Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 9

«Aneu i feu deixebles»

«Aneu i feu deixebles»

Què pot fer el pagès si la collita és massa gran per recollir-la tot sol?

1-3. a) Què fa un pagès quan la collita és massa gran per recollir-la tot sol? b) Quin repte afronta Jesús en la primavera de l’any 33, i com ho fa?

 UN PAGÈS té un problema. Fa mesos va llaurar els camps i hi va plantar llavors. Ha vigilat com naixien els primers brots, i s’ha posat content de veure com les plantes maduraven. Ara veu el premi del seu esforç: ha arribat el temps de la collita. Però el problema és que aquesta és tan gran que no la pot recollir tot sol. Amb seny, decideix contractar treballadors i enviar-los al camp. Al capdavall, no hi ha gaire temps per recollir el valuós fruit del seu cultiu.

2 En la primavera de l’any 33, Jesús, un cop ressuscitat, es troba amb un repte similar. Havia plantat les llavors de la veritat durant el seu ministeri a la terra i ara hi ha una abundant collita que s’ha de segar. Molts s’havien mostrat receptius i havien de ser recollits com a deixebles (Joan 4:35-38). Com s’enfronta a aquesta situació? Just abans d’ascendir al cel, en una muntanya de Galilea, dona als seus deixebles la comissió de trobar més treballadors. Els diu: «Aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mateu 28:19, 20).

3 Aquesta comissió és l’essència del que significa ser un autèntic seguidor de Crist. Per tant, analitzem tres preguntes: Per què va encarregar Jesús trobar més treballadors? Com va preparar els seus deixebles per trobar-los? Què té a veure aquesta comissió amb nosaltres?

Per què calen més treballadors

4, 5. Per què no va acabar Jesús l’obra que havia començat, i qui l’hauria de continuar després que tornés al cel?

4 Quan Jesús va començar el seu ministeri l’any 29, sabia que no seria ell qui l’acabaria. El breu temps que seria a la terra limitava el territori que podia abastar i la quantitat de persones a qui podia fer arribar el missatge del Regne. És veritat que va dirigir la seva predicació bàsicament a jueus i prosèlits, «les ovelles perdudes de la casa d’Israel» (Mateu 15:24). Tot i així, aquestes «ovelles perdudes» estaven escampades per tot Israel, un territori de milers de quilòmetres quadrats. A més, amb el temps, les bones notícies haurien d’arribar arreu del planeta (Mateu 13:38; 24:14).

5 Jesús s’adonava que encara quedaria molt per fer després de la seva mort. Va dir als seus onze apòstols fidels: «Us ben asseguro que qui demostra fe en mi, també farà el que jo faig, i farà coses encara més grans, perquè jo me’n vaig al Pare» (Joan 14:12). Com que el Fill havia de tornar al cel, els seus seguidors, no tan sols els apòstols sinó tots els futurs deixebles, haurien de continuar l’obra de predicar i ensenyar (Joan 17:20). Jesús va reconèixer amb humilitat que les obres dels seus deixebles serien «més grans» que les seves. En quin sentit? De tres maneres.

6, 7. a) En quin sentit les obres dels seguidors de Jesús serien més grans que les que ell va fer? b) Com podem demostrar que Jesús no es va equivocar al confiar en els seus seguidors?

6 Primer, els seguidors de Jesús abastarien més territori. Avui dia, la predicació ha arribat als confins del planeta, molt més enllà de les fronteres del territori on Jesús va predicar. Segon, arribarien a més persones. El grupet de deixebles que va deixar Jesús va créixer ràpidament fins arribar a ser un grup de milers de persones (Fets 2:41; 4:4). Ara en són milions, i cada any es bategen centenars de milers de nous deixebles. Tercer, predicarien durant més temps. De fet, la predicació seguiria fins avui dia, gairebé dos mil anys després que Jesús acabés el seu ministeri de tres anys i mig.

7 Al dir que farien «coses encara més grans», Jesús mostrava que tenia plena confiança en els seus seguidors. Posava a les seves mans l’obra que considerava més important: predicar i ensenyar «les bones notícies del Regne de Déu» (Lluc 4:43). Estava convençut que la realitzarien fidelment. Què significa això per a nosaltres? Al participar en la predicació amb entusiasme i de tot cor, demostrem que Jesús no es va equivocar al confiar en els seus seguidors. Oi que aquest és un enorme privilegi? (Lluc 13:24.)

Ensenyats per donar testimoni

L’amor ens motiva a predicar allà on podem trobar gent

8, 9. Quin exemple va donar Jesús amb la seva predicació, i com el podem copiar?

8 Jesús va donar als seus deixebles la millor preparació possible per predicar. Per damunt de tot, els va donar l’exemple perfecte (Lluc 6:40). Al capítol anterior hem parlat de la seva actitud cap a la predicació. Pensa per un moment en els deixebles que acompanyaven Jesús en les seves gires de predicació. Veien que Jesús predicava allà on es podia trobar gent, a la vora de llacs i turons, a les ciutats i als mercats, així com a les cases particulars (Mateu 5:1, 2; Lluc 5:1-3; 8:1; 19:5, 6). Veien que treballava de valent, ja que es llevava d’hora i no parava fins ben entrada la nit. La predicació no era simplement un passatemps (Lluc 21:37, 38; Joan 5:17). Sens dubte, notaven que a Jesús el motivava un amor profund per les persones. Potser veien com el seu rostre reflectia la compassió que sentia per elles (Marc 6:34). Quin efecte creus que va tenir l’exemple de Jesús en els seus deixebles? I a tu, com t’hauria afectat?

9 Com que seguim Crist, copiem el seu exemple en la nostra predicació. Per tant, com aquell qui diu, mirem sota les pedres per donar «un testimoni complet» (Fets 10:42). Igual que Jesús, busquem les persones a casa seva (Fets 5:42). Si cal, ajustem el nostre horari per visitar-les a una hora en què sigui més probable que les puguem trobar. També les busquem en llocs públics, com ara els carrers, els parcs, les botigues i allà on treballem, i les abordem de manera discreta. Com que ens prenem molt seriosament aquesta obra seguim treballant i esforçant-nos molt en la predicació (1 Timoteu 4:10). L’amor profund i de tot cor que sentim pels altres ens motiva a continuar buscant oportunitats de predicar en el lloc i el moment en què sigui possible trobar la gent (1 Tessalonicencs 2:8).

«Els 70 van tornar plens d’alegria»

10-12. Quines lliçons importants va ensenyar Jesús als seus deixebles abans d’enviar-los a predicar?

10 Jesús també va preparar els seus deixebles donant-los instruccions detallades. Abans d’enviar a predicar els dotze apòstols i, posteriorment, després els setanta deixebles, Jesús els va reunir per ensenyar-los com ho havien de fer (Mateu 10:1-15; Lluc 10:1-12). Aquesta preparació va donar un bon resultat, ja que a Lluc 10:17 llegim: «Els 70 van tornar plens d’alegria». Fixem-nos en dues lliçons importants que Jesús va impartir, tenint en compte que s’han d’entendre en el context dels costums jueus de temps bíblics.

11 Jesús va ensenyar als seus deixebles a confiar en Jehovà. Els va dir: «No porteu ni or ni plata ni coure al cinturó, i tampoc us endugueu dos vestits ni sandàlies ni bastó ni una bossa amb menjar per al viatge, perquè els treballadors es mereixen que els donin menjar» (Mateu 10:9, 10). Els viatgers solien fer servir un tipus de cinturó on duien els diners, una alforja per als aliments i unes sandàlies de recanvi. a Quan Jesús ensenyava als seus deixebles a no preocupar-se per aquestes coses, en realitat els deia que confiessin plenament en Jehovà, perquè ell cuidaria de les seves necessitats. Jehovà els cuidaria mitjançant aquells que acceptessin les bones notícies, ja que els mouria a seguir el costum israelita de ser hospitalaris (Lluc 22:35).

12 Jesús també va ensenyar als seus deixebles a evitar distraccions innecessàries. Va dir: «No saludeu ningú pel camí» (Lluc 10:4). Els deia que fossin freds i antipàtics? En absolut. En temps bíblics, les salutacions implicaven molt més que un simple «hola». La salutació habitual constava de moltes formalitats i llargues converses. Un biblista comenta: «A diferència de les nostres salutacions, les salutacions entre els orientals no consistien en una lleu inclinació o a estendre la mà, sinó que implicaven abraçar-se i inclinar-se diverses vegades, i fins i tot postrar-se al terra. Tot això requeria molt de temps». Quan Jesús va demanar als seus deixebles que no s’entretinguessin amb aquestes salutacions, en cert sentit els deia que no perdessin temps, ja que el missatge que portaven era urgent. b

13. Com demostrem que ens prenem seriosament les instruccions que Jesús va donar als seus deixebles del segle primer?

13 Ens prenem seriosament les instruccions que Jesús va donar als seus deixebles del segle primer. Per això confiem plenament en Jehovà al predicar (Proverbis 3:5, 6). Sabem que mai passarem necessitat si seguim «buscant primer el Regne» (Mateu 6:33). Arreu del món, els que prediquen el Regne a temps complet poden assegurar que, fins i tot davant les dificultats, la mà de Jehovà mai s’ha quedat curta (Salm 37:25). També reconeixem que hem d’evitar les distraccions. Si no anem amb compte, aquest món ens pot desviar del camí fàcilment (Lluc 21:34-36). Ara no és temps de distreure’s. El nostre missatge és urgent, hi ha vides en joc (Romans 10:13-15). Si al nostre cor mantenim ben viu un sentit d’urgència, ens serà més fàcil evitar que les distraccions d’aquest món ens consumeixin temps i energies que serien més útils en el ministeri. Recorda que queda poc temps i la collita és abundant (Mateu 9:37, 38).

Un encàrrec que ens inclou

14. Què indica que l’encàrrec recollit a Mateu 28:18-20 aplica a tots els seguidors de Crist? (Consulta la nota.)

14 Un cop ressuscitat, Jesús va dir als seus seguidors: «Aneu i feu deixebles». Això va posar sobre ells una responsabilitat de pes. Tot i que Jesús va dir aquestes paraules als deixebles que eren amb ell aquell dia de primavera a la muntanya de Galilea, en realitat inclouen moltes més persones. c Aquest encàrrec implica arribar a «gent de totes les nacions» i s’estén «fins a la part final del sistema». És ben clar que aplica a tots els seguidors de Crist, inclosos nosaltres. Donem una ullada més de prop a les paraules de Jesús recollides a Mateu 28:18-20.

15. Per què fem bé d’obeir el manament de Jesús de fer deixebles?

15 Abans de donar aquest encàrrec, Jesús diu: «He rebut tota l’autoritat al cel i a la terra» (versicle 18). Té realment Jesús tota aquesta autoritat? I tant que sí! És l’arcàngel, el comandant de miríades i miríades d’àngels (1 Tessalonicencs 4:16; Apocalipsi 12:7). Com a «cap de la congregació» té autoritat sobre els seus seguidors a la terra (Efesis 5:23). Governa al cel com a Rei Messiànic des de 1914 (Apocalipsi 11:15). La seva autoritat arriba fins i tot als sepulcres, ja que té poder per ressuscitar els morts (Joan 5:26-28). Amb aquesta declaració inicial de la seva enorme autoritat, Jesús indica que les paraules que dirà a continuació no són un suggeriment, sinó un manament. Fem bé d’obeir-lo, perquè la seva autoritat no ve d’ell mateix, sinó que l’ha rebut de Déu (1 Corintis 15:27).

16. Què ens mana Jesús quan diu «aneu», i com ho complim?

16 Ara Jesús explica en què consisteix aquest manament, que comença: «Aneu» (versicle 19). Així ens mana que prenguem la iniciativa de portar als altres el missatge del Regne. Hi ha una gran varietat de mètodes per dur-ho a terme. La predicació casa per casa és la manera més efectiva de trobar les persones (Fets 20:20). També busquem oportunitats per predicar informalment. Estem sempre a punt per iniciar una conversa sobre les bones notícies en qualsevol moment oportú. Els mètodes de predicació varien, ja que s’adapten a les necessitats i circumstàncies locals. Ara bé, hi ha una cosa que no canvia: anem i busquem si hi ha algú digne de rebre’ns (Mateu 10:11).

17. Com fem deixebles?

17 A continuació, Jesús declara l’objectiu del seu manament: «Feu deixebles de gent de totes les nacions» (versicle 19). Com fem deixebles? Bàsicament, un deixeble és algú que aprèn, algú a qui s’ha ensenyat. Ara bé, fer deixebles no significa només impartir coneixement als altres. Quan estudiem la Bíblia amb els que mostren interès, la nostra meta és ajudar-los a ser seguidors de Crist. Sempre que és possible, destaquem l’exemple de Jesús perquè aprenguin a veure’l com el seu Mestre i Model a seguir, a viure com ell vivia i a fer el que ell feia (Joan 13:15).

18. Per què és el bateig la fita més important en la vida d’un deixeble?

18 Una part vital del manament de Jesús s’expressa amb les paraules: «Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant» (versicle 19). El bateig és la fita més important en la vida d’un deixeble, ja que simbolitza la seva dedicació de tot cor a Déu. Per tant, és essencial per a la salvació (1 Pere 3:21). Al deixeble batejat li esperen infinites benediccions en el futur nou món si continua donant el millor d’ell mateix en el servei a Jehovà. Has ajudat algú a fer-se deixeble batejat de Crist? En la predicació no hi ha cap motiu de goig més gran (3 Joan 4).

19. Què ensenyem als nous deixebles, i per què pot ser que continuem ensenyant-los després del bateig?

19 Jesús explica el següent aspecte del seu manament quan diu: «Ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (versicle 20). Ensenyem als nous a obeir els manaments de Jesús, inclosos el d’estimar Déu, estimar els altres i fer deixebles (Mateu 22:37-39). Els ensenyem gradualment a explicar les veritats bíbliques i a defensar la seva fe a mesura que aquesta va creixent. Quan reuneixen els requisits per predicar públicament, els acompanyem i els mostrem amb el nostre exemple com participar-hi significativament. Quan un nou deixeble es bateja pot seguir rebent capacitació, ja que és possible que necessiti més ajuda per tal de fer front als reptes que implica seguir Crist (Lluc 9:23, 24).

«Estaré amb vosaltres tots els dies»

20, 21. a) Per què no hem de tenir por al complir el manament de Jesús? b) Per què no és moment d’afluixar, i quina ha de ser la nostra resolució?

20 Les paraules finals del manament de Jesús ens animen molt: «Recordeu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la part final del sistema» (Mateu 28:20). Jesús reconeix la gran responsabilitat que comporta el seu encàrrec. També sap que dur-lo a terme podria provocar la reacció hostil dels opositors (Lluc 21:12). Però no hi ha cap raó per tenir por. El nostre Líder no espera que assumim aquesta feina tot sols o sense cap ajuda. Oi que ens reconforta saber que Aquell que té «tota l’autoritat al cel i a la terra» ens dona suport per complir aquesta comissió?

21 Jesús va assegurar als seus deixebles que els acompanyaria en el seu ministeri al llarg dels segles, «fins a la part final del sistema». Fins que arribi la fi, hem de seguir obeint el manament de Jesús. Ara no és moment d’afluixar. S’està recollint una gran collita espiritual! Una gran quantitat de persones estan responent al missatge. Com a seguidors de Crist, determinem-nos a complir tan important que se’ns ha encarregat. Estiguem resolts a dedicar el nostre temps, energies i recursos a fer el que Crist ens va manar: «Aneu i feu deixebles».

a Aquest cinturó era probablement un tipus de corretja pensada per dur monedes. Una alforja era una bossa més gran, sovint de cuir, que es duia a les espatlles i servia per portar menjar o altres provisions.

b Una vegada, el profeta Eliseu va donar unes instruccions semblants. Quan va enviar el seu servent Guehazí a casa d’una dona a qui se li havia mort el fill, Eliseu va dir: «Si et trobes algú pel camí, no el saludis» (2 Reis 4:29). L’encàrrec era urgent i no hi havia temps per perdre.

c Com que la majoria dels seus seguidors eren a Galilea, aquesta deu ser l’ocasió descrita a Mateu 28:16-20 en què Jesús es va aparèixer «a més de 500» (1 Corintis 15:6). Per tant, quan Jesús va donar l’encàrrec de fer deixebles, hi devia haver centenars de persones.