1-3. Quin és l’escenari del sermó que Jesús va presentar a la primavera de l’any 31, i per què es queden impressionats els qui l’escolten?

 ÉS UN dia de primavera de l’any 31. Jesucrist és a prop de Cafarnaüm, una atrafegada ciutat situada a la costa nord-oest del mar de Galilea. Jesús ha estat orant a soles tota la nit en una muntanya a prop d’allà. Quan surt el sol, crida els seus deixebles i en tria dotze, a qui anomena apòstols. Mentrestant, una gran multitud de persones —algunes d’elles han vingut de molt lluny— han seguit Jesús fins a aquest lloc i s’han ajuntat a la falda de la muntanya. Tenen moltes ganes d’escoltar-lo i esperen que els curi les seves malalties. I Jesús no els decep (Lluc 6:12-19).

² S’apropa a la multitud i cura tots els malalts. Quan per fi ja no queda cap persona que pateixi una malaltia greu, s’asseu i comença a ensenyar-los. a Les paraules que pronuncia a l’aire lliure aquell dia primaveral segurament sorprenen als qui l’escolten. De fet, mai no han escoltat ningú que ensenyi com ell. En comptes de basar les seves ensenyances en tradicions orals o en les opinions de destacats rabins jueus, Jesús cita repetidament de les Escriptures Hebrees inspirades. El seu missatge és directe, les paraules que utilitza són senzilles i el significat del que diu és clar. Quan acaba, les multituds estan impressionades.  I amb raó, perquè han escoltat l’home més savi que mai ha viscut (Mateu 7:28, 29).

³ Aquest sermó i moltes altres coses que va dir i fer Jesús s’han recollit a la Paraula de Déu. Fem bé d’examinar el que la Bíblia diu sobre Jesús, ja que en ell estan «tots els tresors de la saviesa» (Colossencs 2:3). D’on va treure Jesús aquesta saviesa, és a dir, la capacitat d’aplicar el coneixement i l’enteniment? Com va ser savi, i com podem seguir el seu exemple?

4. Què es preguntaven els qui van escoltar Jesús a Natzaret, i per què?

⁴ En un dels seus viatges de predicació, Jesús va visitar Natzaret, el poble on s’havia criat, i va començar a ensenyar a la sinagoga. Molts dels presents estaven impressionats i es preguntaven: «D’on ha tret aquest home aquesta saviesa». Coneixien els seus pares i els seus germans, i sabien que provenia d’una família humil (Mateu 13:54-56; Marc 6:1-3). Sens dubte, també sabien que aquest fuster eloqüent no havia anat a cap de les prestigioses escoles rabíniques (Joan 7:15). És ben lògic, doncs, que es fessin aquesta pregunta.

5. De quina Font va revelar Jesús que provenia la seva saviesa?

⁵ La saviesa que Jesús va manifestar no es devia senzillament a la seva ment perfecta. Més endavant en el seu ministeri, mentre ensenyava públicament al temple, Jesús va revelar que la seva saviesa provenia d’una font molt més elevada. Va dir: «El que jo ensenyo no és meu, sinó de qui m’ha enviat» (Joan 7:16). En efecte, el Pare, qui havia enviat el Fill, era l’autèntica Font de la saviesa de Jesús (Joan 12:49). Però com va rebre aquesta saviesa de part de Jehovà?

6, 7. Com va rebre Jesús saviesa de part del seu Pare?

⁶ L’esperit sant de Jehovà actuava en el cor i la ment de Jesús.  Parlant del Messies promès, Isaïes va profetitzar: «L’esperit de Jehovà estarà damunt d’ell, l’esperit de saviesa i d’enteniment, l’esperit de consell i de poder, l’esperit de coneixement i del temor de Jehovà» (Isaïes 11:2). Si l’esperit de Déu reposava sobre Jesús i guiava els seus pensaments i les seves decisions, oi que no sorprèn que les paraules i accions de Jesús fossin d’una saviesa superlativa?

⁷ Jesús va obtenir del seu Pare saviesa d’una altra manera extraordinària. Com vam veure al capítol 2, l’existència prehumana de Jesús, que es va estendre per incomptables segles, li va permetre absorbir la manera de pensar del seu Pare. No ens podem imaginar el cabdal de saviesa que el Fill va obtenir treballant al costat del seu Pare en la creació de totes les coses, animades i inanimades, com a «obrer expert» de Déu. No és estrany, doncs, que es descrigui el Fill durant la seva existència prehumana com la saviesa personificada (Proverbis 8:22-31; Colossencs 1:15, 16). Mentre complia el seu ministeri, Jesús va utilitzar la saviesa que havia obtingut al costat del seu Pare al cel (Joan 8:26, 28, 38). b Per tant, no ens ha de sorprendre l’amplitud del coneixement, la profunditat de l’enteniment de les paraules de Jesús i el seny que evidenciava cadascuna de les seves accions.

8. Com poden obtenir saviesa els seguidors de Jesús?

⁸ Com a seguidors de Jesús, nosaltres també hem d’acudir a Jehovà com la Font de la saviesa (Proverbis 2:6). És clar, Jehovà no ens l’atorga de forma miraculosa. Però sí que ens contesta les oracions sinceres en què demanem saviesa per vèncer els reptes de la vida (Jaume 1:5). Per obtenir aquesta saviesa cal que ens esforcem de valent.  L’hem de seguir buscant com si es tractés de «tresors amagats» (Proverbis 2:1-6). En efecte, hem de continuar profunditzant en la Paraula de Déu perquè és on es revela la seva saviesa, i seguir posant en pràctica en la nostra vida tot el que aprenem. L’exemple del Fill de Jehovà ens ajuda especialment a adquirir aquesta saviesa. Examinem alguns àmbits en què Jesús va ser savi i aprenguem com podem imitar-lo.

9. Per què reflectien tanta saviesa les ensenyances de Jesús?

⁹ Grans multituds anaven on era Jesús només per sentir-lo (Marc 6:31-34; Lluc 5:1-3). I no és estrany, perquè quan parlava, deia paraules d’enorme saviesa. Les seves ensenyances mostraven que tenia un coneixement profund de la Paraula de Déu i una capacitat singular per arribar a l’essència de les coses. I, tot i el pas del temps, les seves ensenyances atrauen gent de tot arreu i no han deixat de ser pràctiques. Analitzem exemples de saviesa en les paraules de Jesús, el promès «Meravellós Conseller» (Isaïes 9:6).

10. Quines bones qualitats ens insta a cultivar Jesús, i per què?

¹⁰ El Sermó de la Muntanya, del qual hem parlat al principi, és el recull més extens d’ensenyances  de Jesús sense la interrupció d’un narrador o la intervenció d’altres persones. Aquí Jesús no només ens aconsella que parlem i ens comportem com cal. Va molt més enllà. Com que és conscient que els pensaments i els sentiments s’acaben convertint en paraules i accions, ens insta a cultivar bones qualitats, com ara la humilitat, la fam de justícia, la compassió i la pau, així com l’amor als altres (Mateu 5:5-9, 43-48). Si desenvolupem aquestes qualitats al cor, llavors les nostres paraules i la nostra conducta seran bones. I no només agradaran a Jehovà, també fomentaran bones relacions amb les altres persones (Mateu 5:16).

11. Quan Jesús aconsella sobre els pecats, com arriba a l’arrel del problema?

¹¹ Quan Jesús aconsella sobre els pecats, va a l’arrel mateixa del problema. No es limita a dir que hem d’evitar la violència, sinó que ens adverteix que no guardem ira al nostre cor (Mateu 5:21, 22; 1 Joan 3:15). No només ens prohibeix l’adulteri, també ens avisa de la passió que neix al cor i acaba fent-nos cometre aquesta traïció. Ens adverteix que no permetem que els ulls despertin en nosaltres un mal desig que ens estimuli a cometre immoralitat sexual (Mateu 5:27-30). Jesús parla de les causes del pecat, no només dels símptomes, ja que fa referència a les actituds i els desitjos que l’originen (Salm 7:14).

12. Com veuen els seguidors de Jesús el seu consell, i per què?

¹² Quanta saviesa hi ha a les paraules de Jesús! No sorprèn que les multituds quedessin «meravellades per la seva manera d’ensenyar» (Mateu 7:28). Per als qui el seguim, el seu savi consell és una guia per a la vida. Volem cultivar les bones qualitats que ell va recomanar, com ara la misericòrdia, la humilitat i l’amor, perquè sabem que així posem el fonament d’una conducta que agrada a Déu. Ens esforcem per treure del cor els sentiments negatius i els desitjos dels quals ell ens va advertir, com ara la ira o els  desitjos immorals, perquè sabem que això ens ajudarà a no caure en el pecat (Jaume 1:14, 15).

13, 14. Què mostra que Jesús va tenir seny a l’hora d’escollir el rumb que donaria a la seva vida?

¹³ Jesús va mostrar saviesa de paraula, però també amb accions. La seva manera de viure —les seves decisions, el concepte que tenia de si mateix i com va tractar els altres— va demostrar les múltiples i meravelloses facetes de la saviesa. Vegem exemples de com es guiava per «la saviesa pràctica i la capacitat de raonar» (Proverbis 3:21).

¹⁴ La saviesa inclou tenir seny. Jesús va mostrar seny quan va escollir el rumb que donaria a la seva vida. Podem imaginar la vida que hauria pogut tenir, la casa que s’hauria pogut fer, el negoci que hauria pogut muntar o el prestigi que hauria pogut aconseguir en aquest món. Però ell sabia que una vida dedicada a aquestes coses «és en va, és com perseguir el vent» (Eclesiastès 4:4; 5:10). Això seria insensat, el contrari del que dicta la saviesa. Jesús va escollir portar una vida senzilla. No estava interessat en guanyar molts diners ni en acumular possessions (Mateu 8:20). D’acord amb el que va ensenyar, va mantenir el seu ull enfocat en un únic objectiu: fer la voluntat de Déu (Mateu 6:22). Sàviament, Jesús va dedicar el seu temps i les seves forces als interessos del Regne, que són molt més importants i gratificants que les coses materials (Mateu 6:19-21). Així ens va deixar un exemple perquè l’imitem.

15. Com poden els seguidors de Jesús demostrar que es mantenen enfocats en els interessos del Regne, i per què és això el més savi?

¹⁵ Avui dia els seguidors de Jesús s’adonen que mantenir-se enfocats en els interessos del Regne és el més savi. Per això eviten carregar-se amb deutes innecessaris i anar rere objectius que aquest món promou i que consumeixen  massa temps i energia (1 Timoteu 6:9, 10). Molts han simplificat la seva vida per dedicar més temps al servei a Jehovà, potser servint d’evangelitzadors a temps complet. Aquesta és la manera més sàvia d’actuar, ja que mantenir els interessos del Regne en el lloc que en justícia els correspon resulta en la felicitat i satisfacció més grans (Mateu 6:33).

16, 17. a) Com va demostrar Jesús que era modest i realista amb el que esperava d’ell mateix? b) Com podem mostrar que som modestos i realistes amb el que esperem de nosaltres mateixos?

¹⁶ La Bíblia relaciona la saviesa amb la modèstia, qualitat que implica ser conscients de les pròpies limitacions (Proverbis 11:2). Jesús era modest i realista en relació amb el que esperava d’ell mateix. Sabia que no tots els que l’escoltessin acabarien fent-se deixebles seus (Mateu 10:32-39). També era conscient que només predicaria a un nombre limitat de persones. Per això, sàviament, va encarregar als seus seguidors la tasca de fer deixebles (Mateu 28:18-20). Va ser modest al reconèixer que els seus seguidors farien «coses encara més grans», ja que arribarien a més gent que ell, predicarien en una àrea més extensa i durant més temps (Joan 14:12). Jesús també va admetre que necessitava ajuda. Va acceptar l’auxili dels àngels que el van venir a atendre al desert i de l’àngel que va animar-lo a Getsemaní. En aquell moment d’extrema necessitat, el Fill de Déu va suplicar ajuda (Mateu 4:11; Lluc 22:43; Hebreus 5:7).

¹⁷ Nosaltres també hem de ser modestos i realistes pel que fa al que esperem de nosaltres mateixos. És cert que volem treballar amb tota l’ànima i esforçar-nos al màxim en la predicació i l’obra de fer deixebles (Lluc 13:24; Colossencs 3:23). Però també hem de recordar que Jehovà no ens compara amb altres, i nosaltres tampoc ho hauríem de fer (Gàlates 6:4). La saviesa pràctica ens ajudarà a posar-nos metes realistes segons les nostres capacitats  i circumstàncies. A més, farà que els que ocupen posicions de responsabilitat reconeguin que tenen limitacions i que, de vegades, necessiten ajuda i suport. La modèstia els permetrà acceptar l’ajuda amb gratitud, i reconèixer que Jehovà pot utilitzar un germà perquè sigui «un gran consol» per a ells (Colossencs 4:11).

18, 19. a) Què mostra que Jesús era raonable i positiu al tractar amb els seus deixebles? b) Per què tenim bones raons per ser positius i raonables al tractar amb els altres, i com ho podem fer?

¹⁸ «La saviesa de dalt en primer lloc és [...] raonable», diu Jaume 3:17. Jesús era raonable i positiu al tractar amb els seus deixebles. Era molt conscient dels defectes que tenien, però es fixava en les seves bones qualitats (Joan 1:47). Sabia que l’abandonarien la nit que l’arrestessin, però no va dubtar de la seva lleialtat (Mateu 26:31-35; Lluc 22:28-30). Tot i que Pere va negar tres vegades que el coneixia, Jesús va pregar per ell i va expressar la confiança que tenia en la seva fidelitat (Lluc 22:31-34). Quan va orar al seu Pare l’última nit que va ser a la terra, Jesús no es va centrar en els errors que els seus deixebles havien comès. Al contrari, va parlar positivament de com havien actuat fins aleshores. Va dir: «Han obeït les teves paraules» (Joan 17:6). Malgrat les imperfeccions dels seus apòstols, Jesús va posar a les seves mans la predicació del Regne i l’obra de fer deixebles (Mateu 28:19, 20). El fet que tingués confiança i fe en ells segur que els va donar fortalesa per complir la tasca que els va encomanar.

¹⁹ Els seguidors de Jesús tenim bones raons per imitar-lo en aquest respecte. El Fill de Déu, que era perfecte, va ser pacient amb els seus deixebles imperfectes. Amb més raó nosaltres, que som pecadors, hauríem de ser molt més raonables i comprensius amb els altres (Filipencs 4:5) En lloc de centrar-nos en els defectes dels nostres germans, és molt millor fixar-nos en les seves bones qualitats. És savi  recordar que Jehovà és qui els ha atret (Joan 6:44). Si ho ha fet és perquè veu alguna cosa bona en ells, i nosaltres hem de fer el mateix. Un esperit positiu ens ajudarà no només a «passar per alt una ofensa», sinó a buscar també coses per les quals podem encomiar els altres (Proverbis 19:11). Si confiem en els nostres germans espirituals, els ajudarem a donar el millor en el seu servei a Jehovà i a gaudir fent-ho (1 Tessalonicencs 5:11).

20. Què hauríem de fer amb l’autèntic tresor de saviesa que trobem als Evangelis, i per què?

²⁰ Els Evangelis, que relaten la vida de Jesús i el seu ministeri, són un autèntic tresor de saviesa. Què hauríem de fer amb aquest regal impagable? Al finalitzar el Sermó de la Muntanya, Jesús va instar els oients a no només escoltar les seves paraules de saviesa, sinó també a posar-les en pràctica (Mateu 7:24-27). Si els nostres pensaments, motius i accions estan d’acord amb les sàvies paraules i obres de Jesús, viurem de la millor manera possible en l’actualitat i anirem pel camí que du a la vida eterna (Mateu 7:13, 14). No hi ha cap manera més sàvia d’actuar!