Parlar massa: No pensis que has d’explicar-ho tot tu. Jesús feia servir les preguntes per ajudar les persones a raonar i arribar a la resposta correcta per ells mateixos (Mt. 17:24-27). Les preguntes fan l’estudi més amè i ens ajuden a esbrinar què ha entès i què creu l’estudiant (be-S p. 253 § 3, 4). Quan facis una pregunta, no t’impacientis, espera la resposta. Si l’estudiant s’equivoca al respondre, en lloc de dir-li quina és la resposta, fes preguntes addicionals perquè sigui ell qui arribi a la conclusió correcta (be-S p. 238 § 1, 2). Parla a un ritme que li permeti captar les noves idees (be-S p. 230 § 4).

Fer-ho complicat: No caiguis en la trampa d’explicar absolutament tot el que saps del tema (Jn. 16:12). Centra’t en la idea clau del paràgraf (be-S p. 226 § 4-p. 227 § 1). Els detalls, encara que ens semblin molt interessants, poden ofegar els punts principals (be-S p. 235 § 3). Un cop s’ha entès el punt principal, passa al següent paràgraf.

Limitar-se a donar informació: Volem arribar al cor, no estudiar la informació a corre-cuita (Lc. 24:32). Aprofita el poder que té la Paraula de Déu utilitzant els textos claus que estan citats (2 Cor. 10:4; Heb. 4:12; be-S p. 144 § 1-3). Fes servir il·lustracions senzilles (be-S p. 245 § 2-4). Pensa bé en quins problemes afronta l’estudiant i en quines creences té, i adapta la lliçó a les seves necessitats. Pots preguntar-li: «Què penses del que estàs aprenent? Què t’ensenya això de Jehovà? Si apliques aquest consell, quins beneficis rebràs?» (be-S p. 238 § 3-5; p. 259 § 1).