1, 2. a) Per què van tornar amb les mans buides els soldats enviats per arrestar Jesús? b) Per què era Jesús un mestre extraordinari?

 ELS fariseus estan fets una fúria. Jesús és al temple ensenyant coses sobre el seu Pare. Les reaccions dels oients són ben diferents: molts posen fe en Jesús, mentre que altres el volen arrestar. Incapaços de contenir la seva ira, els líders religiosos envien uns soldats per arrestar Jesús. Però els soldats tornen amb les mans buides. Els sacerdots principals i els fariseus exigeixen una explicació: «Per què no l’heu portat?». Els soldats responen: «Ningú ha parlat mai com aquest home». Van quedar tan impressionats per la manera com Jesús ensenyava que no el van poder detenir a (Joan 7:45, 46).

² Aquells soldats no van ser els únics que van quedar impressionats per l’ensenyança de Jesús. Es reunien grans quantitats de persones tan sols per escoltar com ensenyava (Marc 3:7, 9; 4:1; Lluc 5:1-3). Per què era Jesús un mestre tan extraordinari? Com vam veure al capítol 8, estimava les veritats que transmetia i les persones a qui ensenyava. També era un expert en els mètodes docents. Examinem tres mètodes eficaços que va utilitzar i com els podem imitar.

3, 4. a) Per què ensenyava Jesús amb un llenguatge senzill? b) Com mostra el Sermó de la Muntanya que Jesús ensenyava amb senzillesa?

³ Et pots imaginar la riquesa de vocabulari amb què Jesús  podia parlar? Tot i això, quan ensenyava, mai feia servir termes massa difícils per als seus oients, molts dels quals eren «senzills i sense estudis» (Fe 4:13). Tenia en consideració les seves limitacions i no els atabalava amb massa informació (Joan 16:12). Les seves paraules eren senzilles, però transmetien veritats profundes.

⁴ Pensa, per exemple, en el Sermó de la Muntanya, que pots trobar a Mateu 5:3-7:27. El que Jesús va ensenyar en aquest discurs arriba a la mateixa essència dels assumptes. No hi ha idees o expressions complicades. De fet, fins i tot un nen pot arribar a entendre la majoria de paraules. No sorprèn, doncs, que quan Jesús va acabar el Sermó, les multituds, entre les quals segurament hi havia molts pagesos, pastors i pescadors, quedessin «meravellades per la seva manera d’ensenyar» (Mateu 7:28).

5. Dona exemples de dites de Jesús senzilles però plenes de significat.

⁵ Quan ensenyava, Jesús sovint feia servir frases curtes i senzilles per expressar coses amb molt de significat. Així, molt abans que existís la impremta, Jesús aconseguia que el seu missatge es gravés de forma permanent a la ment i al cor dels seus oients. Vegem-ne alguns exemples: «Deixeu de jutjar, i no sereu jutjats»; «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí»; «L’esperit desitja fer el que està bé, però la carn és dèbil»; «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu»; «Fa més feliç donar que rebre» b (Mateu 7:1; 9:12; 26:41; Marc 12:17; Fets 20:35). Prop de dos mil anys després, aquestes paraules segueixen tenint un valor extraordinari.

6, 7. a) Per què és important utilitzar un llenguatge senzill quan ensenyem? b) Què podem fer per no atabalar l’estudiant de la Bíblia?

 ⁶ Com podem ensenyar amb senzillesa? Un requisit important és utilitzar un llenguatge senzill que la majoria de gent pugui entendre. Les veritats bàsiques de la Paraula de Déu no són complicades. Jehovà ha revelat el seu propòsit a persones de cor sincer i humil (1 Corintis 1:26-28). Unes paraules senzilles triades amb cura poden transmetre les veritats de la Paraula de Déu amb eficàcia.

⁷ Per ensenyar amb senzillesa, hem de procurar no atabalar l’estudiant de la Bíblia amb massa informació. Així doncs, al dirigir un curs bíblic, no cal explicar tots els detalls, ni tampoc analitzar la informació a corre-cuita com si el més important fos considerar una certa quantitat de material. Tot al contrari, el més assenyat és adaptar el ritme del curs a la capacitat i les necessitats de l’estudiant. El nostre objectiu és ajudar l’estudiant a fer-se seguidor de Crist i servent de Jehovà. Per aconseguir-ho, hem de dedicar tot el temps que calgui perquè comprengui el que aprèn. Només llavors la veritat bíblica li arribarà al cor i el mourà a posar en pràctica el que ha après (Romans 12:2).

8, 9. a) Per què feia preguntes Jesús? b) Com va fer servir Jesús les preguntes perquè Pere arribés a la conclusió encertada sobre l’impost del temple?

⁸ Les preguntes van ser un element destacat de la manera d’ensenyar de Jesús. Les va fer servir fins i tot quan hauria sigut més ràpid explicar directament la idea. Llavors, per què feia preguntes? A vegades va fer servir preguntes directes i profundes per posar de manifest els motius dels seus opositors i així deixar-los sense arguments (Mateu 21:23-27; 22:41-46). Però sovint feia preguntes perquè els seus deixebles expressessin les seves opinions, per fer-los pensar i ensenyar-los a raonar. Per això els preguntava coses com «què us sembla?» o «ho creus, això?» (Mateu 18:12; Joan 11:26). Amb les preguntes, Jesús arribava al cor dels seus deixebles. Vegem-ne un exemple.

⁹ Un dia uns cobradors d’impostos van preguntar a Pere si Jesús pagava l’impost del temple. c Pere va contestar de seguida: «Sí». Més tard, Jesús va raonar amb ell: «Què et sembla, Simó? De qui cobren els reis de la terra els tributs i els impostos? Dels seus fills o dels estranys?». Pere va contestar: «Dels estranys». Jesús li va dir: «Llavors, els fills no han de pagar impostos» (Mateu 17:24-27). Sens dubte, Pere coneixia la resposta a aquestes preguntes, ja que tothom sabia que les famílies dels reis estaven exemptes de pagar impostos. Per tant, com que al temple s’adorava Jehovà, el Rei celestial, Jesús no estava obligat a pagar aquell impost perquè era el Seu Fill unigènit. Fixa’t que, en comptes de respondre directament, Jesús va fer preguntes amb tacte  perquè Pere arribés a la conclusió encertada i potser s’adonés de la necessitat de meditar abans de respondre.

10. Com podem fer un bon ús de les preguntes quan prediquem casa per casa?

¹⁰ Com podríem fer un bon ús de les preguntes a la predicació? Quan prediquem casa per casa, podem fer preguntes que despertin interès. Això ens permetrà compartir les bones notícies. Per exemple, si una persona gran obre la porta, podem preguntar-li respectuosament: «Quins canvis ha vist al món durant la seva vida?». Després d’escoltar la seva resposta, li podríem preguntar: «Què creu que caldria perquè el món fos un lloc millor on viure?» (Mateu 6:9, 10). Si es tracta d’una mare amb fills petits, podem preguntar-li: «Com penses que serà el món quan els teus fills siguin grans?» (Salm 37:10, 11). Si som observadors quan ens apropem a una casa, podrem triar una pregunta que interessi a la persona amb qui parlem.

11. Com podem fer bones preguntes quan estudiem la Bíblia amb algú?

¹¹ Com podem fer bones preguntes quan estudiem la Bíblia amb algú? Les preguntes ben pensades ens poden ajudar a descobrir els sentiments que l’estudiant té al cor (Proverbis 20:5). Per exemple, imagina que estem analitzant la lliçó 43 del llibre Gaudeix de la vida per sempre! d, que té com a títol: «Què diu la Bíblia sobre l’alcohol?». Aquesta lliçó explica què opina Déu sobre la borratxera i beure  en excés. Les respostes de l’estudiant poden indicar que entén el que la Bíblia ensenya; ara bé, hi està d’acord? Li podríem preguntar: «Et sembla raonable l’opinió de Déu sobre aquests temes?». I també: «Com pots posar en pràctica aquesta informació?». Tingues present, però, que t’has d’expressar amb tacte i respectar la dignitat de l’estudiant. No voldríem fer-li preguntes que el posessin innecessàriament en un compromís (Proverbis 12:18).

12-14. a) Com va utilitzar Jesús la seva habilitat de raonar amb lògica? b) Quins raonaments convincents va fer servir Jesús quan els fariseus van atribuir el seu poder a Satanàs?

¹² Com que Jesús tenia una ment perfecta, dominava l’art de raonar amb els altres. De vegades feia servir una lògica convincent per refutar les acusacions falses dels seus enemics. En molts casos utilitzava raonaments persuasius per ensenyar als seus seguidors lliçons valuoses. Analitzem-ne alguns exemples.

¹³ Després que Jesús curés un endimoniat que no podia veure ni parlar, els fariseus van protestar: «Aquest home expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub [Satanàs], el governant dels dimonis». Van haver d’admetre que Jesús necessitava un poder sobrehumà per expulsar dimonis. Ara bé, van atribuir aquest poder a Satanàs. Aquella acusació no només era falsa, també era iŀlògica. Per posar de manifest aquella manera de pensar equivocada, Jesús va respondre: «Tot regne que està dividit contra si mateix acaba en ruïnes, i tota ciutat o casa que està dividida contra si mateixa no es mantindrà en peu. De la mateixa manera, si Satanàs expulsa Satanàs, està dividit contra si mateix. Aleshores, com podrà mantenir-se en peu el seu regne?» (Mateu 12:22-26). En realitat, el que deia Jesús era: «Si jo fos un agent de Satanàs i desfés el que ell ha fet, llavors Satanàs s’estaria  tirant pedres a la seva pròpia teulada i aviat fracassaria». Aquesta lògica tan convincent era impossible de rebatre!

¹⁴ Jesús no havia acabat el seu raonament. Conscient que alguns deixebles dels fariseus havien expulsat dimonis, va formular una senzilla però contundent pregunta: «Si jo expulso els dimonis per mitjà de Beelzebub, ¿per mitjà de qui els expulsen els vostres fills [o deixebles]?» (Mateu 12:27). En el fons, l’argument de Jesús era: «Si jo expulso dimonis gràcies al poder de Satanàs, els vostres deixebles també ho fan amb el mateix poder». Què podien dir els fariseus? No admetrien mai que els seus deixebles actuaven amb el poder de Satanàs. Així, Jesús va utilitzar el seu propi raonament erroni per fer-los arribar a una conclusió que els incomodava. Oi que és emocionant llegir com Jesús va raonar amb ells? Imagina, doncs, com es devien emocionar els que estaven presents quan Jesús va dir això. Sens dubte, la seva presència i el to de la seva veu encara devien donar més força a les seves paraules.

15-17. Explica un exemple de com Jesús va fer servir frases com «amb molta més raó» per raonar i ensenyar veritats animadores sobre el seu Pare.

¹⁵ Jesús també va utilitzar raonaments lògics i persuasius per ensenyar veritats animadores sobre el seu Pare. Sovint feia servir frases per raonar com «amb molta més raó». D’aquesta manera utilitzava una veritat coneguda perquè els seus oients arribessin a tenir una convicció encara més forta. e Aquest tipus de raonament, basat en el contrast, pot causar un fort impacte. Examinem tan sols dos exemples.

¹⁶ Quan els deixebles li van demanar a Jesús que els ensenyés a orar, ell va dir, entre altres coses, que els pares humans  imperfectes estan disposats a «donar coses bones» als seus fills. Llavors va afegir: «Per tant, si vosaltres, encara que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, amb molta més raó el Pare que està al cel donarà esperit sant als que l’hi demanen!» (Lluc 11:1-13). Jesús va utilitzar el contrast per destacar un punt: si els pares humans imperfectes es preocupen de les necessitats dels seus fills, amb molta més raó el nostre Pare celestial, que és perfecte i just, donarà esperit sant als seus servents lleials que se li apropen humilment en oració.

¹⁷ Jesús va fer servir un raonament semblant al donar consell savi sobre com fer front a les inquietuds. Va dir: «Penseu en els corbs, que no sembren ni seguen, i no tenen graner ni magatzem, però Déu els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que els ocells? [...] Fixeu-vos en com creixen els lliris. No treballen ni filen [...]. Doncs bé, si Déu vesteix així les plantes del camp, que avui són aquí i demà es llancen al forn, amb molta més raó us vestirà a vosaltres, gent de poca fe!» (Lluc 12: 24, 27, 28). Si Jehovà es preocupa dels ocells i les flors, amb més raó cuidarà de les persones que l’estimen i l’adoren. Segur que amb aquest raonament Jesús va arribar al cor dels seus oients!

18, 19. Com podríem raonar amb algú que diu que no creu en un Déu que és invisible?

¹⁸ Quan prediquem, volem fer servir una lògica sòlida per refutar creences falses. També volem utilitzar raonaments persuasius per ensenyar veritats animadores sobre Jehovà (Fets 19:8; 28:23, 24). Aleshores, hem d’utilitzar una lògica complicada quan ensenyem? En absolut. El que aprenem de Jesús és que els arguments lògics presentats de manera senzilla són els més eficaços.

¹⁹ Per exemple, com podríem respondre si algú diu que no creu en un Déu que és invisible? Podríem raonar sobre  la llei natural de causa i efecte. Quan observem un efecte, ens adonem que ha de tenir una causa. Podríem dir: «Si estiguessis en una zona aïllada i trobessis una casa ben feta i proveïda de menjar (l’efecte), oi que no dubtaries a admetre que algú n’ha sigut responsable (la causa)? De la mateixa manera, quan ens fixem en el disseny evident que revela la natura i l’abundància d’aliment que hi ha als magatzems de la terra, oi que és lògic arribar a la conclusió que Algú (una causa) n’ha sigut el responsable? La mateixa Bíblia fa aquest raonament: «Tota casa ha sigut construïda per algú, però qui ho ha construït tot és Déu» (Hebreus 3:4). Ara bé, no convencerem tothom encara que el nostre raonament sigui ben lògic (2 Tessalonicencs 3:2).

20, 21. a) Com podem fer servir un raonament del tipus «amb molta més raó» per destacar les qualitats i la manera d’actuar de Jehovà? b) De què parlarem al següent capítol?

²⁰ Quan ensenyem, sigui al predicar o a la congregació,  també podem utilitzar un raonament del tipus «amb molta més raó» per posar de manifest les qualitats i la manera d’actuar de Jehovà. Per exemple, per mostrar que la doctrina del turment a l’infern de foc deshonra Jehovà, podríem dir: «Quin pare amorós castigaria el seu fill posant-li la mà al foc? Doncs amb molta més raó, la sola idea d’un infern de foc li ha de semblar repugnant al nostre amorós Pare celestial» (Jeremies 7:31). Per ajudar un germà deprimit a recordar que Jehovà l’estima, li podríem dir: «Si Jehovà considera valuós fins i tot un pardalet, amb molta més raó es preocupa de cadascun dels seus servents terrestres i els estima; i a tu també!» (Mateu 10:29-31). Aquesta manera de raonar ens pot ajudar a arribar al cor dels altres.

²¹ Ara que hem analitzat només tres de les tècniques docents de Jesús, segur que estem d’acord amb el que van dir aquells soldats que no el van poder arrestar: «Ningú ha parlat mai com aquest home». Efectivament, aquells soldats no exageraven gens ni mica! Al següent capítol parlarem d’una de les tècniques docents més conegudes de Jesús: les paràboles, o exemples.