DURANT molt de temps es pensava que el xatrac àrtic volava 35.200 km per fer el camí d’anada i tornada de l’Àrtic a l’Antàrtida. Però estudis recents han demostrat que aquest ocell vola una distància molt més llarga.

A alguns ocells se’ls va posar uns aparells molt petits, que pesaven menys que un clip de paper, anomenats geolocalitzadors. Aquests dispositius van indicar que alguns xatracs volaven una mitjana de 90.000 km en el seu viatge d’anada i tornada; és a dir, el viatge migratori animal més llarg conegut fins ara. Un ocell, fins i tot, va arribar a fer 96.000 km! Però, a què es deu aquest nou càlcul?

Independentment d’on comencés el seu viatge, el xatrac mai volava en línia recta. Tal i com es mostra al dibuix, travessava l’oceà Atlàntic fent una ruta en forma de S. Per què? Per aprofitar l’impuls dels vents predominants.

Al llarg de la seva vida, d’uns 30 anys, el xatrac pot arribar a volar 2,4 milions de km, cosa que equival a anar i tornar a la lluna tres o quatre vegades! «Una gran proesa per a un ocellet que pesa poc més de 100 grams», diu un investigador. Encara més, com que el xatrac passa els estius en els dos pols, cada any veu «més llum del dia que qualsevol altra criatura» del planeta, comenta el llibre Life on Earth: A Natural History.