Creus que podrem resoldre per nosaltres mateixos els problemes que ens roben la pau i la seguretat i que amenacen el nostre futur? Si volem que un tractament mèdic tingui èxit, aquest ha d’atacar l’arrel del problema i no només els símptomes.

Per exemple, un pacient anomenat Tom es va posar malalt i temps després va morir. Quina en va ser la causa? «Quan van aparèixer els primers símptomes, ningú va pensar a esbrinar què provocava la malaltia», va escriure el doctor de l’hospital on en Tom havia estat ingressat poc abans de morir. Sembla que anteriorment els doctors que l’havien atès només li havien donat medicaments perquè se sentís millor.

És aquesta la manera com els humans intenten solucionar els problemes del món? Per exemple, en la lluita contra el crim els governs aproven lleis, instaŀlen càmeres de vigilància i augmenten les forces policials. Però aquestes mesures, tot i que són efectives fins a cert punt, no ataquen l’arrel del problema. Al cap i a la fi, el comportament de les persones sol reflectir el que pensen, senten i volen.

En Daniel viu a un país d’Amèrica del Sud que s’està empobrint cada cop més. Ell diu: «Abans, la nostra vida era molt normal. No teníem por dels robatoris a mà armada. Però ara ja no estem segurs enlloc. La crisi econòmica ha posat de manifest com són moltes persones: avaricioses i sense respecte per la vida o la propietat dels altres».

Un home que va fugir d’un conflicte de l’Orient Mitjà i més tard va estudiar la Bíblia, va explicar: «Les famílies i el sistema polític i religiós de la meva ciutat animaven molts joves a participar en la guerra i així convertir-se en herois. Curiosament, als de l’altre bàndol se’ls deia el mateix! Tot plegat em va fer veure com n’és, d’absurd, confiar en els líders humans».

Un llibre antic ple de saviesa diu:

• «El cor dels homes té tendència al mal des de la seva joventut» (Gènesi 8:21).

• «El cor és més traïdor que qualsevol altra cosa, i és desesperat. Qui el pot conèixer?» (Jeremies 17:9).

• «Del cor surten pensaments malvats: assassinats, [...] immoralitat sexual, robatoris, falsos testimonis» (Mateu 15:19).

Avui dia, vivim a l’era de la informació i les comunicacions. Tot i això, l’ésser humà no ha pogut trobar una cura per a les actituds que fan patir els altres. De fet, sembla que aquestes actituds van a pitjor, tal com mostren els problemes citats a l’article anterior (2 Timoteu 3:1-5). Llavors, per què no som capaços de fer d’aquest món un lloc pacífic i segur? Ens estem exigint més del que podem fer? Estem intentant fer l’impossible?

Fins i tot si poguéssim curar els mals de la humanitat de manera miraculosa, no podríem fer que aquest món fos un lloc segur per a tothom. Per què? Perquè els humans tenim les nostres limitacions.

 La veritat és tan senzilla com aquesta: «L’home [...] ni tan sols pot dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23). Està clar que no hem estat creats per governar-nos a nosaltres mateixos. Tal com no hem estat creats per viure sota l’aigua o a l’espai, tampoc hem estat creats per governar els altres.

Per exemple, creus que a la gent en general li agrada que els altres els diguin com han de viure, o quins han de ser els seus valors morals? O que els altres els imposin quin punt de vista han de tenir sobre l’avortament, la pena de mort o com disciplinar els fills? Aquestes només són algunes de les qüestions que divideixen la gent. Per tant, encara que pugui ser difícil d’acceptar, el que diu la Bíblia té sentit: no tenim ni la capacitat ni l’autoritat moral per governar els altres. Llavors, on podem trobar ajuda?

El més raonable seria adreçar-nos al nostre Creador. Després de tot, ell ens ha donat la vida, i en contra del que alguns puguin pensar, no s’ha oblidat de nosaltres. De fet, els bons consells que trobem a la Bíblia mostren que s’interessa per nosaltres. Aquest llibre únic ens ajuda a coneixe’ns millor i a entendre la tràgica història de l’ésser humà. Amb raó, un filòsof alemany va escriure: «Els pobles i els governs mai no han après res de la història, i [...] no han actuat d’acord amb l’ensenyança que se n’hauria hagut de treure». *

En certa ocasió, un savi va dir que «la saviesa es demostra pels resultats» (Lluc 7:35). Un exemple d’això es troba a Isaïes 2:22, que diu: «Per al vostre bé, deixeu de confiar en simples homes». Aquest consell ens protegeix de les falses esperances i de les expectatives poc realistes. En Kenneth, que viu a una ciutat d’Amèrica del Nord on hi ha molta violència, diu: «Els polítics prometen millorar les coses, però no ho aconsegueixen. Els seus fracassos ens recorden una vegada rere una altra que el que diu la Bíblia és savi».

En Daniel, mencionat abans, va dir: «Cada dia estic més convençut que els humans no poden governar bé. [...] Confiar en el teu compte corrent o en un pla de pensions no és garantia d’una bona jubilació. De fet, he vist molta gent patir per això».

La Bíblia no només ens protegeix d’expectatives poc realistes, sinó que també ens dona una esperança, tal com veurem a continuació.