1-3. A quina conclusió vital vol Jesús que arribin els habitants de Natzaret, i quina prova en presenta?

 AL COMENÇAMENT del seu ministeri, Jesús torna a Natzaret, el seu poble. El seu objectiu és ajudar la gent a arribar a una conclusió vital: ell és el Messies profetitzat des de fa tant de temps! Quines proves en presenta?

² Sens dubte, molts esperen que faci algun miracle, ja que han sentit dir que Jesús ha realitzat obres impressionants. Però no en fa cap. Més aviat, va a la sinagoga com de costum. Es posa de peu per llegir i li donen el rotlle d’Isaïes. Es tracta d’un rotlle llarg, i Jesús va passant i enrotllant amb compte el document fins que troba el passatge que busca. Llavors llegeix en veu alta el que ara és Isaïes 61:1-3 (Lluc 4:16-19).

³ Segur que els presents coneixen aquest passatge. És una profecia sobre el Messies. Tots els ulls es queden fixos en Jesús i es fa un gran silenci. Aleshores, Jesús l’explica amb detall i diu: «Avui es compleix el passatge de les Escriptures que acabeu d’escoltar ». Els presents es meravellen de les seves captivadores paraules, però sembla que molts encara volen veure algun senyal espectacular. En comptes d’això, Jesús fa servir amb valentia un exemple bíblic per posar de manifest la falta de fe dels presents. Poc després, els habitants de Natzaret l’intenten matar (Lluc 4:20-30).

4. Quin model va establir Jesús pel que fa al seu ministeri, i què analitzarem en aquest capítol?

⁴ En aquella ocasió, Jesús va establir el model que  seguiria durant tot el seu ministeri. Sempre va confiar plenament en la Paraula inspirada de Déu. És cert que els seus miracles van ser molt importants per demostrar que havia rebut l’esperit de Déu. Però per a Jesús res tenia més pes que les Santes Escriptures. Examinem l’exemple que ens va deixar al respecte. Analitzarem com el nostre Mestre va citar de la Paraula de Déu, com la va defensar i explicar.

5. Què volia deixar clar Jesús als seus oients, i com ho va fer?

⁵ Jesús volia que les persones coneguessin d’on provenia el seu missatge. Va dir: «El que jo ensenyo no és meu, sinó de qui m’ha enviat» (Joan 7:16). En una altra ocasió, va explicar: «No faig res pel meu compte, sinó que dic el que el Pare m’ha ensenyat» (Joan 8:28). I també va afirmar: «El que us dic no són les meves idees, sinó que el Pare, que es manté unit amb mi, fa les seves obres» (Joan 14:10). Una manera com Jesús va mostrar que el missatge que portava no provenia d’ell citant molt sovint de la Paraula escrita de Déu.

6, 7. a) Fins a quin punt va citar Jesús de les Escriptures Hebrees, i per què és això impressionant? b) En què era diferent l’ensenyança de Jesús de la dels escribes?

⁶ Un examen minuciós de les paraules de Jesús escrites a la Bíblia mostra que va citar directament o va fer referència indirecta de més de la meitat dels llibres de les Escriptures Hebrees. Pot ser que, a primer cop d’ull, aquesta dada no ens cridi l’atenció. És possible que et preguntis per què, en els tres anys i mig que va predicar i ensenyar públicament, no va citar de tots els llibres inspirats disponibles aleshores. Però potser ho va fer. Recorda que només s’ha posat per escrit una petita part de les paraules i accions de Jesús (Joan 21:25). De fet, en poques hores podries llegir en veu alta totes les paraules de Jesús que  estan escrites. Ara pensa que impressionant és parlar sobre Déu i el Seu Regne només unes hores, i incloure referències a més de la meitat dels llibres de les Escriptures Hebrees! A més, Jesús gairebé mai tenia a mà rotlles manuscrits. Quan va pronunciar el famós Sermó de la Muntanya, hi va incloure desenes de referències directes i indirectes a les Escriptures Hebrees, i tot de memòria!

⁷ Les cites de Jesús van mostrar que respectava profundament la Paraula de Déu. La gent que l’escoltava «es quedava meravellada per la seva manera d’ensenyar, perquè els ensenyava com qui té autoritat, no com els escribes» (Marc 1:22). Quan els escribes ensenyaven, els agradava molt fer referència a l’anomenada llei oral i citar de rabins instruïts del passat. Jesús no va citar mai de la llei oral ni de cap rabí. Per a ell, la màxima autoritat era la Paraula de Déu. Moltes vegades deia: «Està escrit», i quan ensenyava als seus seguidors o corregia idees equivocades, utilitzava repetidament aquestes paraules o similars.

8, 9. a) Com va defensar Jesús l’autoritat de la Paraula de Déu quan va netejar el temple? b) Com van mostrar els líders religiosos al temple una greu falta de respecte per la Paraula de Déu?

⁸ Quan Jesús va netejar el temple de Jerusalem, va dir: «Està escrit: “La meva casa s’anomenarà casa d’oració”, però vosaltres la convertiu en una cova de lladres» (Mateu 21:12, 13; Isaïes 56:7; Jeremies 7:11). El dia abans havia fet molts miracles al temple. Els nens, molt impressionats, van començar a lloar-lo. Però els líders religiosos, indignats, van preguntar a Jesús si sentia què deien aquells nens. Ell va respondre: «Sí. ¿No heu llegit mai: “Has fet que de la boca dels nens i dels nadons surtin lloances”?» (Mateu 21:16; Salm 8:2). Jesús volia que aquells homes sabessin que la Paraula de Déu aprovava el que feien els nens.

⁹ Més tard, aquells líders religiosos es van reunir per desafiar Jesús i li van preguntar: «Amb quina autoritat  fas aquestes coses?» (Mateu 21:23). Jesús havia deixat ben clara la Font de la seva autoritat. Ell no havia introduït ni inventat cap doctrina nova. Simplement aplicava el que deia la Paraula inspirada del seu Pare. Per tant, en realitat aquells sacerdots i escribes mostraven una greu falta de respecte per Jehovà i la seva Paraula. Tenien ben merescuda la censura de Jesús quan va posar de manifest la maldat dels seus motius (Mateu 21:23-46).

10. Com podem imitar Jesús en la manera com utilitzem la Paraula de Déu, i quines eines tenim ara que no estaven a l’abast de Jesús?

¹⁰ Com Jesús, avui dia els autèntics cristians es basen en la Paraula de Déu al predicar. Arreu del món es coneix els Testimonis de Jehovà pel seu gran interès a difondre el missatge de la Bíblia. Les nostres publicacions copien i citen de la Bíblia moltes vegades. I fem el mateix al predicar, per això ens esforcem per utilitzar les Escriptures sempre que parlem amb les persones (2 Timoteu 3:16). Ens causa molta alegria quan algú ens permet llegir de la Bíblia i parlar del valor i el significat de la Paraula de Déu. No tenim la memòria perfecta de Jesús, però disposem de moltes eines que Jesús no tenia a l’abast. A part de tenir la Bíblia completa en una quantitat d’idiomes que augmenta constantment, comptem amb moltes publicacions bíbliques que ens ajuden a trobar qualsevol versicle que busquem. Així doncs, decidim-nos a seguir citant de la Bíblia i utilitzant les Escriptures per ajudar les persones en tota oportunitat.

11. Per què Jesús va haver de defensar sovint la Paraula de Déu?

¹¹ Jesús va veure com sovint s’atacava la Paraula de Déu, però això segur que no el va sorprendre. En una oració al seu Pare, li va dir: «La teva paraula és la veritat» (Joan 17:17). Jesús sabia que Satanàs, «el governant del món», és «un mentider i el pare de la mentida» (Joan 8:44; 14:30).  Quan va rebutjar les temptacions de Satanàs, Jesús va citar de les Escriptures tres vegades. D’altra banda, Satanàs va citar un cop dels Salms manipulant-ne i distorsionant-ne el sentit deliberadament, però Jesús va sortir en defensa de la Paraula de Déu (Mateu 4:6, 7).

12-14. a) Com van mostrar falta de respecte per la Llei mosaica els líders religiosos? b) Com va defensar Jesús la Paraula de Déu?

¹² Sovint, Jesús va defensar la Paraula de Déu dels intents de tergiversar-la o distorsionar-la. Els mestres religiosos del seu temps la presentaven de manera incorrecta. Donaven molta importància a aspectes insignificants de la Llei mosaica, però molt poca importància als principis en què les lleis es fonamentaven. Així promovien una forma d’adoració superficial, centrada més en les aparences que en els assumptes més importants com la justícia, la misericòrdia i la fidelitat (Mateu 23:23). Com va defensar Jesús la Llei de Déu?

¹³ Al Sermó de la Muntanya, Jesús va utilitzar repetidament l’expressió «heu sentit que es va dir» per presentar un manament de la Llei mosaica. Llavors continuava amb la frase «però jo us dic», i tot seguit exposava un principi que anava més enllà de l’estricte compliment d’aquest manament. Estava Jesús atacant la Llei? Al contrari, l’estava defensant. Per exemple, la gent coneixia bé el manament «no assassinis». Ara bé, Jesús els va explicar que odiar una persona anava en contra de l’esperit d’aquella llei. De manera semblant, alimentar la passió per una persona que no fos el marit o la muller violava el principi rere la llei de Déu que condemnava l’adulteri (Mateu 5:17, 18, 21, 22, 27-39).

¹⁴ Finalment, Jesús va dir: «Heu sentit que es va dir: “Estima els altres, però odia els enemics.” Però jo us dic que seguiu estimant els vostres enemics i orant pels que us  persegueixen» (Mateu 5:43, 44). Ensenyava la Paraula de Déu el manament «odia els enemics»? No, això ho ensenyaven els líders religiosos de la seva pròpia collita. Anuŀlaven la Llei perfecta de Déu amb les seves idees i tradicions humanes. Però Jesús la va defensar sense por d’aquests atacs tan perjudicials (Marc 7:9-13).

15. Com va defensar Jesús la Llei de Déu dels intents de fer-la semblar excessivament estricta i, fins i tot, dura?

¹⁵ Els líders religiosos també van atacar la Llei de Déu al fer que semblés excessivament estricta i, fins i tot, dura. Per exemple, alguns fariseus van dir que els deixebles de Jesús violaven el dissabte quan van arrencar algunes espigues mentre travessaven un camp de cereals. Amb un exemple bíblic, Jesús va defensar la Paraula de Déu d’aquesta visió desequilibrada. Va citar l’única referència de les Escriptures que parla de l’ús dels pans de l’ofrena fora del santuari: l’ocasió en què David i els seus afamats homes els van menjar. Així, Jesús va mostrar que aquells fariseus no havien entès la misericòrdia i la compassió de Jehovà (Marc 2:23-27).

16. Què havien fet els líders religiosos amb la disposició de Moisès relacionada amb el divorci, i què va fer Jesús al respecte?

¹⁶ Els líders religiosos també buscaven forats legals per debilitar la força de la Llei de Déu. Per exemple, la Llei permetia que un home es divorciés de la seva dona si descobria «en ella alguna cosa vergonyosa», és a dir, algun problema seriós que avergonyís la família (Deuteronomi 24:1). Però els líders religiosos del temps de Jesús feien servir aquesta disposició com a excusa per permetre a l’home divorciar-se per qualsevol motiu, fins i tot perquè a la dona se li hagués cremat el sopar! a Jesús va mostrar que havien distorsionat  greument les paraules escrites per Moisès sota inspiració i llavors va restaurar la monogàmia, la norma original de Jehovà sobre el matrimoni. Així, l’única base legítima per al divorci seria la immoralitat sexual (Mateu 19:3-12).

17. Com podem els cristians imitar Jesús al defensar la Paraula de Déu?

¹⁷ De manera semblant, els seguidors de Jesús d’avui dia se senten obligats a defensar les Sagrades Escriptures quan són atacades. Quan els líders religiosos insinuen que els principis morals de la Paraula de Déu estan antiquats, en realitat estan atacant la Bíblia. També se l’ataca quan les religions ensenyen falsedats i les presenten com doctrines bíbliques. Nosaltres considerem un privilegi sortir en defensa de la veritat divina i mostrar, per exemple, que Déu no és part d’una Trinitat (Deuteronomi 4:39). Ara bé, la defensem amb tacte, docilitat i gran respecte (1 Pere 3:15).

18, 19. Quins exemples mostren que Jesús tenia una capacitat meravellosa d’explicar la Paraula de Déu?

¹⁸ Jesús era al cel quan es van redactar les Escriptures Hebrees. Segur que es devia sentir molt feliç d’haver pogut venir a la terra i explicar la Paraula de Déu! Pensa, per exemple, en el dia després d’haver ressuscitat, quan es va trobar amb dos dels seus deixebles que anaven a Emmaús. Sense saber qui era ell en realitat, li van explicar que se sentien molt tristos i confusos per la mort del seu estimat Mestre. Com va respondre Jesús? «Començant per Moisès i tots els Profetes, els va interpretar tot el que les Escriptures deien sobre ell.» Quin efecte va tenir això en ells? Més tard es van dir: «¿No ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament les Escriptures?» (Lluc 24:15-32).

¹⁹ Més tard el mateix dia, Jesús es va reunir amb els  apòstols i altres persones. Fixa’t què va fer: «Els va obrir completament la ment perquè comprenguessin el significat de les Escriptures» (Lluc 24:45). Sens dubte, aquella ocasió tan feliç els va recordar les innumerables ocasions en què Jesús els havia ajudat tant a ells com a qui l’escoltés. Sovint explicava textos molt coneguts d’una manera que produïa un efecte meravellós en els seus oients, i aquests obtenien un enteniment nou i més profund de la Paraula de Déu.

20, 21. Com va explicar Jesús les paraules que Jehovà havia dit a Moisès a l’arbust en flames?

²⁰ En una ocasió, Jesús estava parlant a un grup de saduceus. Aquests eren una secta del judaisme relacionada amb el sacerdoci jueu i que no creia en la resurrecció. Jesús els va dir: «I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit que Déu us va dir: “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? Ell no és Déu de morts, sinó de vius» (Mateu 22:31, 32). Era un text que coneixien bé i escrit per un home a qui reverenciaven: Moisès. Ara bé, veus la força que tenia l’explicació de Jesús?

²¹ Moisès havia tingut aquesta conversa amb Jehovà prop de l’any 1514 a. de la n. e. al costat d’un arbust en flames (Èxode 3:2, 6). En aquell temps Abraham ja feia 329 anys que era mort, Isaac 224 i Jacob 197. Però Jehovà va dir: «Jo soc» el seu Déu. Aquells saduceus sabien que Jehovà no governa un món mític d’ultratomba, com alguns déus pagans dels morts. No, com va dir Jesús, Ell és el Déu «de vius». Què vol dir això? La conclusió de Jesús va ser contundent: «Per a ell tots estan vius» (Lluc 20:38). Els estimats servents de Jehovà que han mort estan segurs a la Seva infinita memòria. El propòsit de Jehovà de ressuscitar-los és tan ferm que es pot parlar d’ells com si estiguessin vius (Romans 4:16, 17). Oi que aquesta és una explicació  meravellosa de la Paraula de Déu? No és estrany que la gent es quedés «admirada» (Mateu 22:33).

22, 23. a) Com podem imitar Jesús a l’explicar la Paraula de Déu? b) Què examinarem al següent capítol?

²² Avui els cristians tenim el privilegi d’imitar la manera com Jesús explicava la Paraula de Déu. És clar, nosaltres no tenim una ment perfecta. Però sovint podem compartir amb altres algun text que ja coneixen i explicar-los detalls en els què mai havien caigut. Per exemple, potser han repetit tota la vida les paraules «que el teu nom sigui santificat» i «que vingui el teu Regne» sense saber quin és el nom de Déu ni què és el Seu Regne (Mateu 6:9, 10). Quina meravellosa oportunitat se’ns presenta quan algú ens permet donar explicacions clares i senzilles d’aquestes veritats bíbliques!

²³ Per imitar la manera com Jesús ensenyava la veritat, és clau citar de la Paraula de Déu, defensar-la i explicar-la. Examinem alguns mètodes efectius que Jesús va fer servir per tocar el cor dels seus oients amb les veritats de la Bíblia.