1-3. a) Quin privilegi extraordinari tenen els deixebles que viatgen amb Jesús, i per què són fàcils de recordar les seves ensenyances? b) Per què els exemples ben trobat resulten fàcils de recordar?

 ELS deixebles que viatgen amb Jesús tenen un privilegi extraordinari: aprenen directament del Gran Mestre. L’escolten mentre els revela el sentit de la Paraula de Déu i els ensenya veritats meravelloses. Com que encara no ha arribat el moment de posar per escrit les paraules de Jesús i conservar-les, de moment els deixebles han de guardar-les a la ment i al cor. a De tota manera, Jesús els fa molt fàcil recordar les seves ensenyances. Com? Per la seva manera d’ensenyar, especialment per la manera com fa servir els exemples.

² Un exemple ben trobat no s’oblida fàcilment. Com va dir cert escriptor, «transforma les orelles en ulls» i «permet que els oients pensin en imatges mentals». Com que pensem millor en imatges, els exemples ens poden fer més fàcil la comprensió fins i tot d’idees abstractes. Els exemples poden donar vida a les paraules de manera que les lliçons que aprenem ens quedin gravades a la memòria.

³ Cap altre mestre ha fet servir mai els exemples tan bé com ho va fer Jesucrist. Encara avui es recorden fàcilment. Per què Jesús feia servir tant aquesta tècnica docent? Què feia que els seus exemples fossin tan eficaços? Com podem aprendre a fer servir aquest mètode?

4, 5. Per què Jesús feia servir exemples?

⁴ La Bíblia dona dues raons importants per les quals Jesús ensenyava amb exemples. La primera és que complia una profecia. Mateu 13:34, 35 diu: «Jesús va explicar totes aquestes coses a les multituds amb comparacions. De fet, mai els parlava sense utilitzar alguna comparació. Així es va complir el que s’havia anunciat per mitjà del profeta: “Obriré la boca per parlar amb comparacions”». El profeta de qui parla Mateu és l’escriptor del Salm 78:2. El salmista el va escriure per inspiració divina segles abans del naixement de Jesús. Pensa en què vol dir això. Amb centenars d’anys d’antelació, Jehovà havia establert que el Messies ensenyaria fent servir exemples. Queda clar que Jehovà valora molt aquest mètode docent.

⁵ En segon lloc, Jesús va explicar que l’ús d’exemples posava de manifest aquells a qui se’ls havia «fet insensible» el cor (Mateu 13:10-15; Isaïes 6:9, 10). Com aconseguien els seus exemples posar de manifest els motius de la gent? De vegades, volia que els qui l’escoltaven li demanessin una explicació per entendre bé el sentit de les seves paraules. Els humils preguntarien, mentre que els més orgullosos o indiferents no ho farien (Mateu 13:36; Marc 4:34). Per tant, els exemples de Jesús revelaven la veritat als qui, de tot cor, en tenien fam. Alhora, aquells mateixos exemples amagaven la veritat als de cor orgullós.

6. Quins altres objectius complien els exemples de Jesús?

⁶ Els exemples de Jesús també tenien altres objectius: feien que la gent mostrés interès i escoltés, i creaven imatges mentals fàcils d’entendre. Com hem vist abans, els exemples que posava Jesús ajudaven la gent a recordar les seves paraules. El Sermó de la Muntanya, recollit a Mateu 5:3-7:27, és una exceŀlent demostració del bon ús que Jesús  feia dels exemples. S’ha calculat que aquest sermó conté més de 50 figures retòriques. Pensa que es pot llegir en veu alta en uns 20 minuts. A aquest ritme gairebé es pronuncia una figura retòrica cada 20 segons! Queda clar que Jesús veia el valor de crear imatges amb paraules.

7. Per què hem d’imitar l’ús que feia Jesús dels exemples?

⁷ Per seguir Crist, volem imitar la manera com ensenyava, i això inclou l’ús que feia dels exemples. Tal com els condiments fan més apetitós un menjar, els exemples eficaços fan més atractives les nostres ensenyances. Les veritats importants es poden fer més fàcils d’entendre amb exemples ben pensats. Analitzem més de prop alguns dels factors que van fer tan efectius els exemples que Jesús va posar. Així, després podrem veure com fer un bon ús d’aquest valuós mètode docent.

8, 9. Com feia servir Jesús les comparacions senzilles, i per què eren tan eficaces?

⁸ Quan Jesús ensenyava, sovint feia servir comparacions breus i fàcils d’entendre. Amb paraules senzilles, creava vívides imatges mentals i ensenyava amb claredat importants veritats espirituals. Per exemple, quan exhortava els seus deixebles a no angoixar-se per les necessitats diàries, va fer referència als «ocells del cel» i als «lliris del camp». Els ocells no sembren ni seguen, i els lliris tampoc treballen ni filen. Tot i així, Déu els cuida. La lliçó és fàcil d’entendre: si Déu cuida els ocells i les flors, de ben segur cuidarà aquells que continuen «buscant primer el Regne» (Mateu 6:26, 28-33).

⁹ Jesús també va fer servir moltes metàfores, que són comparacions amb més força encara. Una metàfora es refereix a una cosa com si es tractés d’una altra que té una certa semblança. A més, Jesús feia servir metàfores molt senzilles.  Una vegada va dir als seus deixebles: «Vosaltres sou la llum del món». El significat de la metàfora resultava evident per als deixebles: per les seves paraules i obres, podien fer que resplendís la llum de la veritat espiritual i així ajudar altres persones a donar glòria a Déu (Mateu 5:14-16). Fixa’t en altres metàfores que Jesús va fer servir: «Vosaltres sou la sal de la terra» i «Jo soc el cep i vosaltres sou els sarments» (Mateu 5:13; Joan 15:5). El poder d’aquestes figures retòriques està en la seva senzillesa.

10. Explica com pots fer servir els exemples quan ensenyes.

¹⁰ Quan ensenyes, com pots fer servir els exemples? No cal que elaboris històries llargues i complicades. Tan sols pensa en comparacions senzilles. Imagina que estàs parlant sobre la resurrecció i vols posar un exemple per mostrar que Jehovà pot fer reviure els morts sense dificultat. Quina comparació et ve al cap? La Bíblia fa servir l’acte de dormir com a metàfora de la mort. Podries dir: «A Déu li és tan fàcil ressuscitar els morts com a nosaltres despertar algú que dorm» (Joan 11:11-14). Imagina que vols posar un exemple per explicar que els nens necessiten amor i afecte per desenvolupar-se bé. Quin utilitzaries? La Bíblia fa aquesta comparació: els nens són «com brots d’olivera» (Salm 128:3). Podries dir: «Per a un nen, l’amor i l’afecte són el mateix que el sol i l’aigua per a una planta». Com més senzilla sigui la comparació, més fàcil serà per als oients entendre la idea.

11. Explica com els exemples de Jesús reflectien coses que sens dubte havia observat mentre creixia a Galilea.

¹¹ Jesús era un expert utilitzant exemples basats en la vida diària de la gent. Molts dels seus exemples reflectien situacions quotidianes que probablement havia observat mentre creixia a Galilea. Pensa per un moment en la  seva infància. Oi que devia veure sovint com la seva mare molia gra per fer farina, afegia llevat a la massa, encenia un llum o escombrava la casa? (Mateu 13:33; 24:41; Lluc 15:8.) Quantes vegades devia veure com els pescadors baixaven les xarxes al mar de Galilea? (Mateu 13:47.) Quants cops devia fixar-se en com jugaven els nens a la plaça del mercat? (Mateu 11:16.) Sens dubte, Jesús havia vist de prop moltes de les coses que va mencionar en els seus exemples: com es plantaven les llavors, els alegres banquets de boda o com maduraven al sol els camps de blat (Mateu 13:3-8; 25:1-12; Marc 4:26-29).

12, 13. Per què és significatiu que Jesús fes servir el camí que anava «de Jerusalem a Jericó» per explicar l’exemple del bon samarità?

¹² En els seus exemples, Jesús donava detalls ben coneguts pels que l’escoltaven. Fixa’t en com va començar la paràbola, o exemple, del bon samarità: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns lladres, que li van prendre fins i tot la roba, el van apallissar i se’n van anar deixant-lo mig mort» (Lluc 10:30). És significatiu que Jesús fes referència al camí que anava «de Jerusalem a Jericó». Quan va posar aquest exemple, era a Judea, no gaire lluny de Jerusalem. Per tant, les persones a qui Jesús parlava segur que coneixien aquest camí. Aquest camí tenia la reputació de ser perillós, sobretot per a algú que viatgés sol. Serpentejava per una zona solitària i estava ple d’amagatalls que els lladres podien fer servir.

¹³ Jesús va incloure altres detalls coneguts sobre el camí que anava «de Jerusalem a Jericó». A l’exemple va explicar que, per aquell camí, primer va passar un sacerdot i després un levita. Però cap d’ells es va aturar per ajudar la víctima (Lluc 10:31, 32). Els sacerdots servien al temple de Jerusalem i els levites els ajudaven. Molts dels sacerdots i levites vivien a Jericó quan no treballaven al temple. Jericó era a tan sols 23 quilòmetres de Jerusalem, així que  era comú veure’ls en aquest camí. Fixa’t també que Jesús va dir que l’home «baixava», no pujava, pel camí que sortia «de Jerusalem». Això tenia sentit per als que l’escoltaven. Jerusalem estava en un punt més elevat que Jericó. Per això, un viatger que sortís «de Jerusalem» en realitat «baixava». b Clarament, Jesús va tenir molt presents els seus oients quan va posar aquest exemple.

14. Com podem tenir present qui ens escolta a l’hora de posar exemples?

¹⁴ A l’hora de posar exemples, també hem de tenir present qui ens escolta. Quines coses dels nostres oients podem tenir en compte per triar un exemple? Potser haurem de valorar factors com ara l’edat, els antecedents culturals i familiars, o la feina que tenen. Un exemple que inclogui detalls sobre la vida de  pagès s’entendrà millor en una zona rural que en una gran ciutat. La vida diària i les ocupacions dels que ens escolten, com ara els seus fills, la seva casa, les seves aficions o el que mengen, ens poden servir com a base per escollir exemples adients.

15. Per què no ens sorprèn que Jesús tingués tant coneixement de la creació?

¹⁵ Molts dels exemples de Jesús demostren el seu coneixement de la naturalesa al parlar de plantes, d’animals o de la meteorologia (Mateu 16:2, 3; Lluc 12:24, 27). D’on va treure tot aquest coneixement? Sens dubte, va tenir moltes oportunitats d’observar la creació mentre creixia a Galilea. Però encara més, Jesús va ser «el primogènit de tota la creació» i Jehovà el va utilitzar com a «obrer expert» quan va crear totes les coses (Colossencs 1:15, 16; Proverbis 8:30, 31). Així doncs, oi que no ens sorprèn que Jesús tingués tant coneixement de la creació? Vegem com el va utilitzar amb habilitat.

16, 17. a) Què indica que Jesús coneixia molt bé el comportament de les ovelles? b) Quin exemple demostra que les ovelles realment coneixen la veu del seu pastor?

¹⁶ Recorda que Jesús s’anomenava a ell mateix «el pastor exceŀlent» i anomenava als seus seguidors «les ovelles». Les paraules de Jesús indiquen que coneixia molt bé el comportament de les ovelles. Era conscient del fort lligam que hi ha entre els pastors i les seves ovelles. Sabia prou bé que aquestes criatures confiades es deixen guiar amb facilitat i segueixen fidelment el seu pastor. Per què segueixen les ovelles el pastor? «Perquè coneixen la seva veu», va dir Jesús (Joan 10:2-4, 11). Realment coneixen les ovelles la veu del seu pastor?

¹⁷ George Smith va escriure el que havia vist personalment en el seu llibre Geografía histórica de la Tierra Santa:  «De vegades gaudíem el nostre descans del migdia vora un d’aquells pous de Judea, als quals baixen tres o quatre pastors amb els seus ramats. Els ramats s’entremesclen i ens preguntàvem com reuniria de nou cada pastor el seu. Un cop [les ovelles] van acabar de beure i de fer saltirons, un a un els pastors marxaven cap a diferents bandes de la vall, i cadascun cridava de la seva peculiar manera; i les ovelles de cadascun sortien de la multitud cap al seu pastor i els ramats marxaven tan ordenats com havien arribat». Jesús difícilment hauria trobat un exemple millor per ensenyar que si seguim la seva guia, i reconeixem i obeïm les seves ensenyances, aleshores podrem estar sota la protecció del «pastor exceŀlent».

18. On podem trobar informació sobre les creacions de Jehovà?

¹⁸ Com podem trobar exemples basats en la creació? Els trets característics dels animals poden ser la base de comparacions senzilles però efectives. On podem trobar informació sobre les creacions de Jehovà? La Bíblia és una gran  font d’informació sobre una àmplia varietat d’animals i, de vegades, utilitza com a exemples característiques dels animals. Parla de ser àgil com una gasela o com una pantera, de ser astut com una serp i innocent com un colom c (1 Cròniques 12:8; Habacuc 1:8; Mateu 10:16). Altres fonts d’informació valuoses són les revistes La Torre de Guaita i la Desperta’t!, així com els articles i vídeos de la sèrie «És fruit del disseny?» de jw.org. Pots aprendre molt si et fixes en com hi apareixen comparacions senzilles basades en les meravelloses i variades creacions de Jehovà.

19, 20. a) Com va fer Jesús bon ús d’un esdeveniment recent per refutar una creença falsa? b) Com podem fer servir exemples i experiències de la vida real quan ensenyem?

¹⁹ Els successos de la vida real poden arribar a ser exemples exceŀlents. Una vegada, Jesús va fer servir un esdeveniment recent i conegut per demostrar la falsedat de la creença que la tragèdia cau sobre qui la mereix. Va dir: «Aquelles 18 persones que van morir a Siloam quan la torre els va caure al damunt, penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?» (Lluc 13:4). En realitat, aquells 18 homes no van morir per haver comès un pecat que encengués la còlera divina. Tot el contrari, la seva tràgica mort va ser conseqüència del «succés imprevist» (Eclesiastès 9:11). Així, Jesús va refutar una falsa ensenyança al referir-se a un esdeveniment conegut pels que l’escoltaven.

²⁰ Com podem fer servir exemples i experiències de la vida real quan ensenyem? Imagina que estàs parlant del compliment de la profecia de Jesús sobre el senyal de la seva  presència (Mateu 24:3-14). Podries fer referència a notícies recents sobre guerres, fams o terratrèmols per mostrar que aquests aspectes concrets del senyal s’estan complint. O imagina que vols utilitzar una experiència com a exemple dels canvis que implica vestir-se de la nova personalitat (Efesis 4:20-24). On la podries trobar? Podries parlar dels diferents antecedents d’alguns companys de creença, o bé fer servir una experiència d’alguna publicació dels testimonis de Jehovà. També pots trobar experiències a la sèrie d’articles «La Bíblia et canvia la vida» de jw.org.

21. Quines recompenses rebem si som mestres eficaços de la Paraula de Déu?

²¹ Definitivament, Jesús va ser el Gran Mestre. Com hem vist en aquesta secció, l’obra de la seva vida va ser ensenyar i predicar «les bones notícies del Regne» (Mateu 4:23). I també és l’obra de la nostra vida. Arribar a ser un mestre eficaç dona grans recompenses. Quan ensenyem, estem donant als altres, i això ens fa molt feliços (Fets 20:35). Aquesta felicitat ve del goig de saber que estem impartint una cosa realment valuosa i que durarà per sempre: la veritat sobre Jehovà. També podem sentir la satisfacció que prové de saber que estem seguint l’exemple de Jesús, el millor Mestre que ha trepitjat la terra.