat de Déu. Primer, analitzem els seus motius. Després, repassem les recompenses de manifestar una obediència com la de Crist.

6, 7. Què motivava Jesús a ser obedient?

⁶ L’obediència de Jesús sorgia de les qualitats que tenia al  cor. Com vam veure al capítol 3, Crist era humil de cor. L’arrogància fa que les persones menyspreïn l’obediència, però la humilitat ens ajuda a obeir Jehovà de bon grat (Èxode 5:1, 2; 1 Pere 5:5, 6). De fet, l’obediència de Jesús sorgia d’allò que estimava i d’allò que odiava.

⁷ Per damunt de tot, Jesús estimava el seu Pare celestial, Jehovà. Veurem més detalls d’aquest amor al capítol 13. Aquest s’originava del temor de Déu que Jesús sentia. Jesús temia desagradar al seu Pare perquè el seu amor per Ell era molt intens i li tenia una profunda reverència. Com que Jesús temia Déu, les seves oracions van ser escoltades favorablement (Hebreus 5:7). Aquest temor de Jehovà és una característica destacada de Jesús com a Rei Messiànic (Isaïes 11:3).

8, 9. Tal com s’havia profetitzat, què sentia Jesús per la justícia i per la maldat, i com ho va demostrar?

 ⁸ L’amor a Jehovà també implica odiar tot allò que ell odia. Per exemple, fixa’t en aquesta profecia dirigida al Rei Messiànic: «Has estimat la justícia i has odiat la maldat. És per això que Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb l’oli d’alegria més que als teus companys» (Salm 45:7). Els «companys» de Jesús van ser els altres reis de la descendència del rei David. Jesús té molta més raó que qualsevol d’ells per sentir alegria pel seu ungiment. Per què? Perquè la seva recompensa és molt més gran i el seu regnat és infinitament més beneficiós. Se’l recompensa perquè el seu amor a la justícia i el seu odi a la maldat el van portar a obeir Déu en tot.

⁹ Com va demostrar Jesús el que sentia per la justícia i per la maldat? Per exemple, com va reaccionar Jesús quan els deixebles van obeir les seves instruccions al predicar i van obtenir bons resultats? Se’n va alegrar molt (Lluc 10:1, 17, 21). I com es va sentir ell quan la gent de Jerusalem va mostrar repetidament un esperit de desobediència i va rebutjar la seva ajuda amorosa? Va plorar al veure el tarannà rebel de la ciutat (Lluc 19:41, 42). Tant la bona conducta com la dolenta afectaven profundament Jesús.

10. Quins sentiments cap a la bona conducta i les males accions hem de cultivar, i què ens ajudarà a fer-ho?

¹⁰ Meditar en el que sentia Jesús ens ajuda a examinar els nostres propis motius per obeir Jehovà. Tot i ser imperfectes, podem arribar a estimar de tot cor el bé i odiar el mal. Necessitem orar a Jehovà i demanar-li que ens ajudi a cultivar sentiments com els seus i com els del seu Fill (Salm 51:10). Al mateix temps, cal que evitem influències que puguin erosionar aquests sentiments. És bàsic que triem amb compte l’entreteniment i les companyies (Proverbis 13:20; Filipencs 4:8). Si procurem tenir motius com els de Jesús, la nostra obediència no serà només de cara a la galeria. Farem el bé  perquè estimem el bé. Evitarem la mala conducta, no per por que ens enxampin, sinó perquè l’odiem.

11, 12. a) Què li va passar a Jesús al principi del seu ministeri? b) Quina va ser la primera temptació de Satanàs, i quins paranys va fer servir?

¹¹ Al principi del seu ministeri, es va posar a prova a Jesús i, a la vegada, l’odi que sentia pel pecat. Després de batejar-se, va estar al desert quaranta dies i quaranta nits sense menjar. Just després, Satanàs va venir a temptar-lo. Fixa’t que astut va ser el Diable (Mateu 4:1-11).

¹² Primer, Satanàs va dir: «Si ets fill de Déu, digues a aquestes pedres que es converteixin en pans» (Mateu 4:3). Com se sentia Jesús després de tants dies sense menjar? La Bíblia ho diu ben clar: «Va tenir gana» (Mateu 4:2). Així doncs, Satanàs es volia aprofitar del desig natural de menjar i sens dubte va esperar a què Jesús es trobés dèbil. Fixa’t també en la insultant frase de Satanàs: «Si ets Fill de Déu». Satanàs sabia que Jesús era «el primogènit de tota la creació» (Colossencs 1:15). Però Jesús no va deixar que la provocació de Satanàs el fes desobeir. Sabia que la voluntat de Déu no era que fes servir el seu poder en benefici propi. Es va negar a fer-ho, i així va mostrar que confiava humilment que Jehovà el sostindria i el guiaria (Mateu 4:4).

13-15. a) Quines van ser la segona i la tercera temptació de Satanàs, i com va respondre Jesús? b) Com sabem que Jesús mai va poder abaixar la guàrdia amb Satanàs?

¹³ A la segona temptació, Satanàs va portar Jesús a un punt elevat sobre les muralles del temple. Va tergiversar la Paraula de Déu per temptar Jesús a fer una exhibició espectacular: llançar-se des d’aquella alçada perquè els àngels el rescatessin. Si les multituds que hi havia al temple haguessin vist un miracle així, oi que ningú hauria dubtat que Jesús era el Messies promès? I si la gent hagués acceptat Jesús  com a Messies a causa d’aquesta demostració, no s’hauria estalviat un munt de problemes i de sofriment? Potser sí. Però Jesús sabia que la voluntat de Jehovà era que el Messies dugués a terme la seva missió d’una manera humil, no pas influenciant les persones a creure en ell per mitjà d’exhibicions espectaculars (Isaïes 42:1, 2). De nou, Jesús no va voler desobeir Jehovà. Jesús no es va sentir atret per la fama.

¹⁴ Però, i l’atractiu del poder? En el seu tercer intent, el Diable va oferir a Jesús tots els regnes del món a canvi d’un sol acte d’adoració. Es va rumiar Jesús aquesta oferta? Va respondre: «Ves-te’n, Satanàs! Perquè està escrit: “És Jehovà, el teu Déu, a qui has d’adorar, i només l’has de servir a ell”» (Mateu 4:10). Res podria fer que Jesús adorés un altre déu. Cap oferta per obtenir poder o influència en aquest món faria que cometés un acte de desobediència.

¹⁵ Es va rendir Satanàs? Tal com Jesús li havia ordenat va marxar, però l’Evangeli de Lluc afegeix que «el Diable el va deixar fins a un altre moment oportú» (Lluc 4:13). De fet, Satanàs trobaria altres oportunitats per posar a prova Jesús. La Bíblia diu que Jesús va ser «posat a prova en tot sentit» (Hebreus 4:15). Per això Jesús mai va poder abaixar la guàrdia, i nosaltres tampoc ho hem de fer.

16. Com tempta Satanàs avui dia els servents de Déu, i com podem rebutjar els seus esforços?

¹⁶ Avui dia Satanàs segueix temptant els servents de Déu. És trist, però sovint les nostres imperfeccions ens converteixen en un blanc fàcil. Satanàs apeŀla hàbilment a l’egoisme, l’orgull i la fam de poder. De fet, pot fer servir el materialisme per apeŀlar a totes aquestes trampes alhora. És vital que, de tant en tant, ens fem un examen de consciència sincer. És bo que meditem en les paraules de 1 Joan 2:15-17. Al llegir-les, preguntem-nos si els desitjos carnals d’aquest món, l’ànsia de béns materials i el desig d’impressionar  els altres han debilitat d’alguna manera l’amor que sentim pel nostre Pare celestial. Cal recordar que, com a Satanàs, a aquest món li queda molt poc temps. Rebutgem els seus esforços astuts per fer-nos caure en el pecat. Que l’exemple del nostre Mestre ens serveixi d’inspiració, ja que «ell no va cometre cap pecat» (1 Pere 2:22).

17. Quina actitud tenia Jesús pel que fa a obeir el seu Pare, i quina objecció poden presentar alguns?

¹⁷ L’obediència implica molt més que abstenir-nos de pecar. Crist va posar en pràctica tot el que el seu Pare li manava. Va dir: «Jo sempre faig el que li agrada» (Joan 8:29). Aquesta obediència va donar molta alegria a Jesús. Ara bé, alguns poden dir que per a ell era fàcil ser obedient. Poden pensar que Jesús només havia de donar comptes a Jehovà, que és perfecte, mentre que nosaltres sovint ho hem de fer a persones imperfectes que ocupen llocs d’autoritat. Però la veritat és que Jesús va ser obedient a humans imperfectes en llocs d’autoritat.

18. Quin exemple d’obediència va donar Jesús quan era jove?

¹⁸ Jesús va estar sota l’autoritat dels seus pares mentre creixia. I Josep i Maria eren imperfectes. És probable que Jesús notés els defectes dels seus pares més que altres nens. Tot i així, s’hi va rebeŀlar? Va sortir-se del paper que Déu li havia donat i els va dir com havien de dirigir la família? Fixa’t en què diu Lluc 2:51 sobre Jesús quan tenia dotze anys: «Va continuar obeint els seus pares». Aquest és un exemple exceŀlent per als joves cristians, que s’esforcen per obeir els seus pares i mostrar-los el degut respecte (Efesis 6:1, 2).

19, 20. a) Amb quins reptes es va haver d’enfrontar Jesús pel que fa a obeir homes imperfectes? b) Per què els autèntics cristians hem de ser obedients als qui dirigeixen la congregació?

¹⁹ Pel que fa a obeir homes imperfectes, Jesús va haver d’afrontar reptes que els autèntics cristians d’avui dia mai afrontarem.  Pensa en els temps singulars que va viure. El sistema religiós jueu, amb el temple a Jerusalem i el sacerdoci, havia comptat amb l’aprovació de Jehovà durant segles. Però estava a punt de ser rebutjat i substituït per la congregació cristiana (Mateu 23:33-38). Mentrestant, molts mestres religiosos ensenyaven mentides procedents de la filosofia grega. Al temple, la corrupció era tan evident que Jesús el va anomenar «cova de lladres» (Marc 11:17). Evitava Jesús anar al temple i a les sinagogues? En absolut! Jehovà encara es valia d’aquells instruments. Fins que Déu no va intervenir i va canviar les coses, Jesús va celebrar obedientment les festes al temple i va anar a la sinagoga (Lluc 4:16; Joan 5:1).

²⁰ Si Jesús va ser obedient en aquelles circumstàncies, com d’obedients hem de ser els autèntics cristians avui dia! Al capdavall, vivim en un temps molt diferent: l’era de la restauració de l’adoració pura, anunciada fa molts segles. Déu ens assegura que no permetrà que Satanàs corrompi el seu poble restaurat (Isaïes 2:1, 2; 54:17). És veritat que toparem amb pecats i imperfeccions dins la congregació cristiana. Però, usarem els errors dels altres com a excusa per desobeir Jehovà? Són aquests una llicència per no assistir a les  reunions cristianes o per ser crítics amb els ancians? Mai de la vida! Tot el contrari, donarem suport de tot cor als qui dirigeixen la congregació. Serem obedients, assistirem a les reunions cristianes i als congressos, i posarem en pràctica el consell bíblic que hi rebem (Hebreus 10:24, 25; 13:17).

21. Com va respondre Jesús a la pressió d’alguns humans perquè desobeís Déu, i quin exemple ens dona això?

²¹ Jesús no va permetre que ningú, ni tan sols cap amic amb bones intencions, l’apartés d’obeir Jehovà. Per exemple, l’apòstol Pere va voler convèncer el seu Mestre que no calia que patís i morís. Jesús va rebutjar amb fermesa el consell ben intencionat, però errat, de Pere de ser bondadós amb si mateix (Mateu 16:21-23). Avui dia, els seguidors de Jesús sovint troben familiars que, amb bona intenció, procuren dissuadir-los d’obeir les lleis i els principis de Déu. Com els deixebles de Jesús del primer segle, estem convençuts que «hem d’obeir Déu com a governant abans que als homes» (Fe 5:29).

22. A quina pregunta va donar resposta Jesús, i com ho va fer?

²² L’obediència de Jesús es va posar totalment a prova quan es va haver d’encarar amb la mort. En aquell fosc dia «va aprendre què és l’obediència» en sentit absolut. Va fer la voluntat del seu Pare i no la seva (Lluc 22:42). Així va completar un historial perfecte d’integritat (1 Timoteu 3:16). Va ser la resposta a la pregunta que va sorgir molt temps enrere: pot un humà perfecte mantenir-se obedient a Jehovà fins i tot sota prova? A diferència d’Adam i Eva que havien fallat, Jesús va venir a la terra, va viure, va morir i va deixar un exemple impecable. La millor de totes les criatures de Jehovà va donar la resposta més contundent possible. Va ser obedient tot i que li va suposar moltíssim sofriment, fins i tot la mort.

23-25. a) Com es relaciona l’obediència amb la integritat? Posa’n un exemple. b) Quin serà el tema del capítol següent?

 ²³ La nostra obediència demostra integritat, o devoció de tot cor, a Jehovà. Al ser obedient, Jesús va preservar la seva integritat i això ha beneficiat tota la humanitat (Romans 5:19). Jehovà el va recompensar amb escreix. Si obeïm el nostre Mestre, Jesucrist, Jehovà també ens recompensarà. Obeir Crist porta a la «salvació eterna» (Hebreus 5:9).

²⁴ És més, la integritat ja és una recompensa per si mateixa. Proverbis 10:9 diu: «Qui té una conducta íntegra caminarà segur». Si comparem la integritat amb una gran mansió feta de maons, cada acte d’obediència seria com un d’aquests. Un maó pot semblar no res, però cadascun té el seu lloc i la seva importància. I quan tots s’ajunten, es construeix una cosa de moltíssim més valor. Quan acumulem actes d’obediència un al costat de l’altre, dia rere dia i any rere any, construïm la preciosa casa de la nostra integritat.

²⁵ Una vida d’obediència que s’estén al llarg del temps ens recorda una altra qualitat: l’aguant. Aquest tret de l’exemple de Jesús serà el tema del capítol següent.