Si un nen ens obre la porta, li hauríem de preguntar si podem parlar amb els seus pares. Així reconeixem l’autoritat que els pares tenen (Prov. 6:20). Si el nen ens convida a passar, hauríem de dir-li que no. Si els seus pares no ens poden atendre, tornaríem en un altre moment.

Si el nen ja és un adolescent, encara seria convenient preguntar pels seus pares. Si ells no ens poden atendre, podríem preguntar a l’adolescent si els seus pares li deixen decidir quina informació pot llegir. Si ens diu que sí, li podem oferir alguna informació o potser li podem ensenyar directament el nostre lloc web jw.org.

Quan tornem a visitar el jove que ha mostrat interès, li podríem preguntar si podem parlar amb els seus pares. Això ens permetrà explicar-los el motiu de la nostra visita i ensenyar-los el consell confiable i pràctic que poden trobar a la Bíblia per a les famílies (Sl. 119:86, 138). Si mostrem respecte i consideració als pares, podrem donar un bon testimoni i potser tindrem més oportunitats per compartir les bones notícies amb la família (1 Pe. 2:12).