1-4. a) Com ensenya Jesús hàbilment a una dona samaritana, i amb quin resultat? b) Com reaccionen els apòstols?

 HAN caminat durant hores. Jesús i els seus apòstols van a peu cap al nord. Han sortit de Judea i van en direcció a Galilea. La ruta més curta és d’uns tres dies i passa per Samària. Quan falta poc per al migdia, arriben a un poble anomenat Sicar, on fan una parada per descansar.

² Mentre els apòstols van a comprar menjar, Jesús es queda descansant al costat d’un pou als afores del poble. Una dona s’hi acosta a treure aigua. Jesús podria optar per ignorar-la, ja que està «cansat del viatge» (Joan 4:6). El més comprensible potser seria que simplement tanqués els ulls i que deixés marxar la samaritana. Com vam veure al capítol 4, la dona segurament espera que qualsevol jueu la tracti amb menyspreu. Però Jesús es posa a conversar amb ella.

³ Jesús comença amb un exemple extret de la vida quotidiana de la dona. De fet, precisament li parla sobre la tasca que està realitzant. Ella ha vingut per treure aigua del pou, i Jesús li parla de l’aigua que dona vida i que li satisfarà la set espiritual. Durant la conversa, ella treu temes que podrien haver creat polèmica. a Però Jesús esquiva amb tacte aquestes qüestions i manté el fil de la conversa. Se centra en assumptes espirituals, l’adoració pura a Jehovà. Les paraules de Jesús tenen una gran repercussió ja que, quan la  dona les explica als homes del poble, ells també el volen escoltar (Joan 4:3-42).

⁴ Com reaccionen els apòstols quan tornen i veuen l’exceŀlent testimoni que Jesús està donant? No s’entusiasmen gens ni mica. Se sorprenen que Jesús estigui parlant amb aquesta dona i, pel que sembla, a ella no li dirigeixen la paraula. Un cop ella marxa, els apòstols insisteixen a Jesús que mengi del que han portat. Però Jesús els diu: «Jo tinc un aliment per menjar que vosaltres no sabeu». Al principi s’estranyen perquè es prenen les seves paraules al peu de la lletra. Però llavors els explica: «El meu aliment és fer la voluntat del que m’ha enviat i acabar la seva obra» (Joan 4:32, 34). Així, Jesús els ensenya que l’obra principal de la seva vida és més important que menjar. Vol que ells sentin el mateix. Però quina és aquesta obra?

5. Quina era la tasca principal en la vida de Jesús, i què examinarem en aquest capítol?

⁵ Un cop, Jesús va dir: «He d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu [...] perquè per això he sigut enviat» (Lluc 4:43). En efecte, Jesús va ser enviat per predicar i ensenyar les bones notícies del Regne de Déu. b Avui dia, els seguidors de Jesús han de realitzar la mateixa obra. Per tant, és vital que examinem per què va predicar Jesús, què va predicar i quina actitud va manifestar respecte a la seva assignació.

6, 7. Què volia Jesús que sentís tot mestre respecte a la predicació de les bones notícies? Posa’n un exemple.

⁶ Analitzem què sentia Jesús per les veritats que  ensenyava. Després examinarem la seva actitud envers les persones a qui ensenyava. Jesús va utilitzar un exemple per mostrar el que sentia pel que fa a transmetre als altres les veritats que Jehovà li havia ensenyat. Va dir: «Tot mestre que ha sigut instruït sobre el Regne del cel és com l’amo d’una casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles» (Mateu 13:52). Per què l’amo d’una casa d’aquest exemple treu coses del seu tresor?

⁷ L’amo de la casa no ho fa per presumir dels seus béns, com va fer l’antic rei Ezequies amb conseqüències desastroses (2 Reis 20:13-20). Aleshores, què el motiva? Pensa en aquest exemple: imagina que vas a casa d’un dels teus mestres preferits. Ell obre un calaix de l’escriptori i en treu dues cartes: una de fa molts anys que ja té un to groguenc, i una altra més recent. Totes dues són cartes que va rebre del seu pare: una de fa dècades, quan el mestre era un nen, i l’altra de fa poc temps. Els ulls del mestre brillen de l’emoció mentre t’explica com valora aquestes cartes, i com el consell que contenen ha canviat la seva vida i et pot ajudar a tu. És evident que el mestre considera aquestes cartes un tresor i ocupen un lloc molt especial al seu cor (Lluc 6:45). Ell no te les ensenya per presumir ni per treure’n algun profit, sinó perquè tu també te’n puguis beneficiar i puguis apreciar el seu valor.

8. Per què tenim bones raons per veure les veritats que aprenem de la Paraula de Déu com si fossin tresors?

⁸ El Gran Mestre, Jesús, compartia les veritats de Déu amb altres persones per motius semblants. Per a ell, aquelles veritats eren tresors d’un valor incalculable. Les estimava i tenia moltes ganes d’ensenyar-les. Volia que tot seguidor seu, tot mestre, sentís el mateix. És el nostre cas? Tenim moltes raons per estimar cada ensenyança que aprenem de la Paraula de Déu. Valorem molt les perles de  la veritat, ja siguin creences que vam aprendre fa molt de temps o refinaments més recents. Igual que Jesús, expressem aquest amor si parlem amb entusiasme de les coses que Jehovà ens ha ensenyat i no deixem d’estimar-les.

9. a) Què sentia Jesús per les persones a qui predicava? b) Com podem imitar l’actitud de Jesús envers la gent?

⁹ Jesús també estimava la gent a qui ensenyava, com veurem amb més detall a la secció 3. Les Escriptures havien predit que el Messies tindria «compassió dels humils i dels pobres» (Salm 72:13). Jesús s’interessava de veritat per la gent. Ell s’esforçava per saber quins pensaments i actituds els motivaven a actuar, i per entendre tant les càrregues que els oprimien com els obstacles que els impedien entendre la veritat (Mateu 11:28; 16:13; 23:13, 15). Recorda, per exemple, la samaritana. Sens dubte va quedar molt impressionada per l’interès que Jesús li va mostrar. A més, Jesús va poder discernir la situació personal de la samaritana, i això la va impulsar a acceptar-lo com a profeta i a parlar d’ell als altres (Joan 4:16-19, 39). És clar, nosaltres no podem veure el cor de les persones a qui prediquem. Però podem manifestar interès en elles com ho va fer Jesús. Podem demostrar que ens importen. Podem adaptar les paraules que utilitzem tenint en compte els seus interessos, reptes i necessitats.

10, 11. a) Què va predicar Jesús? b) Per què era necessari el Regne de Déu?

¹⁰ Què va predicar Jesús? Si busquessis la resposta en les ensenyances de moltes esglésies que afirmen representar Jesús, potser arribaries a la conclusió que va dur a terme un tipus d’evangeli social. O potser rebries la impressió que va defensar una reforma política o que va destacar la importància de la salvació personal per damunt de  tot. Però, com hem vist abans, Jesús va dir clarament: «He d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu». Què va incloure això exactament?

¹¹ Recorda que Jesús estava al cel quan Satanàs va calumniar el sant nom de Jehovà i va posar en dubte que la manera de governar de Jehovà fos la millor. Quin dolor devia sentir Jesús al veure que s’acusava el seu Pare de ser un governant injust que privava les Seves criatures de coses bones! I com de ferit es devia sentir el Fill de Déu quan Adam i Eva, els futurs pares de la humanitat, es van creure la calúmnia de Satanàs! Com a resultat de la rebeŀlió, el Fill va veure com la família humana es va infectar amb el pecat i la mort (Romans 5:12). Però, que feliç es devia sentir quan va saber que un dia el seu Pare arreglaria la situació!

12, 13. Quines injustícies arreglarà el Regne de Déu, i com va convertir Jesús aquest Regne en el tema central del seu ministeri?

¹² I què s’havia de corregir per damunt de tot? El sant nom de Jehovà s’havia de santificar, s’havia de netejar de tot rastre d’oprobi que Satanàs i els que li van fer costat hi havien amuntegat. Com que el nom de Jehovà inclou la seva reputació com a governant, s’havia de vindicar la legitimitat de la seva sobirania o manera de governar. Jesús entenia millor que qualsevol altre home aquestes qüestions vitals. A l’oració model, va ensenyar als seus seguidors a demanar primer que el nom del seu Pare fos santificat, i després que es fes la voluntat de Déu a la terra (Mateu 6:9, 10). El Regne de Déu, amb Jesucrist com a Rei, eliminarà aviat de la terra el sistema corrupte de Satanàs i confirmarà per sempre el govern just de Jehovà (Daniel 2:44).

¹³ Aquest Regne va ser el tema del ministeri de Jesús. Totes les seves paraules i accions van ajudar a aclarir què és aquest Regne i com contribuirà al compliment del propòsit de Jehovà. Jesús no va permetre que res el distragués de  la seva missió de predicar les bones notícies del Regne de Déu. Tot i que en aquells dies hi havia problemes socials seriosos i moltes injustícies, ell es va concentrar en el seu missatge i la seva obra. Volia dir el fet que Jesús se centrés en això que era estret de mires, avorrit o repetitiu a l’ensenyar? En absolut!

14, 15. a) Com va demostrar Jesús ser «algú més gran que Salomó»? b) Com podem imitar Jesús quan prediquem?

¹⁴ Com veurem en aquesta secció, la manera d’ensenyar de Jesús era interessant i gràfica. Va tocar el cor de les persones. Això potser ens recorda el savi rei Salomó, que buscava paraules agradables i correctes per transmetre els pensaments que Jehovà el va inspirar a escriure (Eclesiastès 12:10). Jehovà va donar a aquest home imperfecte «un cor amb tant d’enteniment» que el va fer capaç de parlar de molts temes, com ara els arbres, els ocells, els peixos o altres animals. La gent venia de molt lluny per escoltar-lo (1 Reis 4:29-34). Doncs bé, Jesús era «algú més gran que Salomó» (Mateu 12:42). Era molt més savi, amb un cor amb molt més «enteniment». Quan ensenyava, Jesús utilitzava el seu coneixement superior de la Paraula de Déu, així com tot el que sabia dels ocells, els peixos, els altres animals, l’agricultura, la climatologia, l’actualitat, la història i les condicions socials. Però mai presumia del seu coneixement per impressionar els altres. Al contrari, presentava el seu missatge de forma senzilla i clara. No és estrany que les persones gaudissin tant d’escoltar-lo (Marc 12:37; Lluc 19:48).

¹⁵ Avui dia els cristians intentem seguir l’exemple de Jesús. És veritat que no tenim la seva immensa saviesa i el seu gran coneixement, però tots tenim certs coneixements i experiència que podem utilitzar quan ensenyem les veritats de la Paraula de Déu. Els pares, per exemple,  poden fer servir la seva experiència de criar la família per mostrar l’amor que sent Jehovà pels Seus fills. Altres poden utilitzar comparacions o exemples trets de la vida laboral, de l’escola, o del que coneixen de la gent i de l’actualitat. Però s’ha d’anar amb compte perquè res no desviï l’atenció del nostre missatge que són les bones notícies del Regne (1 Timoteu 4:16).

16, 17. a) Quina actitud va manifestar Jesús respecte al seu ministeri? b) Com va mostrar Jesús que el seu ministeri era el centre de la seva vida?

¹⁶ Jesús considerava el seu ministeri un tresor preciós. Gaudia d’ajudar la gent a veure com és en realitat el seu Pare celestial, sense la distorsió que en feien les confuses doctrines i tradicions humanes. A Jesús li agradava molt ajudar els altres a tenir una bona relació amb Jehovà i una esperança de vida eterna. A més, gaudia de portar a la gent el consol i el goig de les bones notícies. Com va demostrar aquests sentiments? Vegem-ne tres maneres.

¹⁷ En primer lloc, Jesús va convertir el seu ministeri en el principal objectiu de la seva vida. Parlar del Regne era la seva vocació, l’obra de la seva vida, el seu principal interès. Per això, com vam veure al capítol 5, Jesús sàviament va mantenir la seva vida senzilla. Tal com va aconsellar, va mantenir l’ull enfocat en el més important. No es va distreure acumulant coses que hauria de pagar, mantenir, reparar o substituir al cap d’un temps. Va viure de forma senzilla perquè res l’apartés del seu ministeri (Mateu 6:22; 8:20).

18. Com va donar Jesús el millor de si mateix en el ministeri?

¹⁸ En segon lloc, Jesús va donar el millor de si mateix en el ministeri. Va dedicar-hi una immensa quantitat d’energia, caminant centenars de quilòmetres per tot Palestina a la  recerca de persones amb qui compartir les bones notícies. Va parlar amb elles a les seves cases, a les places, als mercats i al camp. Ho va fer fins i tot quan necessitava descansar, menjar, beure o passar una estona tranquiŀla amb els seus amics més íntims. Fins i tot va seguir predicant les bones notícies del Regne mentre s’estava morint! (Lluc 23:39-43.)

19, 20. Com va mostrar Jesús la urgència de la predicació?

¹⁹ En tercer lloc, Jesús va considerar el ministeri una tasca urgent. Recorda la conversa que va tenir amb la samaritana al costat del pou de Sicar. Sembla que els apòstols no pensaven que en aquell moment fos urgent proclamar la bona nova. Però Jesús els va dir: «¿No dieu que encara queden quatre mesos per a la collita? Doncs jo us dic: aixequeu els ulls i mireu els camps. Estan blancs, a punt per a la sega» (Joan 4:35).

²⁰ Jesús va extreure aquest exemple de l’estació en què estaven. Sembla que era el mes de quisleu (novembre-desembre). Encara faltaven quatre mesos per a la collita de l’ordi que més o menys coincidia amb la Pasqua, que se celebrava el 14 de nissan. Per tant, com que en aquell moment faltava molt per a la collita, no hi havia cap raó perquè els pagesos s’afanyessin. Ara bé, passava el mateix amb la collita de persones? És clar que no! Molts estaven disposats a escoltar per aprendre de Jesús i fer-se deixebles d’ell, i així obtenir la meravellosa esperança que Jehovà els oferia. Era com si Jesús pogués veure que aquells camps figuratius estaven blancs, amb el fruit ja madur balancejant-se amb la brisa i llest per collir. c Havia arribat el temps, i l’obra era urgent! Per això, quan la gent d’una ciutat va  intentar fer que Jesús s’hi quedés, ell va contestar: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats, perquè per això he sigut enviat» (Lluc 4:43).

21. Com podem imitar Jesús?

²¹ Podem imitar Jesús en els tres aspectes que acabem d’analitzar. Podem fer que el ministeri cristià sigui el nostre objectiu principal a la vida. Tot i que potser tenim responsabilitats familiars i seglars, posem el ministeri en primer lloc si hi participem amb entusiasme i regularitat, igual que Jesús (Mateu 6:33; 1 Timoteu 5:8). Podem donar el millor de nosaltres mateixos en el ministeri si som generosos amb el temps, energies i recursos que hi dediquem (Lluc 13:24). I tinguem sempre present que la nostra obra és urgent (2 Timoteu 4:2). Hem d’aprofitar tota oportunitat que es presenti per predicar!

22. Què analitzarem al capítol següent?

²² Jesús també va mostrar que considerava important aquesta obra a l’assegurar-se que continuaria després de la seva mort. Per això va manar als seus seguidors que continuessin l’obra de predicar i ensenyar. Aquesta comissió serà el tema del capítol següent.