1, 2. Per què és impossible apropar-nos a Jehovà per nosaltres mateixos, i què ha fet Jesucrist per ajudar-nos en aquest sentit?

 T’HAS perdut mai? Potser recordes una ocasió en què anaves de viatge a visitar un amic o un parent i no trobaves el camí. Com que avançaves per una carretera desconeguda, et vas aturar per preguntar a algú cap a on havies d’anar? Imagina com t’haguessis sentit si, en comptes d’explicar-te quin camí havies d’agafar, una persona bondadosa t’hagués dit: «Segueix-me, que t’hi portaré». Quin descans!

² Doncs bé, en certa manera, Jesucrist fa una cosa semblant per nosaltres. Com que hem heretat el pecat i la imperfecció, els humans no podem apropar-nos a Déu per nosaltres mateixos, estem perduts i «allunyats de la vida que pertany a Déu» (Efesis 4:17, 18). Necessitem ajuda per trobar el camí. I Jesús, el nostre bondadós Model, no només ens ofereix consell i orientació, sinó que va més enllà. Com hem vist al capítol 1, Jesús ens fa aquesta invitació: «Vine i segueix-me» (Marc 10:21). A més, ens dona una raó molt convincent perquè acceptem fer-ho. En una ocasió Jesús va dir: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6). Analitzem algunes raons per les quals només és possible apropar-nos al Pare mitjançant el Fill. Després, amb aquestes raons presents, examinarem de quina manera Jesús en realitat és «el camí, la veritat i la vida».

3. Per què ens apropem a Déu mitjançant Jesús?

³ La raó principal per la qual ens apropem a Déu mitjançant Jesús és que Jehovà ha decidit atorgar al seu Fill el paper més important. a El Pare l’ha fet la figura central, o clau, en la realització de tots els Seus propòsits (2 Corintis 1:20; Colossencs 1:18-20). Per entendre el paper vital del Fill, hem d’analitzar què va passar al jardí de l’Edèn, quan la primera parella humana es va unir a Satanàs en la rebeŀlió contra Jehovà (Gènesi 2:16, 17; 3:1-6).

4. Quina qüestió es va plantejar a l’Edèn, i què va decidir Jehovà per resoldre-la?

⁴ La rebeŀlió a l’Edèn va plantejar la següent qüestió que tenia una transcendència universal: és Jehovà realment sant, bo, just i amorós en tot el que fa? Per resoldre aquesta qüestió tan important, Jehovà va decidir que un dels seus fills espirituals perfectes havia de venir a la terra. Aquest fill tindria una missió importantíssima: entregar la vida per santificar el nom del seu Pare i servir de rescat per salvar la humanitat. Al mantenir-se fidel fins a la mort, el fill escollit faria possible que se solucionessin els problemes provocats per la rebeŀlió de Satanàs (Hebreus 2:14, 15; 1 Joan 3:8). Però Jehovà tenia milions de milions de fills espirituals perfectes (Daniel 7:9, 10). Quin triaria per dur a terme l’assignació més important de totes? Jehovà va escollir el seu «Fill unigènit», que després va ser conegut com Jesucrist (Joan 3:16).

5, 6. Com va demostrar Jehovà que confiava en el seu Fill, i en què es basava aquesta confiança?

⁵ Ens hauria de sorprendre la decisió de Jehovà? De cap  manera! El Pare tenia confiança absoluta en el seu Fill unigènit. Segles abans que el seu Fill vingués a la terra, Jehovà va predir que aquest es mantindria lleial malgrat patir tota classe de sofriments (Isaïes 53:3-7, 10-12; Fets 8:32-35). Pensa en què va suposar això. Així com totes les altres criatures inteŀligents, el Fill tenia llibertat d’elecció, la capacitat de decidir el que faria amb la seva vida. Però Jehovà tenia tanta confiança en ell que va profetitzar que seria fidel. En què es basava aquesta confiança? En el coneixement. Jehovà coneix íntimament el seu Fill i sap fins a quin punt aquest desitja agradar-li (Joan 8:29; 14:31). El Fill estima el seu Pare, i Jehovà sent el mateix pel seu Fill (Joan 3:35). Aquest amor que senten l’un per l’altre crea entre ells un vincle indestructible d’unitat i confiança (Colossencs 3:14).

⁶ Veritat que és lògic que només puguem apropar-nos a Déu mitjançant Jesús, tenint en compte el paper tan important del Fill, la confiança que el Pare li té i l’amor que els uneix als dos? No obstant això, hi ha una altra raó per la qual només el Fill ens pot conduir al Pare.

7, 8. Per què va poder afirmar Jesús amb tota raó que «l’únic que coneix realment el Pare és el Fill»?

⁷ Per apropar-nos a Jehovà, hem de complir certs requisits (Salm 15:1-5). Qui sap millor que el Fill què és el que cal per complir els requisits de Déu i aconseguir la Seva aprovació? Jesús va dir: «El meu Pare m’ha entregat totes les coses. L’únic que coneix realment el Fill és el Pare, i l’únic que coneix realment el Pare és el Fill i tot aquell a qui el Fill el vulgui revelar» (Mateu 11:27). Vegem per què Jesús va poder dir, amb raó i sense exagerar, que «l’únic que coneix realment el Pare és el Fill».

 ⁸ Com que el Fill és «el primogènit de tota la creació», té una amistat única amb Jehovà (Colossencs 1:15). Imagina l’estreta relació Pare-Fill que es va crear durant incomptables segles quan només existien ells dos, des de l’inici de la creació fins que altres criatures espirituals van ser creades (Joan 1:3; Colossencs 1:16, 17). Pensa tan sols en la meravellosa oportunitat que el Fill va tenir d’estar al costat del seu Pare, aprenent què pensava Ell de les coses, la Seva voluntat, les Seves normes i la Seva manera d’actuar. Certament no exagerem al dir que Jesús coneix el seu Pare millor que ningú altre. Aquesta relació tan estreta segurament li va permetre revelar com era el seu Pare millor que qualsevol altra persona.

9, 10. a) De quines maneres va revelar Jesús com era el seu Pare? b) Què hem de fer per obtenir l’aprovació de Jehovà?

⁹ Les ensenyances de Jesús van mostrar que coneixia molt bé què pensa i sent Jehovà, i què espera Ell dels qui l’adoren. b Jesús també va revelar com era el seu Pare d’una altra manera molt profunda, va dir: «Qui m’ha vist a mi, també ha vist el Pare» (Joan 14:9). Va imitar perfectament el seu Pare en tot el que va dir i fer. Per tant, quan llegim a la Bíblia coses sobre Jesús —com ara les poderoses i agradables paraules que va utilitzar quan ensenyava, la compassió que el va impulsar a curar altres persones, i l’empatia que va fer que li caiguessin les llàgrimes—, ens podem imaginar Jehovà dient i fent totes aquestes coses (Mateu 7:28, 29; Marc 1:40-42; Joan 11:32-36). Les paraules i els fets del Fill revelen perfectament la forma d’actuar i la voluntat del Pare (Joan 5:19; 8:28; 12:49, 50). Així doncs, per aconseguir l’aprovació de Jehovà hem de fer cas de les ensenyances de Jesús i seguir el seu exemple (Joan 14:23).

 ¹⁰ Com que Jesús coneix profundament Jehovà i l’imita perfectament, és natural que Jehovà hagi determinat que el Fill sigui el mitjà pel qual apropar-se a Ell. Aquest fet clau ens permet entendre per què només podem arribar a Jehovà mitjançant Jesús. Examinem ara el significat d’aquestes paraules de Crist: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6).

11. a) Per què només mitjançant Jesús podem gaudir d’una amistat amb Déu que compti amb la Seva aprovació? b) Com destaquen les paraules de Joan 14:6 la posició única de Jesús? (Consulta la nota.)

¹¹ Ja hem après que no podem apropar-nos a Déu si no és mitjançant Jesús. Analitzem ara, amb més detall, què significa això per a nosaltres. Jesús és «el camí» en el sentit que només mitjançant ell podem gaudir d’una relació amb Déu que compti amb la Seva aprovació. Per què? Doncs perquè Jesús es va mantenir fidel fins a la mort i va entregar la seva vida com a sacrifici de rescat (Mateu 20:28). Sense el rescat, ens seria impossible apropar-nos a Déu, perquè el pecat crea una barrera entre els humans i Déu. Com que Jehovà és sant, mai pot aprovar el pecat (Isaïes 6:3; 59:2). Però el sacrifici de Jesús va eliminar aquesta barrera. Va proporcionar el perdó del pecat que es necessitava (Hebreus 10:12; 1 Joan 1:7). Si acceptem el mitjà que Déu disposa mitjançant Crist i hi posem fe, podrem obtenir el favor de Jehovà. Senzillament no hi ha cap altra manera d’arribar a ser «reconciliats amb Déu» (Romans 5:6-11). c

12. En quins sentits és Jesús «el camí»?

 ¹² A més, Jesús és «el camí» quan fem oració. Només mitjançant ell podem dirigir les nostres sentides peticions a Jehovà amb la seguretat que les escoltarà favorablement (1 Joan 5:13, 14). El mateix Jesús va dir: «Qualsevol cosa que demaneu al Pare, us ho donarà en nom meu. [...] Demaneu i rebreu, i així la vostra alegria serà completa» (Joan 16:23, 24). És apropiat que, en el nom de Jesús, ens dirigim a Jehovà en oració i l’anomenem «Pare nostre» (Mateu 6:9). Jesús és «el camí» encara en un altre sentit: és el nostre exemple a seguir. Ja hem vist abans que Jesús va imitar perfectament el seu Pare. Per tant, l’exemple de Jesús ens mostra com viure per agradar a Jehovà. Així doncs, per apropar-nos a Jehovà hem de seguir les petjades de Jesús (1 Pere 2:21).

13, 14. a) Com va ser Jesús fidel a la veritat amb les seves paraules? b) Què havia de fer Jesús per ser «la veritat», i per què?

¹³ Jesús sempre va dir la veritat sobre la paraula profètica del seu Pare (Joan 8:40, 45, 46). No es va trobar cap engany a la seva boca (1 Pere 2:22). Fins i tot els seus enemics van reconèixer que ell ensenyava «el camí de Déu d’acord amb la veritat» (Marc 12:13, 14). Però quan Jesús va dir «jo soc [...] la veritat», no es referia tan sols al fet que donava a conèixer la veritat al parlar, predicar i ensenyar. Hi havia molt més implicat.

¹⁴ Recorda que Jehovà, amb segles d’antelació, havia inspirat alguns escriptors bíblics a escriure una multitud de profecies sobre el Messies, o Crist. Aquestes profecies predeien detalls sobre la seva vida, el seu ministeri i la seva mort. A més, la Llei de Moisès contenia ombres, o models profètics, que assenyalaven al Messies (Hebreus 10:1). Seria Jesús fidel fins a la mort i compliria tot el que s’havia  profetitzat sobre ell? Només així quedaria provat que Jehovà és el Déu de profecies verdaderes. Jesús portava sobre les espatlles un pes enorme. Per la seva manera de viure —per cada paraula que va pronunciar i cada acció que va realitzar—, Jesús va complir els models profètics (2 Corintis 1:20). Per això Jesús era «la veritat». Era com si la paraula profètica de Jehovà s’hagués fet realitat en la persona de Jesús (Joan 1:17; Colossencs 2:16, 17).

15. Què significa tenir fe en el Fill, i a què ens pot conduir?

¹⁵ Jesús és «la vida» perquè només mitjançant ell podem aconseguir la vida, «la vida de veritat» (1 Timoteu 6:19). La Bíblia diu: «Qui demostra que té fe en el Fill tindrà vida eterna, però qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, sinó que la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell» (Joan 3:36). Què significa tenir fe en el Fill de Déu? No només vol dir estar convençuts que tan sols gràcies a ell podem obtenir la vida. També significa demostrar la nostra fe amb obres, continuar aprenent de Jesús i esforçar-nos al màxim per seguir les seves ensenyances i el seu exemple (Jaume 2:26). Així doncs, tenir fe en el Fill de Déu condueix a la vida eterna: per al «petit ramat» de cristians ungits, vida immortal com a esperits al cel, i per a la «gran multitud» d’«altres ovelles», vida humana perfecta en un paradís a la terra (Lluc 12:32; 23:43; Apocalipsi 7:9-17; Joan 10:16).

16, 17. a) Com serà Jesús «la vida» fins i tot per als que han mort? b) Quina seguretat podem tenir?

¹⁶ I què passa amb els que ja han mort? Jesús també és «la vida» per a ells. Poc abans de ressuscitar el seu amic Llàtzer, Jesús va dir a Marta, la germana del difunt: «Jo soc la resurrecció i la vida. Qui demostri fe en mi, encara que mori, tornarà a viure» (Joan 11:25). Jehovà ha  confiat al seu Fill «les claus de la mort i de la Tomba» i li ha donat el poder de ressuscitar persones (Apocalipsi 1:17, 18). Amb aquestes «claus», el glorificat Jesús obrirà les portes del sepulcre comú de la humanitat i alliberarà tots els que siguin allà (Joan 5:28, 29).

¹⁷ «Jo soc el camí, la veritat i la vida.» Amb aquesta senzilla declaració, Jesús va sintetitzar l’objectiu de la seva vida i del seu servei a la terra. Aquestes paraules tenen molt de significat per a nosaltres avui. Recorda que Jesús va dir després d’això: «Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6). A l’actualitat, aquestes paraules tenen tanta rellevància com quan les va pronunciar. Per tant, podem estar completament segurs que si seguim Jesús, no ens perdrem mai. Ell, i només ell, ens mostrarà el camí «al Pare».

18. Què implica ser autèntics seguidors de Jesús?

¹⁸ Tenint en compte el paper fonamental de Jesús i el seu coneixement profund del Pare, fem bé de seguir el Fill. Tal com hem vist al capítol anterior, ser autèntics seguidors de Jesús implica accions, no només paraules o sentiments. Seguir Crist suposa viure d’acord amb les seves ensenyances i el seu exemple (Joan 13:15). La publicació que ara estàs llegint et pot ajudar a fer-ho.

19, 20. Quins continguts d’aquesta publicació et poden ajudar a seguir Crist?

¹⁹ Als capítols següents farem un estudi exhaustiu de la vida i servei de Jesús. Aquests capítols es divideixen en tres seccions. A la primera, obtindrem una visió de les seves qualitats i la seva manera de fer les coses. A la segona, examinarem el seu exemple entusiasta pel que fa a la predicació i l’ensenyança. I a la tercera, analitzarem com  manifestava amor. A partir del capítol 3 trobarem un requadre titulat «Com pots seguir Jesús?». Conté preguntes i textos bíblics pensats per ajudar-nos a meditar en com podem imitar Jesús amb paraules i fets.

²⁰ Gràcies a Jehovà, no tens per què estar perdut o allunyat d’Ell per culpa del pecat heretat. Com que Jehovà ens estima tant, va pagar un preu molt alt enviant el seu Fill per mostrar-nos el camí que hem de seguir per obtenir la Seva aprovació (1 Joan 4:9, 10). Que aquest amor tan gran t’impulsi a acceptar aquesta invitació de Jesús: «Segueix-me» (Joan 1:43).