1-3. Quin perill assetja Jesús, i com reacciona ell?

 UNA turba surt a buscar Jesús. Es tracta d’una multitud d’homes amb espases i bastons, i acompanyats de soldats. Com guiats per un propòsit malèvol, es mouen pels foscos carrers de Jerusalem i travessen el torrent del Cedró fins a la muntanya de les Oliveres. Hi ha lluna plena, però porten torxes i llànties. ¿Pot ser que els núvols ocultin la llum de la lluna i no s’hi vegin? O que pensin que la seva presa s’amagarà entre les ombres? Una cosa està clara: si algú creu que Jesús s’arronsarà, és que el coneix ben poc.

² Jesús és conscient del perill que s’acosta. Tot i així, es queda on és i espera. S’apropa la turba, encapçalada per qui abans era un amic íntim: Judes. Descaradament, Judes traeix Jesús i identifica el seu antic mestre amb una salutació hipòcrita i un petó. Però Jesús manté la calma. Llavors fa un pas cap a la turba. Pregunta: «A qui busqueu?». Ells responen: «A Jesús el Natzarè».

³ La majoria de la gent tremolaria de por davant d’una turba armada com aquesta. Potser és el que esperen que faci l’home que tenen davant seu. Però Jesús no tremola, ni fuig, ni diu cap mentida. Al contrari, senzillament contesta: «Soc jo». Desprèn tanta calma i valentia que els homes estan desconcertats. Es fan enrere i cauen a terra! (Joan 18:1-6; Mateu 26:45-50; Marc 14:41-46.)

4-6. a) Amb què es compara el Fill de Déu, i per què? b) De quines tres maneres va demostrar valor Jesús?

⁴ Què va fer que Jesús fos capaç d’enfrontar-se a aquell perill enorme amb total serenitat i autocontrol? Sens dubte,  el seu valor. El valor és una de les qualitats més necessàries i admirades en un líder, i cap home ha igualat mai Jesús en aquest aspecte, ni molt menys l’ha superat! Al capítol anterior hem après sobre la humilitat i la mansuetud de Jesús. És per això que se l’anomenava «el Corder» (Joan 1:29). Ara bé, al descriure el valor de Jesús ho fa d’una manera ben diferent. La Bíblia diu sobre el Fill de Déu: «Mira, el Lleó de la tribu de Judà» (Apocalipsi 5:5).

⁵ Sovint el lleó es relaciona amb el valor. T’has trobat mai cara a cara amb un lleó adult? Si és el cas, el més probable és que hi hagués una tanca protectora entre l’animal i tu, com les que hi ha en un zoo. Tot i així, pot ser una experiència esglaiadora. Si mires la cara d’aquesta poderosa i enorme criatura, i veus com et torna la mirada sense vaciŀlar, d’una cosa pots estar segur: no s’espantarà ni fugirà de res. La Bíblia parla sobre «el lleó, que és el més poderós dels animals i no recula davant de ningú» (Proverbis 30:30). Doncs així és el valor de Crist.

⁶ Examinem ara tres maneres com Jesús va mostrar valor com el d’un lleó: defensant la veritat, sostenint la justícia i enfrontant-se a l’oposició. També veurem que tots nosaltres, siguem valents per naturalesa o no, podem imitar Jesús pel que fa a mostrar valor.

7-9. a) Què va passar quan Jesús tenia dotze anys, i què sembla intimidant d’aquesta situació? b) Com va mostrar Jesús valentia al tractar amb els mestres al temple?

⁷ En un món governat per Satanàs, «el pare de la mentida», cal valor per defensar la veritat (Joan 8:44; 14:30). Jesús no va esperar a ser adult per fer-ho. Quan Jesús tenia dotze anys, després de la festa de la Pasqua a Jerusalem, els seus pares, Maria i Josep, es van adonar que no estava amb ells i el van estar buscant desesperadament durant tres  dies. Finalment el van trobar al temple. Què hi feia? Estava «assegut entre els mestres, escoltant-los i fent-los preguntes» (Lluc 2:41-50). Pensem en aquella escena.

⁸ Segons els historiadors, alguns dels líders religiosos més importants tenien per costum quedar-se al temple després de les festes i ensenyar en un dels grans porxos que hi havia. La gent seia als seus peus per escoltar-los i fer-los preguntes. Aquests mestres eren homes instruïts que coneixien molt bé la Llei mosaica i també la coŀlecció innumerable de complexes regles i tradicions humanes que s’havien multiplicat durant els anys. Com t’hauries sentit tu enmig d’ells? Intimidat? Seria el més natural. I si només tinguessis dotze anys? Molts joves són tímids (Jeremies 1:6). Alguns fan tot el possible per evitar atraure l’atenció dels professors a l’escola; tenen por que els preguntin res, els espanta que els triïn per fer alguna cosa i els atemoreix la possibilitat de passar vergonya o fer el ridícul.

⁹ En canvi, aquí tenim Jesús, enmig d’aquells homes instruïts, fent-los preguntes profundes sense cap mena de por. I no només això. El relat explica: «Tots els que l’escoltaven es meravellaven de la capacitat que tenia d’entendre les coses i de les seves respostes» (Lluc 2:47). La Bíblia no recull el que va dir en aquella ocasió, però podem estar segurs que no va repetir les ensenyances falses que tant agradaven a aquells mestres religiosos (1 Pere 2:22). No, Jesús va defensar la veritat de la Paraula de Déu i segur que els seus oients es van quedar bocabadats al veure que un noi de dotze anys s’expressava amb tanta perspicàcia i valentia.

10. Com imiten els joves cristians d’avui dia el valor de Jesús?

¹⁰ Avui dia, molts joves cristians segueixen les petjades de Jesús. Evidentment, a diferència del jove Jesús, no són perfectes. Però, igual que ell, no esperen a ser adults per defensar la veritat. Tant a l’escola com a les comunitats on viuen,  fan preguntes amb tacte a les persones, les escolten i comparteixen respectuosament la veritat amb elles (1 Pere 3:15). Molts d’aquests joves han ajudat companys de classe, professors i veïns a ser seguidors de Crist. Jehovà segur que està molt feliç pel valor que demostren. La seva Paraula compara aquests joves amb gotes de rosada, perquè són refrescants, agradables i nombrosos (Salm 110:3).

11, 12. Ja d’adult, com va demostrar Jesús valor a l’hora de defensar la veritat?

¹¹ Ja d’adult, Jesús va mostrar valor al defensar la veritat una vegada rere una altra. De fet, el seu ministeri va començar amb una confrontació que molts qualificarien de terrible. No com a arcàngel poderós, sinó com a simple humà, Jesús es va enfrontar a Satanàs, l’enemic més imponent i perillós de Jehovà. Jesús va rebutjar Satanàs i va refutar la mala aplicació que va fer de les Escriptures inspirades. Jesús va posar punt final a aquell encontre amb una ordre plena de valor: «Ves-te’n, Satanàs!» (Mateu 4:2-11).

¹² D’aquesta manera Jesús va establir el model del seu ministeri: la defensa valerosa de la Paraula del seu Pare davant els intents d’alguns de tergiversar-la o distorsionar-la. En aquella època, com avui, l’engany religiós estava a l’ordre del dia. Jesús va dir als líders religiosos del seu temps: «D’aquesta manera anuŀleu la paraula de Déu amb les tradicions que us aneu transmetent» (Marc 7:13). El poble admirava moltíssim aquells homes, però Jesús els va denunciar sense cap por i els va anomenar guies cecs i hipòcrites (Mateu 23:13, 16). a Com podem imitar l’exemple de valor de Jesús?

13. De què som conscients a l’imitar Jesús, i quin privilegi tenim?

¹³ Naturalment som conscients que nosaltres no tenim la  capacitat de Jesús de llegir els cors de les persones, ni la seva autoritat per jutjar. Tot i això, podem imitar la seva defensa valerosa de la veritat. Per exemple, podem fer brillar la llum en un món enfosquit per la propaganda satànica posant al descobert les mentides que les religions han ensenyat sobre Déu, sobre el seu propòsit i sobre la seva Paraula. Mentides que avui dia estan molt esteses (Mateu 5:14; Apocalipsi 12:9, 10). Ajudem les persones a alliberar-se de l’esclavitud a ensenyances falses que els omplen el cor d’una por malaltissa i enverinen la seva relació amb Déu. Quin privilegi tenim de veure el compliment de la promesa de Jesús: «La veritat us farà lliures»! (Joan 8:32.)

14, 15. a) Explica una manera com Jesús va aclarir el que era la justícia. b) Al parlar amb una dona samaritana, quins prejudicis no van condicionar Jesús?

¹⁴ La profecia bíblica va predir que el Messies aclariria a les nacions el que era la justícia (Isaïes 42:1; Mateu 12:18). I és ben clar que Jesús ho va començar a fer quan va ser a la terra. Amb gran valor, va ser sempre just i imparcial al tractar les persones. Per exemple, va rebutjar els prejudicis i la intolerància que anaven en contra de les Escriptures, i que eren tan freqüents en el món que l’envoltava.

 ¹⁵ Quan Jesús va parlar amb una dona samaritana al pou de Sicar, els seus deixebles es van sorprendre. Per què? En aquell temps, els jueus en general menyspreaven els samaritans; un menyspreu que es remuntava a molts anys enrere (Esdres 4:4). A més, alguns rabins tenien una opinió denigrant de les dones. Les lleis rabíniques, que es van posar per escrit més tard, convidaven els homes a evitar parlar amb elles; fins i tot donaven a entendre que elles no eren dignes d’aprendre la Llei de Déu. Les dones samaritanes eren considerades especialment impures. Jesús no es va deixar influenciar per aquells prejudicis injustos, va predicar obertament a aquella dona samaritana que portava una vida immoral i, fins i tot, li va revelar que ell era el Messies (Joan 4:5-27).

16. Per què necessiten valor els cristians per evitar els prejudicis?

¹⁶ T’has trobat mai amb persones que tenen prejudicis? És possible que facin bromes despectives sobre individus d’altres races o nacionalitats, que parlin de manera denigrant sobre persones de l’altre sexe, o que menyspreïn la gent d’un estatus econòmic o social diferent. Els seguidors de Crist no aproven aquestes opinions que demostren odi i s’esforcen de valent per eliminar del seu cor tot rastre de prejudici (Fets 10:34). Cadascú de nosaltres ha de cultivar el valor necessari per ser just en aquest sentit.

17. Què va fer Jesús al temple, i per què?

¹⁷ El valor també va fer que Jesús lluités a favor de la puresa del poble de Déu i a favor del que Jehovà havia establert perquè se l’adorés. A l’inici del seu ministeri, va entrar a la zona del temple de Jerusalem i es va esgarrifar al veure els comerciants i canvistes fent els seus negocis allà. Ple d’una justa indignació, Jesús va fer fora del temple aquells homes cobdiciosos i les seves mercaderies (Joan 2:13-17). Cap al final del seu ministeri va actuar de manera similar (Marc 11:15-18). Amb aquelles accions segur que  es va guanyar una colla d’enemics poderosos, però Jesús no es va fer enrere. Per què? Des de petit va dir que aquell temple era la casa del seu Pare, i ho va dir de tot cor (Lluc 2:49). Contaminar l’adoració pura que tenia lloc al temple era una injustícia que mai podria tolerar. El seu zel li va donar el valor per fer el que calia.

18. Com poden els cristians avui dia mostrar valor al defensar la puresa de la congregació?

¹⁸ Avui dia, els seguidors de Crist també es preocupen per la puresa del poble de Déu i del que Jehovà ha establert perquè el puguem adorar. Si veuen que un company cristià comet un pecat greu, no ho passen per alt, sinó que són valents i parlen amb ell. També s’asseguren que els ancians de la congregació n’estiguin assabentats (1 Corintis 1:11). Els ancians poden ajudar els malalts espirituals i preservar la puresa de les ovelles de Jehovà (Jaume 5:14, 15).

19, 20. a) Quines injustícies es produïen en el temps de Jesús, i quina pressió va patir ell? b) Per què els seguidors de Jesús es neguen a implicar-se en política i actes violents, i quina és una de les seves recompenses?

¹⁹ Vol dir tot això, doncs, que Jesús va fer campanya contra la injustícia social del món en general? Sens dubte, es cometien injustícies al seu voltant. La seva terra natal estava ocupada per Roma, una potència estrangera. Els romans oprimien els jueus amb una forta presència militar, els espremien a base d’impostos i fins i tot interferien en els seus costums religiosos. Per això no sorprèn que molts volguessin que Jesús s’impliqués en la política del seu temps (Joan 6:14, 15). Una vegada més, Jesús va haver de ser valent.

²⁰ Jesús va explicar que el seu Regne no era part del món. Amb el seu exemple va ensenyar els seus seguidors a quedar-se al marge de les disputes polítiques d’aquell temps i a centrar-se en la predicació de les bones notícies del Regne  de Déu (Joan 17:16; 18:36). Va donar una poderosa lliçó de neutralitat quan la turba va anar a arrestar-lo. Pere va actuar impulsivament i va ferir un home amb l’espasa. És fàcil posar-nos en la pell de Pere. Si hi ha hagut cap ocasió en què pot semblar que la violència hauria estat justificada és precisament aquella nit, perquè atacaven el Fill de Déu, un innocent. Però en aquell moment Jesús va fixar la norma que haurien de seguir tots els seus seguidors fins al dia d’avui: «Guarda l’espasa, perquè tots els que fan servir l’espasa moriran per l’espasa» (Mateu 26:51-54). Els seguidors de Crist d’aquell temps segur que van necessitar valor per mantenir una postura pacífica, i el mateix es pot dir avui dia. Com a resultat de la seva neutralitat cristiana, el poble de Déu de l’actualitat té un historial net, ja que mai ha participat en la gran quantitat de guerres, holocausts, revoltes i altres actes de violència que han tingut lloc. Aquest exceŀlent historial és una recompensa pel seu valor.

21, 22. a) Quina ajuda va rebre Jesús abans d’enfrontar-se a la seva prova més dura? b) Com va mostrar Jesús valor fins al final?

²¹ El Fill de Jehovà sabia molt bé que s’hauria d’enfrontar a una oposició feroç aquí a la terra (Isaïes 50:4-7). Va suportar diverses amenaces de mort que van portar a l’escena descrita al començament d’aquest capítol. Com va mantenir Jesús el seu valor davant d’aquests perills? Pensem en què estava fent Jesús abans que arribés la turba per arrestar-lo: orava fervorosament a Jehovà. I què va fer Jehovà? La Bíblia ens diu que Jesús «va ser escoltat» (Hebreus 5:7). Jehovà va enviar un àngel des del cel per donar forces al seu valerós Fill (Lluc 22:42, 43).

²² Poc després d’això, Jesús va dir als seus apòstols:  «Aixequeu-vos, anem!» (Mateu 26:46). Pensa en la valentia que hi ha darrere d’aquestes paraules. Va dir «anem» sent conscient que demanaria a la turba que no fessin mal als seus amics, que aquests l’abandonarien i fugirien, i que afrontaria sol la prova més dura de la seva vida. Tot sol va fer front a un judici iŀlegal i injust, a burles, tortura i una mort dolorosa. Però mai va deixar de ser valent.

23. Explica per què Jesús no va ser temerari en fer front al perill i a la mort.

²³ Actuava Jesús temeràriament? No, la temeritat no té res a veure amb l’autèntic valor. És veritat que Jesús va ensenyar els seus seguidors a ser cautelosos evitant els perills  per poder seguir fent la voluntat de Déu (Mateu 4:12; 10:16). Però en aquest cas Jesús sabia que no podia fer-se enrere. Coneixia el que implicava fer la voluntat de Déu i estava decidit a mantenir-se íntegre. Per això, l’única opció que tenia era seguir endavant i enfrontar-se a la prova.

24. Per què estem segurs que podrem ser valents davant de qualsevol prova que sorgeixi?

²⁴ Molt sovint els seguidors de Jesús han seguit amb valor les petjades del seu Amo. Molts s’han mantingut ferms davant la burla, la persecució, l’empresonament i, fins i tot, la mort. D’on treuen un valor com aquest els humans imperfectes? No prové d’ells mateixos. Igual que Jesús va rebre l’ajuda de Déu, també la reben els seus seguidors (Filipencs 4:13). Per això, no tinguis por del que et portarà el futur. Pren la determinació de mantenir-te íntegre, i Jehovà et donarà el valor necessari. Segueix enfortint-te gràcies a l’exemple de Jesús, el nostre Líder, que va dir: «Sigueu valents! Jo he vençut el món» (Joan 16:33).